Audi:
Responde latine:
I. Ubi est Hispania?
II. Quid est Thessalonica?
III. Estne Graecia in Europa?
VI. Num Thessalonica in Europa est?
V. Qui sunt Pyrenaei?
VI. Quid est Emerita?
VII. Estne Lutetia oppidum Hispanum?
VIII. Ubi est Lutetia?
IX. Suntne multa oppida in Gallia?
X. Quid est Hispania?
Jaume Salinas et Sere Velásquez
Llatí 4rt d’ESO
The Sounds és un grup suec, amb una música semblant al pop però amb una forta presència de sintentitzadors. Si parlo d’aquest grup és, principalment, perquè en el seu últim disc hi ha un munt de referències en llatí; començant pel nom del disc, “Crossing the Rubicon“
. El Rubicó va ser el riu que marcava la frontera entre la Gàl·lia i l’Imperi Romà a l’any 49 a.C, i que Juli Cèsar es va veure obligat a creuar il·legalment. Algú sap dir quina expressió va dir just quan anava a creuar-lo i quan s’utilitza avui?
Amb aquest mateix nom, el grup va composar una cançó:
Però no acaba aquí: en un altre disc seu, “Dying To Say This To You”, apareix un altre cançó que porta com a títol una paraula llatina: “ego“.Ego, com ja sabreu, significa jo en català. Però encara que no s’utilitzi com a tal, hi ha altres paraules que utilitzen la paraula “ego” per a formar-se (com per ejemple egocentrisme, egoista, egòlatra…). Aquí us deixo la cançó per si la voleu escoltar.
Phoenix, un grup francès, també utilitza el llatí en les seves cançons. Igual que The Sounds també és un grup modern, que, utilitzant també sintetitzadors, distorsiona el rock en el qual es basa.
Armistice, una cançó del seu últim álbum (Wolfgan Amadeus Phoenix), és un llatinisme! Armistici, en català, és la pausa temporal d’un conflicte bèl·lic pactada per totes les parts.
Rome, com el seu nom ja fa ben evident, té bastantes referències clàssiques. La lletra de la cançó té moltíssimes referències a l’antiga Roma, encara que algunes estan una miqueta ocultes.
Així, doncs, podem dir que Phoenix semblen uns amants de les clàssiques, que aprofiten la música per portar-nos la cultura llatina al nostre dia a dia, igual que ho fa The Sounds.
Sabríeu dir altres grups que també utilitzen llatinismes o tinguin referències a les clàssiques en les seves cançons?
Toni Moreno
1r Batxillerat
Alissa Komarova
1r batxillerat
Guido Reni
Era una nit d’hivern plujosa, tronava i feia molt de fred. Estàvem tota la família a casa i jo i el meu germà com sempre ens estàvem barallant. Ell volia ajudar-nos a mi i a la mare amb el sopar, però jo deia que era massa petit, que a la cuina només faria nosa i que jo sola ajudaria millor la mare. Llavors, els avis ens van dir que s’ha de valorar a tothom, petits i grans, joves i vells, ja que ningú no és més que ningú. Així que perquè entenguéssim el que ens volien dir ens van explicar una història per ensenyar-nos a respectar les persones:
Apol·lo era un noi jove, atractiu i polivalent. Un dia, a l’institut, aquest es va enfadar amb el seu amic, Eros, ja que Apol·lo deia que ell jugava molt millor al futbol que ell, perquè Eros era un tap de bassa. Eros es va molestar i va dir que li demostraria que ell no era menys que ningú jugant a futbol. Van jugar el partit i Eros va fer gala d’un talent i domini magistral de la pilota. Encara que ja havia demostrat que era millor que Apol·lo jugant a futbol, va decidir venjar-se del que li havia dit abans, així que va començar a parlar a Apol·lo d’ una noia molt guapa, Dafne. Eros va ressaltar moltíssim les seves virtuts i la seva bellesa, tant la va alabar que Apol·lo va acabar per enamorar-se perdudament d’ella. Però, el pervers Eros va anar amb Dafne i va fer el contrari que amb Apol·lo. Va parlar a Dafne molt malament d’Apol·lo, va dir-li les coses més terribles que se li van ocórrer i així va fer que Dafne rebutgés i fugís d’Apol·lo. Apol·lo la buscava tots els dies per l’institut i després la seguia fins a casa seva. Ella estava molt espantada, un noi que odiava la perseguia i no la deixava en pau, va arribar a un punt en què se sentia assatjada. Un dia en què Dafne va arribar corrent del carrer i es va refugiar a casa no ho va suportar més i li ho va explicar al seu pare. Aquest li va dir que no patís, que precisament avui li havia de dir que es mudaven, ja que al seu pare li havien donat feina a Madrid. Ella va acceptar contenta. No li va dir a ningú que marxava, ni tan sols a les seves amigues. Però la tarda que marxava cap a Madrid, allà estava Apol·lo, la va intentar convèncer de que no marxés però, ella va fugir corrents per ficar-se al cotxe. Li va caure un fulard mentre corria, van arrencar tan ràpid que Apol·lo no li va poder tornar, aquest va ser l’únic record que li quedà d’ella, ja que mai més la va tornar a veure però sempre lluïa el fulard pel coll.
Quan els avis van acabar d’explicar-nos la història, jo em vaig mirar el meu germà i em vaig disculpar pel que li havia dit abans. Ara cada cop que ens barallem amb algú, recordem aquesta història i intentem aturar la baralla, ja que no ens agradaria gens trobar-nos amb un Eros venjatiu, tot i que sigui petit!
Núria Yela
1r Batxillerat