Agricultura i ramaderia a l’antiga Grècia

A continuació, us parlaré sobre l’activitat agrícola i ramadera de l’antiga Grècia, que era la base de l’economia, així com el seu entorn natural, les tasques que realitzaven i els cultius que més es produïen.

Aproximadament el 80% de tota la població, almenys de l’Àtica, es dedicava a aquesta activitat. Aquestes tasques diàries varen establir un estil de vida i uns costums que es perllongaren molts segles. Molts llibres i compilacions destinats a la millora de les tècniques agrícoles i ramaderes són considerats pels grecs com tractats d’economia.

Entorn natural

Grècia presentava unes condicions naturals relativament homogènies. Les muntanyes ocupaven el 80% de l’espai disponible, i formaven part del seu territori un 90% de les illes del mar Egeu. Això va reduir de forma significativa l’espai disponible per a l’agricultura i la cria d’animals. L’únic sòl que quedava disponible era de pobre qualitat, sec i dur. Només uns pocs terrenys com els de Messènia es van considerar fèrtils.

El clima mediterrani es caracteritza per presentar dues estacions: una seca i calorosa, des de l’abril fins al setembre, en què les conques dels rius tendeixen a assecar-se, i una segona que és humida i està marcada per violentes tempestes de pluja que porten els vents de l’oest, amb temperatures mitjanes que impedeixen la formació de gebre. Hi ha varietats dins d’aquest clima general. Per exemple, a les muntanyes els hiverns són més rigorosos i la neu abunda. A l’Àtica, les Cíclades, el sud del Peloponnès i Creta, el clima és més àrid que a la resta de Grècia.

Conreus

En els primers temps de la història grega, com queda recollit a L’Odissea, l’agricultura grega, i la seva dieta, estava basada en el cultiu dels cereals: ordi (κριθαί), blat (πύρος) i, menys sovint, mill. El terme general σῖτος, traduït normalment per “blat”, de fet pot designar qualsevol tipus de gra de cereal. En realitat, el 90% de la producció de cereal era ordi. Fins i tot, sabent els antics grecs que el blat tenia un gran valor nutricional, per a ells conrear ordi era més fàcil i alhora més productiu.

Ordi

Blat

Mill

En poc temps, la demanda de gra va sobrepassar les capacitats de la seva producció. L'”estretor” de la terra (στενοχωρία) també explica perquè els grecs van formar colònies a l’estranger, i la importància que els assentaments a Anatòlia tindrien per a l’imperi atenenc en controlar les provisions de gra.

D’altra banda, la terra grega era ideal per a l’olivera (λαα), que proporcionaven oli d’oliva. La plantació d’oliveres data de l’antiga Grècia. Plantar oliveres era invertir a llarg termini, ja que triguen més de vint anys a donar fruit, i donen fruit dos anys de cada tres. Les vinyes també sobreviuen en terra seca, però demanen molta cura. Se sap que es planten vinyes des de l’edat del Bronze.

L’olivera, l’arbre base de la seva agricultura

Aquestes plantacions base van augmentar amb el cultiu de verdura i llegums (cols, cebes, alls, llenties, cigrons, mongetes) i fruits (figa, ametlla, mangrana). També es conreaven plantes aromàtiques i espècies (sàlvia, menta, farigola, sajolida, orenga, etc.), així com plantes de llavors com lli, sèsam i rosella.

Moneda representant una espiga d’ordi, símbol de riquesa de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia (golf de Tàrent)

Ramaderia

La cria d’animals, vista sobretot com un signe de poder i riquesa en les obres d’Homer, no estava de fet molt desenvolupada a causa de les limitacions del terreny. Les cabres i ovelles aviat van arribar a ser la inversió més comú, en ser menys difícils de criar i que proporcionaven carn, llana i llet, que normalment servia per fer formatges. També es criaven pollastres i oques. Els bous gairebé mai no es feien servir com a animal de càrrega, però ocasionalment servien en els sacrificis d’animals o hecatombes. Els rucs, mules i altres sí que es criaven per a usar-los com a animals de càrrega.

Moneda d’Atenes

La majoria dels pagesos criaven alguns animals, com aus de corral o altres animals de mida petita que pasturaven en erms o es menjaven les sobres del menjar. De vegades es combinaven les activitats pròpies de la granja amb les de la ramaderia, i molts es van especialitzar en aquesta última. Una inscripció esmenta un tal Eubolar d’Elàtia, a Focea, que posseïa 220 cavalls i caps de bestiar i almenys 1.000 ovelles i cabres. Els ramats d’ovelles es traslladaven entre les valls a l’hivern i a les muntanyes a l’estiu. A les ciutats existien impostos especials per al pas dels ramats.

La infància de Júpiter, de Nicolàs Poussin

Tasques agrícoles

La collita de l’oliva tenia lloc entre finals de la tardor i principis d’hivern, ja fos a mà o amb un bastó, com s’observa en representacions en ceràmiques de l’època. Llavors es posaven en cistelles i es deixaven fermentar durant unes quantes setmanes abans de ser premsades. L’oli es conservava en gerres de terracota per usar-lo al llarg de l’any. Aquesta també era l’època de la poda d’arbres i vinyes, i de la collita de llegums.

Representació de la collita de l’oliva (Museu Britànic)

La primavera era l’estació plujosa, i els pagesos aprofitaven la pluja per preparar les terres de guaret. En efecte, van practicar una rotació biennal de collites, alternant d’any en any entre guaret i conreus. Els intents d’introduir una rotació triennal de collites, usant llegums en el tercer any, no van sortir bé donada la pobresa del sòl grec, la manca de mà d’obra i l’absència de maquinària. Els grecs no feien servir fems, possiblement a causa del poc bestiar boví que posseïen. De fet, l’únic adob eren les males herbes retornades a la terra durant el període de preparació del guaret.

A l’estiu, la irrigació era imprescindible. Al juny, collien amb falçs, ja que no utilitzaven dalles. El blat era fressat pels animals: el trepitjaven bous, ases i mules. El gra resultant s’emmagatzemava, i aquest l’utilitzaven les dones i els esclaus per moldre’l i fer pa.

La tardor era l’estació més important: es preparava la terra per sembrar la nova collita, desfent la crosta resseca que a les terres de guaret s’havia format durant l’estiu. Això es feia en tres passos:

  • es llaurava la terra amb l’arada de fusta, ja que l’arada amb reixa de ferro no era habitual;

  • una aixada de dues dents (Δίκελλα) i un mall completaven l’equip necessari per trencar els terrossos i preparar la terra;

  • se sembrava a continuació amb la tècnica de l’eixam (repartint les llavors en els solcs amb la mà), al guaret l’any anterior.

Era també l’època de la verema. Els raïms eren trepitjats amb els peus en grans tines i el most es deixava fermentar en gerres.

Escena de la fabricació de vi per sàtirs, un baix relleu dionisíac en un altar de datació incerta (Museu Arqueològic Nacional d’Atenes)

Per acabar, respon a les següents preguntes:

  1. Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

  2. Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

  3. . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

Tot això t’ho conto, Cristòbul, continua Sòcrates, perquè ni l’home més sortat no pot prescindir de l’agricultura. Evidentment, l’esforç que s’hi esmerça és una font de plaers, de prosperitat per a la casa, d’exercici per al cos, que posa en estat per a complir tots els deures d’un home lliure. Perquè, de primer, tot allò de què viuen els homes, la terra ho lleva als qui la cultiven, i tot el que els serveix per al luxe, els ho lleva per torna. Després, els ornaments dels altars i de les estàtues, els dels homes mateixos, això amb els perfums i els espectacles més dolços, també és ella que ho forneix. Després encara molts aliments que produeix o que desenrotlla; perquè l’art de la ramaderia es lliga estretament a l’agricultura, … XENOFONT. L’econòmic V 1 (traducció de Carles Riba)

Jordi Rodríguez i Ayats

2n curs del batxillerat humanístic

40 thoughts on “Agricultura i ramaderia a l’antiga Grècia

  1. Abigail.dina

    Un molt bon apunt ,la vertitat és que molt interessant!
    L’economia de Grècia va estar molt influïda per la seva situació geogràfica, en plena conca de mar Mediterrani. El clima mediterrani no és propici per desenvolupar una rica agricultura a l’estil de la de Mesopotàmia o Egipte.
    A aquesta dificultat es va afegir la peculiaritat del terreny, molt muntanyenc. Grècia comptava amb escasses terres fèrtils per al cultiu, que va estar basat fonamentalment en els cereals rama d’olivera(blat i ordi), la vinya (per a l’elaboració de vi) i l’olivera.
    La ramaderia suplementaba les activitats agrícoles. Es criaven fonamentalment cabres, ovelles i porcs. També bous i cavalls.

  2. Robert Cepeda Machuca

    Un dels articles mes extensos i complerts que he vist, li donaria un 10!
    La dieta de l’Antiga Grècia es basava en el cereal: l’ordi, el blat i el mill, tot i que aquest era el menys freqüent dels tres. Pels grecs, l’ordi estava considerat un gra bàsic i era un aliment fonamental, per això el 90% de producció l’ocupava aquest. A més, era dels més fàcils de conrear.
    Respecte a la ramaderia, va quedar en un segon pla per falta d’un terreny apropiat, així doncs, estava poc desenvolupada. Tot i així, les cabres i les ovelles van ser les que van aportar més beneficis, ja que eren menys difícils de criar.
    Segons el fragment, l’agricultura és imprescindible per tots, ja que ens aporta molts beneficis. Un d’ells és poder portar a terme la ramaderia, ja que sense l’agricultura no es podria.
    Bona feina!!

  3. Pingback: Les grans polis de l’imperi grec | Aracne fila i fila

  4. Teresa Devesa i Monclús

    Un fantàstic article de fa gairebé un any, Jordi, però que ens anirà molt bé ara que estem estudiant el tema d’Economia i treball.
    (Hi ha una foto que no es visualitza correctament.)
    Nois i noies de l’Albéniz, com que els companys de L’Institut Premià ja van fer fa temps la tasca proposada per l’autor, us proposo algunes altres qüestions per resoldre després d’haver llegit amb atenció les explicacions:
    -Comenteu la consideració que tenien els grecs del treball en general i concretament de l’agrícola i ramader.
    -Feu el comentari iconogràfic d’una de les imatges de ceràmica que apareixen a l’article.
    -Comenteu el text que ens presenta el Jordi a la tercera qüestió.

  5. Raquel Martínez

    Χαιρετε,

    -Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    En l’antiga Grècia els cultius més usats eren els de cereals. Produïen ordi, blat i menys sovint mill, encara que la majoria de la producció era d’ordi. També tenien plantacions d’oliveres per a la fabricació de l’oli. Més tard van augmentar les plantacions base amb el cultiu de verdura,llegums i fruits . També es conreaven plantes aromàtiques i espècies (sàlvia, menta, farigola, etc.), i plantes de llavors com lli, sèsam i rosella.

    -Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    No va destacar tant a causa de les limitacions dels terreny, ja que la majoria era terreny muntanyós. Normalment els animals més comuns entre els grecs eren les ovelles o les cabres perquè la seva cria era fàcil i els hi proporcionaven carn, llet(formatges) i llana.

    -Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:
    En aquest text Sòcrates comunica a Cristòbul la gran importància que té l’agricultura. Els seus arguments són que tot neix a partir d’aquesta, de la natura, i que per això tothom hauria de realitzar-la ja que també és un bé per al teu propi cos.

  6. Marina Ruiz

    Χαιρετε!
    Els cultius més conreats eren l’ordi i el blat. L’agricultura era un treball més honrat que la ramaderia perquè tenia relació amb els déus. En general, el treball per als grecs no era gens honrat, excepte de l’agricultura, consideraven que lo ideal era fer vida d’oci. El ric era qui tenia molt sense treballar.
    -Representació de la collita de l’oliva (Museu Britànic): és una àmfora, la qual ho sabem per el seu coll i les nanses, que servia per portar líquids o cereals. L’escena que representa és una collida d’oliva feta per uns pagesos o esclaus, porten el pit descobert i només van vestits de la cintura als genolls.
    El text presenta l’agricultura com un art, un estil de vida, que porta molts plaers a l’home.

  7. Teresa Devesa i Monclús

    Gràcies, Jordi, per arreglar l’enllaç de la imatge!
    Raquel, has respost les preguntes de l’article, però no has fet els comentaris que us demanava.
    Marina, hauries de mirar d’aprofundir una mica més en els comentaris encarregats. La pràctica és essencials per fer-los millor cada vegada.
    Pau, em satisfà veure que fas referències textuals a l’hora de comentar el text. pel que fa a la imatge, caldria que polissis una mica més la referència mitològica, ja que el personatge porta per sobre una pell de lleó, no de pantera. A més, caldria que especifiquessis quina és la tècnica decorativa utilitzada en aquesta ocasió. aquest enllaç us pot ajudar: http://www.beazley.ox.ac.uk/tools/pottery/painters/keypieces/redfigure/andokides.htm

  8. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    Respondré les qüestions plantejades per la nostra professora de grec, Teresa Devesa.

    En la mitologia grega trobem més d’un mite que expressa la visió que els grecs tenien del treball com un càstig diví, de la mateixa manera que també n’hi ha en l’Antic Testament. Tant en la mitologia judeocristiana com en la grega, els déus castiguen els humans per haver comès alguna gosadia. Així, segons el mite, el tità Prometeu roba la forja d’Ἡφαίστος (Hefest) i Ἀθηνᾶ (Atena) i també la saviesa que, fins aquell moment tenien aquests dos déus; tot seguit, dóna el foc a l’ésser humà. Segons explica un gran mitògraf (μὺθος, -ου ὁ + γράφω), Ἡσίοδος (Hesíode), Zeus va obligar els homes a treballar; d’altra banda, va ordenar a Hefest que fabriqués amb vapors una dona molt bella i fascinadora, Pandora (πᾶν + δῶρον, -ου τὸ: tots els regals), i una caixa on hi hagués tancats el bé i els mals. Cada déu olímpic va fer una ofrena a Pandora. Ella la va obrir per la part que contenia els mals, que eren les diverses malalties; la jove no va poder obrir la capsa per la part de baix, on romania el bé. De manera que moltes malalties van vagarejar per la Terra en silenci, ja que Ζεύς (Zeus) les havia privat de la parla. En la mitologia judeocristiana, Adam, a instàncies d’Eva i del diable metamorfosejat en serp, va menjar de la poma del bé i del mal. Segons la Bíblia, Déu havia indicat als dos primers éssers humans existents a la Terra que no mengessin d’aquella poma; quan ho van fer, Déu els comunicà, en un to molt apocalíptic: “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”; és a dir, des del dia en què van conèixer el bé i el mal es van veure obligats a treballar.

    En ambdues mitologies, la curiositat és culpable -totalment en la cultura judeocristiana, parcialment en la grecoromana- del fet que molts humans hagin de viure del seu propi treball. En ambdós relats es pot notar, igualment, un cert to masclista. La dona és excessivament curiosa perquè té voluntat feble, igual que un nen, i és la culpable que moltes persones hagin de treballar i que tothom estigui exposat a diverses malalties. Aquesta va ser la justificació del masclisme imperant tant en la societat hebrea com en la grega. Com que es considerava que les dones mai no tindrien la voluntat ferma i serien febles davant del pecat, sempre que fos possible havien de tenir algun home que les dominés. Només les dones pobres solien estar lliures de la tutela masculina, ja que, quan moria el pare, no hi havia ningú que es volgués casar amb elles, ni tan sols ocupar-se’n.

    Com ja he dit, els grecs consideraven el treball un càstig diví i, per tant, sempre que podien, forçaven les dones i els esclaus a treballar per no haver de fer-ho ells. Cas apart és el dels esports i l’agricultura. Es creia que, encara que els atletes guanyadors s’haguessin preparat molt bé, eren els déus els qui decidien la seva posició. Per tant, l’esport, a diferència dels altres treballs, no era mal vist. Quelcom semblant passava amb l’agricultura: els antics grecs opinaven que, en el conreu de la terra, els grecs hi tenien un paper important, ja que aquest semblava una pràctica sobrenatural: els homes plantaven les llavors, pregaven als déus i n’obtenien o no els resultats esperats. Per tant, s’associaven les bones collites al bon comportament i a l’actitud pietosa dels humans, que havien estat premiats pels déus; en canvi, els mals resultats eren interpretats com un càstig dels déus, provocat per la impietat humana.

    El fragment que apareix en l’article forma part de L’econòmic V, 1, de Xenofont.
    En el fragment, llegim l’explicació que Σωκράτης, -εως; (ὁ) (Sòcrates) féu a Cristòbul sobre l’agricultura i les seves nombroses utilitats. El filòsof defensa davant del seu interlocutor que ningú no pot prescindir de l’agricultura. Tot seguit, explica que aquesta proporciona plaers, és un mitjà útil per mantenir en un bon estat de forma el cos, és una font d’ingressos per als habitants d’una casa i, a més, prepara aquells qui la practiquen per a complir els seus deures d’homes lliures (referència implícita al servei militar, que era obligatori en la democràcia atenesa des dels temps de Pèricles). A continuació, Sòcrates expressa implícitament que l’agricultura forma els pagesos en l’austeritat i en la frustració, ja que aquests es veuen obligats a vendre i no poden consumir els productes que, amb el seu esforç, han cultivat. Per altra banda, la tasca del camp els obliga a renunciar als luxes. Posteriorment, el filòsof explica que la terra és l’origen de molts aliments, dels ornaments dels altars i de les estàtues, els perfums i els espectacles (es refereix als banquets). Finalment, Sòcrates indica que, a més de tots els aliments que la terra produeix directament, en produeix molts d’altres de manera indirecta, ja que tots els animals domèstics s’alimenten, en part o totalment, de la terra.

    El text constitueix una defensa raonada, amb arguments pragmàtics, de l’agricultura com a activitat útil per al qui la practica i per a tota la societat en general. El filòsof no esmenta en cap cas el cansament que el conreu de la terra produïa, major al que causa avui en dia, ja que, en l’antigor, no existia maquinària que ajudés o alliberés els camperols de les feines més pesades. La visió de Sòcrates sobre el gust que es troba en les feines del camp es va matisant al llarg del text. Al principi, el pensador afirma que “ni l’home més sortat pot prescindir de l’agricultura”, després diu que la pràctica del sòl “és una font de plaers”, visió similar a la que donà Horaci del treball en el camp en el seu poema Beatus Ille (composició que forma part dels Epodes, poemari del mateix autor). El pare de la filosofia occidental, a continuació, rectifica: “perquè, de primer, tot allò de què viuen els homes, la terra ho lleva als qui la cultiven, i tot el que els serveix per al luxe, els ho lleva per torna”. És a dir, en aquesta sentència, Sòcrates expressa que l’agricultura pren aliments i plaer als qui la practiquen. Per tant, veiem que la posició del filòsof sobre el tema no és unívoca; i, d’altra banda, cal remarcar que és diferent de la que tenia la societat grega de l’època, que veia en la feina del camp una activitat manual no tan humiliant com la resta, gràcies a la intervenció dels déus. Sòcrates, en canvi, parla, de font de plaers, d’ingressos per a la família i, fins i tot, de preparació i entrenament per als deures d’home lliure.

    He elegit el primer recipient de ceràmica, una àmfora (mot provinent del verb grec φέρω: portar), que s’utilitzava per guardar-hi cereals o líquids. En el cos d’aquest recipient s’hi veu una escena agrícola: un senyor que té una vara a la mà esquerra i un fuet a la mà dreta, amb què esperona un bou; duu un tapall sobre el pit i un altre sobre la zona púbica. Ambdues peces de roba estan elaborades amb pell de λέων, -οντος; (ὁ), en català lleó. La vestimenta es pot relacionar amb el personatge. L’home que es veu en l’àmfora és Ἡρακλῆς, -έως; (ὁ), en català Hèracles, que, vestit amb la pell d’un dels seus trofeus, el lleó de Nèmea, condueix un bou cap a un sacrifici, no sabem si als déus celestials, marins o de l’inframón. Al fons de l’escena, podem observar un arbre al qual li han caigut les fulles. A ambdós costats de la imatge veiem els mateixos motius geomètrics, que ens indiquen que allò que es representa és una activitat humana. En la part superior, veiem una decoració, també geomètrica, feta de fulles, que ens indica que la imatge representa una escena de la natura. La combinació dels dos tipus de motius geomètrics resulta molt coherent, ja que la decoració de l’àmfora ens presenta una activitat humana duta a terme al camp, en plena natura.

    Pel que fa a la pintura, veiem la imatge de color blanc, situada sobre fons negre. Les sanefes dels laterals, el costat superior i les nanses també estan pintades de negre. No s’observa cap incisió en els marges de les sanefes ni de la imatge per mostrar el color carn propi de la ceràmica. El roig i el negre eren els colors més usats, però aquest fet no excloïa l’ús del color blanc, encara que en molt menor mesura.
    La tècnica d’elaboració d’aquesta peça ceràmica, que és una de les primeres mostres de l’art grec, és la següent: el pintor, Lisípides en aquest cas, va fer una ampla incisió al marge inferior del dibuix, perquè destaqués el veritable color carn de la ceràmica.

    Χαίρετε!

  9. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!

    LA AGRICULTURA ROMANA
    Els agricultors eren el nucli de la societat de l’Antiga Roma, ja que L’agricultura era una activitat que estava molt ben considerada dins de la societat romana, al contrari del que succeïa amb l’artesania. Roma, en els seus orígens, havia estat una comunitat de pastors i agricultors, de manera que la tradició feia d’aquesta activitat una professió gairebé sagrada.
    En els primers temps de Roma es conreaven cereals, llegums i hortalisses, però quan Roma va començar a expandir-se, es va incorporar a les seves collites el blat, ja que el pa va ser principalment la base de la seva alimentació.
    Els pagesos agricultors treballaven amb les seves famílies, però també, amb l’expansió territorial, s’exigia un servei militar dels ciutadans, això va produir la ruïna de les petites explotacions de cultiu esclavista. En aquest sector s’incloïa la major part de la producció total, tant la dels lots de terres repartits a soldats veterans com al senat. Després del pas de l’esclavisme al feudalisme, es van substituir els esclaus per serfs i l’imperi es va ruralitzar, passant les viles rurals a ser autosuficients.
    Les tècniques agrícoles d’aquesta època es basaven en l’arada romana, tirat per bous, i la tècnica del guaret a més d’algunes tècniques de regadiu i d’abonament.

    LA AGRICULTURA GREGA
    L’agricultura va ser la base de l’economia de l’Antiga Grècia. Des dels temps més antics, l’agricultura grega va estar basada en els tres tipus de plantacions mediterrànies bàsiques: cereals, oliveres i vinyes.
    No obstant això, a causa de les restriccions naturals de la zona, la demanda de gra va sobrepassar les capacitats de la seva producció. La poca fertilitat de la terra és, per tant, el que explicació del començament de la creació de colònies gregues a l’estranger, amb la qual cosa això va fer que la ramaderia no destacarà tant com l’agricultura.
    Un fet molt important que va poder contribuir a aquesta colonització és que la terra grega era ideal per les oliveres, que proporcionaven oli d’oliva. La plantació d’oliveres data de l’antiga Grècia. Plantar oliveres era invertir a llarg termini ja que triguen més de vint anys a donar fruit, i donen fruit dos anys de cada tres. Les vinyes també sobreviuen en terra seca, però demanden moltes cures. Es planten vinyes des de l’Edat del Bronze.

    En definitiva podem dir que tots dos sectors van tenir com a base de la seva economia l’agricultura però que amb el temps les dues cultures van evolucionar ia causa d’això, la seva agricultura quedo petita per a la seva població, però tot i així podem veure la gran pervivència de ambdues cultures en el cas de els grecs els devem la nostra dieta (oli, cereals, etc.) i als romans les tècniques de cultiu.

  10. Irene Sanz

    Salve!

    A l’Antiga Roma, l’agricultura era una activitat amb molt prestigi, ja que era fonamental per a produir aliments. A més, en els seus orígens, Roma havia estat una comunitat de pastors i agricultors. Al principi només es conreaven cereals, llegums i hortalisses, però amb el temps també varen conrear blat, el qual va formar part dels principals aliments dels romans. Les principals tècniques agrícoles es basaven en l’arada romana, tirada per bous, i la tècnica del guarets, entre d’altres.
    A l’igual que a l’Antiga Roma, l’agricultura també va ser la base de l’economia a l’Antiga Grècia, la qual es basava en la plantació de cereals, oliveres i vinyes. Quan la demanda del gra va sobrepassar les capacitats de producció, els grecs van establir colònies a l’estranger, ja que era un aliment molt important dins la seva alimentació. Pel que fa a la ramaderia, va ser una activitat en la qual molts pagesos s’hi van especialitzar amb el temps.
    L’agricultura va ser molt important en l’evolució d’ambdues civilitzacions, i inclús podem veure la seva pervivència en la nostra dieta (provinent dels grecs) i les tècniques de cultiu (provinent dels romans).

  11. Sandra Mendoza Barco

    Salvete!!

    Durant el període republicà, igual que a l’antiga Grècia, l’agricultura era la base econòmica de l’estat Romà. Tot i que la vida es centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. La mà d’obra era generalment esclava però també hi havia individus lliures o colons que s’encarregaven de l’explotació dels terrenys. Els conreus més comuns, alguns d’ells herències dels grecs, eren els cereals, l’olivera, que es plantava enmig dels sembrats i la vinya cobrint els vessants dels turons entre les que no se sembrava. La productivitat d’aquests conreus depenia de diferents factors com la fertilitat del sòl, la mida del terreny, les condicions meteorològiques, etc. Per això, per tal d’augmentar la productivitat es practicaven els regs i l’abonat amb fem, vegetals, calç, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se’ls millorava amb regs artificials. A part dels cereals, oli i vi, consta el cultiu de verdures, hortalisses i arbres fruiters (figueres, pereres, pomeres,cirerers, etc). A part de l’agricultura s’explotava la ramaderia traient el màxim rendiment al bestiar oví, equí, boví i porcí.

    L’habitatge romà al camp per excel·lència eren les vil·les. Les característiques de la vil·la depenien de la situació econòmica del seu propietari, de manera que hi havia una gran varietat en relació a a mida, la distribució i la ubicació. La vil·la no només estava formada per l’habitatge del propietari sinó que també contava amb aquelles instal·lacions destinades a l’explotació de la propietat i a l’emmagatzematge de la producció. Com les domus, les vil·les estaven organitzades entorn a un atri i un peristili, tot i que amb algunes diferències d’ubicació. al voltant dels patis es distribuïen les diferents estàncies: els dormitoris (cubicula), el menjador (triclinium), el despatx (tablinium), etc. Poc a poc, i segons la riquesa del propietari, aquestes vil·les van anar adoptant alguns aspectes de confort urbà: habitacions per l’hivern, termes, terrasses, pavellons, jardins florals, etc.

    Això a part, en moltes ocasions, les vil·les eren els llocs de descans dels romans més adinerats (emperadors, intel·lectuals i personatges destacats de l’aristocràcia romana): utilitzaven les seves propietats rurals per així fugir de la vida pública i de les incomoditats de vida urbana. La nova xarxa de camins va afavorir la producció d’aquestes cases de camp, facilitant la comunicació i el transport dels productes agrícoles que eren destinats als mercats de les ciutats.

    Com s’ha mencionat abans, la vida rural no només estava destinada a la producció i explotació del terreny sinó que també tenia com a objectiu permetre als més adinerats desconnectar i allunyar-se de la vida urbana. Moltes autors van lloar la vida en el camp en les seves obres, com per exemple, els poeta Virgili en “Les Geòrgiques”. En aquesta obra (dividida en quatre llibres) Virgili ensenya els fonaments de l’agricultura, ramaderia i apicultura. Però, a diferència del que sembla, l’objectiu real d’en Vigili no era ensenyar les feines del camp sinó mostrar als seus lectors la vida al camp com a base de la grandesa de Roma. Altres autors com Lucreci utilitzaven les seves obres per exaltar la importància de la vida rural per aconseguir la màxima serenitat d’ànim i esperit a la que un individu pot arribar.

    Pel que fa al “Beatus ille” és un tòpic literari que consisteix a elogiar la vida al camp per davant de la ciutat. “ Feliç aquell”, literalment, consisteix a creure que l’home és i serà més feliç al camp, allunyat de tot allò que estigui relacionat amb el brogit de la vida urbana.

  12. Laia Costa

    Salvete!!
    LA AGRICULTURA ROMANA
    L’agricultura era una activitat que estava molt ben considerada dins de la societat romana i els agricultors eren el nucli de la societat romana, al contrari del que succeïa amb l’artesania. Els principals conreus de Roma eren: cereals, llegums i hortalisses, però quan Roma va començar a expandir-se, es va incorporar a les seves collites el blat, ja que el pa va ser principalment la base de la seva alimentació. Inicialment eren els esclaus els que s’encarregàven de les terres dels senyors, però després del pas de l’esclavisme al feudalisme, es van substituir els esclaus per serfs i l’imperi es va ruralitzar, passant les viles rurals a ser autosuficients.
    Les tècniques agrícoles d’aquesta època es basaven en l’arada romana, tirat per bous, i la tècnica del guaret a més d’algunes tècniques de regadiu i d’abonament.

    LA AGRICULTURA GREGA
    També l’agricultura a Grècia va ser molt important i aquesta es basava en els tres tipus de plantacions mediterrànies bàsiques: cereals, oliveres i vinyes. Però la poca fertilitat de la terra va donar lloc a la creació de colònies gregues a l’estranger, amb la qual cosa això va fer que la ramaderia no destacarà tant com l’agricultura.
    Un fet molt important que va poder contribuir a aquesta colonització és que la terra grega era ideal per les oliveres, que proporcionaven oli d’oliva. La plantació d’oliveres data de l’antiga Grècia.

    Per acabar podem dir que en les dues civilitzacions van tenir com a base de la seva economia l’agricultura però que amb el temps, les dues cultures van evolucionar ia causa d’això, la seva agricultura va quedar petita per a la seva població, però tot i així podem veure la gran pervivència de ambdues cultures en el cas de els grecs els devem la nostra dieta (oli, cereals, etc.) i als romans les tècniques de cultiu.

  13. Rocío Rodríguez

    Xaipe!
    A Grècia, els cultius més utilitzats eren principalment els cereals. La seva agricultura es basava en l’ordi, el blat i el mill. El 90% de la producció era ordi. Els grecs s’havien que el blat era molt important per a la seva alimentació. Els romans també ho pensaven. Altra cosa en la qual s’especificaven molt era en l’oli, ja que les seves terres eren perfectes per a les oliveres.
    També es va destacar molt el vi.
    En canvi, la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura, ja que hi havia molta limitació de terrenys. Les cabres i les ovelles servien principalment per donar llet i fer el formatge. Eren els animals més fàcils de cuidar.

  14. Maryama

    Xaipe!
    L’agricultura va ser la base de l’economia de Grècia. L’agricultura grega va estar basada encereals, oliveres i vinyes. La producció aviat va començar a no ser suficient per satisfer a la demanda.
    A més, la dieta es complementava amb el cultiu d’herbes, vegetals i plantes productores d’oli. La ramaderia no es va desenvolupar tant per la falta de pastures. Les espècies més comunes entre els bestiars eren les ovelles i les cabres. Es va dur a terme l’apicultura amb la finalitat d’obtenir la mel, que en aquells dies era l’única font coneguda per obtenir el sucre.

  15. ainablanch

    Xaipe!
    L’agricultura fou la base de l’economia de Gracie i de moltes més que van venir posteriormente. Sempre ha jugat un paper molt important al llarg de tota la història.
    Va ser basada en cereals, oliveres i vinyes la dieta però també es complementava amb vegetals i plantes productores d’oli. Dins de la remaderia es cuidaven animals com ovelles i cabres tot i que per la falta de pastors no va evolucionar tant. La meva familia paterna sempre han tingut terres i les han cultivar, han continuât doncs, una herencia grega.

  16. Arnau Torres Nadal

    Haire!
    Com podem veure, els grecs sempre van ser molt avançats en tot allò que es proposaven fer. La seva cultura, llengua, escriptura, moneda … parlat de monedes, els grecs a Atenes utilitzaven monedes amb el símbol de la deessa Atena la qual es sovint representada per l’òliba de la saviesa.
    A més el nostre conrreu no ha canviat masse en vers el seu ja que la base de la nostre alimentació és també el blat, el ordi i el mill. Però un producte estrella per als grecs i també noaltres, és l’oli d’oliba. Sabieu que hi ha empreses italianes que compren el oli aquí i el venen allà ja que en té més demanda pels turistes?… Increible no?
    Aquests són només alguns factors o algunes coses en les que seguim, encara que no al fil de la lletra, els llegats grecs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *