Em reconeixeu?
Antonella
1r Història de l’Art
Em reconeixeu?
Antonella
1r Història de l’Art
Som l’Alba Moreno i la Paula Gijón, dues alumnes de Grec de segon de batxillerat de l’IPM. Per facilitar l’aprenentatge de les preposicions en grec, hem creat un joc molt visual i senzill.
El nostre joc consisteix a aconseguir emparellar les cartes que tenen la preposició en grec amb el dibuix corresponent.
Memory de Preposicions Gregues
Guanya qui encerta més parelles, i es pot jugar individualment o en equips.
A nosaltres ens ha estat bastant útil, i esperem que també ho sigui per a vosaltres.
Jugant al Memory de Preposicions gregues
En acabar, us recomenem el vídeo de les preposicions gregues de Cinestèsia:
La fira grecoromana del Triumvirat Mediterrani permet conèixer el nostre passat a través de diverses activitats que ens acosten a la vida a l’antiguitat amb activitats i propostes repartides pel conjunt arqueològic d’Empúries i el nucli de l’Escala al llarg de tot el cap de setmana (4 i 5 de maig): visites guiades, tallers didàctics i infantils, parades d’antics oficis romans, activitats de reconstrucció històrica, fira i espectacles ambientats en l’antiga Roma.
El dissabte 4 de maig durant tot el dia i fins les 19h, hi haurà portes obertes al jaciment d’Empúries, i a l’audiovisual i 3D del criptopòrtic de la Domus dels mosaics. Totes les activitats són gratuïtes.
Eusebi Ayensa: ‘Eliminar les places de grec i llatí és un suïcidi cultural, perdrem les nostres arrels’ https://t.co/e5kMrMLr1g pic.twitter.com/uzLdBatQ3i
— Margalida Capellà (@AracneFil) 25 de abril de 2019
Del 5 d’abril fins a l’11 d’agast de 2019 es podrà visitar a CaixaForum Barcelona l’exposició “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”.
Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic ens mostren la importància del luxe en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions. Els antics objectes de luxe aportaven plaer i benestar. La distància o la dificultat que suposava aconseguir-lo o adquirir-lo feia que un objecte fos considerat de luxe. En aquesta exposició es fa un extens recorregut per la producció, varietat i valor d’aquests objectes preuats, des del 900 fins al 300 aC.
Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa van tenir en comú amb Alexandre el Gran el propòsit i la cobejança d’estendre el seu poder més enllà dels seus propis límits. Aquests imperis ocupaven una àrea compresa entre les actuals Espanya i Índia, i formaven un corredor de comunicació i una zona de pas indispensable entre el món mediterrani i Àsia. Aquests territoris van ser l’escenari de lluites incessants, conquestes i saquejos de tota índole, però també d’un intens comerç de matèries primeres, metalls preciosos i objectes manufacturats. De tot això, ens n’ha quedat un testimoni fefaent en l’excepcional qualitat i refinament dels objectes de luxe adquirits per les elits al llarg de centenars d’anys.
La bella col·lecció d’objectes fascinants que recull aquesta exposició i que prové dels fons del Bristish Museum ens ajuda a entendre les cultures antigues, que competien i alhora interactuaven les unes amb les altres mitjançant el consum d’objectes de luxe. Aquestes civilitzacions van dur a terme interaccions complexes i en àmbits diversos les unes amb les altres, fins al punt de generar una època de dinamisme i de gran prosperitat en una extensa regió, que, a la llarga, va constituir un gran premi per a un governant extraordinàriament ambiciós, Alexandre el Gran.
Saps qui era el déu Bacus? Quin nom rebia en grec? De què era déu? Quins eren els seus atributs?…
Bacus (segle I) trobat a les excavacions del lateral de l’autopista el 2018
A partir del 28 de març i fins el 9 de juny de 2019 al Museu de Badalona s’inaugura l’exposició Bacus, les màscares del déu. Aquesta exposició aprofundeix en la figura del déu del vi i dóna a conèixer aspectes més desconeguts, com la seva vinculació amb el teatre, la rauxa o el pas del temps en relació a les estacions; a més de les grans gestes en què participa i els rituals que li dediquen. Equivalent al déu grec Dionís, recull també tradicions molt antigues i aglutina altres divinitats, com l’itàlic del Liber Pater.
L’exposició, dissenyada i produïda pel Museu de Badalona, compta amb la col·laboració de diversos museus catalans que conserven en els seus fons elements relacionats amb Bacus i el seu món. La mostra subratlla la relació entre Bacus i la ciutat romana de Baetulo que, a més de disposar d’un teatre, tenia la principal font de riquesa en el conreu de la vinya i la producció i comercialització del vi. Inclou peces del Museu de Badalona, algunes de qualitat excepcional, i una cinquantena d’objectes procedents d’altres museus catalans, que testimonien l’arrelament d’aquesta divinitat en la societat de l’època romana i que permeten descobrir totes les màscares d’aquest déu polièdric i complex. Així s’exposen, entre altres peces, els hermes bàquics dels museus de Badalona, Empúries i Tarragona.
Aquesta exposició és una bona oportunitat per poder contemplar a la planta baixa del Museu l’escultura del déu Bacus trobada a les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció del lateral de l’autopista C-31 en un nivell d’enderroc de la Casa del Larari, una de les dues domus localitzades durant les excavacions.
La peça, segurament la còpia d’una escultura de l’etapa hel·lenística, té trets orientalitzants i porta sobre el cap una corona amb dues flors. El marbre utilitzat per l’escultura, conegut com a giallo antico, era un dels més preuats per les classes altes de l’imperi, fet pel qual es va esgotar l’única pedrera d’on s’extreia, situada a Chemtou (Tunísia). L’anvers de la peça és completament pla per a la seva funció com a hermao peça ornamental que se situava encastada en un moble o en una paret. El Bacus de Baetulo estava, possiblement, en un espai obert i molt proper a un brollador, ja que la cara presentava concrecions produïdes per l’aigua.
Dijous 28 de març, 19h Inauguració
Dijous 4 d’abril, 19 h Bacus a través dels textos clàssics. Irene Barea Ustrell, especialista en textos clàssics.
Diumenges 7 i 21 d’abril, 5 i 19 de maig 11:30 h Visita guiada a l’exposició: Bacus i Baetulo. Activitat amb inscripció prèvia.
Dimecres 10 d’abril, 19 h El vi entre els romans: univers material i simbòlic d’un producte quotidià. Mònica Miró Vinaixa, filòloga i professora de la UOC.
Dijous 25 d’abril, 19 h Bacus no tan sols el déu del vi. Isabel Rodà, catedràtica de la UB.
Divendres, 26 d’abril, 19 h* Els orígens del vi a Catalunya. Daniel López Reyes, responsable de Recerca i Projectes d’ArqueoVitis.
Dissabte, 27 d’abril, 20 h* Ètica per a la immortalitat: el símbol de les quatre estacions i el vi. Joan Gómez Pallarès, catedràtic de la UAB.
Dijous 9 de maig, 19 h La importància del vi de Baetulo. Montserrat Comas, arqueòloga i col·laboradora del Museu de Badalona.
Activitats infantils
Diumenge 19 de maig, 11:30 h Les màscares del déu Taller amb inscripció prèvia.
Diumenge 2 de juny, 11:30 h Mites i llegendes de Bacus Visita a l’exposició amb inscripció prèvia.
El Museu de Badalona és obert de dimarts a divendres de 17 a 20 h; dissabtes de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 14 h.
Totes les activitats són gratuïtes. *En el marc de la Magna Celebratio.
Si ets un apassionat o apassionada de la mitologia, no t’ho pots perdre. L’entrada és lliure.
Bacus
El programa de TV3 Sense Ficció ha emès el documental “Lladres de temps” (“Time Thieves”), en què es pretén despertar entre els espectadors consciència de les moltes hores del nostre temps que regalem a executar processos productius de les diverses empreses amb què ens relacionem. En el reportatge la consultora en gestió del temps Magali Combal ens alerta que hem d’impedir caure en la dictadura del deu Cronos….
Podeu visionar el reportatge sencer a la pàgina del Sense Ficció
Qui són Chronos (en grec, Χρόνος), Kairós (en grec καιρός) i Aion (en grec, Αἰών)? Quina diferència hi ha entre ells? Qui representa el temps cronològic (present, passat i futur) o seqüencial? Qui representa un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d’especial? Qui representa el temps il·limitat?
Quin déu del temps impera avui en dia i quins déus del temps ens caldria recuperar?
Els alumnes de Grec de la Miranda comparteixen la seva cançó per aprendre l’alfabet grec. Realment l’Araceli és ben afortunada amb aquests estudiants! No us perdeu la seva coreografia.
En la costa búlgara del mar Negre, a uns dos mil metres de profunditat, una expedició anglobúgara del Projecte d’Arqueologia Marítima (Black Sea MAP) han trobat el vaixell grec d’època clàssica en el naufragi intacte més antic fins ara descobert. Curiosament aquest vaixell de 23 metres de llarg amb el timó i els bancs per als remers s’assembla a la nau d’Ulisses (Odisseu en grec) que apareix en una peça de ceràmica àtica Ulisses i les sirenes del 480–470 a. C. que es troba exposada al Museu britànic de Londres.
[youtube]https://youtu.be/bPlnVtD9dMA[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/k04nQ2WJQZ0[/youtube]
Què n’opineu? Com s’orientaven els grecs per mar?; Quin altre naufragi coneixeu?; Coneixeu el relat homèric d’Ulisses i les sirenes?…
Aparece en el Mar Negro el “naufragio intacto más antiguo” del mundo. La Vanguardia, 23/10/2018
Hallado en el mar Negro un barco intacto de 2.400 años. El País, 23/10/2018