“Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos


Al llibre de Grec 2 de l’editorial Teide, vaig llegir el “Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos i ara el vull compartir aquí amb tots vosaltres, sigueu o no alumnes de grec. Escolteu el muntatge fet amb la nova música de Nini i després responeu les qüestions de més avall.

  • Què us ha semblat el poema?
  • Quin és l’origen i quins són els trets de les diferents dones segons el “Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos? Quina és la millor dona?
  • Per què la dona és un mal per als grecs? I per què un “mal necessari”?
  • Què en sabeu de Semònides d’Amorgos i de la seva obra? El considereu un autor misogin? Per què?

Marc Pelegrín

2n batxillerat Grec

“Rei publicae finis V: Octavius Augustus”

August de Prima porta (20 aC). Museus Vaticans, Roma. [Font: Viquipèdia]

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

Octavius Augustus, com ja sabeu, va ser el primer emperador romà al segle 27a.C. Amb la mort de Juli Cèsar i una vegada acabada la República, Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat o Alt imperi. Dominava totes les institucions de l’Estat (Senat, magistratures i els comicis), com ja va passar a la monarquia, i ràpidament va obtenir el control civil, militar i religiós. La seva forma de política exterior va ser coneguda per la seva tasca pacificadora i, pel que fa a l’interior, va dictar una sèrie de reformes dins l’administració que van canviar el futur de Roma.

INTRODUCCIÓ

Nebot i hereu de Cèsar, Gai Juli Cèsar Octavià (Roma 23 de setembre 63 aC – Nàpols 19 d’agost de 14 dC) s’imposà a la Tercera Guerra Civil Romana que hi hagué després de l’assassinat de Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins l’any 27 aC no rebé el títol de princeps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual es coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.

EL SEU PERÍODE

El començament del govern de’Octavi August va ser el 2 de setembre de l’any 31 aC, el fi del seu comandament es va donar el 19 d’agost de l’any 14 dC i va tenir com a successor Tiberi. Es va fer públic el testament de Cèsar i es va reconèixer que Octavi seria el seu hereu. Amb 18 anys va ser menystingut pels seus rivals, principalment per Marc Antoni, que el tractava de nen petit, però això no va semblar frustrar-lo, ja que va buscar el suport entre els veterans de Cèsar i va remarcar la seva condició d’hereu. Va guanyar simpaties en impulsar el compliment del que va dictar Cèsar en el seu testament sobre el apartat diners, que era que repartirien la fortuna obtinguda per César entre el poble i els soldats, diners que Marc Antoni pretenia quedar-se. Entre els seus primers passos era molt important mantenir el caràcter diví del seu pare adoptiu. Octavi, aprofitant la baixa popularitat que tenia Marc Antoni entre els partidaris de Cèsar a causa dels seus abusos i els seu apropament al senat, va guanyar la seva primera victòria. Aleshores Antoni va acusar Octavi de conspirar contra ell i organitzar el seu assassinat; Octavi en va demanar proves i començaria així un enfrontament entre els dos.
Al cap d’un temps Octavi volia incrementar el seu poder per venjar la mort del seu oncle, Cèsar. Per altra banda, podia complaure els desitjos de venjança dels veterans de Cèsar. Per aquesta raó va començar una sèrie de persecucions i una matança contra els republicans, anul·lant l’amnistia als assassins de Cèsar. També va distribuir els diners del tresor al seu exèrcit i això va fidelitzar encara més el seus soldats.

L’aliança de Marc antoni amb Cleòpatra va acabar d’allisar el camí d’Octavi cap al poder.

FONTS

Andrea Salas

1r batxillerat INS Isaac Albéniz

“Cleopatra”. Selecció d’escenes

Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.

No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.

La selecció consta de 4 fragments:

  • Arribada triomfal de Cleòpatra a Roma. Amb el fill de Cèsar, Cesarió, al costat, la reina egípcia es presenta al poble amb una magnificència que els deixa bocabadats. No creieu que el gran arc del triomf que dóna entrada al fòrum de Roma queda ridicul quan hi passa la immensa Esfinx que li serveix de tron? Fixeu-vos en les matrones romanes, tan tocades i posades, elles, i en els senadors, seriosos i preocupats pel record dels temps monàrquics als quals no volen tornar. I Marc Antoni, que ja mira amb ulls esmaperduts la bella amant del seu mentor, Cèsar?
  • Dictator. Els deliris de grandesa de Cèsar, animats per Cleòpatra, topen amb els defensors de la República, entre ells, el seu fill adoptiu Brutus.
  • Neix l’amor. Un cop mort Cèsar, Marc Antoni sucumbeix als encants de l’egípcia, després d’una festa disbauxada en què ballarines i ballarins representen una al·legoria mitològica enmig d’una boira mistèrica causada pel baf de l’alcohol. Reconeixeu les referències mitològiques? D’altra banda, enteneu ara allò que us deia de les escenes amoroses del cinema dels 60? No hi ha res explícit, però la sensualitat hi és portada a l’extrem. Ja ens va dir la Paula que l’idili que va nèixer entre la Taylor i el Burton va aixecar espurnes en el Vaticà.

  • I a continuació, trobem Octavi al senat parlant obertament contra Antoni. Aprofiteu per fer-vos una idea del funcionament del senat que tan bé coneixeu a hores d’ara…
  • Octavi a Alexandria. El futur Imperator trobarà una Cleòpatra derrotada, enfonsada per la mort d’Antoni, però no aconseguirà endur-se-la a Roma per passejar-la com un trofeu, igual que Juli Cèsar, pels carrers de la ciutat.

En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
TERESA