Jornada Màrius Torres a Lleida: inoblidable!

Divendres 13 de maig del 2011. La capital de la Terra ferma ens rep amb un dia assoleiat i ens ofereix l’hospitalitat gòtica de l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (me’n podeu dir l’etimologia?). La Sara, l’Ariadna, la Carla i la Jéssica, de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, arriben a aquesta construcció del segle XV -que s’emmarca dins del gòtic català i és pràcticament l’únic exponent civil d’aquesta època que existeix a la Catalunya occidental- disposades a compartir amb d’altres alumnes i docents les seves reflexions sobre la influència de la mitologia clàssica en la lírica de Màrius Torres. I com a cirereta del pastís, una nova creació de la Sara que sargeix versos del poeta per teixir un text en prosa que traspua l’alè entre esperançat i desesperançat del poeta lleidatà.

[Foto: Teresa Devesa]

En entrar a l’Aula Magna, plena de gom a gom d’un auditori compost principalment de professorat, els nervis de les nostres protagonistes, un xic alterats des de bon matí i incrementats durant el trajecte i l’espera, augmenten notablement, cosa que no impedeix que en el moment de la seva exposició es mostrin segures i mantinguin la calma fins i tot quan la moderadora els marca el temps d’exposició.

A partir d’aquest moment, totes respirem tranquil·les i satisfetes i ens disposem a escoltar, relaxades, les comunicacions dels altres participants, només aturades per la pausa de l’esmorzar, que aprofitem per comentar la jugada i rebre les felicitacions d’alguns dels assistents. De totes les ponències voldria destacar la presència del bloc com a eina fonamental de la majoria d’experiències pedagògiques presentades i les reiterades referències gregues i llatines que feien que les vostres companyes busquessin la meva mirada còmplice, com si jo en fos responsable…

  • Xavier Lluna de l’INS Vescomptat de Cabrera d’Hostalric presentava un projecte indisciplinari d’autors en diferents llengües que incloïa Seferis, com a representant del grec modern.
  • Joan Carles Otero de l’INS Ègara de Terrassa (d’on ve el nom d’aquest institut?) compartí amb nosaltres la creació d’un bloc com a eina d’aprenentatge de la poesia del poeta lleidatà en el qual se cita Plató, Virgili i Horaci com a referències bàsiques.  En algun moment -com no?- va deixar anar un Carpe diem que us prometo que no va ser inspirat per mi…
  • Juanjo Manau de l’INS Màrius Torres de Lleida va presentar un interessant documental sobre el poeta, en què es feia referència a Carles Riba com a inspirador del vessant més clàssic de Torres.
  • Anton Not, professor de Castellà de l’INS Els Planells d’Artesa de Segre, reflexionà  sobre el valor de la traducció a les aules de Batxillerat i posà de manifest que, en general, les matèries de Llatí i Grec són les úniques que treballen aquest procediment tan important per a l’intercanvi cultural.

Onze comunicacions molt interessants, en definitiva, algunes més didàctiques, d’altres més erudites, de les quals les més autèntiques i emotives em van semblar aquelles en què el professsorat vam donar la paraula a l’alumnat. A part de la nostra, dues noies de 2n d’ESO de Tremp van fer una emotiva presentació de la feina realitzada des de Francès, Música i Biblioteca, i un grup sencer de 4 d’ESO de Vic va fer un sentit recital poètic amb música en viu.

En acabar, amb el regust dels mots de Torres encara a la boca, dinar, conversa i tornada a casa amb el convenciment de la feina ben feta. Què més es pot desitjar d’una jornada literària?

A continuació trobareu el text de la comunicació i la presentació que l’acompanyava. La Montse, que aprareix càmera en mà a les fotos, ben aviat penjarà el video de la comunicació a “Litecat”, però de moment podeu recordar com s’explicava l’Ànnia al davant de l’exposició del vestíbul del primer pis del nostre institut.

[Cliqueu a Pantalla completa per llegir-ho còmodament]

I pensar que tot va començar amb el comentari d’aquella entrada d’El fil de les Clàssiques… Aleshores jo no sabia què treballàveu a Literatura catalana ni que publicaríeu un article relacionant les nostres matèries, ni que la Montse Vilà, la vostra professora, em proposaria embarcar-me en aquesta aventura. La màgia de la xarxa, doncs, ens ha permès crear un projecte nou, comú, fruit de la col·laboració. N’hi haurà més, segur!

TERESA

Aracne fila i fila: TURBO AUREUS en el V Premio Espiral de Edublogs

Aracne fila i Fila

Encara no m’ho crec! No m’ho puc creure! i el Facebook Fildelesclassiques Aracne no para de treure fum! Ho heu aconseguit, aràcnids i aràcnides, baldufa daurada a Edublogs 2011! Ja era tot un honor haver arribat a finalista en un concurs estatal amb tanta quantitat de blocs d’educació i de tan bona qualitat! Primer premi! Realment sou els millors!

Aracne fila i fila rebrà el proper dia 4 de juny, en el decurs de la Jornada Espiral, al Museu Reina Sofia de Madrid, la baldufa daurada en la categoria Blogs d’alumnes de batxillerat de l’associació Espiral Edublogs 2011.

Des d’Aracne fila i fila, volem agrair el guardó a l’associació Espiral, Educació i Tecnologia i lloar la magna feina que deu haver fet el jurat per seleccionar els millors blocs en cada categoria, havent-n’hi tants de tan bona qualitat,  i també volem felicitar tots els blocs premiats en les diferents categories; també volem compartir el premi amb tots els blocs de clàssiques que s’hi van presentar i especialment amb els aràcnids de El vaixell d’Odisseu, de Jordi Rincón i els seus tripulants que fa poc hem participat conjuntament en un projecte col·laboratiu d’Aracne, 3a trobada de pràctica compartida, amb els Ludi Romani i l’Schola a la VII Magna Celebratio de Badalona amb la magistra aràcnida de l’I. Isaac Albéniz Teresa Devesa i els seus discipuli, bé més aviat, discipulae aràcnides.

Per molts anys a tots i a totes! Recordeu que encara hem de fer aquesta teranyina clàssica més gran i consistent! Ens calen moltes aranyes filadores per trenar una magnífica aracnografia clàssica i en català!

Moltes gràcies i la més afectuosa enhorabona, aràcnids i aràcnides d’arreu! Tots i totes que hi participeu sou guanyadors i guanyadores! Celebreu el guardó! A veure si podem coincidir en la representació de la Lisístrata que ens proposava la Marina el proper 5 de juny a Badalona i podreu tocar la baldufeta, la nostra àguila romana.

FELICITER! PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO!

Margalida

Tàrraco romana en anglès i amb alemanys

Un any més tots els alumnes de primer de batxillerat amb els companys germànics de l’intercanvi hem visitat la Tarragona romana en anglès, però amb accent alemany!
Si ens surt a l’examen de llatí o a la Selectivitat, aneu en compte en identificar en llatí els elements de la ciutat i especificar-ne en català l’ús que en feien els romans que hi vivien, no sigui que sembli la Torre de Babel!

Rubén Florencio
1r de batx. Llatí

Blanca com la neu, vermella com la sang

 

L’any passat, per Sant Jordi, un dels llibres que trobaves a totes les parades era Blanca com la neu, vermella com la sang, una novel·la d’Alessandro D’Avenia. Enguany, per fi he pogut gaudir de les paraules de l’escriptor i la seva història tant tendre. Quina ha estat la meva sorpresa quan, arribant a la pàgina 58, he trobat aquest fragment que tant s’escau al nostre aprenentatge:

Aquests eren els únics deures de grec que em divertien a l’institut. D’algunes paraules agafades de les traduccions, n’havíem d’escriure al quadern el significat i una paraula derivada de la nostra llengua que ens ajudés a recordar el terme grec. Aixi vaig aprendre bé les paraules:

“Leukos”: blanc. D’aquesta deriva la paraula “llum”.

“Ema”: sang. D’aquesta sderiva la paraula “hematoma” (grumoll de sang).

Si ajuntes aquestes dues paraules paoroses, en surt una encara més terrible: “leucèmia”. Així es diu el càncer que afecta la sang. un nom que deriva del greclties vénen del grec…) i significa “sang blanca”.

Ja ho sabia, que el blanc era un mal. Com pot ser blanca la sang?

La sang es vermella i prou.

I les llàgrimes són salades i prou.

La Sílvia m’ho ha dit entre llàgrimes:

– La Beatrice té leucèmia.

I les seves llàgrimes s’han fet meves.

Us proposo veure’n una crítica molt breu d’una lectora.

Sabeu els colors en grec? Com s’escriuen en grec les paraules “leukos” i “ema”? Quines altres malalties coneixeu que derivin de paraules gregues? No us oblideu d’introduir aquests ètims en la nostra base de dades de Arrels gregues.

Sílvia Espinach

1r batx. Grec