Rudens a L’Hospitalet

El passat dia 11 d’abril els alumnes de llatí de primer i de segon de Batxillerat de l’IES Vall d’Arús de Vallirana vam assistir a l’Hospitalet a la representació de Rudens de Plaute, a càrrec del Grup “Balbo Teatro” de l’IES Santo Domingo de El Puerto de Santamaría Cádiz.

Com era la nostra primera experiència en assistir a una representació d’una comèdia llatina, no esperàvem que fos tan entretinguda. El que més ens va impactar va ser que foren actors tan joves i que tinguessin tanta confiança en la seva interpretació. Vam reconèixer amb facilitat alguns personatges típics plautins: l’esclau murri Tracaliò, la jove que no és la protagonista però l’acció gira al seu voltant, Palestra la donzella segrestada de petita, el lenó Labrax i el jove enamorat Pleudisip.
Adjuntem algunes imatges del nostre pas pel teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat:

N.B.:

  • Sabeu qui és Plaute?
  • Di quin comediògraf  Plaute treu l’argument de Rudens?
  • S’inspira en una sola comèdia grega o bé hi ha contaminatio?
  • Què és una fabula palliata?
  • Quins elements de la cultura romana heu identificat en aquesta comèdia plautina.
  • Què en saps dels personatges plautins? Identifica a Rudens els següents:  adulescens, virgo, senex, leno, servi i el paràsit.
  • Quin és el paper de la dona a Rudens?
  • Què opines de l’alternança entre les parts recitades i cantades en la comèdia?
  • Has llegit Rudens? L’has vista representada al teatre? Què n’opines?
  • Has llegit alguna altra comèdia de Plaute? Quina?
  • Passa’t per aquí i potser t’animes a llegir Amfitrió?

Els alumnes de segon de batxillerat de l’IES Vall d’Arús estem agraïts de poder col·laborar en el vostre blog.

Auda Ferrer

Horaci: Beatus ille en l’actualitat

Hola Aracnins!

Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.

Casa familiar d’Horaci a Venosa

A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.

Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!

Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?

Irena Jagustin Arana

LLATÍ 2n Batx.

Nunc est bibendum, d’Horaci

La Lida ens va demanar que triéssim una oda o un èpode d’Horaci i vaig triar aquesta, sense saber ben bé el que significava. Després d’adonar-me de perquè està tan content el poeta romà, vaig pensar que més que una oda alegre era una mica macabre. Però, endinsant-me en la història, vaig descobrir, per altra banda, que el seu odi era compartit per altres contemporanis seus.

Gràcies a la Rebeca, he descobert Prezi, diguem que una actualització fantàstica del Power Point, però on-line. Per a aquesta presentació he fet recerca sobre la pervivència de la frase amb algunes imatges i també he afegit l’oda en castellà, il·lustrada amb imatges. He trobat un vídeo en holandès i llatí que ens la torna a explicar.

Després, gràcies a l’ajut de la Lida també he trobat una ruta de vins homònima al Maresme.

Què en sabeu sobre aquest tòpic d’Horaci? Què creieu de l’oda? Sabríeu trobar més pervivències del tòpic horacià?

Coty Ledesma,
Llatí i grec,
2n Batxillerat.

Horaci: Persicos odi, puer, apparatus!

Després d’haver treballat a classe Horaci, ens hem adonat que és un gran  poeta romà que ha deixat una gran petjada en la literatura de tots els temps i que es mereix el lloc, entre els grans poetes clàssics no cristians, en què el va col·locar Dante:

El bon mestre va començar a dir:

“¿Veus aquell que, espasa amb mà,

va davant dels altres tres com si en fos el senyor?

Aquell és Homer, poeta sobirà;

l’altre que ve és el satíric Horaci;

Ovidi és el tercer, i l’últim Lucà“.

DANTE, Infern IV, 85-90

Sabeu qui parla a Dante i li presenta els grans escriptors clàssics que estan a l’infern dels no batejats? Per què creieu que titlla de satíric a Horaci?

En la tasca col·lectiva proposada al fòrum del nostre Moodle, el meu treball correspon a l’oda 38 del llibre I.
Aquí Us ha agradat escoltar-lo en llatí recitat amb el ritme que es mereix l’estrofa sàfica?

En aquest power point, us he recollit  la  seva pervivència:

<

Espero que us hagi agradat i que amb els vostres comentaris i suggeriments, m’ajudeu a millorar-lo.

Plurimas gratias!

Lina Velasco

2n Btx Llatí