Author Archives: valencia.camila

Pandora

Pandora va ser la primera dona feta per ordre de Zeus com a càstig a Prometeu per haver revelat a la humanitat el secret del foc, segons ens explica la mitologia grega.

D’ aquest mite prové l’expressió ‘ obrir la capsa de Pandora ‘ . En aquesta tradició , Pandora representa la perdició de la humanitat igual que Eva. També solem utilitzar aquesta frase quan volem dir que algun dels actes que realitzem a la vida ens portaran nous mals o noves desgràcies..

La creació de Pandora

La dona va ser modelada de terra i aigua , i una vegada que l’estàtua va estar acabada, els quatre vents li van donar vida. Un cop amb vida, tots els déus de l’ Olimp li van donar els seus millors regals. Afrodita li va donar la bellesa, la gràcia i l’elegància . Hermes li va donar l’astúcia, i una ment i veu entabanadores . Atenea la va vestir i li va ensenyar a ser hàbil amb les mans. Possidó li va posar un collaret de perles per evitar que s’ofegués. Apol·lo li va ensenyar a tocar la lira i a cantar. Zeus li va donar la insensatesa, la picaresca i la vagància . I finalment , Hera li va donar el regal que més tard marcaria tota la seva història : la curiositat.

Així va ser com la primera dona va néixer i va baixar a la terra. El seu nom era Pandora, que significava plena de dons. En marxar a la Terra, Hermes li va lliurar una daurada i tallada àmfora, un regal de Zeus, amb l’única condició que mai hauria de ser oberta. Coberta en vestimentes , Pandora va ser lliurada com a regal a Prometeu, però ell, al veure-la com un potencial perill, la hi va cedir al seu germà Epimeteu, no sense abans advertir-li que podria tractar-se d’un estratagema de Zeus per castigar-los.

Pandora i Epimeteu es van casar i van viure durant molts anys en felicitat, fins que un dia la curiositat lliurada per Hera a Pandora va aconseguir que acabés obrint l’àmfora que mai havia de ser obert, però això ja és una altra història per explicar.

 

Poema de Pandora

Francisco Álvarez Hidalgo

 Fue mi nacer conspiración divina,
Maléfico castigo, designado
Contra los hombres, por un cielo airado
Que en todo se entremete y determina.

Un estuche labrado en plata fina
Se me dio a mantener siempre cerrado;
Mas mi espíritu estaba dominado
De esa curiosidad que nos fascina.

No pude resistir tanto misterio,
Y al abrirlo, escaparon con estruendo
Todos los males en furiosa danza.

Hice de un Paraíso un cementerio;
Pero vi que en el fondo, sonriendo,
Al menos me quedaba  la esperanza.

-Saps alguna cosa més de Pandora? – Saps quin va ser el conflicte entre Prometeu i Zeus?

Mª Camila Valencia i Iria Rael, Llatí 4t opt.1

Hèrcules i els dotze treballs

Hèrcules (Hèracles en grec) va néixer de la relació de Zeus amb Alcmena, esposa d’Amfitrió. Quan Amfitrió haver d’anar-se’n a la guerra seguint els designis de la seva pròpia dona, que no volia jeure amb ell fins que no l’hagués venjada. Zeus va aprofitar-ho, va enganyar Alcmena sota la aparença del mateix Amfitrió i va passar una nit amb ella. Amfitrió va tornar a l’alba i va jeure amb Alcmena. Per les paraules d’ella, va comprovar que la seva dona li havia estat infidel i va decidir castigar-la. Però Zeus ho va impedir revelant tota la veritat i la innocència d’Alcmena. A més va advertir Amfitrió que de la doble unió naixerien dos fills en un mateix part i de pares diferents: un de Zeus i l’altre d’Amfitrió. En efecte, Alcmena va donar a llum dos infants: Ificles, fill d’Amfitrió, i Alcides -que més endavant prendria el nom d’Hèrcules-, fill de Zeus. De seguida Hèrcules va ser objecte de l’odi d’Hera, gelosa de tot fill il•legítim del seu marit Zeus. Quan tot just tenia uns mesos, la deessa va deixar anar dues serps enormes a la cambra on dormien tots dos bessons. Mentre Ificles no feia més que plorar i cridar aterrit, el seu germà va agafar sense por cada serp amb una sola mà i les va escanyar. En entrar Amfritrió a veure què passava no li va quedar cap dubte de quin dels dos nens era el fill de Zeus.

Més endavant, Hera no havia oblidat la seva rancúnia i va provocar-li un terrible atac de bogeria, en el qual va matar amb l’arc els seus propis fills i els d’Euristeu, el seu cosí i rei de Micenes. Quan va recuperar el seny, horroritzat per l’acte que havia comès, va acudir a l’oracle de Delfos per saber com expiar el seu terrible crim. L’oracle li va ordenar canviar el nom d’Alcides que havia dut fins a aquell moment pel d’Hèracles -amb el significat de “la glòria d’Hera”- a fi d’aplacar la ira de la deessa i posar-se al servei d’Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèrcules podia aconseguir acomplir.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=kGJk2SkYenI[/youtube]

 

Heus aquí la relació dels treballs que Hèrcules va haver de portar a terme per alliberar-se de la seva condemna:

I. El lleó de Nemea

II. La Hidra de Lerna

III. La cèrvola de Cerínia

IV. El senglar d’Erimant

V. Els estables d’Augies

VI.Les aus del llac Estimfal

VII. El toro de Creta

VIII. Les eugues de Diomedes

IX. El cinturó d’Hipòlita

X. Els bous de Gerió

XI. Les pomes d’or del jardí de les Hespèrides

XII. El Gos Cèrber

Coneixíeu algun d’aquests treballs? Com el vau arribar a conèixer?

Camila Valencia i Iria Rael, 4t E. Llatí opt.1