Category Archives: Llatí 4t

El Complex d’Èdip

Sigmund Freud, propulsor de la psicoanàlisi, va anomenar complex d’Èdip al conflicte emocional que es dóna a la infància de tot ésser humà de sexe masculí quan, d’una banda, sent una atracció sexual inconscient per la mare i, per l’altra, sent un odi (també inconscient) pel seu pare. Com ja us haureu imaginat es va inspirar en el mite d’Èdip per posar el nom a aquest conflicte emocional que té lloc fins als set anys.
Per a qui no ho sàpiga el mite és el següent:

Infantesa

Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l’Oracle de Delfos, el qual els advertí que “el fill que tinguessin arribaria a ser assassí del seu pare i espòs de la seva mare”. Laios, en veure néixer el seu primer fill, tement l’acompliment del destí, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbas, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i el va alimentar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.

Aviat Èdip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt que provocava l’enveja dels seus companys de joc, fins que un d’ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, turmentat per aquesta idea consulta l’Oracle de Delfos. Aquest, com passa sovint amb tots el oracles, li contesta una frase enigmàtica que desencadena la tragèdia: “No tornis mai al teu país d’origen si no vols cometre l’assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare”. Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originària.

Fugida de Corint
Èdip marxa de Delfos a l’aventura cap a Beòcia, fins que per un camí estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigeix que surti del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d’una disputa Èdip mata aquest home vell, qui tràgicament era el seu pare Laios. Així s’acompleix la primera part de l’oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: l’Esfinx, un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’au i urpes de lleó, assolava tota la contrada. Se situava a un turó a l’entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li’n donaven resposta els devorava. Creont, germà de Iocasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d’aquesta lacra que s’enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre.

L’enigma de l’Esfinx era:“Quin és l’animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dues i a la tarda tres?”. Èdip, delerós de glòria i curull d’enginy, va anar a l’encontre de la bèstia i va respondre: “L’home. A l’infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó”. L’Esfinx enfurismada se suïcidà en sentir la resposta d’Èdip. Aquesta actitud altiva que sempre va mostrar és un dels motors de la tragèdia: l’hybris o petulància davant els déus pel fet de no acceptar del tot la condició humana. Aquests solen fer pagar dolorosament aquesta pretensió amb humiliacions i violència i només quan l’home ha comprès la seva condició pot trobar la pau.

L’horror d’Èdip
Així fou com Èdip esdevingué rei de Tebes. Casat amb la seva mare sense saber-ho tingueren dos fills: Etèocles i Polinices i també dues filles, Antígona i Ismene. Molts anys després del matrimoni una pesta horrorosa assola la ciutat. És l’inici de la trama d’Èdip Rei de Sòfocles. Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s’estengué a tota la ciutat. Èdip envià Creont a Delfos per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Polibi li confessà que el va recollir d’infant i el servent de Laios resultà ser el mateix, Forbas, el pastor que el va abandonar. D’aquesta manera Èdip descobrí que el seu destí s’havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-ho: matà el seu pare i es casà amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, se suïcidà penjant-se, mentre que Èdip es tregué els ulls amb la punta d’una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.

Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona.

Hem sabríeu dir quin nom rep aquest mateix conflicte quan és la nena qui se sent atreta pel pare? En quin mite està inspirat?

Mireu aquest anunci publicitari argentí i comenteu què us sembla:

Verónica Vega. Llatí i grec 2n de batxillerat

Pandora de Nach Scratch

[kml_flashembed movie="http://uk.youtube.com/v/IoGFN8zaQzs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquesta cançó és de Nach Scratch (hip-hop), encara que es lògic i fàcil hauríeu de dir quina és la relació entre aquesta cançó i la mitologia. A quina mitologia pertany el mite de Pandora?
Vinga que us ho poso fàcil.

Guillem 2n batxillerat de llatí

Dues Junos

Sabeu qui és la deessa Juno?
Juno era l’esposa de Júpiter (Hera i Zeus, respectivament en grec). Júpiter va tenir moltes dones al llarg de la seva vida, però diuen que Juno era especial, a ella l’estimava realment. Juno era molt gelosa, i Júpiter sempre tenia moltes aventures amb altres dones, i això la posava molt furiosa, i sempre se’n pescava alguna per fer-ho passar malament a les amants del seu marit.

Segurament us estareu preguntant que fa el cartell, la fitxa i el tràiler d’una pel·lícula amb una introducció sobre una deessa, oi?

juno.jpg

Direcció: Jason Reitman.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 91 min.
Gènere:  Comèdia dramàtica.
Interpretació: Ellen Page (Juno), Michael Cera (Bleeker), Jennifer Garner (Vanessa Loring), Jason Bateman (Mark Loring), Allison Janney (Bren), J.K. Simmons (Mac), Olivia Thirlby (Leah), Eileen Pedde (Gerta Rauss), Rainn Wilson (Rollo), Daniel Clark (Steve Rendazo), Aman Johal (Vijay).
Guión: Diablo Cody.
Producció: Lianne Halfon, John Malkovich, Mason Novick i Russell Smith.
Música: Mateo Messina.
Fotografia: Eric Steelberg.
Muntatge: Dana E. Glauberman.
Disseny de producció: Steve Saklad.
Vestuari: Monique Prudhomme.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1U9iQD1Xk5I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest és un film americà del director Jason Reitman on va guanyar un òscar al guió més original. Tracta d’una noia que es queda embarassada amb setze anys, i en un principi, decideix avortar. Un cop a la clínica se n’adona de que no és això el que realment vol fer, però tampoc es vol encarregar d’aquell nen, per tant busca uns pares que no puguin tenir fills i que vulguin acollir el seu quan neixi. Durant l’embaràs, Juno s’enamora del pare de la criatura que espera i que ha dedonar en adopció, però no hi pot fer res. Juno tindrà el nen, i els pares adoptius estaràn feliços amb el seu nou fill.
Bé, ara tornem enrrera amb la mateixa pregunta:
Tenen alguna cosa a veure Juno (protagonista del film) i Juno (deessa)? O és simplement una casualitat?
Hi ha un tros de la pel·lícula on parlen del nom:
-Mejor tener un nombre misterioso como Juno?
-No, verás, eso es porque mi padre estuvo mucho tiempo obsesionado con la mitologia griega i romana así que decidió ponerme el nombre de la esposa de Zeus. Zeus tuvo cantidad de ligues pero estoy segura de que Juno fue su único amor y se ve que era así como guapísima, pero muy mezquina como Diana Ross.
-Te queda muy bien.
-Gracias?
Primer en aquest trosset veiem un error. Es relaciona Juno amb Zeus, tot i que Juno és la mateixa deessa que Hera però romana, si el que volia era relacionar a Juno amb el seu marit, haurien d’haver triat el nom de Júpiter que era el que li van atribuir els romans (aquests americans, que no en saben).
A part d’això veiem la primera semblança, les dues són molt guapes. Però no ens quedem en aquesta. He llegit a la vikipedia que la deessa Juno era la que s’encarregava que els naixements anessin bé en el moment del part. D’alguna manera aquí hi veiem una forta relació. Juno a la pel·lícula en un principi no vol tenir aquell fill, però més endevant se n’adona de que no pot ser, que aquell nen és una petita vida i que ha de néixer, sigui o no sigui ella qui el cuidi.

Bé, fins aquí és on he arribat jo. Si algú de vosaltres veu alguna semblança més m’agradaria que la comentessiu.
Alguna vegada haguéssiu relacionat aquestes dues Junos tant semblants i tant diferents?

Vale.
ANDREA GARCÍA PALACIOS
(SEGON DE BATXILLERAT-A)

L’Eneida de Virgili

virgilio.jpg

P. Virgili Maró, originari d’Andes, prop de Màntua, fou un poeta romà, autor dels llibres: Les bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.

A Milà i a Roma va estudiar filosofia, matemàtiques i retòrica, i es va interessar molt per l’astrologia, la medicina, la zoologia i la botànica. És possible que les terres de la seva família fossin expropiades a causa de la distribució de terres als veterans a l’any 41 aC i tal volta per això formà part del cercle de Mecenàs i entrà en contacte amb August.

Entre el 42 aC i el 39 aC va escriure Les bucòliques i Les ègloges. En aquestes obres podem veure un Virgili molt pacífic, on parla sobre la vida dels pastors.
Entre el 36 aC i el 29 aC va escriure Les geòrgiques. En aquest llibre parla sobre l’agricultura i el món del camp a Itàlia.
A partir de l’any 29 aC, comença a escriure la que serà la seva obra més famosa: l’Eneida, en el seu viatge per Àsia Menor i Grècia. Un cop està a Atenes, es troba amb August, i torna amb ell cap a Itàlia. És una època en què Virgili ja està molt malalt, i no trigarà gaire en morir. Abans de la seva mort, demana a August que destrueixi l’Eneida, perquè no estava acabada, però l’emperador no va seguir les seves ordres i la va publicar. Gràcies a això, podem gaudir de l’Eneida avui en dia.

El llibre de l’Eneida, part integrant del programa literari ideat per Mecenàs per enaltir l’obra d’August, és un poema èpic en dotze llibres que narra les peripècies d’Eneas i consta de dues parts; els sis primers llibres descriuen el viatge d’Eneas, en canvi en els altres sis llibres, ens explica les aventures d’Eneas a Itàlia, fins a la seva victòria final.

Versos inicials de l'”Eneida” de Virgili: Arma virumque cano… MAN

Primers sis capítols:
La història comença amb la guerra de Troia. Eneas s’embarca en busca d’una nova terra. El viatge no li serà fàcil, a causa dels entrebancs que els posarà Juno. Desembarca a Cartago, i allà s’enamorarà de Dido, però l’haurà de deixar, perquè ha de seguir amb el seu viatge. A causa d’això, Dido se suicidarà, i això farà que es creï una enemistat entre Cartago i Roma (guerres Púniques). Durant el seu viatge, baixarà ens inferns, on es trobarà amb el seu pare, i aquest li diu que fundarà un imperi a Roma.

Últims sis capítols:
Eneas arriba a Laci. La filla del governador, Lavínia, està promesa amb Turn, però com un oracle havia revelat que Lavínia i Eneas acabarien junts, Turn declara la guerra a Eneas. Aquesta guerra dura molt de temps (Venus ajuda Eneas, i Juno a Turn), però al final Eneas mata  Turn, i es queda amb Lavínia. Allà aconsegueix el seu propòsit, formar un imperi.

Us recomano que no deixeu de llegir aquest llibre, perquè tot i que és una lectura obligada, i això sempre fa que li agafem més mania, aquest és un llibre molt entretingut, fàcil de llegir, i que t’enganxa una vegada que l’has començat a llegir, així que per aquells que no se l’hagin començat a llegir, a què espereu?

Verònica Beltrán- Llatí 2n Batx.

Extremoduro versiona Ciceró

Giannina Rosero de l’Albéniz de Badalona ens ha fet arribar una revista musical amb la portada del nou treball del grup Extremoduro titulat La ley innata. En ella podem trobar un text de Ciceró amb format epigràfic sobre la llei de la natura, contra la qual les lleis humanes poc hi poden fer. Si voleu més detalls us adrecem a un bloc de filosofia on es reflexiona sobre la possible realció entre la ideologia del grup de rock i l’orador romà.

Què us en sembla?

extremoduro.jpg

Llatí a Harry Potter

escudohogwarts.jpg

Draco Dormiens Nunquam Titillandus

Segurament, molt cops haureu vist aquest escut corresponent a l’escola d’en Harry Potter i companyia; per si no us hi heu fixat es pot llegir una frase llatina, podríeu dir quin és el seu significat? Quins encanteris en llatí coneixeu?

[youtube]https://youtu.be/_ijW2eUbiLA[/youtube]

Marina Mayo
2n Batx A

Sara Cañizares des de l’Isaac Albéniz de Badalona

El 26 del mes passat, es va celebrar el dia internacional de les llengües i vaig llegir en un diari que a Alemanya una emissora de ràdio havia emès els seus programes en llatí. He buscat informació i he trobat:

“Amani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae Kiss tempora Caesaris rediisse videbuntur…”. Estas son las palabras iniciales de Kiss FM en su web, anunciando que el 26 de septiembre, su programa matinal se emitirá en latín.

El 26 de Septiembre se celebra el Día Europeo de las Lenguas. Aunque aquí no nos enteremos mucho del evento,parece que en otros lugares de Europa tiene un poco más de eco. Así, con motivo de esta celebración , en Alemania , la emisora de radio KissFM ha programado para hoy una emisión completa en latín clásico . He aquí como lo han anunciado:

A mani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae KISS tempora Caesaris rediisse videbuntur. Viris quibusdam doctis adiuvantibus, qui in Universitate Libera Berolinensi litteris student, turris KISSalis in frequentissimum forum Romanum mutabitur.Ut enim dies festus linguarum Europae celebretur, KISSus FMus linguae paene mortuae animam novam inspirat. Tempore matutino Nora et Bastianulus nulla nisi Latina verba proferent. Claudia nuntios Latine versos leget, Bastianulus rhapsodias congestuum Latine recitabit, omnes ludi lucrum ferentes Latine indicentur. 

“Des del matí fins al migdia, en la seu de la cadena radiofònica KISS semblarà que han tornat els temps de Cèsar. Amb l’ajuda d’alguns homes doctes, que estudien lletres en la Universitat Lliure de Berlín, la torre KISS es transformarà en un fòrum romà molt concorregut.Amb motiu de la celebració del dia internacional de les llengues d’Europa, KISS FM insufla un alè nou a una llengua gairebé morta. En la franja matinal, Nora i Bastian no proferiran res més que paraules llatines. Claudia llegirà les notícies traduïdes al llatí, Bastian cantarà cançons de grups en llatí, tots els concursos que ofereixen premi seran anunciats en llatí.”

Encara no saps prou llatí per traduir-ho, però fitxa’t  en l’ablatiu Latine, que surt contínuament en el text. És el mateix que el que surt a l’apartat Responde Latine.

Altres adreces relacionades:

QUI DIU QUE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES SÓN MORTES?