POSIDÓ I HERMES (DIÀLEG DELS DÉUS)

POSIDÓ I HERMES (DIÀLEG DELS DÉUS) DE LLUCIÀ DE SAMÒSATA from Francesc Franquet on Vimeo.

Continuem amb les estrenes. En aquesta ocasió us presentem un dels diàlegs dels déus, el de Posidó i Hermes de Llucià de Samòsata. Els dos déus mantenen un interessant diàleg sobre el curiós naixement del déu Dionís.

M’agradaria que respongueu les següents qüestions:
Per què el déu Dionís va néixer d’aquesta manera tan singular?
Quins són les seves funcions, símbols i atributs? Qui va ser Ganímedes i explicar la seva història.
Esperem que us agradi la filmació i fins aviat, gaudete!

Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV d’Amposta

Ciclop etern

 

Ciclop etern

Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil
gegant de peus de plom
arrelat
als nostres cors arran de costa,
que vetlles pacient per la mar
i els mariners teus
quan el sol s’ajaça i els foscos presagis
de la nit
badallen i es desempereseixen!

Oh, tu, Polifem modern, vigia celest
déu de la claror nocturna,
quantes vides has furtat a la fondària,
al torb i a la maregassa,
amb la teva resplendor d’aurora?

Quantes quimeres i goigs
explicar-nos podries si volguessis
trencar
el teu fidel vot de silenci i temprança!

Oh, tu pilar del vent i la confiança,
ocell inert
que sense ales voles
i ens fas sense ulls veure
en l’obscuritat,
assenyalant-nos el dolç recer i la cala
acollidora,
aixoplugant-nos amb la teva càlida mirada!

Oh, tu, far del meu cor,
company silent de tants i tants
foscos i clars dies
que em guies
quan les hores dormen,
no apaivaguis el teu esguard ni m’abandonis:
obscura i sense sentit,
sense tu,
fora ma vida.

© Xavier Serrahima 2oo9

Poema guardonat (ex-aequo) del
II Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó”,
organitzat per l’ajuntament de la ciutat

TOTS ELS DRETS RESERVATS

No es permet reproduir totalment o parcial l’obra per cap mitjà sense l’autorització escrita de l’autor

(autorització que es podrà sol·licitar a través del formulari de contacte del seu web)

LA FRANCE VERSUS ROMA (BILINGUE COLLOQUIUM)

LA FRANCE VERSUS ROMA (BILINGUIS COLLOQUIUM) from Francesc Franquet on Vimeo.

Salvete aràcnids! Us presentem aquest projecte bilingüe realitzat el passat curs en el qual ha participat l’alumnat que estudiava llatí i francès de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. Hem invertit molt d’esforç, assajos, preparació i sobretot il.lusió que crec han donat els seus fruits en aquesta petita però interessant col.laboració que espero tingui continuïtat.
Confio que entengueu el que diuen els personatges i que ho transcrigueu aquí.
Valete!
Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV (Amposta)

Llum de Grècia

 

Santorini, Grècia

LLUM DE GRÈCIA

S’encén la llum del matí.
Llum de Grècia, clara, brillant
transparent, com de vidre.
El sol dibuixa miratges
damunt les ones turqueses
d’un mar on la llum es fa blau,
trencat només per l’ombra
d’algun núvol viatger.
Llum transparent de la tarda
amb espurnes lluents de sol.
El cel s’obre dolç, transparent,
a l’hora dels llargs crepuscles,
llum violeta que s’enfosqueix
i enfosqueix les muntanyes.
I a les nits de lluna plena,
l’aigua té camins argentats.
Quan la lluna s’adorm,
el cel és un forat negre
que s’engoleix els estels.

Pepita Castellví, 2012

 

N.B.: A més de Llum de Grècia, fet ex professo a petició de la Margalida, em plau compartir hic et nunc amb tots vosaltres dos poemes meus premiats el 2009 en la Mostra Literària de El Maresme:

LLUM

Neix el dia,
la llum creix
cau al buit
i em travessa.
Jocs de la llum
que vessa
per tot colors.
LLum blanca,
llum groga…
I ha un gerro
voltat de llum roja.
Quan els ulls
el miren,
el gerro
és ple de roses.

II
Sota la primera llum
la flor es retalla imprecisa,
com en un somni.
Té una estranya bellesa
que commou.
Les fulles dels arbres,
el perfil d’un núvol,
tot sembla familiar
i alhora distant.
com si una espesa boira
difuminés els contorns.
L’aigua quieta del pou
sembla fonda i humida
com un immens mar fosc
on s’emmiralla la llum
de mil estels desfets.


LLUM, AURORA DE COLORS

La llum neix, s’estavella
contra les meves parpelles
i em regala una íntima
aurora de colors.
Quan obro els ulls,
la pols en suspensió
balla dins un raig de sol
que creua en diagonal
tota l’habitació.
Obro la finestra
i un esclat de llum daurada
omple l’estança
mentre el matí desvetlla la son
que encara s’amaga
pels racons de la casa.
La fascinació per la claror,
va i ve, puja i baixa
les escales de la imaginació.
I no sé si obrir els ulls
perquè entri tota la llum,
o aclucar-los
perquè no s’escapi.

Pepita Castellví, 2009