Category Archives: Grec 1r

Persèfone

Arran del comentari de la Bet a “Tempus fugit“, he trenat per a tots vosaltres aquest poema:

És primavera i floreix el narcís,
s’han obert les roselles i el vent
gronxa les tiges dels sembrats.
Persèfone captivada pel brillant
groc de la flor l’olora amb afany.
-No la toquis, no oloris el narcís.
El rei de l’hivern i l’ombra, Plutó,
t’arrastrarà cap als inferns.
Ho sap l’aigua rumorosa
i cada bri d’herba. Ho sap el vent
i tu no ho saps Persèfone?-
Hades amb els seus cavalls alats
porten Persèfone cap a l’avern.
Demèter, deessa dels mil noms
plora la seva filla. Erma la terra
ja no dóna fruits, ni plantes, ni flors.
Només el gra roig de la magrana
torna a Persèfone el record del cel.
Torna a la llum del sol, a la vida,
però una vida compartida
entre la terra i la foscor.

Pepita Castellví

Fes el test!

10 Replies

Com que tot no ha de ser “empollar” J , de tant en tant convé jugar per aprendre alguna cosa sobre la mitologia dels antics. Observa aquestes dues imatges i fes el test.

1. Quins detalls fan semblants les dues imatges? (Potser hi ha més d’una resposta correcta)

1.1. Les sanefes dels costats dret i esquerre.

1.2. La distribució de les lletres (no les lletres en si).

1.3. El fons entre el marc i el medalló.

1.4. El que hi ha escrit.

2. Quines diferències hi ha entre les dues il·lustracions? (Potser hi ha més d’una resposta correcta)

2.1. Els personatges.

2.2. Les lletres.

2.3. La disposició de conjunt.

2.4. Els quadradets dels vèrtexs.

3. Quina mena d’objectes són aquestes imatges? (Només pot haver-hi una resposta correcta per a aquesta pregunta i les següents)

3.1. Són dos embolcalls de llaminadures.

3.2. Són dues monedes, estranyes, però són monedes.

3.3. La il·lustració de la dreta és un segell; l’altra és una moneda.

3.4. Són dos segells per al correu.

4. Centrem-nos en la primera il·lustració. Què hi pots llegir?

4.1. “·REPUB·FRANC·” a la línia superior i “·20·C·POSTES·20·C·” a la línia inferior. És francès.

4.2. “·REPUB·FRANC·” a la línia superior i “·20·C·POSTES·20·C·” a la línia inferior. És llatí.

4.3. “·FRANC·REP·” a la línia superior i “·C·20·POSTES·20·C·” a la línia inferior. O és francès o és llatí.

4.4. “·PERUB·CRANF·” a la línia superior i “·30·C·POSTES·30·C·” a la línia inferior. És castellà (d’alguna zona de Perú).

5. Ara fixem-nos en la segona imatge. Què s’hi pot llegir?

5.1. “·EDD·GRLNN·” a la línia superior i “·1·DETP·1·” a la línia inferior. És grec.

5.2. No s’hi llegeix res!

5.3. “·ELL·GRAMM·” a la línia superior i “·1·LEPT·1·” a la línia inferior. És rus.

5.4. “·ELL·GRAMM·” a la línia superior i “·1·LEPT·1·” a la línia inferior. És grec.

6. Tornem a la primera il·lustració. Què duu al cabell el personatge?

6.1. Un pot de melmelada.

6.2. Agulles d’estendre.

6.3. Espigues i raïm.

6.4. Una caputxa.

7. Ara ens ocupem de la segona imatge. Què porta al cap la figura?

7.1. Una caputxa.

7.2. Un barret alat.

7.3. Espigues.

7.4. Un barret frigi.

8. Quina d’aquestes afirmacions és certa?

8.1. La il·lustració A representa una divinitat femenina i la B una de masculina.

8.2. Són dues deesses.

8.3. La il·lustració A representa una divinitat masculina i la B una de femenina.

8.4. Són dos déus.

9. Quina divinitat olímpica representa la primera il·lustració?

9.1. És Zeus (Júpiter): li veig les plomes de l’àguila.

9.2. És Àrtemis (Diana): no dubto que va de cacera.

9.3. És Afrodita (Venus): l’acompanya un cigne.

9.4. És Demèter (Ceres): duu espigues al cabell.

10. Quina deïtat apareix a la segona imatge?

10.1. És Zeus (Júpiter): li veig les plomes de l’àguila.

10.2. És Hermes (Mercuri): porta el barret alat.

10.3. És Hefest (Vulcà): sembla molt i molt lleig.

10.4. És Atena (Minerva): duu un elm inconfusible.

Ben aviat trobareu les solucions aquí mateix. I si us interessa el tema, mireu un article que publicarà la revista Auriga el proper febrer de 2010.

Sebastián Martínez García

Professor de Grec i Llatí

IES Can Vilumara (L’Hospitalet de Llobregat)

Gimcana geogràfica: ΕΛΛΑΣ

26 Replies

Χαίρετε,

Com que sé que us agraden tant els exercicis d’identificar imatges…, us en proposo un de nou, aquesta vegada per posar en pràctica els vostres coneixements de geografia de l’antiga Grècia, Ἑλλάς, -άδος (ἡ) per als grecs antics i Ελλάδα per als actuals.

Tal com en les altres gimcanes, us demano que identifiqueu els indrets corresponents a cada número i n’expliqueu tot el que pogueu. No oblideu també de comentar els títols dels subapartats.

Καλὴ τύχη!

TERESA

El cavall de Troia

6 Replies

Feia ja deu anys que els grecs s’enfrontaven amb els troians per sotmetre la ciutat, però a causa de l’acció dels déus i la protecció perfecta que els oferien les seves muralles, semblava impossible que algú pogués ja derrotar-los per la força. Calia cercar una estratègia diferent i Ulisses, el més astut de tots els grecs, en fou l’artífex. Reuní tots els cabdills grecs i els explicà el pla: “Construirem un gran cavall de fusta, uns quants guerrers ens hi amagarem i la resta de l’exèrcit grec simularà una retirada definitiva. Quan els troians ho vegin, creuran que es tracta d’una ofrena als déus i l’entraran a la ciutat per respecte i com a botí. De nit, quan estiguin borratxos i cansats de celebrar amb vi i excessos la victòria final, els nostres exèrcits s’hi tornaran a acostar d’amagat i a les fosques. Quan els guerrers del cavall ja no sentim cap soroll, anirem baixant de la seva panxa per fer el senyal amb una torxa i obrirem les portes de la ciutadella. Aleshores tot l’exèrcit entrarà per destru3r la ciutat, recollir el botí i recuperar Hèlena, tot enxampant desprevingut el poble romà”. Era un pla molt ben pensat, digne sens dubte d’un guerrer tan murri i enginyós com Ulisses. Realment era un heroi viu com la pólvora. Si Hèctor o Aquil·les es caracteritzaven per la seva habilitat, la seva força i el seu coratge en la lluita, Ulisses és conegut i famós precisament per la seva astúcia i la seva intel·ligència.

La seva estratègia funcionà a la perfecció tal com ho havia previst i això demostra que molt sovint el que no es pot aconseguir per la força sí que es pot atènyer fent servir el cap. La ciutat de Troia fou definitivament derrotada, incendiada i saquejada. Hi deixaren la pell la major part dels troians, i les troianes foren endutes com a esclaves pels guerrers vencedors.

Després d’haver llegit tants mites fantàstics i inversemblants, sembla impossible que darrere d’ells s’hi pugui ocultar res de cert, però la veritat és que molt sovint, mal que sigui de manera exagerada o deformada, s’amaga un rerefons històric. La guerra de Troia no n’és cap excepció i l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann, que ja de ben petit llegia amb fruïció les trifulgues de grecs i troians, s’encarregà de demostrar-ho. La guerra de Troia no és un episodi de ficció sinó que la seva existència està històricament provada, tot i que segurament no pas tal i com ens ho redacta Homer. Possiblement es tractés d’un mòbil econòmic i no pas amorós, i és que normalment la història és menys romàntica que el mite.

Com que Troia es trobava situada en un indret molt estratègic, es pot suposar que devia cobrar impostos elevats als vaixells que volien creuar els Dardanels. Tenint en compte que els grecs han estat sempre uns grans navegants i que comerciaven amb els pobles de l’est, és més que probable que acabessin plantant cara a qui els hi suposava un seriós entrebanc en les seves aspiracions comercials.

Camila Pérez López
2n batx grec i llatí

Faunes a Badalona!

8 Replies

: Foto Toni Moreno

Foto: Toni Moreno

Tot i que els alumnes de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer vàrem fer una visita a la Bètulo romana, ens vàrem fer moltíssimes fotografies com demostra aquest muntatge, no ens varen passar per alt aquests éssers mitològics quan del Museu de les Termes de Badalona enfilàvem carrer amunt cap al conducte d’aigües i la casa dels dofins.

Qui sap què eren els faunes, quin aspecte tenien…? Amb qui se’ls va assimilar? En quin edifici badaloní els vàrem veure?

Toni Moreno

1r de batx. llatí i grec

Etimologia IX: teo-

2 Replies

CATALÀ	Teòleg	Teocentrisme	Politeisme	Teocràcia	Teologia	Teogonia	Teosofia
CASTELLÀ	Teólogo	Teocentrismo	Politeismo	Teocracia	Teología	Teogonía	Teosofía
GALLEC	Teoloxía	Teocentrismo	Politeismo	Teocracia	Teoloxía	Teogonía	Teosofía
BASC	Teologo	Teocentrismo	Politeismo	Teokrazia	Teologia	Teogonia	Teosofia
PORTUGUÈS	Teólogo	Teocentrismo	Politeísmo	Teocracia	Teologia	Teogonia	Teosofia
FRANCÈS	Théologien	Theócentrisme	Polythéisme	Théocratie	Théologie	Théogonie	Théosophie
ITALIÀ	Teologo	Teocentrismo	Politeismo	Teocrazia	Teologia	Teogenia	Teosofia
ANGLÈS	Theologian	Theocentricism	Polytheism	Theocracy	Theology	Theogony	Theosophy
ALEMANY	Theologe	Theozentrismus	Polytheismus	Theokratie	Theologie	Theogonie	Theosophie

Coty Ledesma

1r batx. grec

Etimologia VIII: cardio-, cardi-

4 Replies

CATALÀ	Cor	Cardíac	Cardiovascular	Cardilogia	Cardiogènic	Cardiomegalia	Electrocardiograma
CASTELLÀ	Corazón	Cardíaco	Cardiovascular	Cardiología	Cardigénico	Cardiomegalia	Electrocardiograma
GALLEC	Corazón	Cardíaco	Cardiovascular	Cardiólogos	Cardiogênico	Cardiomegalia	Electrocardiograma
BASC	Bihotz	Kardiako	Kardiobascular	Kardiologia	Cardiogénico	Kardiomegalia	Elektrokardiograma
PORTUGUÈS	Coração	Cárdia	Cardiovascular	Cardiologia	Cardiogênico	Cardiomegalia	Electrocardiograma
FRANCÈS	Coeur	Cardiaque	Cardio-vasculaires	Cardiologie	Cardiogénique	Cardimégalie	Électrocardiogramme
ITALIÀ	Cuore	Cardiaco	Cardiovascolari	Cardiologia	Cardiogeno	Cardiomegalia	Elettrocardiogramma
ANGLÈS	Heart	Cardiac	Cardiovascular	Cardiology	Cardiogenic	Cardiomegaly	Elektrokardiogramm
ALEMANY	Herz	Kardialogie	Herzgefäß	Kardiologie	Kardiogenen	Kardiomegalie	Electrocardiogram

Irena Jagustin
1r batx. grec

Etimologia VII: antropo-, -antropia

6 Replies

Podeu dir-me el significat algunes d’aquestes paraules que deriven del grec ᾿Άνθρωπoς i quin és el seu origen etimològic? també en podeu buscar més.

Català	Antropologia	Antropònim	Antropomòrfic	Misantropia	Antroponimia
Catellà	Antropología	Antropónimo	Antropomófico	Misantropía	Antroponímia
Gallec	Antropoloxía	Antroponimia	Antropomórficos	Misantropía	Antroponimia
Basc	Antropologia	Antroponimo	Antropologiko	Mistoko	Antroponimia
Portuguès	Antroplogia	Antropónimo	Antropomófico	Misantropia	Antroponímia
Francès	Anthropologie	Antroponyme	Anthropomophe	Misanthropie	Antroponymic
Italià	Antropologia	Anthroponym	Antropomorfo	Misanthropie
Anglès	Anthropology	Anthroponym	Anthropomorphic	Misanthropy	Anthroponymy
Alemany	Anthropologie	Anthroponym	Antropomorphe	Misanthropie	Antroponymie

Lina Marcela Velasco Sandoval
1.A batxillerat

Lletres gregues en publicitat

21 Replies

Gràcies a la participació dels companys de classe de grec que van col·laborar en una tasca que a principis de curs ens va posar la Margalida en el Fil Moodle de grec he pogut fer aquest muntatge audiovisual que he amenitzat amb el rap de l’alfabet grec del nostre company Uri:

Què n’opineu? Per què les lletres gregues tenen tan bona acollida a l’hora de posar nom a un producte comercial? Coneixeu més marques de les incloses al vídeo?

Eric Sánchez

1r de batx. grec

Ruïnes romanes de Garni

9 Replies

Garni és un poble de la província Armènia de Kotayk situat a aproximadament a 32 km d’Erevan, famós per les seves complexes fortificacions. En armeni s’escriu

En el tercer mil·lenni abans de Crist es va construir la primera fortificació en un terreny fàcilment defensable en una de les corbes del riu Azat. Fou conquerida al segle VIII aC pel rei Argisti I i el lloc es va convertir en una base militar i en la residència d’estiu del rei.

[Mosaic dels banys de Garni]

A partir d’aquest moment es van construir molts altres edificis com el palau del rei, banys i el més famós i millor preservat edifici del lloc, un temple semblant al Partenó. És d’especial interès el bany públic localitzat al nord de l’emplaçament, el qual té una reserva de calefacció que es conserva. El pis interior està decorat amb un acolorit mosaic amb descripcions de figures de la mitologia grega com Tetis.
En una de les inscripcions en koiné que romanen intactes hi diu:

(No rebem cap mort del mar ni de l’oceà)

El temple va ser construït al segle I després de Crist pel rei Tiridates I d’Armènia i probablement va ser finançat amb diners que aquest va rebre de l’emperador Neró durant la seva visita a Roma. El temple probablement va ser dedicat al déu hel·lenístic Mitra. El sostre està sostingut per 24 columnes amb capitells jònics i soterranis àtics. A diferència d’altres temples grecoromans està fet de basalt. El 1969 va ser destruït per un terratrèmol. La major part de les peces romangueren en el lloc fins al segle XX, permetent que l’edifici fós reconstruït entre 1969 i 1979.

En anys recents va sorgir una nova teoria entre alguns arqueòlegs. Aquests afirmen que en realitat el temple va ser construït com a tomba d’un governant armeni-romà, probablement Sohaemus. En aquest cas hauria de haver estat construït al voltant de l’any 175 i per tant seria al voltant d’un segle més recent que l’indicat en la primera teoria. Després de l’adopció del cristianisme algunes esglésies i el palau d’un Katholike també van ser construïts en l’àrea de la fortificació, però actualment està en ruïnes com la majoria dels altres edificis,excepte el temple.
Altres llocs d’Garni fora de l’emplaçament de la fortificació inclouen les esglésies de la Mare de Déu i de Sant Mesrob Mashtots, a més de les ruïnes del monestir Havut Tar diversos quilòmetres al sud-est del poble.

NOTA: La majoria de la informació és de viquipèdia, però ho puc reafirmar perquè ho he llegit en armeni, en llibres sobre la història armènia. També la imatge dels banys és de wikipedia perquè en armènia estava tapat per un vidre i no es podia fer la foto perquè es veia el teu reflex.

Knarik Badoyan

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz