Encara no saps la cinquena declinació?

Res

Res

Res

Res

Rem

Res

Rei

Rerum

Rei

Rebus

Re

Rebus

 

 

[flv width=”300″ height=”40″]http://exteriors.files.wordpress.com/2012/10/canzo_declinacio.mp3[/flv]

 

Declina els substantius següents i fes-ne almenys una frase. Si en trobes més, no t’oblidis d’afegir-los aquí en comentari.

Acies, -ei (f.): línia (de batalla).
Dies, -ei (m. y f.): dia.
Effigies, -ei (f.): efígie.
Facies, -ei (f.): forma exterior, rostre.
Fides, -ei (f.): fe, confiança.
Materies, -ei (f.): matèria.
Meridies, -ei (m.): migdia.
Pernicies, -ei (f.): ruïna, calamitat.
Res, rei (f.): cosa.
Series, -ei (f.): sèrie.
Species, -ei (f.): vista, aspecte; aparença.
Spes, -ei (f.): esperança.

Laura Luna Surinyach
2n Batxillerat LLatí

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

In vino veritas

Bevem vi dolç a la tardor,
del raïm tallat quan ja fresqueja.
Aviat arribarà l’hivern,
amb les glaçades de matinada,
quan la lluna lletosa s’insinua
i el fi del silenci es trenca
amb la remor freda de l’albada.
Bevem vi aspre a la tardor
dels fruits fermentats de la verema
nascuts als ceps de la nostra terra.
Bevem vi daurat, escumejant,
bevem vi fosc, color magrana.
Alcem la copa amb ulls brillants,
brindem pels dies d’hores blaves
d’hores de llum, d’hores de grana…
Brindem per la foguera de la vida
abans no l’apagui el vent
quan arribi a la vesprada.
Pepìta Castellví

És temps de tardor. La verema ja s’ha fet i jo em pregunto per què als descendents dels laietans (que som nosaltres) ens segueix interessant tant el vi, el del present i el del passat? Què en sabeu del vi a Grècia i a Roma? Podien beure vi les dones? Quins referents clàssics coneixeu? Quins vins eren els més preuats? Per què encara els bons vins tenen el nom en llatí o en grec? Quins coneixeu?…

Pepita Castellví

El túnel d’Eupalinos amb Geogebra

Primer, intentarem localitzar el túnel (ὄρυγμα) o aqüeducte d’Eupalinos (37°41′38″N 26°55′48″E) a l’illa grega de Samos.

Busquem en les fonts gregues i esbrinem com es diu en grec “el túnel d’Eupalinos” i el fet que tingui “dues boques”:

[1] ἐμήκυνα δὲ περὶ Σαμίων μᾶλλον, ὅτι σφι τρία ἐστὶ μέγιστα ἁπάντων Ἑλλήνων ἐξεργασμένα, ὄρεός τε ὑψηλοῦ ἐς πεντήκοντα καὶ ἑκατὸν ὀργυιάς, τούτου ὄρυγμα κάτωθεν ἀρξάμενον, ἀμφίστομον. [2] τὸ μὲν μῆκος τοῦ ὀρύγματος ἑπτὰ στάδιοι εἰσί, τὸ δὲ ὕψος καὶ εὖρος ὀκτὼ ἑκάτερον πόδες. διὰ παντὸς δὲ αὐτοῦ ἄλλο ὄρυγμα εἰκοσίπηχυ βάθος ὀρώρυκται, τρίπουν δὲ τὸ εὖρος, δι᾽ οὗ τὸ ὕδωρ ὀχετευόμενον διὰ τῶν σωλήνων παραγίνεται ἐς τὴν πόλιν ἀγόμενον ἀπὸ μεγάλης πηγῆς. [3] ἀρχιτέκτων δὲ τοῦ ὀρύγματος τούτου ἐγένετο Μεγαρεὺς Εὐπαλῖνος Ναυστρόφου. τοῦτο μὲν δὴ ἓν τῶν τριῶν ἐστι, δεύτερον δὲ περὶ λιμένα χῶμα ἐν θαλάσσῃ, βάθος καὶ εἴκοσι ὀργυιέων· μῆκος δὲ τοῦ χώματος μέζον δύο σταδίων. [4] τρίτον δέ σφι ἐξέργασται νηὸς μέγιστος πάντων νηῶν τῶν ἡμεῖς ἴδμεν· τοῦ ἀρχιτέκτων πρῶτος ἐγένετο Ῥοῖκος Φιλέω ἐπιχώριος. τούτων εἵνεκεν μᾶλλόν τι περὶ Σαμίων ἐμήκυνα.

HERÒDOT, Nou llibres d’Història III, 60

Fem un viatge a Samos:

Finalment, posem en pràctica amb Geogebra la construcció del túnel d’Eupalinos per ambdós costats (ἀφίστομον) com els dos grups de treballadors que sota les ordres d’Eupalinos de Megara varen exacavar el mont Kastro durant el regnat de Pisístrat en el segle VI aC per tal de portar aigua a la ciutat. Es toparan o no es toparan les dues parts? Clica damunt la imatge i segueix les pistes.

Plana inicial de l'activitat

Plana inicial de l'activitat

Bernat Ancochea
Professor de Matemàtiques
Director de l’Institut Premià de Mar

Com ens fa quedar l’escriptura?

Salvete Aràcnids!

L’altre dia vaig participar en una xerrada-debat en què vaig pensar en vosaltres, ja que el tema principal girava entorn dels adolescents d’avui dia. La pregunta inicial, que donava peu a les intervencions dels presents, era: un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Francament, la conclusió no va ser del tot encoratjadora… Pel que veiem als Moodles, als xats i a les vostres activitats, us costa escriure seguint una ortografia correcta, mantenint una estructura i explicant-vos de manera coherent i ordenada. Ara bé, sou la generació que més escriu de tots els temps: escriviu al Facebook, a l’escola o INS, sms, xats gratuïts, correus electrònics i un llarg etcètera.

Mentre escoltava la xerrada, em vaig trobar a mi mateixa fent la reflexió següent: l’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens? I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?

I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits? Quina imatge creieu que es farien de vosaltres?

Us animo a participar en el debat que, tenint en compte que en sou els protagonistes, us toca de ben a prop. Som-hi!!

Valete!!!

Anna Vinyoles Auladell, Professora INS Premià de Mar

N.B.: Novena conversa pedagògica

[flv]http://video.xtec.cat/real/creav/conversa8nov12.flv[/flv]