
HORTÈNSIES
Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires
arrenglerades davant del castell
enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa.
Amb una música brillant, fonda
com escrita en un pentagrama d’algues,
les notes del “Preludi” de Debussy
“Ce qu’a vu le vent d’ouest”
ens envoltaven mentre la lluna
espiava per les finestres de la nit.
La suavitat del vespre em feia somiar;
Iris que estima Zèfir, el vent de l’Oest,
corre, jugant a amagar-se del seu estimat.
L’alè transparent del vent
esbulla la cabellera lluent
d’Iris que amb les seves ales daurades
vola encenent Arcs de Sant Martí.
El somni és breu, l’encanteri es trenca
i em torna a la bellesa
de la música de Debussy.
PEPITA CASTELLVÍ

