El “Pergamonmuseum” de Berlín

19 Replies

Entrada del Pergamonmuseum de Berlín [Font: Wikipedia]

A llarg dels meus viatges he visitat molts museus, tots ells molt interessants, però he de confessar que la del museu de Pèrgam va suposar una de les experiències més impactants en aquest sentit, només comparable a la contemplació del David de Miquel Àngel a l’acadèmia florentina. Més encara que contemplar la magnificència de la Capella sixtina o les intemporals obres d’art del Louvre o el British Museum, la visita al Pergamonmuseum de Berlín és curta però molt intensa. Trobar-se al davant de l’immens altar de Zeus de Pèrgam o travesar les blaves muralles de Babilònia és una sensació difícil d’oblidar.

Situat a l’illa dels museus, es va construir a la mida de les obres que havia d’allotjar, només així es pot concebre les immenses sales que allotgen edificis sencers. A més de l’altar de Zeus de Pèrgam i la porta d’Istar de Babilònia, hi podem trobar la porta del mercat romà de Milet, entre d’altres obres hel·lenístiques. Per cent, podeu ubicar i definir el període hel·lenístic de la història grega?

Altar de Pèrgam [Font: Wikipèdia]

Mireu quina meravella! No us venen ganes de pujar i baixar les escales i imaginar-vos retent culte al déu dels déus? Busqueu informació sobre aquesta obra d’art i ubiqueu la ciutat de Pèrgam en el Google maps sobre El poble grec i el seu marc geogràfic, que ja hem editat en altres ocasions. Ubiqueu-hi també Milet i Babilònia.

Porta d’Istar [Font: Wikipedia]

No em digueu que no us vénen ganes de travessar les famoses muralles de Babilònia a través del blau de la porta d’Istar i emprendre un passeig triomfal per l’avinguda dels lleons. Què en sabeu, d’aquesta ciutat?

En fi, els afortunats de 1r de batxillerat que ben aviat us trobareu en aquesta ciutat alemanya no us deixeu perdre aquestes meravelles i, sobretot, compartiu les vostres fotografies amb els que ens quedem a Badalona. Les que jo vaig fer durant la meva visita són en pel·lícula i això dificulta la seva difusió al bloc, per tant, si en feu de digitals, passeu-me-les, si us plau…

TERESA

“Quo vadis?”

15 Replies

Aquí teniu un nou fragment cinematogràfic basat en la història de Roma, concretament de la pel·lícula Quo vadis? En aquest, cas el fantàstic actor Peter Ustinov interpreta un histriònic emperador romà que ha ordit un excèntric pla de renovació de la gran Roma, davant de la mirada incrèdula del galant Robert Taylor en procés de conversió al cristianisme gràcies a l’amor de la devota interpretada per Devora Kerr. És probable que aquest film del 1951 tampoc el recordeu, com passava amb Cleòpatra, però us puc assegurar que fins fa ben poc era cita inevitable de les tardes de Setmana Santa a la televisió.

Un cop visionat, us proposo deixar un comentari on es reponguin les preguntes següents:

  • Qui és l’emperador que protagonitza l’escena, que ha passat a la història com a un dels “emperadors bojos” juntament amb Cal·lígula i Còmmode entre d’altres? Situa’l en la història de Roma, a partir del que n’hem estudiat a classe.
  • Qui és Petroni, l'”àrbitre de l’elegància” l’opinió del qual tant interessa a l’emperador?
  • Què signifiquen els termes matricida i uxoricida i quins són els seus ètims llatins?
  • Pel que fa la pel·lícula, busca’n la fitxa tècnica i informació complementària. comenta també la novel·la en què es basa la pel·lícula.
  • I, evidentment, no us oblideu d’ explicar el significat i l’origen del títol.

    • TERESA

    Juli Cèsar, un gran conqueridor assassinat

    14 Replies

    Acabo de llegir en El Fil de les Clàssiques la interesant tasca que avui us mana la Margalida, un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar tot partint del relat de Mark Twain, i us vull donar un cop de mà tot recomanant-vos també aquest interessant i esborronador documental sobre el conqueridor assassinat:

    Gaby
    Idus de març de MMX

    Cardio, de Miguel Bosé

    8 Replies

    [youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/lsMSdCk7tMg[/youtube]

    Recordeu el meu apunt etimològic amb cardio que prové del grec καρδία “cor”! Doncs, l’Haja ens ha dit que Miguel Bosé acaba de treure un nou disc que feia referència a cardio. He buscat informació i mireu es diu Cardio:

    Es veu que el cantant té una verdadera passió per l’etimologia. “Soy de letras” acostuma a dir amb orgull, “lo mío era el latín y el griego”. En aquesta cançó, de nou i com en moltes altres, inventa palabres com “Frivolaridad” que significa: “la frivolitat en grado máximo expresada amb ligereza y al cubo” o “Matemusifísica” podria ser com: “un art entre la matemàtica, la música y la física”, tres ingredients bàsics de la naturalesa de la música; entre altres, de l’arquitectura, la perfumeria o l’ astronomia. Alguns companys de classe els recorda aquell exercici que la Lida els feia fer a l’ESO d’inventar-se a partir dels ètims grecs i llatins paraules noves per a estris inèdits, éssers inventats o paraules màgiques, com supercalifragilisticoespialidós de la Mary Poppins. Qui s’hi atreveix?

    La tornada de la cançó ho explica d’una manera molt didáctica: diu: “Hay un truco muy útil y fácil que sirve para posicionar argumentos y ubicarnos para el diálogo: las preposiciones. No es lo mismo decir “sobre” que “bajo” “ante”, “con” o “contra” alguien, sino aprendemos a usarlas bien, podemos confundir, por ejemplo, el odio con las arritmias de lo cardio”.

    Quin joc dóna l’etimologia a Miquel Bosé!

    Irena Jagustín 1r de batx. llatí i grec