Category Archives: Llatí 2n

Exavacions prehistòriques en el Margalef

No podeu imaginar-vos com n’és de reconfortant per a nosaltres els professors, rebre notícies d’exalumnes i comprovar que d’alguna manera hem ajudat a potenciar l’interès pel món antic i les bases de la nostra civilització. Mireu, per exemple, el que ens explica la Patricia, que enguany ha cursat primer d’Història i vol especialitzar-se en arqueologia.

“Aquest estiu he estat en una excavació tres setmanes a Tarragona, en el Margalef, prop de la Balma del Filador, que és molt important perquè és un abric que dóna nom a una de les cronocultures de l’epipaleolític de la Península Ibèrica. La cronocultura és una fase històrica en una zona geogràfica determinada, en aquest cas, un complex geomètric que es divideix en les fàcies de Cocina i Filador. Era, doncs, una excavació de prehistòria, concretament del Paleolitic superior. He trobat un munt de peces de sílex, algun os i carbons. Ha estat molt bé i, per demostrar-ho, aquí teniu un article al diari El Punt de Tarragona on se’m veu excavant, encara que apareixo d’esquena, però us asseguro que sóc jo. Cliqueu a sobre de la foto i accedireu a l’article sencer.

Excavacions arqueolò

Els arqueòlegs han excavat l'Hort de la Boquera durant el mes de juliol. Foto: EL PUNT.

Sóc la que surto amb una gorra negra i samarreta de tirants grisa.”

Patricia López
2n d’Història (UB)
(Exalumna IES Isaac Albéniz)

Lectures d’estiu II: “El jardín de Hipatia” d’Olalla García

Des que es va desvetllar la notícia que Alejandro Amenábar estrenaria al setembre una pel·lícula sobre la filòsofa Hipàtia d’Alexandria, és evident que ha resorgit amb força aquesta figura i l’època convulsa que li va tocar viure. A El fil de les clàssiques, per exemple, podeu trobar un interessant article, profitós no només per la informació que conté en ell mateix, sinó també pels enllaços que es poden seguir tant des del redactat en si com en els enriquidors comentaris posteriors. Seguint aquest fil (i mai millor dit) podem trobar dues recomanacions bibliogràfiques sobre el tema: Hipatia: mujer y conocimiento de Dora Rusell o la biografia novel·lada La mujer que amó la ciencia de Pedro Gálvez.

Potser perquè aquesta oportunitat de posar el món clàssic en el punt de mira general també té el  perill de convertir-se en oportunisme, confesso que vaig comprar El jardín de Hipatia amb una certa prevenció i encara més per la imatge de la portada, que fa una clara referència al cartell de presentació del film.

portada_hipatia

Posteriorment m’he assabentat que a la segona edició del llibre, que està a punt de sortir, s’ha canviat el disseny de la portada. Us prometo que no hi tinc res a veure…

portada-hipatia-2

Però he de dir que la incertesa va durar ben poc ja que, tot just obrir-lo, l’acurat apèndix final, on es detallen les fonts documentals  en què es basa el relat, em va semblar garantia suficient del rigor científic de la historiadora madrilenya Olalla García.

Què hi trobareu en aquest jardí, si us decidiu a visitar-lo? Doncs comprovareu que la científica no n’és pas la protagonista, però el seu esperit plana per tota el llibre, des del principi al final de la història. La trama gira al voltant de la peripècia vital del cavaller Atanasi de Cirene, però l’autora aprofita per fer un retrat de l’etapa final de l’Imperi romà d’Orient: la bicefàlia de poder entre l’Església i l’Imperi genera tensions que repercuteixen en la persecució contra les minories cristianes dissidents, jueves i paganes. Tots sabem qui acabà guanyant aquesta lluita entre el fanatisme i el seny, oi? Repasseu, si no, què us diuen els llibres d’història sobre l’Edat Mitjana i veureu quants en van haver de passar, d’anys, fins arribar al Renaixement i amb ell el reconeixement del saber clàssic.

En fi, com en altres ressenyes que podeu trobar al bloc, sempre m’agrada fer parlar el text mateix i és per això que us he seleccionat alguns fragments especialment suggeridors.

  • La ciutat d’Alexandria és una de les grans protagonistes de l’obra, on podem trobar descripcions com la següent (op. cit. pàg. 35):

Desde la lejanía parece flotar sobre las olas; a medida que nos aproximamos se advierte que reposa sobre una isla, unida a tierra firme mediante una colosal calzada de siete estadios de longitud. […]

En el seno de ese abrumador himno a la grandiosidad, dos construcciones se destacan por sus proporciones ciclópeas: un immenso teatro y un templo digno de albergar el Olimpo, flanqueado por dos obeliscos elevados como torres. Sin embargo, un indicio revela que la metrópolis diseñada a escala de los dioses está ocupada por mortales: el humo de millares de hogares flota sobre los tejados antes de diluirse en el cielo vespertino.

O aquesta altra, més fosca (ibid. pàg. 185):

Sin embargo, la metrópolis de Alejandro también ha heredado las máculas más turbias de su predecesora. Hoy la Gran Ramera ya no reside en Babilonia, sino en estas calles turbulentas y sudorosas, entre el olor a salitre de los dos puertos.

  • El fragment que segueix pot donar-vos una idea de la imatge que ofereix el llibre del personatge d’Hipàtia (ibid. pàg. 43):

Sus pupilas desprenden una dignidad que desentona con la sobriedad de su atuendo. Los cercos oscuros que sombrean sus ojos hablan de noches sin sueño a la luz de los pabilos. Por primera vez veo más allá de su túnica austera, del sencillo recogido de sus cabellos oscuros, de su rostro sin afeites. Debe de contar con algo más de cuarenta años de edad, pero no puedo asegurarlo, pues hay algo en ella que da la impresión de desafiar el tiempo.

I de la seva escola (ibid. pàg. 193):

Del alba al crepúsculo, las puertas que dan acceso a la casa de la maestra Hipatia permanecen abiertas. Mientras las lecciones de su academia están reservadas a unos pocos iniciados, los anaqueles de su biblioteca reciben no sólo a sus discípulos, sino también a todos los amigos y estudiosos. Aunque la comunidad de visitantes no es numerosa, las salas rara vez se encuentran vacías.

Així com de les acusacions que la van portar a la mort (ibid. pàg. 341):

[…] no puede esperarse otra cosa de una impenitente que se obstina en actuar en contra de su condición femenina y que se entrega a prácticas corruptoras, entre las que se incluyen la taumaturgia y la astrología.

  • Arran d’una de les protagosnistes femenines, Aspolia, el món de l’espectacle, tan diferent als nostres temps, també queda retratat amb detall (ibid. pàg. 191):

Las mujeres del teatro no poseen libertad de movimiento. Se consideran una posesión personal del emperador, al igual que los aurigas o los caballos de carreras. […]

He comenzado a advertir que, en realidad, las actrices representan una de las mayores paradojas de nuestro régimen jurídico. Portan desde su nacimiento una tara de infamia que les niega ciertos derechos básios para cualquier ciudadano de la más ínfima condición plebeya. Mas el mismo sistema que las desprecia también las protege como un caudal de enorme valor.

La explicación posee raíces tan profundas como rancias. El poeta Juvenal lo expuso de forma magistral en sus “Sátiras”, hace cuatro siglos: “Ahora el pueblo ha reducido mucho sus pretensiones y no desea más que dos cosas: pan y circo”.

Per acabar, no us penseu que m’oblido de presentar-vos algunes referències clàssiques que voldria que desenvolupéssiu i comentéssiu, començant per la que apareix en la cita anterior de Juvenal:

  • Referència 2 (ibid. pàg. 178):

“Do ut des”. Aunque Cristo expulsara del templo a los mercaderes, hoy sus seguidores siguen negociando con los cielos, […]

  • Referència 3 (ibid. pàg. 179):

Ahora [el tiempo] me arrastra a una carrera desenfrenada, igual que los corceles de Helios bajo las inexpertas manos de Faetón.

  • Referència 4 (ibid. pàg. 182):

Al parecer, el ritual de acostar-lo desemboca casi a diario en una contienda, pues el pequeño rehúsa con testarudez rendirse a la llamada de Morfeo.

  • Referència 5 (ibid. pàg. 184):

Un hombre fuerte debe permanecer en su lugar, incluso al precio de su propia existencia. Así me lo exigía la sangre de mis antepasados espartanos.

  • Referència 6 (ibid. pàg. 196):

Tanasio es el apelativo que me dedica cuando carece de insultos más ocurrentes; es decir, a menudo. No se precisa un gran ingenio para transformar mi nombre [Atanasio] de “inmortal” en “mortal”.

  • Referència 7 (ibid. pàg. 199):

Eliana brota de entre las dunas, igual que Afrodita surge de la espuma del mar.

  • Referència 8 (ibid. pàg. 206):

Sin duda, un destino ideal para jóvenes sin demasiada experiencia política que necesitan darse a conocer ante la plebe para iniciar su “cursus honorum”.

  • Referència 9 (ibid. pàg. 414):

Protagonizará una versión satírica de varios episodios mitológicos sobre la diosa Afrodita […]. Nico acoge con especial entusiasmo la escena relativa a sus bodas con Hefesto y, sobre todo, aquélla en que éste sorprende a su esposa junto a Ares y encadena a los amantes desnudos sobre el lecho.

TERESA

“De itinere: Gallaecia VIII” – Tapissos de la catedral de Santiago de Compostel·la

En aquest penúltim article de la sèrie sobre Gallaecia tornaré a tractar el tema dels tapissos.

He fet dues visites a la ciutat de Santiago de Compostel·la, una de dia i una altra a la tarda-vespre per tal de copsar l’ambient festiu que es respira durant les festes de l’Apòstol, quan un mosaic de pelegrins, visitants i badocs es passeja pels diferents escenaris instal·lats a les places de la ciutat, on se succeeixen espectacles de tots els estils, o bé s’asseu la fresca de les terrasses a escoltar la música i veure passar la vida pels carrers. I he de confessar que no va ser fins a la segona visita a l’interior de la catedral que em vaig sorprendre de la presència inusitada de cinc mosaics de temàtica mitològica exposats entre les magnifiques columnes que la sostenen. No és corrent trobar aquesta mena de manifestacions paganes en el si d’un temple catòlic, però sembla que el museu de la catedral ha decidir posar temporalment a l’abast de tothom aquests tapissos confeccionats a Brusseles a mitjan segle XVII a partir de cartrons de Rubens i deixebles seus. Felicitats per la iniciativa!!

tapis-santiago-satirs
Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

Aquí en teniu un. Hi reconeixeu algun personatge mitològic?

tapis-santiago-amoret

Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

I en aquest, sou capaços de distingir les dues dees que contemplen l’escena gal·lant des de les columnes laterals?

tapis-santiago-artemis

tapis-santiago-afrodita

“De itinere: Gallaecia VII” – Pont romà de Caldas de Reis

Us presento el pont romà de Caldas de Reis, un poble pel qual he passat sovint aquests dies perquè continua essent un nus viari important per enllaçar amb l’autopista Santiago-Pontevedra. Avui he decidit aturar-m’hi per deixar-lo immortalitzat.

dsc_0269

Pont romà de Caldas de Reis (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Digueu-me, amb quin altre article d’aquesta sèrie De itinere: Gallaecia està relacionat aquest monument? Per què?

I encara que no hi tingui res a veure, no puc estar-me deixar-vos una imatge de les meravelloses Illes Cies, un paradís natural que només té l’inconvenient de la fredor de les aigües de l’Atlàntic. Tot i això, val la pena banyar-s’hi i gaudir del meravellós paisatge i la fauna que les habiten. Si aneu a Galícia, no us les deixeu perdre!

dsc_0243a

Illes Cies. Platja de Rodas (Fotografia de Josep Lario Gómez)

TERESA

“De itinere: Gallaecia III” – PETROGLIFS

Avui parlaré d’arqueologia i de mitologia, però aniré enrere i enrere en el temps…, fins a la prehistòria. I és que avui he visitat el Centre d’interpretació d’art rupestre de Paredes. En arribar, al final d’una carreretera plena de revolts, m’he trobat un immens cartell que anunciava al vistant que els responsables ho sentien molt, però el recinte estava tancat per obres de remodelació i acabava comunicant al decebut amant de l’antigor que estigués tranquil, que La Xunta està treballant pel nostre bé. La meva cara deuria mostra una decepció tan gran que el vigilant del recinte, al qual m’he adreçat com a darrera sortida, m’ha animat a entrar i fer el recorregut pel jaciment pel nostre compte. Altre cop la proverbial amabilitat dels gallecs, no sento altra cosa cosa que agraïment envers ells!!!

dsc_0114a

Jaciment d'art rupestre de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Es tracta d’un jaciment de petroglifs, gravats rupestres prehistòrics de caràcter simbòlic, realitzats sobre les roques granítiques. Alguns són figuratius, com és el cas del cèrvol de la primera fotografia, i d’altres abstractes, com la mena de laberint circular que hi ha a la segona.

dsc_0111a

Petroglifs del jaciment de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

petroglifos-138

El laberint de Mogor. (Fotografia de Juan Carlos Campos)

El seu significat és un misteri, però se’ls relaciona amb creences religioses, pràctiques rituals i com a marques de territori de cada comunitat. Tots aquests vestigis van afavorir la transmissió d’una rica tradició popular que els van relacionar amb mites i llegendes de l’imaginari col·lectiu de pobles i llogarrets. Qui no ha sentit parlar de les famoses meigas i els seus aquelarres…

Com que sé que alguns de vosaltres esteu interessats pels aspectes mítics i simbòlics de les cultures antigues, us proposo que amplieu l’article amb les vostres precisions, comparacions i comentaris. A la resta us demanaria que em diguéssiu l’etimologia del mot petroglif i el relacioneu amb un altre terme relacionat amb signes simbòlics que comparteix un dels seus ètims.

TERESA

“De itinere: Gallaecia I – MILLIARIUM”

Benvolguts clàssics i clàssiques,

aquest estiu sóc de vacances a Galícia, tal com ja vaig avançar en un comentari a un article d’El fil de les clàssiques sobre la Torre d’Hèrcules de La Corunya. És aquesta una terra plena d’encants de tota mena: culturals, paisatgístics, etnogràfics, gastronòmics…; i l’amabilitat i hospitalitat dels seus habitants és coneguda des de temps ben antics, potser per això els pelegrins hi acudien i hi segueixen acudint des de tots els racons de món. Enmig de tanta bellesa, doncs, no puc estar-me de relatar les petjades del món clàssic que em vaig trobant pel camí. Espero que enmig de la mandra de les vostres vacances estivals us animeu a resoldre els enigmes que us presento, i si no, ja ho fareu al setembre…

Avui mateix, a la ciutat de Pontevedra, entre les peces exposades a l’interior de les ruïnes de la igrexa conventual de Santo Domingo, he trobat un mil·liari.

dsc_0018a

Pontevedra. Igrexa conventual de Santo Domingo (Fotografia de Josep Lario Gómez)

dsc_0015a1
Mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Ja sé que aparentment sembla una simple columna de pedra, això sí, molt castigada pel pas dels anys; però voldria que em diguéssiu quin és el seu ús i amb quin àmbit del món romà està relacionat. Per ajudar-vos heu de tenir en compte que per Pontevedra passava la Via XIX i també podeu llegir la informació que us ofereix el panell informatiu del museu. Està en gallec, però als que dominem el llatí, el català i el castellà, no pot haver-hi llengua romànica que se’ns resisteixi, oi?

dsc_0016b1

Panell informatiu del mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

TERESA

Selectivitat II: LLATÍ 2009

Ja que m’he erigit com una mena d’enviada especial de l’Aracne per portar primícies sobre la selectivitat, avui toca parlar de l’examen de Llatí. No faré judicis sobre el seu grau de dificultat, em limitaré a descriure’l.

El text, que teniu a continuació, conté un ablatiu absolut, dues oracions de relatiu i dues d’infinitiu amb els corresponents subjectes en acusatiu. Els cum són preposicions i, per tant, no introduiexen cap subordinada.

sele-llati-08-09

(Cliqueu a sobre per poder-lo llegir còmodament)

L’exercici 2 demanava l’anàlisi sintàctica de Caesar fins a iubet, és a dir, calia tenir ben clares les construccions d’infinitiu i de relatiu.

Pel que fa a les opcions de civilització, no m’hi aturaré, però no crec que hagueu tingut massa problemes, sobretot amb l’exercici de redacció.

I aquí és on entreu els de 4t. Us proposo que respongueu una de les preguntes d’opció múltiple i una de les d’exposició. A veure si aquesta vegada més gent s’anima al joc de crèixer dos anys de cop i presentar-vos a selectivitat.

1. L’exercici 3.4 de l’Opció B diu així:

L’expressió carpe diem s’atribueix a

a) Ovidi

b)Virgili

c) Catul

d) Horaci

2. I ara, atenció a l’execici 4 de la mateixa opció:

Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Les termes en el món romà (finalitat, activitats que oferien, estances que les formaven i la funció que feien, elements tècnics, llocs d’Hispània on se’n conserven restes, etc.).

Com se us ha quedat, el cos? Sereu o no capaços de respondre? Doncs apa, espero més respostes aquesta vegada.

TERESA

Píram i Tisbe

Heus aquí una de les històries més romàntiques i commomedores que mai he llegit:
Píram i Tisbe eren dos joves molt formosos que vivien en cases contigües a Babilònia, ciutat envoltada d’una alta muralla de maons.
Es van conèixer i es van enamorar. S’haurien casat, però els seus pares els ho van impedir. No van poder impedir, tanmateix, la passió que els consumia. La paret comuna a les dues cases estava esberlada i van obrir-hi un camí per als xiuxiueigs amorosos. A una banda de la paret, hi haviaTisbe i, a l’altra, Príam.
-Paret envejosa, per què t’interposes entre nosaltres? Per què no ens permets abraçar-nos o almenys, besar-nos? Tanmateix, t’agraïm que deixis via lliure als nostres mots-deien.
I quan arriba la nit s’acomiaden.L’endemà,s’hi reunien de nou.

Tisbe

Un dia, decidiren burlar els seus guardians i planejaren sortir per la porta de casa i anar-se’n de la ciutat. Acordaren trobar-se al sepulcre de Ninus i amagar-se sota l’arbre que hi ha, al costat d’una font d’aigua molt freda; és una morera, carregada de fruits blancs com la neu.
Quan arriba la nit, Tisbe fa girar el golfo de la porta i surt de casa. Amb el rostre cobert per un vel perquè ningú no la reconegui, es dirigeix a la tomba i s’asseu sota l’arbre on havien quedat; l’amor la feia ser valenta. Tisbe espera Píram. Però vet aquí que una lleona amb la boca escumejant, tacada de la sang d’uns bous que acabava de matar, s’atansa assedegada a beure a la font. Tisbe fuig esporuguida. Li cau el vel. Quan la lleona, després d’apaivagar la set, es dirigia cap als boscos, va trobar per atzar el vel i el va esquinçar amb la seva boca sangonosa. Píram va sortir de casa més tard. Quan s’acostà al lloc convingut, va veure en l’espessa sorra les petjades d’un animal salvatge. Empal·lideix i, es troba el matell tacat de sang, té la certesa del que ha passat. Desesperat per la mort de Tisbe, se’n sent culpable i desitja ser devorat per lleons ferotges. Pren el vel de Tisbe i, sota l’arbre acordat, l’omple de petons i de llàgrimes. S’enfonsa en el ventre l’espasa que porta a la cintura i, moribund, se la torna a treure: la sang li brolla a dojo. Esl fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos i l’arrel, que també en queda amarada, tenyeix de porpra les móres.

Tisbe no vol faltar a la cita amb l’amant i torna, encara atemorida, al seu encontre per explicar-li el perill que ha viscut. Tot i que reconeix l’indret i la forma de l’arbre, el color dels fruits la fa dubtar. Mentre vacil·la, veu un cos ensagnat a terra; recula, i amb el rostre més pàl·lid que les flors del boix, s’estremeix com quan el mar s’agita perquè una brisa lleugera passa fregant-ne la superfície. Tot d’una reconeix el seu estimat, es colpeja  els braços i s’arrenca els cabells en senyal de dol. Abraça el cos de l’amant, omple les llàgrimes la ferida i barreja el seu plor amb sang. Cobreix de petons el rostre glaçat de Píram, el crida. Li pregunta si no la reconeix i li recorda que és Tisbe, obre els ulls per darrera vegada i, després els tanca per sempre.
Tisbe reconeix el vel tacat de sang; veu la beina d’ivori sense l’espasa i s’adona del que ha passat. Si ell per amor s’ha llevat la vida amb la seva pròpia mà, ella farà el mateix.

Pr?am mort

L’amor també li proporcionarà les forces necessàries per ferir-se. Té el desig que els seus pares no els neguin una sepultura conjunta i també espera que la morera doni sempre fruits negres, vestits de dol, en record de la sang vessada  dels dos amants.

móres
Narracions de mites clàssics ed, Teide a càrrec de Margalida Capellà
Bouchra Samadi 2n batx.Llatí