Jocs Florals III – Dula

Odiava els dies festius perquè els meus amos es llevaven més d’hora i de més mal humor. Eren les cinc de la matinada i ja estava llevada amb unes bosses increïbles perquè els amos s’havien quedat fins tard bevent vi per celebrar que començaven les festes florals i com a bona esclava, jo m’havia de quedar a servir-los. Després de rentar-me la cara i assimilar el fet que les bosses serien permanents, em vaig vestir amb la fascia pectoralis* i em vaig quedar pensant una estona si feia prou fred per col·locar-me les benes*, però al final vaig decidir que no i em vaig posar la túnica per acabar de vestir-me. El temps se’m va passar rapidíssim i vaig haver de córrer a la recàmara dels amos a portar-los el ientaculum*, i a l’hora de fer-ho, com que anava amb presses, em vaig entrebancar amb una cadira, amb la mala sort que la safata va caure sobre la túnica de l’amo Iulius. El meu amo em va començar a cridar que era una inútil i que no servia per res, i quan em pensava que ja s’havia acabat la bronca, em vaig trobar de genolls al terra amb la galta cremant i llàgrimes d’impotència per la crueltat d’aquell home, el qual estic obligada a respectar. Per sort va entrar el meu amic Policarp i, en començar a netejar, va distreure’ls i em vaig poder escapolir a buscar un altre cop el ientaculum per poder servir-los-el una altra vegada. En acabar l’esmorzar, vaig haver d’ajudar la senyora a vestir-se i arreglar-se; no és que no em caigués bé la meva mestressa, però fer aquestes feines no m’agrada perquè sempre em deixa mal gust a la boca.* Com que són les festes florals, a la tarda vaig poder sortir a fer un volt i vaig veure que en un teatre feien una representació, m’hi vaig acostar a mirar i, com sempre, em va escandalitzar l’escena lasciva que s’estava representant. Com que aquests temes m’intimiden, em vaig apropar a algú conegut per sentir-me més segura, llàstima que fos l’última persona que vull veure en la meva vida, el pervertit i desvergonyit del meu amo, que contemplava les dones nues amb ulls lascius. Llavors va ser quan es va girar, em va guaitar amb una mirada indescriptible, que espero no tornar a veure, i em va desvirgar. Em va treure l’única cosa que era meva i després se’n va en anar com si no hagués fet res de dolent, i jo, amb l’ànima els peus, em vaig dirigir cap a casa i en el camí vaig trobar la senyora i vam tornar juntes. En arribar a casa, vaig ajudar la senyora a assegurar-nos que els nens estiguessin dormint i tot seguit ella se’n va anar a dormir. En aquell moment, quan estava sola netejant i preparant les coses per l’endemà, vaig arribar a una conclusió, mataria al meu amo, no crec que a la seva dona li fes molta pena ja que li té rancúnia des que no va acceptar la seva filla. Esperaria que vingués Policarp, li demanaria que comprés una mica de cicuta*, i a l’hora de la secunda mensa* li barrejaria amb el vi de manera que quan caigués mort seria a la nit i no ho podrien relacionar amb mi. Espero ansiosa a demà, aquestes seran les millors festes florals.

 

Agripina Metella” d’Aurora Mira

Proposta de treball

De ben segur us haureu adonat que al llarg del text apareixen un seguit d’asteriscos. Donc bé, us proposo que definiu els conceptes dels termes resaltats i aprofundiu en l’aspecte de la vida quotidiana amb què estan relacionats. Us recomano consultar aquest article i us ben asseguro que descobrireu detalls força curiosos.
Un dels asteriscos crec que mereix una petita pista, concretament el que fa referència al mal gust de boca. Per entendre-ho cal conèixer la manera com es perfumaven les dames romanes: l’esclava s’omplia de perfum la boca i el polvoritzava sobre la seva senyora. Investigueu sobre d’altres aspectes de la cosmètica a la Roma antiga.

Cloenda

Bé, la Núria, la Carla i jo esperem que us hagi agradat la sèrie “Jocs Florals” i que de pas hagueu après alguna cosa de la vida quotidiana, com alguns àpats, o el costum del pares d’acceptar els fills, etc.
Esperem la vostra opinió i si voleu alguna informació o aclariment sobre la vida quotidiana.
Adeu!

Júlia Tosses
1r batxillerat

Faules d’Isop de Jerry Pinkney

Jerry Pinkney, Faules d’Isop (també el trobareu en castellà), Editorial Vicens Vives, 2003.

Aquest estiu us recomano un llibre preciós Faules d’Isop de Jerry Pinkney, és molt entretingut i de lectura molt fàcil,es pot llegir a partir de set anys; aquells alumnes que no hàgiu superat Isop en valors l’heu de llegir obligatòriament, fer les propostes de lectura i deixar aquí en comentari la vostra opinió personal abans de dia 4 de setembre.

La majoria dels consells d’Isop no han perdut vigència.

Llegiu i comenteu també els diferents articles sobre Isop i les faules isòpiques publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila.

Santa Anastàsia romana

Tal i com explicàvem a l’article de Sant Crescentinus (De legionari a cristià), abans de la convocació de l’Edicte de Milà el 313 dC, on l’Emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme a Roma, la religió cristiana estava prohibida i tothom que manifestés la seva fe o simpatia respecte la nova creença monoteista, podia ser condemnat a mort patint un agut i inhumà dolor. Aquest va ser el cas de Sant Crescentinus, a l’actual Itàlia. Però en aquesta ocasió us voldria parlar sobre una μάρτυς de casa nostra, una noia romana de Vil·la Primília que segons la llegenda va conéixer en persona els apòstols Sant Pere i Sant Pau i per fer pública la seva fidelitat al Cristianisme.

El nom d’Anastàsia ( ‘Αναστασία) prové del grec del verb “ἀνίστημι” que significa “fer aixecar, ressucitar” i la noia, orgullosa del nom va anar proclamant la ressurrecció dels morts i va pretendre recuperar les restes de Sant Pere i Sant Pau, en plena època romana…  Va ser condemnada per la seva fe catòlica i fins i tot davant de la mort, no va renunciar a les seves creences. Van torturar-la amb crueltat fins que van acabar decapitant-la.

Després d’aquesta Anastàsia, van aparèixer moltes seguidores que la van venerar com s’ho mereixia. De fet, la capella de Sant Anna de l’actual Premià de Dalt va ser dedicada a ella. Originalment, fou una capella paleocristiana, a més a més documentada arqueològicament per les tombes tardoromanes trobades. És la capella més antiga del terme municipal, ja que s’esmenta per primera vegada l’any 987. L’any 1508,  consta com a capella ermitana. A partir dels segles X-XI, l’ermita és restaurada amb elements romànics.

Durant la Baixa Edat Mitjana, els cristians van decidir canviar el nom d’Anastàsia pel d’ “Anna” ja que “era més fàcil de pronunciar i quedava millor”, però si tenim en compte el context històric, una altra raó podria ser evitar el contacte amb les clàssiques que tan censurades es trobaven durant la fosca Edat Medieval i d’alguna manera “cristianitzar” l’Anastàsia.

Ermita de Premià de Dalt

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

Llatí a la paret, tota una troballa arqueològica

Inscripció llatina paret

Fotografia Mercè & Coloma

Aquesta foto és la d’una troballa arqueològica… m’explico… La plaça de vendre del meu barri, el Ninot (Mallorca/Villarroel/Casanovas), està en fase de reformes aturades… a la paret del carrer Villarroel, quan van treure les parades que hi estaven encastades des de feia anys i panys (com cinquanta), van sortir restes curioses com aquesta inscripció en guix… ho vàrem veure per casualitat passejant amb la Coloma i la foto no és bona perquè és de mòbil senzill… L’error dóna testimoni que el nivell de llatí a un barri cèntric de Barcelona com és l’Esquerra de l’Eixample tampoc no era bo molts anys enrera…

Mercè Otero