Per a concloure la sortida a Baetulo m’agradaria fer una explicació d’allò que ens varen explicar i allò que vàrem veure durant la visita i també espero que participeu a afegir allò que em deixi, ja que la explicació va ser molt llarga i possiblement faltin alguns detalls.
Baetulo, doncs, la ciutat romana conservada a la coneguda Badalona actual, era una ciutat formada en forma de planta hipodàmica, els carrers eren paral·lels uns amb d’altres (com una tauleta de xocolata) els dos carrers principals del qual eren el Decumanus maximus, on hi havia botigues (com un actual centre comercial), aquest era el carrer que anava d’est a oest, al contrari que el Cardo Maximus, que anava de nord a sud.
A la ciutat de Baetulo, Bètulo, hi havia una espècie de policies actuals, eren els vigilants de la ciutat anomenats, Vigiles.
El Decumanus Maximus, doncs, tallava amb el Cardo Maximus en un punt on se situava el Fòrum, aquest punt era l’escenari públic de la ciutat. Hi havia les latrines o lavabos públics, el teatre, on hi cabien unes 1.500 persones i entre altres coses també hi havia la claveguera més gran.
També hi havia uns temples, on les riqueses dels ciutadans es guardaven als sòtans.
A Baetulo vàrem poder visitar el conducte d’aigües, molt ben conservat, era un tipus de dipòsit on anava a parar l’aigua per a depurar-la i aquesta aigua també anava a parar a les clavegueres per a netejar-les.Aquest conducte d’aigües s’anomenava Castellum d’Aqua i distribuïa també l’aigua per a tota la ciutat.
A la ciutat es conserven dues domus senyorials al carrer Lledó, anomenades Casa dels dofins, pels dibuixos que tenen els mosaics, i la casa de les Heures, anomenada així per les fulles de les enredaderes.Vàrem visitar la casa dels dofins.
Els romans tenien un jardí a les domus, que era com si fos una habitació més de la casa.
Les domus tenien un rebedor, i aquest estava vigilat per un esclau, un guardiant. El cos de la casa era l’atri, que era un pati principal que tenien les cases. Aquest atrium tenia un mosaic al mig, una mica enfonsat a la resta del terra, anomenat impluvium i aquest era com una mena de aire condicionat natural. L’impluvium, recollia l’aigua de la pluja que entrava per el compluvium, una mena d’obertura al sostre per on entrava la claror, l’aire i l’aigua.
Aquest mosaic dels dofins, tenia un conducte d’aigua per a distribuir-la per a tota la domus.
Hi havia una habitació anomenada tablinum on hi havia el despatx del senyor de la casa i a la del costat hi feia la vida la senyora de la casa, la seva dona. No dormien junts, i quan l’home volia mantenir relacions sexuals, es trobaven en una mateixa habitació, normalment la de la dona i en acabar l’home se’n tornava.
Els romans, cada matí, feien set rituals als altars de la casa (recordeu la màgia del set!).
Tenien també un menjador d’hivern i en aquest tenien un mosaic anomenat Opus Sectile.
Aquest menjador tenia el paviment decorat. També hi havia una altre mena de mosaic anomenat Opus Tesellatum construït a diferència amb l’altre amb peces petites.
La domus estava dividida casualment en:
– Una habitació anomenada Cubiculum
– Tablinum, l’habitació del senyor
– Menjador d’hivern
– L’atri
– Un espai per a la producció de vi, situat després de les habitacions.
– Al costat de la producció de vi, hi havia les habitacions d’estiu.
– I més apartades estava el Triclinium, una habitació per a tres persones on es celebraven els banquets i sovint dormien els invitats. S’escollia qui dormia a cada llit depenent de la classe social de cadascú.
L’amfitrió dels banquets, l’amo de la casa, havia de posar tot el millor que tenia per als invitats per tal de mostrar el molt important que era.
Els invitats si els hi havia agradat allò que l’amfitrió els hi havia posat, s’ho enduïen en un tovalló per a mostrar-li al senyor de la casa que el banquet havia tingut èxit, això era un senyal per a que el senyor se sentís orgullós.
Per acabar vàrem poder visitar el Jardí de Quint Licini. El jardí romà tenia diferents tipus de flors, arbustos, arbres i fonts d’aigua. Els senyors de la casa tenien alguns esclaus que sovint tenien la funció de jardiners.
Aquest, doncs, ha estat un petit resum de la nostra sortida a Bètulo del dia 19 de novembre de 2009.
Se us ocorre alguna altra cosa a destacar de la excursió?
Anna Salas
2n batx. llatí
