Els videojocs i la seva inspiració clàssica

Aquest és el meu primer article a  Aracne i, com m’agraden els jocs, m’he fixat que hi ha molt referents clàssics en múltiples jocs, com ara observant aquest article o aquest altre.

Això em va fer investigar una mica. No vaig tardar massa en trobar múltiples d’aquests jocs, on apareixien tant referents del món romà com del món grec. Aquests són un dels principals jocs que vaig trobar:

La saga IMPERIVM si voleu estratègia militar i urbanisme:

IMPERIVM I (Les guerres de les Gàl·lies).

IMPERIVM II (La conquesta d’Hispània)

IMPERIVM III (Les grans batalles de Roma)

IMPERIVM CIVITAS (Format per tres entregues).

La saga IMPERIVM es basa en jocs d’estratègia enfocats en l’època romana, des de l’origen d’aquesta civilització fins a la decadència i la destrucció.Aquests jocs són molts estratègics i s’ha de pensar molt.

En canvi, IMPERIVM CIVITAS tracta de la supervivència  en una ciutat romana i es veu  molt bé com era aquesta civilització. Ens ensenyen a crear: escoles, cases, fòrums o cuines, etc..

Un altre joc és Age of Mythology, més pel vessant dels déus grecs.

És un videojoc d’estratègia de la saga d’Age of Empires però on apareixen elements de la mitologia grega, germànica i egípcia. El jugador ha d’avançar d’edat, derrotar els enemics. Té unitats per aconseguir recursos (vilatans), unitats per lluitar i les unitats mítiques, més poderoses que la resta i que depenen del déu que s’hagi invocat en cada edat. Aquestes unitats estan basades en personatges mitològics cèlebres com l’esfinx, l’ hidra o el centaure, entre altres. El déu invocat també permet llençar poders o màgies especials. El joc va vendre més d’un milió de còpies.

Encara en jocs en clau grega, tenim God of War.

Kratos neix a Esparta, una província grega caracteritzada per ser bressol dels millors guerrers de l’Imperi. Des de molt petit denota gran força, resistència i tenacitat, a diferència del seu germà menor, el qual és rebutjat pels militars i manat a l’exili. Kratos és reclutat i separat de la seva mare i germà, el qual, mentre Kratos és introduït en l’art de la guerra, mor, descendeix al regne d’Hades i es converteix en una espècie de dimoni del com no se sap fins a la data. En les múltiples entregues, aquest personatge lluita contra Ares i en derrotar-lo, ell es converteix en el nou déu de la guerra, per això es diu així el joc.

Aquest joc ha estat àmpliament premiat i ha tingut al mercat una gran rebuda. Per això,  s’ha convertit en una saga. Els seus títols són:

God of War: Fantasma d’Esparta.

God of War: II.

God of War: Candenes de l’Olimp.

God of War III.

Aquí us deixo un altre enllaç.

Aquests són alguns que nosaltres coneixem, però de ben segur que n’hi ha molts més d’estratègia militar com Rome Total War, Praetorians o d’estratègia econòmica i urbanisme com Caesar o d’estratègia militar, urbanisme i mitologia com Grepolis. Què en sabeu d’aquests? En coneixeu algun altre?

Iván Zapico Fernández

INS Premià de Mar

1r de Batxillerat

PlayStationVita

El cap de setmana passat, vaig veure per un canal de la televisió l’anunci de la nova PlayStationVita. Aquesta nova consola amb aquesta paraula vita, d’origen llatí i que siginifica vida,  és un nom molt apropiat ja que els seus dissenyadors creuen que aquest nou sistema d’entreteniment portàtil d’última generació,  serà com una combinació revolucionària de jocs ficticis i connexions socials en un context real. L’objectiu d’aquesta és transformar tots els aspectes de la vida quotidiana en una experiència d’entreteniment. Us deixo aquí un video:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RIaJHh60hQY[/youtube]

Salue,

Laia Parareda

Ins. Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm

Ciència MMXI: Les Pièrides i la garsa

Photobucket

Imatge de la garsa extreta de: boiadeportpelegri.blogspot.com

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Corvidae
Gènere: Pica
Espècie: P.Pica

 

La garsa és un ocell d’uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses metal·litzades.
El seu bec és fosc de la mateixa manera en què les seves potes també ho són. Viu en zones cultivades, als boscos i també en parcs i jardins de les ciutats.  Emet un cant “xac-xac-xac” que s’explicaria amb la costum xerraire de les Pièrides que seguidament explicaré.

Les Pièrides eren nou germanes filles del ric Píeros de Pel·la i d’Evipe de Peònia. Com que eren destres en el cant, van reptar nou muses que, si perdien els cedirien la font d’Hipocrene i la d’Aganipe però si les muses guanyaven, les nou germanes els haurien de cedir els camps d’Emàtia fins al nevat país de Peònia.

El repte de les Pièrides -Giovanni Battista di Jacopo (1495-1540). Musée du Louvre.

Les muses van acceptar el repte i, davant de les nimfes que van fer d’àrbitres, van dur a terme la contesa. Les nimfes van dictaminar que les guanyadores de la contesa havien sigut les muses de l’Helicó. Fruit del fracàs, les nou germanes van començar a injuriar les muses i com a càstig Cal·líope, la més gran de les muses, va transformar les Pièrides en una nova raça d’ocell destinada a poblar els boscos i a grallar per sempre: la garsa.

El pintor Giovanni Battista (Florència, 1495 – Fontainebleau, 1540) va representar en una de les seves pintures una de les escenes d’aquest mite. Era anomenat “El Roig Florentí” (Rosso Fiorentino) i va ser un pintor italià del Renaixement membre de l’Escola de Fontainebleau. És un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric.

El mite clàssic és un mode de pensament que dóna resposta a tot allò que la humanitat sempre ha intentat saber: què sóm, d’on venim, per què existim, etc. Per tant, el mite de les Pièrides intenta explicar l’origen de la garsa però, què tenen en comú?  Bé, en primer lloc, les nou germanes van fer la contesa al bosc i les garses viuen als boscos. El fet que les Pièrides siguin destres en el cant i a més, xerrin més del que els convé, explica que la garsa emeti constantment un cant.

La informació d’aquest article l’he extret del llibre anomenat “Narracions de mites clàssics” que és una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. A més, he utilitzat aquest web per extreure la informació de la garsa.

Carla Pallach Ros

1.2 Batxillerat

Us han robat mai el cor?

Mireu amb atenció aquesta il.lustració de Carles Arbat:

A què us sona? La reconeixeu? Podríeu dir l’episodi que il.lustra? En quin llibre trobem aquest episodi? Qui és el seu autor? Robar el cor pot tenir diverses interpretacions, a quina es refereix aquesta il.lustració? En coneixeu d’altres? etc.

 

Noelia Vargas

4t d’ESO Llatí optativa 2