Category Archives: Grec 1r

Felix dies natalis, Deka!

 

Ille est  Oriolus (Uri), sed quoque “alias Deka” est, ob eam rem singularis est.

 

Hodie, Iovis dies, Pridie Kalendas Ianuarias MMX, dies natalis est.

Linguam Latinam et Graecam cum Margalida in Lyceo Cristòfol Ferrer studet. Is multum sincerus est, et bonus amicus. Multas cupiditates  habet:  CARPE DIEM!
Magistra nostra dicit: “Uri Uri est. Uri multam sympathiam habet, etsi plus studere et tacere in aula oportet”.
Memorabilia momenta Orioli sunt:

Feliciter! Feliciter! Feliciter!

ΧΡΟΝΙΑ ΠΟΛΛΑ!

ANFF

Amici et amicae aulae linguae Latinae et Graecae PRIMI BACCALAUREATI

L’ètim mono- amb Joan Comellas

Joan Comellas

Què us han semblat aquestes tires còmiques del compositor del cercle de Manuel de Falla i pintor de mitologies, del meu amic Joan Comellas i Maristany  (El Masnou, 1913-2000)? Empra amb encert l’ètim grec mono- μόνος o en fa un joc irònic al seu servei?

Joaquim Vilardebó  
Teià

Mites versificats, un bell regal

En el principio fue el CAOS,

el desorden, la contienda;

después, la del amplio pecho,

la incestuosa y fértil GEA.

De su hijo URANO engendró

al OCÉANO y a REA,

a TEMIS y a MNEMÓSINE,

a HIPERIÓN, CEOS y TEA,

a CRIOS, más tarde a CRONOS

con TETIS, la jovenzuela.

FEBE, JÁPETO y los Cíclopes

(rebosantes de soberbia):

Cotos, Giges y Briáreos,

con sus cientos de cabezas,

también fueron engendrados

por la caprichosa GEA.

Y por no variar costumbre

a CRONOS lo casó REA;

y de esta unión fraternal

nacieron DEMÉTER y HERA,

HADES, el de los abismos,

POSIDÓN, de las mareas,

HESTIA, la llama que rompe

el temor de las tinieblas,

y ZEUS prudente padre

de dioses, hombres y tierras…

(De la Teogonia de Hesíode)

 

Como CRONO sospechaba

que un hijo suyo daría

al traste con su reinado,

al nacer se los comía.

REA, irritada por ello,

se encaminó hacia la isla

de Creta, en cinta de ZEUS

y lo alumbró en una cueva.

Las ninfas y los curetes,

con la leche de Amaltea,

amamantaban al niño

sin que CRONO lo supiera.

REA, con gran disimulo,

le ofreció a CRONO una piedra

envuelta en unos pañales,

para que se la comiera,

diciendo que era su hijo,

el último que pariera.

Salvó así su vida ZEUS

de una muerte verdadera.

(De Biblioteca 1 de Apol·lodor)

 

Luis Bregel

Literatura castellana

Vilassar de Dalt

Monòleg de Briseida per Aquil·les

G.Tiepolo

G.Tiepolo, Briseida és conduïda davant Agamèmnon

“Mai vaig pensar que podria arribar a estimar-te tant, raptor meu,  i que la meva llar seria el teu cor. M’agrada trobar-me amb els teus ulls totes les nits, els teus llavis em donen altres estels i m’alliberen. La meva vida és dolça al teu costat, i se’m fa impossible imaginar-me-la sense el teu amor. Estimar-te és la cosa de la qual  ningú no pot privar-me. Sóc lliure quan t’estimo! Déus de l’Olimp, no  em negueu també l’amor, perquè ell és l’essència de la meva persona, l’ànima del meu cos, i Agamèmnon no hi té cap dret.”

Laura Galán

1r batx. grec

Ja us heu llegit “La còlera d’Aquil·les”?

Estimats companys i companyes,

La Coty i jo volem expressar la nostra opinió i fer una petita valoració sobre l’adaptació de la  Ilíada del famós poeta grec Homer ja que era el llibre que havíem de llegir o rellegir el primer trimestre. La còlera d’Aquil·les és una adaptació de la Ilíada d’Homer per a un públic juvenil publicada a l’editorial Teide. És una de les lectures de clàssiques recomanades per molts seguidors de El Fil de les Clàssiques. Ja hi heu deixat la vostra opinió en forma de comentari?

Per fer-vos una idea us resumim el tema del llibre:

La còlera d’Aquil·les ens explica les desventures de l’heroi aqueu durant el desè any de la guerra de Troia i com la seva participació va ser decisiva. Si en voleu saber més el llibre us espera!

Opinem que la seva lectura és essencial, ja que és molt entretingut i amb el glossari del final s’aprén molt sobre els déus i la mitologia grega. És una adaptació plena de lluites, morts, amors, desamors, aventures… És a dir, és força complet. La història és molt bonica i està molt ben narrada, hi ha moments en els quals una s’arriba a sentir al costat d’algun heroi o déu grec. Tot això fa que sigui un llibre amè i fàcil de llegir, sobretot si se segueix  la guia de lectura i de les propostes de treball que hi ha a l’apèndix final, precisament ara nosaltres aquí estem fent el primer exercici dins l’apartat Expressió escrita que diu: “Escriu una carta a un amic o amiga en la qual li expliquis La còlera d’Aquil·les i la teva opinió personal sobre aquesta obra literària” Seguim el model que s’indica a la pàgina 170, però en comptes de fer la tasca en paper i lliurar-la a la Lida, hem preferit compartir-la aquí amb tots vosaltres per animar-vos a llegir aquesta trepidant adaptació. (També hem descobert que es troba en castellà!).

Editorial Teide

Editorial Teide, 2006

També trobem una adaptació al cinema, amb el nom de “Troia” de W. Petersen, 2004. L’única cosa que ara voldríem criticar és que no apareixen els déus i algun altre error que podreu detectar si us llegiu el llibre aquests dies de festa i lliureu les activitats de lectura a la Lida abans de la recuperació de gener. No sigui que si us refieu de la pel·lícula, l’espifieu.

Esperem que la nostra opinió us animi a llegir-lo, si és que encara no l’heu començat!

Una forta abraçada,

Coty i Ire (la Lina està present des de Colòmbia!)
Alumnes de 1r de  grec

1ª trobada presencial del projecte col·laboratiu de clàssiques “Aracne fila i fila”


(Si voleu veure-ho en pantalla gran, cliqueu aquí i seleccioneu l’opció)

Els alumnes del IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar i els de l’IES Isaac Albéniz de Badalona aprenem mitologia grega i llatina al Parc del Laberint.

El 28 d’octubre del 2009 a les 9 del matí ens vam trobar els alumnes de lllatí i grec de primer de l’IES Isaac Albéniz de Badalona i de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Era la primera trobada presencial del programa col·laboratiu de Clàssiques que es desenvolupa a través del bloc Aracne fila i fila.Ens vam trobar a l’estació de Badalona i inicialment estàvem tots una mica tallats, ja que nosaltres només ens havíem comunicat a través del bloc. Però durant el camí al parc, tot i ser relativament curt, van començar a fluir les converses entre uns i altres.
Vam arribar a les 10 a la parada de metro de la Vall d’Hebron. Un cop a l’entrada del parc vam veure l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic; també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.
Vam esmorzar i després vam iniciar el nostre recorregut i el primer que vam trobar és la terrassa inferior, on està ubicat el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu, i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros. In situ vam jugar a un joc que ens va proposar en Dani, un alumne del Cristòfol Ferrer. Consistia a entrar per parelles al laberint, i fer com la història d’Ariadna i Teseu, història que va ser explicada per l’Edgar, un company de classe.
Seguint el nostre recorregut, vam arribar a la terrassa intermèdia. Aquesta està sobre el laberint, on podem observar dos temples d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna, i columnes toscanes. En aquesta terrassa va tenir lloc una representació teatral sobre un altre mite, en aquest cas el de les Míníades. Ho van fer els companys del Cristòfol Ferrer, Laura, Carlos, Oriol, Rebeca, Irena, Coty, Núria i Eric; ho van fer bé, una manera molt bona d’aprendre la mitologia.
Quan ens vam dirigir a la tercera terrassa, vam veure que s’hi aixeca un pavelló dedicat a les nou Muses. Els romans van associar les Muses a les fonts. Una d’elles, Egèria, la vaig explicar jo a la resta dels companys, tenint en compte els meus coneixements sobre la matèria.
Al llarg del laberint vam observar els diferents tipus d’amor, el correspost, el no correspost, la resignació a no tenir amor, etcètera. Amb les explicacions d’alumnes i de les professores vam recórrer tot el parc, posant a prova els nostres coneixements, que eren bastants, i tot plegat ens va servir per aprendre una mica més sobre aquest tema.
Vam tenir la sort d’estar en el jardí més antic que es conserva a la ciutat, un jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Després de dinar, sobre dos quarts de quatre, vam marxar a casa.

Ariadna Jiménez
1r batxillerat IES Isaac Albéniz

ZPU, ¿Qué piensas?

Avui ja me’n vaig de vacances de Nadal a Colòmbia i perquè no m’oblideu us deixo al bloc (que fa dies que no funciona) aquesta cançó de ZPU, amb el permís de la Margalida, per si hi veieu  referents clàssics.

Aquí hi trobareu la lletra!

 

 

Lina Velasco

1r de batx. llatí i grec

Etimologia X: filo-, -fília

De Φῑλος “amic, estimat”, tenim molts mots que en deriven:

CATALÀ Filosofia Filologia Hidrofilia Filantropia Bibliofilia
CASTELLÀ Filosofía Filología Hidrofilia Filantropía Bibliofilia
GALLEC Filosofía Filoloxía Hidrofílico Filantropos Bibliófilo
BASC Filosofia Filologia Hidrofilia Filantropia Bibliofilia
PORTUGUÈS Filosofia filologia Hidrofilicidade Filantropia Bibliofilia
FRANCÈS Philosophie philologie Hydrophilie Philanthropie Bibliophilie
ITALIÀ Filosofia Filologia Idrofilia Filantropia Bibliofilia
ANGLÈS Philosophy Philology Hydrophilicity Philanthropy Bibliophilia
ALEMANY Philosophie Philologie Hydrophilie Philanthropie Bibliophilie

 

Ana Salas

2n de batx. grec