Aracne fila i fila, finalista Premis Blocs Catalunya 2012

 

FELICITER! Enhorabona, aràcnids i aràcnides! Gràcies a la votació popular en temps de vacances Aracne fila i fila acaba de ser finalista en la categoria d’educació de Premis Bloc Catalunya 2012:

“Educació (la gran majoria d’autors que s’han presentat amb perfil PERSONAL són mestres o professionals relacionats amb el món de la docència, a excepció de 2. Essent tan fina la separació entre “personal” i “professional” al final concorreran en categoria única: “PERSONAL / PROFESSIONAL” i els perfils CORPORATIUS per la seva banda amb normalitat)”:

PERSONAL / PROFESSIONAL

CORPORATIU

Acabat el període de votació popular, ara serà el Jurat que atendrà  a cinc aspectes dels blocs: disseny, estructura, continguts, periodicitat i interactivitat i ens haurem d’esperar fins dia 5 d’octubre del 2012 en l’acte de Reus per conèixer els guardonats. Molt bona sort, aràcnids i aràcnides! Moltes gràcies a totes les persones que heu invertit el temps de vacances en fer-ho possible, sense els vostres vots no seríem finalistes!

N.B.: Les clàssiques són imparables! L’ombra d’un somni de Laura Lucas també ha quedat finalista en l’apartat corporatiu, així com El teixit de Penèlope de Mònica Flores en la categoria de Cultura i tendències. L’enhorabona!

De quina ciutat es tracta?

Bona tornada a tots. Comencem un nou curs i de nou un enigma derivat de les meves passejades estiuenques. Camí d’Alemanya em vaig aturar en una ciutat que haureu d’endevinar. En primer lloc dir-vos que es troba en la ruta que us mostra el mapa següent:

mapa retallat

Es tracta d’alguna ciutat situada entre Marsella i Colònia, i que podeu veure en la llista d’aquest itinerari.

El primer que us demano és que esbrineu el nom llatí del riu a la riba del qual es troba la nostra ciutat. Aquí en teniu una foto:

Restes romanes

Un dels llocs emblemátics d’aquesta ciutat és el seu temple. És un temple dedicat a August i Lívia que va ser construït entre l’any 20 i 10 aC. Quina era la funció del temple en una ciutat romana? És en els seus frisos on podem veure les inscripcions que ens mostren aquesta dedicatòria a August i un afegitó amb la dedicatòria a Lívia.

Mireu la majestuositat del temple, situat en una plaça plena de terrasses on es pot prendre un bon cafè.

Temple

Aquí podeu veure també una maqueta de com podría haver estat aquesta ciutat durant el primer segle de l’Imperi Romà.  No és que fos una urbs massa important però segur que era lloc de pas i s’extenia a ambdues ribes del riu. A l’altra banda del riu hi ha actualment uns jaciments prou importants, a veure si em sabeu dir el nom.

Maqueta ciutat

Ah! per acabar dir-vos que en aquesta petita ciutat hi ha un teatre romà que malauradament no vaig poder fotografiar, perquè durant l’estiu s’hi fan molts espectacles i sobretot un festival de jazz al mes de juliol. En aquest teatre hi caben uns 11.000 espectadors.

Núria Valls

Per fer-nos pensar: Vinyeta polonesa amb comentari

Pawła Kuczyńskiego

És difícil dir si aquest tipus de vinyeta, d’il·lustració, és una espècie d’acudit o de caricatura. El que està clar és que fa pensar, que suggereix i que, per desgràcia, no fa riure. En aquest cas, l’autora del dibuix és una artista polonesa que es diu Pawla Kuczyńskiego i que va néixer l’any 1976 a Szczecin i va estudiar a Poznan. És molt reconeguda per la seva obra i ha tingut molts premis internacionals.

Què és veu en el dibuix?

Unes mans que “manipulen”.

Un museu amb la façana de temple clàssic.

Una ceràmica, també clàssica amb una greca i trencada.

Què ens suggereix?

La manipulació i la trencadissa de la ceràmica es poden llegir com la crisi econòmica actual.

Sabem que Grècia pateix especialment la crisi (ceràmica trencada) i les mesures repressives de l’economia (manipulació).

Per una altra banda sabem que la cultura (ceràmica) és important i l’hem de preservar. No es pot “trencar” i amagar-la dins del museu com s’amaga la brutícia dissimuladament sota la catifa. A més a més, la cultura és del poble i per al poble i, per això, la cultura i els museus han de ser accessibles i no han de ser gravats per les retallades de la crisi econòmica.

Això és el que hi veig jo, però potser vosaltres veieu altres coses, si us atureu una mica a pensar-hi.

Recordem que hem de tenir cura del patrimoni cultural, hem de visitar els museus i hem de tenir un esperit crític, un bon criteri, enfront de la crisi (busqueu el verb grec κρίνω).

Molta sort.

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)