Tabula Hospitalis, Fotografia de Xavier Estruch
La col·lecció de materials d’època romana representa el fons arqueològic més ric i més nombrós i del Museu de Badalona. Es tracta, d’una banda, de peces que procedeixen d’excavacions antigues, sobretot les realitzades a la zona del fòrum romà de la ciutat, conegut com el Clos de la Torre i, d’altra banda, de peces provinents de les nombroses intervencions arqueològiques que es porten a terme constantment en diferents punts del nucli urbà de la ciutat romana de Baetulo i en altres zones del seu territori, com són, per exemple, l’actual plaça de Pompeu Fabra o les antigues masies de Can Peixau i Ca l’Alemany. D’aquest important fons, una part del qual es mostra a l’exposició permanent, destaquen, per la seva singularitat les pollegueres de bronze d’una de les portes de la muralla de la ciutat i una representació d’elements constructius, com bases i capitells de columnes, mosaics, pintures murals, etc. Entre els elements escultòrics destaca la coneguda Venus de Badalona, la peça més emblemàtica del Museu, i un cap de dona vella; mentre que dels elements epigràfics, cal citar la tabula hospitalis, així com una sèrie d’inscripcions en làpides honorífiques i funeràries de pedra, i tres esteles funeràries amb llegenda ibèrica. Quant als elements lligats a la vida quotidiana, es conserva una gran quantitat d’objectes d’ús personal i domèstic, com joies, peces de ceràmica, vidre i os, així com una important col·lecció de numismàtica, que inclou monedes ibèriques i romanes.
La tabula hospitalis és una taula de bronze que mesura 45 cm de llargada, 37 d’amplada i 4 mm de fondària. El seu pes és de 6’05 quilograms. Va ser trobada el 9 d’abril de 1934 per l’arqueòleg badaloní Joaquim Font i Cussó, durant la jornada d’excavacions que es portava a terme a la part baixa del Clos de la Torre, a l’actual Plaça del bisbe Irrurita. Va aparèixer en els estrats més profunds d’una estança situada al límit de l’excavació realitzada als extramurs del recint de l’oppidum republicà.
Les tabulae eren documents jurídics en forma de plaques de bronze, que testimoniaven pactes entre una comunitat i una patronus que es comprometia a protegir-la, mentre l’altra part li corresponia amb un cert vassallatge. Particularment, la tabula hospitalis de la ciutat de Baetulo feia referència al pacte hospitalari i patronal celebrat el 8 de juny de l’any 98 dC. Entre els baetulonesos i Quint Licini Silvà Granià, fill d’un cavaller de Tàrraco, que pertanyia a una gran família relacionada amb la prefectura del territori de Baetulo, i que va ocupar diversos càrrecs polítics, entre els quals destaca el del cònsol, l’any 106.
La traducció del text que conté és: “Sota el segon consolat de l’emperador Nerva Cèsar Trajà August, Germànic, i el Gai Pomponi Pius, el sisè dia dels idus de juny, els baetuloneus de la Hispània Citerior han fet un pacte d’hospitalitat amb Quint Licini Silvà Granià i l’han escollit com a patró d’ells mateixos, dels seus fills i dels seus descendents, a ell. Quint Licini Silvà Granià ha acollit sota la seva fidelitat i clientela, així com la dels seus fills i dels seus descendents, els baetuloneus de la Hispània Citerior, els seus fills i els seus descendents. Ha actuat com el seu delegat Quint Cecili Tertul”.
Ruth Villellas. Llatí 4t ESO opt.1
