Category Archives: Grec 1r

Etimologies IV: Cronos

Persistència de la memòria de Salvador Dalí

La paraula “Krónos” en majúscula és el nom del déu Cronos, fill de les divinitats cosmogòniques Úran i Rea. Però la paraula en minúscula “krónos” vol dir “temps”.

A partir d’aquí jo trobat diverses paraules que en provenen:

Cronografia: Del grec “grápho” (descriure). Entre les figures literàries, és una de
les de definició, consisteix en una descripció de temps.
Crònica: és una obra literària que narra fets en ordre cronològic.
Cronòmetre: Prové del grec “métron”, que dóna un sufix que significa mesura. És un rellotge que serveix per mesurar fraccions temporals normalment breus.
Cronologia: La paraula prové del grec “lógos” (estudi). I vol dir la ciència de determinar les dates i l’ordre dels esdeveniments històrics.
Cronobiologia: Prové de “bíos” i “lógos” i és la ciència que estudia els ritmes biològics.

català Cronograf Crònic Cronologia Cronòmetre Cronobiologia
castellà Cronografia Crónica Cronologia Cronómetro Cronobilogía
gallec Cronógraf Crónica Cronoloxía Temporizador cronobiologicos
Basc Ed-zar Aldizti Aldi-neurkin
Portugues Cronografia Crònica Cronologia Cronòmetre Cronobiologia
Francès chronographie Chronique Chronologie Chronomètre Chronobiologie
Italia Cronografo Cronico Cronologia Cronometro Cronobiologia
Angles Chronology Chronic Chronology Chronometer Chronobiology
Alemany Chronograph Chronisch Chronologie Chronometer Chronobiologie

Algú em pot dir més paraules que provinguin de Cronos? Us puc assegurar que n’hi ha moltes.

Knarik Badoyan
Grec 1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

Amnèsia en una illa grega

Ara que a classe de grec estudiem la geografia grega, m’ha vingut al cap un episodi de la sèrie El internado d’Antena 3 en què cap al minut dos passava en una illa ja que el pare de Marcos i Paula és amagat pels nazis a Grècia i a veure si sabeu en quina llengua parlen, què vol dir el mot d’origen grec amnèsia i quin paper va tenir Grècia en aquest període històric.

Irena Jagustin
1r batxillerat de grec

Etimologies III: cleptòman

Català Cleptòman clèpsidra cleptofòbia
Castellà Cleptomano clépsidra cleptofobia
Gallec Cleptomaníaco ampulheta cleptofobia
Portuguès Cleptomaníaco ampulheta cleptofobia
Italià Cleptomane clessidra cleptofobia
Francès Kleptomane sablier cleptophobie
Anglès Kleptomaniac hourglass Kleptophobia
Alemany Kleptomaniac Sanduhr Kleptophobie

Què significa la paraula que acompanya la il·lustració? I els mots de la taula, podríeu dir-me que signifiquen i de quins altres ètims grecs provenen?

Jéssica Llavero

1r Batxillerat

IES Isaac Albéniz

Etimologies II: criptògames

El nom llatí Cryptogamae deriva de l’arrel grega “kryptós” i “gámos” (en grec a la imatge), que significa, respectivament, ‘amagat’ i ‘unió sexual’. S’utilitza per referir-se a les plantes que no tenen flors, en les quals l’aparell reproductor no és visible a simple vista.

Català criptògames
Castellà criptógamas
Portuguès criptógamas
Francès cryptogame
Italià crittogame
Anglès cryptogams
Alemany kryptogame
Basc kriptogamos

Coneixeu més paraules que provinguin d’algun d’aquests ètims grecs?

Ariadna Jiménez

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Etimologies I: Gea-terra

[Font: http://www.astrosafor.net]

Què és Gaia? James Lovelock. Butlletí Huygens 2004

La partícula geo– o ge- que a les nostres llengües actuals utilitzem com a prefix, sufix o infix prové de la paraula grega que apareix escrita en la il·lustració.
Si en grec trobem aquest mot en majúscula sabrem que es parla de la deessa Gea,una divinitat cosmogònica que representa la terra i que és considerada una dea mare que va néixer a partir del Caos. En canvi, si trobem la paraula en minúscula ens referim al seu significat general: “terra”.
En provenen paraules actuals com:

  • Geometria: Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
  • Geologia: Ciència que té per objecte l’estudi de la terra (composició, estructura, història).
  • Geografia: Ciència de síntesi que té per objecte l’estudi, la descripció i la representació de la Terra en la configuració de la seva superfície i en la distribució espacial dels diversos fenòmens, especialment quan es relacionen amb la presència i l’activitat humana.
  • Hipogeu: Que viu o es desenvolupa sota terra.
  • Perigeu: Punt de l’òrbita de la Lluna, d’un satèl·lit artificial o, segons la hipòtesi aparent, d’un altre astre, en què aquest és més pròxim a la Terra.
  • Apogeu: Grau superior d’una cosa.

I en aquesta taula podem observar les diferències i les semblances en diferents llengües.

Català geometria geologia geografia hipogeu perigeu apogeu
Castellà geometría geología geografía hipogeo perigeo apogeo
Gallec xeometría xeoloxía xeografía hipogeu perigo apoxeo
Alemany geometrie geologie geographie gruft perigäum höhepunkt
Portguès geometria geologia geografia hipogeu perigeu apogeu
Francès géometrie géologie géographie hypogée périgée apogée
Italià geometria geologia geografia ipogeo perigeo apogeo
Anglès geometry geology geography hypogeum perigee apogee

Si comparem els mots de la taula anterior, podrem observar la semblances que hi ha entre ells. Tots son neologismes per composició, ja que estan formats per dues arrels o temes grecs, i això ho veiem en la repetició contínua dels mateixos ètims en totes les llengües.
Algú coneix els altres ètims que componen aquests neologismes?

Andrea Martinez Serrano
1.2 Batxillerat

Clàssiques i automòbils

Recordeu l’article publicat el curs passat sobre l’Exeo de SEAT? Podeu dir-me què significava el nom d’aquest últim model de la marca espanyola? És una de les poques vegades que no ha utilitzat topònims espanyols per anomenar els seus cotxes…

Doncs ara la Carla ens fa arribar una revista automobilística on es pot comprovar que la marca Lancia utilitza referents clàssics per a la majoria dels seus models. Podeu dir-me l’origen del seus noms: Ypsilon, Musa, Delta, Thesis, Phedra?

Lancia Musa (Font: Pàgina oficial Lancia.es)

He aprofitat per fer un repàs de la revista pel meu compte i he trobat també el Ford Focus, Dacia, Audi, Alfa Romeo, Skoda Octavia i Fabia, Hyundai Matrix, Nissan Micra, Opel Signum, Reanult Clio Campus, Volkswagen Eos, etcètera. I el súmmum es trobar el Volvo Kinetic, Momentum, Summum…

Per cert, podeu dir-me quins dos llatinismes he utilitzat en aquest article?

TERESA

Les gammes de l’esvàstica

Abans de començar, m’agradaria deixar clar que això no és cap apologia del nazisme, el meu objectiu es demostrar que la creu esvàstica va ser boicotejada.

La creu esvàstica és un símbol màgic que s’ha difós per tot l’àmbit eurasiàtic, el nord d’Àfrica i tota Amèrica. El nom sànscrit: swastica, vol dir “gran fortuna”. A la Grècia clàssica i altres civilitzacions més antigues, l’esvàstica era considerada un símbol sagrat. Aquí us he posat unes fotografies perquè vegeu que era molt ben acollida per la societat grega:

Ceràmica micènica

Ceràmica minoica (Creta)

Casc grec del segle IV aC

Casc grec del segle IV aC

La circumstància de que no s’haguessin trobat esvàstiques en les regions tradicionalment semites (Àsia occidental) va fer que gent de prestigi antisemita afirmés que aquest símbol havia estat rebutjat pels jueus. A través de grups espirituals marcats per reivindicacions polítiques antisemites (“EL ORDEN DE LOS GERMANOS”, “LA SOCIEDAD”) es va introduir l’esvàstica com a símbol del nazisme. Hitler es va familiaritzar amb l’esvàstica durant la seva infància, entre 1896 i 1899, quan va ser alumne de d’escola religiosa de Lambach (ubicada en un antic monestir benedictí) i durant la seva estada a Viena, on a partir de 1909 era fàcil trobar-la en la portada de la revista ariosofista (que defensa la raça ària). Llavors, ja tenia un significat antisemita i va ser així quan es va començar a difondre abans de la seva adopció per part del partit nazi. Aquest últim, formalitzat per Axton Drexler i Adolf Hitler, se’n va aprofitar del prestigi que s’havia establert en la societat sobre aquest símbol, per acollir-lo.
A partir d’aquí, el seu significat real es va perdre en el temps i va passar a simbolitzar una ideologia que va protagonitzar una etapa molt denigrant de la nostra història.

Si voleu riure una mica i trobar referents clàssics no us perdeu la paròdia de Charles Chaplin a El gran dictador de l’esvàstica:

Per cert, per què l’esvàstica es diu també creu gammada? Què és un gammadió i per què?

 

Laura Galán

1 r batxillerat grec i llatí

Gimcana mitològica I: Mites cosmogònics i olímpics

Us proposo que poseu en pràctica els vostres coneixements de mitologia amb aquest qüestionari iconogràfic. Intenteu identificar els personatges o l’escena representada en cada diapositiva i exposeu-ne tota la informació que pugueu. Recordeu que de les divinitats n’hem de saber el nom grec i llatí, la genealogia, els atributs i la simbologia.

No us n’esteu, si en sou capaços, de fer un comentari de les diferents representacions des del punt de vista de la Història de l’art. Identifiqueu l’autor o, si més no, el seu estil? Potser podreu dir el títol d’alguna de les obres? Voleu destacar algun detall tècnic d’una d’elles?…

[slideshare id=2379865&doc=mitologiaweb-091029182836-phpapp01]

[Si voleu veure la presentació més ampliada, cliqueu aquí.]

Per acabar, podeu contemplar una visió més lúdica de la mitologia a Els déus se’n van de marxa. Sabeu respondre les preguntes? Hi reconeixeu algú?


Καλὴ τύχη!!!
TERESA

El Parc del Laberint a “El Perfum”

A la pel·lícula El Perfum de Tom Tykwer (2006) es van utilitzar diferents espais del Parc del Laberint d’Horta, el jardí històric més antic de Barcelona. En concret, la façana i la terrassa que apareixen en diversos plans de la mansió d’Antoine Richis a Grasse pertanyen al Palau Desvalls, avui dia parcialment tancat (en el seu pati nosaltres hi vàrem deixar les motxilles). També hi surten dos jardins: el dels boixos retallats amb uns brolladors circulars al mig, al costat del Palau Desvalls (davant de la reixa del qual vàrem explicar els mites dels dos relleus) i el famós laberint vegetal, fet amb xiprer, que dóna nom al parc en el qual ens vàrem perdre amb els cordills de colors. També surten a l’escena les escultures, els gerros de terracota, la pèrgola i els jocs d’aigua.

Si heu vist la pel·lícula El perfum i si no és un bon motiu per veure-la, podríeu acabar de localitzar les escenes que ahir vàreu contemplar en visitar El Parc del Laberint d’Horta. Recordeu què és Amor i Psique a El Perfum? i al Parc del Laberint?

Aquesta pel·lícula és la història d’un assassí i està basada en la novel·la homònima de l’escriptor alemany Patrick Süskind, publicada el 1985 i que va esdevenir un best-seller, traduïda a més de quaranta-cinc llengües. Si voleu un llibre impactant, no us el perdeu!