A mans de la deessa Juno, us convido a contestar aquestes incògnites, tot escoltant la definició de cada una de les lletres de l’abecedari llatí:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/k2UCkf0ZcWI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Marta Mejías, llatí de 2n batxillerat
Aquesta cançó és de Nach Scratch (hip-hop), encara que es lògic i fàcil hauríeu de dir quina és la relació entre aquesta cançó i la mitologia. A quina mitologia pertany el mite de Pandora?
Vinga que us ho poso fàcil.
Guillem 2n batxillerat de llatí
Com ja sabem, quan escoltem el nom Aquil·les a la majoria de persones se’ns ve al cap Brad Pitt, és per aquest motiu que pensem que la història de la conquesta de Troia és tal i com es narra a la pel·lícula “Troya” de Wolfgang Petersen. Però, la realitat és ben diferent. Es per això que he volgut ressaltar algunes diferències entre la pel·lícula i l’adaptació de la Ilíada d’Homer, “la Còlera d’Aquiles”.
En primer lloc, veurem un fragment de la pel·lícula en el qual Hèctor i Aquil·les lluiten, en aquest es veu a Hèctor com un heroi que assumeix el seu destí, que es valent i que no dubta en enfrontar-se a Aquil·les. En canvi al llibre es relata que Hèctor quan veu la fúria d’Aquil·les comença a córrer donant voltes al voltant de la muralla perquè sap que no té cap oportunitat davant l’heroi.
També podem observar al segon 57 d’aquest vídeo, que quan Hèctor mata Pàtrocle a la pel·lícula, es veu aquest fet com a una equivocació, que Hèctor confon Pàtrocle amb Aqui·les i després es penedeix molt del que ha fet i tem que això desembocarà en una profunda ira d’Aquil·les. En canvi, al llibre Hèctor mata Pàtrocle i sap perfectament el que sap, a més a més al llibre la lluita entre els dos està ben empatada fins al final en el que els dèus ajuden Hèctor perquè acabi amb Pàtrocle.
A aquest fragment de la pel·lícula, es veu la gran estima que sent Aquil·les per Briseida que fins i tot mor per salvar-la a ella, i durant tota la pel·lícula el romanç d’aquests dos personatges té una gran importància. En canvi, al llibre Briseida és l’esclava favorita d’Aquil·les però només és això, una esclava i en cap moment es menciona que aquests dos personatges tinguessin una relació amorosa o almenys no gaire important.
Com aquests errors n’hi ha molts a la pel·lícula, però tot i així penso que és una pel·lícula molt maca i que ens pot servir de gran ajuda per a situar-nos i entendre millor el com vivien en aquella època. El que no es veu gaire clar a la pel·lícula i en canvi al llibre es present en tot moment és la importància que els déus tenien en aquella societat.
Camila Pérez López 1er BATX. A
Sabeu qui és la deessa Juno?
Juno era l’esposa de Júpiter (Hera i Zeus, respectivament en grec). Júpiter va tenir moltes dones al llarg de la seva vida, però diuen que Juno era especial, a ella l’estimava realment. Juno era molt gelosa, i Júpiter sempre tenia moltes aventures amb altres dones, i això la posava molt furiosa, i sempre se’n pescava alguna per fer-ho passar malament a les amants del seu marit.
Segurament us estareu preguntant que fa el cartell, la fitxa i el tràiler d’una pel·lícula amb una introducció sobre una deessa, oi?
Direcció: Jason Reitman.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 91 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Ellen Page (Juno), Michael Cera (Bleeker), Jennifer Garner (Vanessa Loring), Jason Bateman (Mark Loring), Allison Janney (Bren), J.K. Simmons (Mac), Olivia Thirlby (Leah), Eileen Pedde (Gerta Rauss), Rainn Wilson (Rollo), Daniel Clark (Steve Rendazo), Aman Johal (Vijay).
Guión: Diablo Cody.
Producció: Lianne Halfon, John Malkovich, Mason Novick i Russell Smith.
Música: Mateo Messina.
Fotografia: Eric Steelberg.
Muntatge: Dana E. Glauberman.
Disseny de producció: Steve Saklad.
Vestuari: Monique Prudhomme.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1U9iQD1Xk5I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest és un film americà del director Jason Reitman on va guanyar un òscar al guió més original. Tracta d’una noia que es queda embarassada amb setze anys, i en un principi, decideix avortar. Un cop a la clínica se n’adona de que no és això el que realment vol fer, però tampoc es vol encarregar d’aquell nen, per tant busca uns pares que no puguin tenir fills i que vulguin acollir el seu quan neixi. Durant l’embaràs, Juno s’enamora del pare de la criatura que espera i que ha dedonar en adopció, però no hi pot fer res. Juno tindrà el nen, i els pares adoptius estaràn feliços amb el seu nou fill.
Bé, ara tornem enrrera amb la mateixa pregunta:
Tenen alguna cosa a veure Juno (protagonista del film) i Juno (deessa)? O és simplement una casualitat?
Hi ha un tros de la pel·lícula on parlen del nom:
-Mejor tener un nombre misterioso como Juno?
-No, verás, eso es porque mi padre estuvo mucho tiempo obsesionado con la mitologia griega i romana así que decidió ponerme el nombre de la esposa de Zeus. Zeus tuvo cantidad de ligues pero estoy segura de que Juno fue su único amor y se ve que era así como guapísima, pero muy mezquina como Diana Ross.
-Te queda muy bien.
-Gracias?
Primer en aquest trosset veiem un error. Es relaciona Juno amb Zeus, tot i que Juno és la mateixa deessa que Hera però romana, si el que volia era relacionar a Juno amb el seu marit, haurien d’haver triat el nom de Júpiter que era el que li van atribuir els romans (aquests americans, que no en saben).
A part d’això veiem la primera semblança, les dues són molt guapes. Però no ens quedem en aquesta. He llegit a la vikipedia que la deessa Juno era la que s’encarregava que els naixements anessin bé en el moment del part. D’alguna manera aquí hi veiem una forta relació. Juno a la pel·lícula en un principi no vol tenir aquell fill, però més endevant se n’adona de que no pot ser, que aquell nen és una petita vida i que ha de néixer, sigui o no sigui ella qui el cuidi.
Bé, fins aquí és on he arribat jo. Si algú de vosaltres veu alguna semblança més m’agradaria que la comentessiu.
Alguna vegada haguéssiu relacionat aquestes dues Junos tant semblants i tant diferents?
Vale.
ANDREA GARCÍA PALACIOS
(SEGON DE BATXILLERAT-A)
Vaig trobar aquest llatinisme en un diari. És de la publicitat d’un medicament contra la grip. Creieu que és encertat?
A veure si descobriu què vol dir? i qui el va dir?
Sara Pérez 2n de Batxillerat llatí i grec
Margalida com ja saps al premi que vaig guanyar m’han escrit Camila així: Camil·la, cosa que espero que el Joan Marc s’enrecordi de que hem fa moltíssima rabia, per tant per recomanació teva he buscat una mica d’informació a la wikipèdia sobre el meu nom i el sentit que tenia per als romans,que tinguessin sentit només n’he trobat en castellà, espero que no t’importi.
Camila es un nombre de pila de origen latino que significa aquella que está frente a dios o aquella que presenta sacrificios. Es un nombre muy antiguo que en Roma se daba a los jóvenes nacidos libres y con padres vivos, que hacían el noviciado para ser admitido por el sacerdocio.
La primera mujer que llevó este nombre fue la virgen cazadora de quien habla Virgilio en La Eneida y que ayudó a Enea a combatir contra Turno.
San Camilo de Lelis tras mal gastar su juventud y sus bienes en la frivolidad y el juego,encontro la fe gracias a una ulcera incurable en su pierna.enfermero en Roma y escandalizado por la miseria y abandono de los hospitales, fundo la orden de los Camilos, ante pasada directa de la cruz roja. A partir del S XVIII empezaron a proliferar los camilos pero luego este nombre se ha hecho cada ves mas raro, y solo la novela de Guareschi lo reavivo un tiempo pero luego su boga vuelve a decrecer.
Etimologia
Femenino de Camilo.proviene del latín camillus (ministro,encargado de los altares.)
Onomastica
14 de julio San Camilo De Lelis.
Camila Pérez López 1r batx.
Com ja sabem els grecs tenen uns gustos molt particulars pel menjar. Jo m’he dedicat a recopilar algunes de les receptes gregues més típiques. També he buscat alguns vídeos que ens ensenyen l’aspecte d’algunes d’aquestes receptes un cop fetes.
L’any passat jo vaig intentar fer una recepta anomenada “youvarlákia avgolémono”, es tracta d’una espècie de mandonguilles d’arròs amb salsa, pel meu gust i el de la meva família, tenien massa gust a llimona i la veritat no ens van agradar gens.
Ara els meus pares han trobat una marca anomenada “Eridanus” que ven productes grecs i ja hem tastat alguns de molt bons, personalment os recomano la “lauchschnecke” però com a postre i no com es menja a Grècia, perquè es tracta d’una pasta molt i molt dolça.
Tirópita
(empanada de formatge)
Ingredients:
pasta de full, formatge feta, 1 ou, julivert, sal i pebre
Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Aplaneu la pasta de full amb el corró i feu-ne dues parts (de la mida del motlle que tingueu).
Prepareu el farcit barrejant el formatge feta i el julivert trinxat. Salpebreu-ho al vostre gust.
Folreu el motlle amb una de les parts de la pasta de full. Farciu-la amb la barreja de feta i julivert i tapeu l’empanada amb l’altra meitat de la pasta de full.
Enganxeu les vores amb una mica d’ou batut i pinteu la part superior de l’empanada amb la resta d’ou.
Enforneu-la uns 30 minuts a 180º (forn a dalt i a baix).
Frikasé
(estofat de xai)
Ingredients:
Per a 6 persones: 1,5 kg de carn de xai, 6 cebes tendres, 4 enciams, 1 manat d’anet fresc, mantega, oli, sal i pebre
Preparació:
Talleu la carn de xai a trossos. Piqueu les cebes. Renteu i talleu els enciams i trinxeu l’anet. Reserveu tots els ingredients separadament.
En una cassola amb aigua, sal i pebre escaldeu les fulles trossejades dels enciams.
En una altra cassola amb oli i mantega, daureu-hi la carn. Retireu-la i reserveu-la. En la mateixa cassola, sofregiu-hi les cebes tendres.
Després torneu a posar la carn a la cassola, cobriu-la d’aigua i deixeu-la coure 1 hora a foc mitjà.
Passat aquest temps, incorporeu a la cassola les fulles d’enciam escaldades i l’anet trinxat. Rectifiqueu-ho de sal, si convé, i que continuï fent xup-xup mitja hora més.
Garídes mikrolímano
(gambes amb salsa)
Ingredients:
gambes, ouzo, mantega, alls, brou de peix, nata líquida, salsa de tomàquet, julivert
Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
En una paella amb mantega sofregiu-hi una cullerada de pasta d’alls (feta amb uns quants alls matxucats). Després afegiu-hi les gambes i deixeu-les coure, a foc mitjà, 2 o 3 minuts per cada costat.
Aboqueu un raig d’ouzo a la paella i flamegeu les gambes. Afluixeu el foc i afegiu-hi una mica de fumet de peix (si no en teniu, podeu posar-hi aigua) i un bon raig de crema de llet.
Al cap d’un parell de minuts incorporeu-hi una mica de salsa de tomàquet i deixeu-ho coure fins que la salsa s’espesseixi.
Cobriu les gambes amb la salsa i una mica de julivert trinxat per sobre i ja les podeu servir.
Un bon acompanyament per a aquest plat poden ser unes verdures cuites al vapor o una mica d’arròs blanc.
Youvarlákia avgolémono
(mandonguilles d’arròs)
Ingredients:
1/2 kg de carn picada de vedella i porc, 1/4 de tassa d’arròs, 1 ceba tendra, julivert, mantega, 3 ous, 1 llimona, farina de blat de moro,
sal i pebre
Preparació:
Trinxeu la ceba tendra i el julivert.
Separeu les clares dels rovells i reserveu-los.
En un bol amasseu la carn picada amb les clares d’ou, la ceba i el julivert, l’arròs i una cullerada de mantega. Salpebreu al vostre gust.
Doneu forma a les mandonguilles i poseu-les a coure en una cassola amb aigua (just que cobreixi les mandonguilles), un bon raig d’oli i sal. Han de coure uns 20-25 minuts, amb la cassola tapada, a foc mitjà.
Retireu les mandonguilles de la cassola i aprofiteu-ne el brou de la cocció per preparar la salsa avgolémono.
Deixateu els rovells dels ous amb el suc de llimona i una culleradeta de farina de blat de moro desfeta amb una miqueta d’aigua. Saleu al vostre gust. Incorporeu-ho a la cassola on teniu el brou de les mandonguilles i remeneu-ho per tal d’aconseguir una salsa ben lligada.
Torneu a posar les mandonguilles a la cassola i deixeu-les coure uns 10 minuts més, a foc fluix.
Serviu aquest plat calent.
Mousakás
(mussaca)
Ingredients:
albergínies, patates, carn picada, pebrot vermell, pastanaga, tomàquet, porro, ceba, api, ous, vi blanc, canyella en pols, formatge ratllat, oli i sal
Preparació:
La quantitat de tots els ingredients depeendrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s’endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les. Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho.
Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l’alcohol s’evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d’aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.
Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D’aquesta manera us quedarà molt més cremosa.
En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d’albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).
Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix).
Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya.
Tzatzíki
(salsa de iogurt)
Ingredients:
200 g de iogurt grec, 2 alls, 1 cogombre, 4 cullerades d’oli, 2 cullerades de suc de llimona, sal i pebre
Preparació:
Ratlleu el cogombre i escorreu-lo. Ratlleu l’all i barregeu-lo amb el iogurt i el cogombre ratllat.
Salpebreu-ho al vostre gust i lligueu aquesta barreja amb l’oli i el suc de llimona (com si féssiu allioli).
El gust d’aquesta salsa serà molt més bo si la deixeu reposar a la nevera (tapada) durant 1 hora.
Els dos videos de continuació ens ensenyen alguns plats grecs típics.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/zrOijU1BHcE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El segon vídeo està en anglès però el cambrer diu el nom dels plats en grec:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/hVzeMWbDg4w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Acontinuació us adjuntaré la recepta grega dels bunyols fets per la Marta Molina.
També us adjunto la recepta de la tirópita feta per la Sara Pérez.
Espero que us animeu i intenteu fer alguna d’aquestes receptes i que les mengem tots juns al Symposion proper, just abans de Nadal!!
Camila Pérez López.1er BATX. A
P. Virgili Maró, originari d’Andes, prop de Màntua, fou un poeta romà, autor dels llibres: Les bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.
A Milà i a Roma va estudiar filosofia, matemàtiques i retòrica, i es va interessar molt per l’astrologia, la medicina, la zoologia i la botànica. És possible que les terres de la seva família fossin expropiades a causa de la distribució de terres als veterans a l’any 41 aC i tal volta per això formà part del cercle de Mecenàs i entrà en contacte amb August.
Entre el 42 aC i el 39 aC va escriure Les bucòliques i Les ègloges. En aquestes obres podem veure un Virgili molt pacífic, on parla sobre la vida dels pastors.
Entre el 36 aC i el 29 aC va escriure Les geòrgiques. En aquest llibre parla sobre l’agricultura i el món del camp a Itàlia.
A partir de l’any 29 aC, comença a escriure la que serà la seva obra més famosa: l’Eneida, en el seu viatge per Àsia Menor i Grècia. Un cop està a Atenes, es troba amb August, i torna amb ell cap a Itàlia. És una època en què Virgili ja està molt malalt, i no trigarà gaire en morir. Abans de la seva mort, demana a August que destrueixi l’Eneida, perquè no estava acabada, però l’emperador no va seguir les seves ordres i la va publicar. Gràcies a això, podem gaudir de l’Eneida avui en dia.
El llibre de l’Eneida, part integrant del programa literari ideat per Mecenàs per enaltir l’obra d’August, és un poema èpic en dotze llibres que narra les peripècies d’Eneas i consta de dues parts; els sis primers llibres descriuen el viatge d’Eneas, en canvi en els altres sis llibres, ens explica les aventures d’Eneas a Itàlia, fins a la seva victòria final.
Versos inicials de l'”Eneida” de Virgili: Arma virumque cano… MAN
Primers sis capítols:
La història comença amb la guerra de Troia. Eneas s’embarca en busca d’una nova terra. El viatge no li serà fàcil, a causa dels entrebancs que els posarà Juno. Desembarca a Cartago, i allà s’enamorarà de Dido, però l’haurà de deixar, perquè ha de seguir amb el seu viatge. A causa d’això, Dido se suicidarà, i això farà que es creï una enemistat entre Cartago i Roma (guerres Púniques). Durant el seu viatge, baixarà ens inferns, on es trobarà amb el seu pare, i aquest li diu que fundarà un imperi a Roma.
Últims sis capítols:
Eneas arriba a Laci. La filla del governador, Lavínia, està promesa amb Turn, però com un oracle havia revelat que Lavínia i Eneas acabarien junts, Turn declara la guerra a Eneas. Aquesta guerra dura molt de temps (Venus ajuda Eneas, i Juno a Turn), però al final Eneas mata Turn, i es queda amb Lavínia. Allà aconsegueix el seu propòsit, formar un imperi.
Us recomano que no deixeu de llegir aquest llibre, perquè tot i que és una lectura obligada, i això sempre fa que li agafem més mania, aquest és un llibre molt entretingut, fàcil de llegir, i que t’enganxa una vegada que l’has començat a llegir, així que per aquells que no se l’hagin començat a llegir, a què espereu?
Verònica Beltrán- Llatí 2n Batx.
Giannina Rosero de l’Albéniz de Badalona ens ha fet arribar una revista musical amb la portada del nou treball del grup Extremoduro titulat La ley innata. En ella podem trobar un text de Ciceró amb format epigràfic sobre la llei de la natura, contra la qual les lleis humanes poc hi poden fer. Si voleu més detalls us adrecem a un bloc de filosofia on es reflexiona sobre la possible realció entre la ideologia del grup de rock i l’orador romà.
Què us en sembla?
Draco Dormiens Nunquam Titillandus
Segurament, molt cops haureu vist aquest escut corresponent a l’escola d’en Harry Potter i companyia; per si no us hi heu fixat es pot llegir una frase llatina, podríeu dir quin és el seu significat? Quins encanteris en llatí coneixeu?
[youtube]https://youtu.be/_ijW2eUbiLA[/youtube]
Marina Mayo
2n Batx A