Aríon i el dofí

27 Replies

Aríon de Metimna va ser un famós músic.Va viure molt de temps a Corint, al servei del rei Periandre. Però ell va voler fer un viatge per mar, i va marxar cap a altres terres famoses, Sicília i Itàlia.

Després que va reunir una gran quantitat de diners,  va decidir de tornar a Corint. Va escollir una nau i mariners corintis. Però aquests homes, amb la finalitat d’apoderar-se dels seus diners, van prendre la decisió de matar Aríon. Ell va donar-los els diners i altres pertinences, a fi que li perdonessin la vida. Els mariners no van tenir commiseració, i van ordenar-li que es precipités tot seguit al mar. Aríon, va demanar que, abans de morir, li permetessin de cantar una vegada més. Després de cantar, es va llançar al mar i va caure cap a les profunditats. Els mariners van creure que havia mort.

Però un dofí, que va seguir el vaixell atret per la dolça melodia del cantor, va comparèixer nedant entre ones, i es va col·locar sota l’home i el va portar, elevat el llom, per damunt les ones, d’aquesta manera el va conduir cap a terra.
Aríon va anar ràpidament cap a Corint i va narrar el seu cas a Periandre.
Aquest no podia creure la seva història, i va cridar els mariners; els va demanar on era Aríon. Ells li van dir que era a Itàlia , sa i estalvi.
Llavors va aparèixer Aríon, i els mariners van quedar sorpresos i van confessar la veritat. El rei va condemnar-los a mort.

N.B.: Sabeu quin autor grec ens relata aquesta història i en quina obra? Què us ha semblat? Qui era Periandre de Corint? Quina relació tenen els dofins amb Badalona? Per què els dofins són tan bons amb els humans? Qui i per què es converteixen en dofins segons les Metamorfosis d’Ovidi?…

Mariano Díaz

4t de llatí

Fins i tot als tatuatges

5 Replies

FSCD765

Ahir quan estava navegant per internet, la meva cosina em va ensenyar uns tatuatges d’un amic del myspace, i de sobte em vaig trobar amb aquesta il·lustració. Em va sorprendre molt, ja que hi vaig observar molts referents clàssics del món dels déus grecs. Em podríeu esmentar tots els que hi ha? És curiós oi? Amb quina professió es podrien vincular tots aquests símbols?

Irena Jagustin, 1r de batx. de LLATÍ i GREC

Tempus fugit

15 Replies

magrana

TEMPUS FUGIT

Feréstega, la mossegada del temps
s’endú trossos de pell entre les dents,
les hores, els dies, corren amb fressa,
per fer-se cada vegada més petits.
Què queda de la dolçor vellutada del préssec
del verd humit de la matinada
de les roges postes de sol, o de l’albada?
On s’ha amagat la rialla fresca
la lluentor de la mirada…?
Només queden espurnes de cirera i magrana
Que s’escapen com l’aigua de les reixes dels dits.

Pepita Castellví

Episodis mítics d’època monàrquica

12 Replies

El rapte de les sabines de Giambologna (Piazza della Signoria. Florència)

Si els orígens més antics de la ciutat de Roma entronquen amb la cultura grega mitjançant els mites fundacionals de caràcter pseudohistòric, la tradició històrica romana, sobretot d’època monàrquica, s’ha complementat amb la magnificació d’alguns personatges i episodis tot creant llegendes o mites.
A partir de la fundació de Roma pel llegendari Ròmul, trobem històries com la del rapte de les Sabines, els Horacis i els Curiacis o la violació de Lucrècia, que completen l’imaginari nacional en què se sostindrà el gran imperi romà.

Per il·lustrar totes aquestes llegendes, posades per escrit per Tit Livi en el seu magnum opus “Ab urbe condita“, us proposo visualitzar aquesta presentació publicada per alumnes de l’IES Antoni Llidó de Xàbia al bloc Les veus d’Hemeroskopeion:

Llegiu-les i comenteu les obres d’art que acompanyen les narracions. Quin moment concret de la llegenda representen i quins trets caracteritzen cadascuna de les versions? En relació al quadre de Jacques-Louis David El jurament dels Horacis i els Curiacis consulteu també aquest article d’El fil de les clàssiques.

Concreteu igualment quins són aquests mites fundacionals a què em referia al principi i expliqueu el significat del llatinisme que he utilitzat en aquest text.

TERESA