Pawła Kuczyńskiego
És difícil dir si aquest tipus de vinyeta, d’il·lustració, és una espècie d’acudit o de caricatura. El que està clar és que fa pensar, que suggereix i que, per desgràcia, no fa riure. En aquest cas, l’autora del dibuix és una artista polonesa que es diu Pawla Kuczyńskiego i que va néixer l’any 1976 a Szczecin i va estudiar a Poznan. És molt reconeguda per la seva obra i ha tingut molts premis internacionals.
Què és veu en el dibuix?
Unes mans que “manipulen”.
Un museu amb la façana de temple clàssic.
Una ceràmica, també clàssica amb una greca i trencada.
Què ens suggereix?
La manipulació i la trencadissa de la ceràmica es poden llegir com la crisi econòmica actual.
Sabem que Grècia pateix especialment la crisi (ceràmica trencada) i les mesures repressives de l’economia (manipulació).
Per una altra banda sabem que la cultura (ceràmica) és important i l’hem de preservar. No es pot “trencar” i amagar-la dins del museu com s’amaga la brutícia dissimuladament sota la catifa. A més a més, la cultura és del poble i per al poble i, per això, la cultura i els museus han de ser accessibles i no han de ser gravats per les retallades de la crisi econòmica.
Això és el que hi veig jo, però potser vosaltres veieu altres coses, si us atureu una mica a pensar-hi.
Recordem que hem de tenir cura del patrimoni cultural, hem de visitar els museus i hem de tenir un esperit crític, un bon criteri, enfront de la crisi (busqueu el verb grec κρίνω).
Molta sort.
Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Salve, magna magistra! Tot just acabem d’encetar aquest curs 2012-2013 i m’alegra moltíssim, Mercè, que l’estrenis amb aquest apunt que de ben segur ens farà reflexionar a tots els aràcnids i aràcnides. Precisament dijous començava les classes de Grec de primer preguntant què era Grècia i malauradament els meus alumnes només coneixien el mot crisi, vàrem haver d’escorcollar bastant per fer relluir una mica l’esplendor de l’antiga Grècia i la seva petjada en el món actual (sort, tenim un any per endavant!). Aquest estiu també ens has regalat juntament amb la Coloma el deixar-nos compartir el vostre viatge a Múnic amb una visita impressionant. Tanmateix, ara ens escau de recordar un altre apunt teu arran d’una vinyeta de El Roto: A Grècia, un gran deute li devem.
Aràcnids i aràcnides, és hora de començar a pensar per se i deixar en comentari les vostres impressions per tal que les pugueu compartir a la xarxa amb Mercè Otero, una gran mestra que tot i jubilada ens continua marcant el bon camí. Mercè feliciter!
Salve!!
Segurament que m’equivoqui, però sincerament a mi aquesta imatge a la qual podem veure una mà que arrosega totes les antigues reliquies de Grècia, cap al museu, perquè així la gent gasti més diners en anar als museus a veure les antigues reliques de Grècia, respecte a la ceràmica trencada, no ho acabo d’entendre, però puc imaginar que ho fan prequè així sembli més antic.
Com ja he dit, segurament que m’equivoqui, però a primera vista i pel que he pogut llegir em dona aquesta impressió.
Vale 😉
Salve!
Jo diria que tot això es refereix a la gran crisi que aquesta rebentin Grècia, que es en porta molts dies parlant.
La ceràmica amagada sota el temple clàssic grec és una referència a amagar tota la cultura en algun lloc com ara un museu i així poder anar-hi tan sols pagant, per poder sortir de la crisi. Es el que opino jo de la vinyeta.
Vale!
Salve!
A mi aquesta imatge em suggereix que la gent està deixant de banda tota la cultura i el passat de Grècia i ho estem enterrant/amagant tot i només pensem en l’actualtitat i els seus problemes. Crec que aquesta imatge ens explica que la crisis que està vivint Grècia no es la única cosa que hi ha.
Salve!
En un principi l’imatge m’ha recordat, com bé he llegit més tard a l’article, a la brutícia que s’amaga sota d’una catifa. Aquesta mena de metàfora es pot interpretar com si la cultura, representada amb la ceràmica trencada, no tinguès cap mena d’interès, i només fòs utilitzada per estar als museus on molta gent no pot disfrutar de la gran cultura de Grècia. Tot això penso que està relacionat amb la crisi que pateix actualment tota Europa, però molt més encanra a Grècia. D’una manera o altra penso que el que és vol dir en aquesta vinyeta és que la cultura s’està venent, i no hauria de ser així perquè tots tenim dret a saber més sense haver de pagar les entrades dels museus.
VALE!
Salve, Margalida, Victor, Nora , Xènia i Yasmina,
Per començar aixó de “magna magistra” impressiona molt, però la veritat és que m’he fet gran (vella) pel camí de l’ensenyament…
Agraeixo els vostres comentaris i veig que esteu ben assabentades i assabentat de la “crisi”que ens toca viure, però hem de ser optimistes críticament i hem de pensar que si en som conscients ja hem començat a buscar/trobar la manera de sortir-ne… Parlem-ne/parleu-ne, busqueu alternatives al que no ens agrada i no trobem just… i no oblidem que la història és “magistra vitae” com va dir Ciceró i, seguint la tradició, també Jaume Fuster va dir: “Només que rellegiu la història trobareu la solució”.
Com sempre, sort i avant: “Audentes Fortuna iuvat”.
Salve! l’altre dia a les notícies van dir que la crisis no només estava afectant a l’economia sinò que també afecta a la conservació dels edificis clàssics que és una llastima que no es poden restaurar i que moltes ruines de Roma s’han acabat d’esfondrar.
jo crec que aquesta vinyeta polonesa es refereix a que amb això de la crisi, no tenen diners a Grècia per restaurar els monuments ni cuidarlos. Molts temples s’aniran deteriorant a causa de la crisi. Els més importants com el partenó si que els cuidaran, però altres temples que són importants no els cuidaran.
Salve!
He trobat una pàgina web on surten moltes més imatges relacionades amb aquesta senyora, no són de Grècia ni relacionades amb referents clàssics,però es pot veure el tipus de imatges que crea, totalment diferents als demés, representa la vida d’una manera molt irònica.
http://www.cuantarazon.com/716388/pawa-kuczyskiego
La imatge que ens ensenya la Mercè ens mostra com una mà gegant tira els jerros i las relíquies gregues al moseu com si fos brosa.
Desvalora la cultura Grega, el que està clar, esque, la gent ara mateix no pensa en els museus de Grècia, pensen en la crisi que hi ha actualment.
Jo crec que aquesta imatge es refereix a la crisi qie viu actualment Grècia. Pretén fer saber que tothom està tan informat d’ aquesta crisi que estan deixan una mica de banda totes les coses bones de Grècia que ens dónen cultura.
Salve,
La vinyeta té tota la raó. La crisi ens fa perdre la cultura d’una manera o d’altre. Fa bastanta pena en tot en general, però s’ha de reconeixer que Pawla dibuixa molt bé i ha tingut l’orgull de poder fixar el que volia expressar en un dibuix. Sempre m’han agradat els dibuixos que d’una manera o d’altre et diuen alguna cosa. Esperem que en poc temps poguem disfrutar de les activitats culturals com abans!
Hola!
Realment la imatge a primera vista m’ha recordat al fet de guardar el fem baix d’un moble, (quan era petita amagava les joguines baix del llit per no haver de recullir-les). I després he pensat en que potser represente que els museus estan plens de restes, i de objectes trencats de l’antiguitat. Ara bé, quan m’he parat a pensar mes profundament si que puc arribar a la conclusió que el significat de la imatge és que la cultura s’ha deixat a una banda, i més ara amb la situació de crisi que s’està patint, a Grècia. Si faig una reflexió personal diria que es important que la gent es conciencie i aprengui a assumir una mica la situació. Està clar que els diners són imprescindibles per viure però és important saber disfrutar d’altres coses de la vida que no requereixen diners. La cultura és molt important, ens diu qui hem sigut i a les futures generacions els dirà qui em sigut, i crec que no es deuria oblidar mai.
Hola!
Jo crec que aquesta imatge vol expressar el que, malauradament, està passant en l’actualitat: la cultura està patint la crisi i fa que els governs i tots els peixos grossos s’aprofitin de la situació dificultant l’accès a la cultura al poble.
Aquí es fa referència bàsicament a l’art, però no oblidem que l’educació és cultura i també està patint moltes retallades. Per aquesta raó cal preservar el nostre esperit de lluita i les ganes de mantenir viva la cultura.
Adéu!!
Quin goig que professores retirades com la Mercè participin a l’Aracne, especialment quan susciten reflexions tan interessants per part del jovent. Cristina, em quedo amb aquesta imatge de recollir les joguines aplegant-ses sota el llit. Potser hem estat massa emps fent el mateix i ara n’estem pagant les conseqüències.
Per cert, ningú no ha comentat encara l’etiomologia del mot “crisi”, tal com us seggereix l’autora de l’article.
Hola! 🙂 Aquí deixo la etimologia!
El mot “crisi” ve del grec κρίσις i del verb κρινeιv que significa separar o decidir.
D’aquest terme també venen les paraules criteri o crítica. En grec la paraula crisis tenia diversos significats com el de: “moment culminant en una enfermetat”, “elecció”,”judici” o “contesa”.
Perfecte, Cristina, has respost el dubte que quedava per resoldre. Recorda, però, que el verb grec és millor enunciar-lo en 1a del singular (κρίνω) que en infinitiu (κρίνειν).
Salve!
A mi aquesta imatge em suggereix que els polítics i la gent que mana avui en dia, està deixant de costat tot el passat d’un país amb molta història, d’una cultura molt antiga, pràcticament tot, per diners. També em sembla que vol dir que ara que estem en una crisi profuda, cadascú escombra cap a casa seva, sense pensar en els demés i en les conseqüències en un futur no molt llunyà.
Bona reflexió, Artem. Esombrar cap a casa, una expressió catalana molt adient en aquest context.
Un clar exemple del que succeix a Grècia avui.