Pandora va ser la primera dona feta per ordre de Zeus com a càstig a Prometeu per haver revelat a la humanitat el secret del foc, segons ens explica la mitologia grega.
D’ aquest mite prové l’expressió ‘ obrir la capsa de Pandora ‘ . En aquesta tradició , Pandora representa la perdició de la humanitat igual que Eva. També solem utilitzar aquesta frase quan volem dir que algun dels actes que realitzem a la vida ens portaran nous mals o noves desgràcies..
La creació de Pandora
La dona va ser modelada de terra i aigua , i una vegada que l’estàtua va estar acabada, els quatre vents li van donar vida. Un cop amb vida, tots els déus de l’ Olimp li van donar els seus millors regals. Afrodita li va donar la bellesa, la gràcia i l’elegància . Hermes li va donar l’astúcia, i una ment i veu entabanadores . Atenea la va vestir i li va ensenyar a ser hàbil amb les mans. Possidó li va posar un collaret de perles per evitar que s’ofegués. Apol·lo li va ensenyar a tocar la lira i a cantar. Zeus li va donar la insensatesa, la picaresca i la vagància . I finalment , Hera li va donar el regal que més tard marcaria tota la seva història : la curiositat.
Així va ser com la primera dona va néixer i va baixar a la terra. El seu nom era Pandora, que significava plena de dons. En marxar a la Terra, Hermes li va lliurar una daurada i tallada àmfora, un regal de Zeus, amb l’única condició que mai hauria de ser oberta. Coberta en vestimentes , Pandora va ser lliurada com a regal a Prometeu, però ell, al veure-la com un potencial perill, la hi va cedir al seu germà Epimeteu, no sense abans advertir-li que podria tractar-se d’un estratagema de Zeus per castigar-los.
Pandora i Epimeteu es van casar i van viure durant molts anys en felicitat, fins que un dia la curiositat lliurada per Hera a Pandora va aconseguir que acabés obrint l’àmfora que mai havia de ser obert, però això ja és una altra història per explicar.
Poema de Pandora
Francisco Álvarez Hidalgo
Fue mi nacer conspiración divina,
Maléfico castigo, designado
Contra los hombres, por un cielo airado
Que en todo se entremete y determina.
Un estuche labrado en plata fina
Se me dio a mantener siempre cerrado;
Mas mi espíritu estaba dominado
De esa curiosidad que nos fascina.
No pude resistir tanto misterio,
Y al abrirlo, escaparon con estruendo
Todos los males en furiosa danza.
Hice de un Paraíso un cementerio;
Pero vi que en el fondo, sonriendo,
Al menos me quedaba la esperanza.
-Saps alguna cosa més de Pandora? – Saps quin va ser el conflicte entre Prometeu i Zeus?
Mª Camila Valencia i Iria Rael, Llatí 4t opt.1
