Pandora va ser la primera dona feta per ordre de Zeus com a càstig a Prometeu per haver revelat a la humanitat el secret del foc, segons ens explica la mitologia grega.
D’ aquest mite prové l’expressió ‘ obrir la capsa de Pandora ‘ . En aquesta tradició , Pandora representa la perdició de la humanitat igual que Eva. També solem utilitzar aquesta frase quan volem dir que algun dels actes que realitzem a la vida ens portaran nous mals o noves desgràcies..
La creació de Pandora
La dona va ser modelada de terra i aigua , i una vegada que l’estàtua va estar acabada, els quatre vents li van donar vida. Un cop amb vida, tots els déus de l’ Olimp li van donar els seus millors regals. Afrodita li va donar la bellesa, la gràcia i l’elegància . Hermes li va donar l’astúcia, i una ment i veu entabanadores . Atenea la va vestir i li va ensenyar a ser hàbil amb les mans. Possidó li va posar un collaret de perles per evitar que s’ofegués. Apol·lo li va ensenyar a tocar la lira i a cantar. Zeus li va donar la insensatesa, la picaresca i la vagància . I finalment , Hera li va donar el regal que més tard marcaria tota la seva història : la curiositat.
Així va ser com la primera dona va néixer i va baixar a la terra. El seu nom era Pandora, que significava plena de dons. En marxar a la Terra, Hermes li va lliurar una daurada i tallada àmfora, un regal de Zeus, amb l’única condició que mai hauria de ser oberta. Coberta en vestimentes , Pandora va ser lliurada com a regal a Prometeu, però ell, al veure-la com un potencial perill, la hi va cedir al seu germà Epimeteu, no sense abans advertir-li que podria tractar-se d’un estratagema de Zeus per castigar-los.
Pandora i Epimeteu es van casar i van viure durant molts anys en felicitat, fins que un dia la curiositat lliurada per Hera a Pandora va aconseguir que acabés obrint l’àmfora que mai havia de ser obert, però això ja és una altra història per explicar.
Poema de Pandora
Francisco Álvarez Hidalgo
Fue mi nacer conspiración divina,
Maléfico castigo, designado
Contra los hombres, por un cielo airado
Que en todo se entremete y determina.
Un estuche labrado en plata fina
Se me dio a mantener siempre cerrado;
Mas mi espíritu estaba dominado
De esa curiosidad que nos fascina.
No pude resistir tanto misterio,
Y al abrirlo, escaparon con estruendo
Todos los males en furiosa danza.
Hice de un Paraíso un cementerio;
Pero vi que en el fondo, sonriendo,
Al menos me quedaba la esperanza.
-Saps alguna cosa més de Pandora? – Saps quin va ser el conflicte entre Prometeu i Zeus?
Mª Camila Valencia i Iria Rael, Llatí 4t opt.1
La Caixa de Pandora és un artefacte de la mitologia grega, presa del mite de la creació de Pandora, que va ser la primera dona creada per Hefest per ordre de Zeus. La “caixa” era en realitat un pithos (gerra ovalada) donat a Pandora, que contenia tots els mals del món. Avui en dia, obrir una “caixa de Pandora” significa crear una acció en aparença petita o inofensiva però que pot comportar conseqüències catastròfiques.
La història explica que Zeus, en venjança de Prometeu per haver robat el foc i donar-lo als humans, li va presentar Pandora a Epimeteu, germà de Prometeu. Com a regal de noces Pandora va rebre un misteriós pithos amb instruccions de no obrir sota cap circumstància. Dominada per la curiositat (donada pels déus), va decidir obrir-la per veure què hi havia dins. Quan ho va fer comprendre el greu error comès i ràpidament va tancar el recipient. No obstant això era massa tard, ja que tots els mals ja havien estat alliberats. Només un va romandre en el fons: Elpis, l’esperit de l’esperança.
Aquest apunt és molt bo en el qual m’han quedat clar moltes coses de Pandora que no s’havia com que estava feta de terra i d’aigua. Moltes gràcies per el apunt a sigut de molta ajuda
Felicitats per l’apunt! A continuació deixo el text d’Hesíode que mostra el conflicte de Prometei i Zeus:
Els homes han de treballar
Contra Prometeu, enfadat, va parlar Zeus, l’amuntegador de núvols:
“Fill de Jàpet, que coneixes els designis sobre totes les coses, et complaus d’haver robat el foc i d’haver guanyat el meu cor, hi haurà un gran perjudici per a tu i per als homes que vindran. A ells, a canvi del foc, els donaré un flagell amb què estaran alegres, en oferir el seu amor a allò que és el seu mal.”
Així va parlar, i va esclafir un somriure el pare dels homes i dels déus. Va manar a l’il·lustre Hefest que al més ràpidament possible fes barreja de terra amb aigua, i que dins hi posés la veu i la força d’un home, i l’aparença semblant a les dees immortals, d’una bella i fascinadora donzella[…].
Va anomenar aquesta dona Pandora, perquè tots els que tenen els estatges olímpics van fer-li un present, sofriment per als homes que mengen pa[…].
En altres temps, la raça dels homes vivia sobre la terra lluny dels mals, i del treball fatigós i de les terribles malalties, que als homes donen la mort. Però, la dona, retirant amb les seves mans la gran tapadora de la gerra, els va escampar, i, per als homes, va ordir tristes preocupacions. Només romania allí l’esperança, en una seu indestructible, dins la gerra, sota la boca, i des d’allí no va volar cap a fora; ja que abans va tancar la tapadora de la gerra (per voluntat de Zeus, que porta l’ègida i amuntega els núvols). Innombrables tristeses vagarejaven entre els homes. Plena era la terra de mals. Les malalties, les unes de dia, les altres, de nit, per pròpia voluntat porten mals per als homes en silenci, perquè el prudent Zeus les va privar de parlar. De cap manera, no és possible evitar la voluntat de Zeus.
Hesíode, Treballs i dies 49-105
Pingback: Un poema per a Pandora | El fil del mite grec