Category Archives: General

Exavacions prehistòriques en el Margalef

No podeu imaginar-vos com n’és de reconfortant per a nosaltres els professors, rebre notícies d’exalumnes i comprovar que d’alguna manera hem ajudat a potenciar l’interès pel món antic i les bases de la nostra civilització. Mireu, per exemple, el que ens explica la Patricia, que enguany ha cursat primer d’Història i vol especialitzar-se en arqueologia.

“Aquest estiu he estat en una excavació tres setmanes a Tarragona, en el Margalef, prop de la Balma del Filador, que és molt important perquè és un abric que dóna nom a una de les cronocultures de l’epipaleolític de la Península Ibèrica. La cronocultura és una fase històrica en una zona geogràfica determinada, en aquest cas, un complex geomètric que es divideix en les fàcies de Cocina i Filador. Era, doncs, una excavació de prehistòria, concretament del Paleolitic superior. He trobat un munt de peces de sílex, algun os i carbons. Ha estat molt bé i, per demostrar-ho, aquí teniu un article al diari El Punt de Tarragona on se’m veu excavant, encara que apareixo d’esquena, però us asseguro que sóc jo. Cliqueu a sobre de la foto i accedireu a l’article sencer.

Excavacions arqueolò

Els arqueòlegs han excavat l'Hort de la Boquera durant el mes de juliol. Foto: EL PUNT.

Sóc la que surto amb una gorra negra i samarreta de tirants grisa.”

Patricia López
2n d’Història (UB)
(Exalumna IES Isaac Albéniz)

Ariadna, de Núria Albó

ariadna

El roure de Can Roca, 2008

Aquest estiu m’he tornat a rellegir Ariadna, un llibre infantil de Núria Albó (La Garriga, 1930) publicat fa temps a Edicions La Magrana (1996) i ara a El roure de Can Roca.

M’ha agradat molt la història d’Ariadna perquè és una nena de la meva edat, té nou anys i és molt imaginativa com jo mateixa, i tot i que viu a Vic estiueja al Maresme, on jo visc.
Un dia el seu oncle la convida al Laberint d’Horta a Barcelona i li explica la història de la princesa Ariadna, filla del rei Minos de Creta que s’enamora de Teseu i l’ajuda a sortir sa i estalvi del laberint; però després l’abandona sense voler a l’illa de Naxos de retorn a Atenes i allí la troba Dionís amb qui es casa i la converteix més tard en constel·lació. Sabeu en quina?
Heu anat mai al Parc del Laberint d’Horta?
Si no hi heu anat, aprofiteu aquests dies de vacances per visitar-lo (els dimecres i els diumenges és de franc) ja que és un lloc fantàstic amb un laberint; però jo no hi he trobat mai el déu Dionís!
Com acaba la història? Doncs llegiu el llibre i si sou més grans el podeu llegir en veu alta a qualsevol nen o nena (familiar, amic o veí) segur que li encantarà perquè a mi em va fascinar quan la mamà me’l va llegir unes quantes vegades ara fa un parell d’anys i mireu si em va agradar que, quan ja sabia llegir bé, me’l vaig llegir i aquest estiu me l’he rellegit.
Recordeu: Ariadna és un bon regal mitològic! Stó kaló!

Valèria
Cicle mitjà de primària

“De itinere”: La Casa del Barón a Graus

De tornada del Pirineu, he aprofitat per visitar el casc antic de la vila de Graus, a la província d’Osca. De tots els seus nombrosos tresors, voldria destacar l’encisadora Plaça Major i els magnífics edificis nobles que l’envolten, els frescos ornamentals dels quals donen al conjunt l’aparença d’un escenari a l’aire lliure.

placa-major-de-graus

Plaça Major de Graus (fot. Josep Lario Gómez)

Fixeu-vos, si no, en les pintures que vesteixen la façana de la Casa del Barón, propietat d’un noble d’Abella de la Conca, al Pallars. Consisteixen en dues figures femenines d’abillament clàssic que representen al·legories de les Arts (a la part superior) i les Ciències (a sota), ja que estan envoltades d’instruments relacionats amb aquestes disciplines: compàs, ploma, globus terraqüi…

fresc-de-les-arts-graus1

Façana de la Casa del Baron (fot. Josep Lario Gómez)

El procediment de l’al·legoria femenina de les diferents disciplines del saber fou molt utilitzat pels artistes del segle XVIII i s’inspira en uns personatges mitològics clàssics. Podríeu dir-me quins són i què hi tenen en comú?

TERESA

Esa horrible historia-Depravados romanos

Koch Media acaba de llançar al mercat Esos depravados romanos, un joc educatiu d’aventures i de destresa assequible per a PC, Nintendo DS i wii (a la wii es podrà compartir el joc amb quatre jugadors!). Té un total de 30 minijocss disponibles per a aspirants a gladiadors que es poden jugar en qualsevol ordre, així com les missions.

Tant el tutorial del joc com el diari que dóna informació útil durant toda la partida fan  de Esa Horrible Historia _ Esos Depravados Romanos un títol idoni tant per a  infants de més de set anys com  per a adolescents, i fins i tot per a pares. És per a tota la família i en temps de vacances s’agraeix!

El joc es basa en la sèrie Esa Horrible Historia, formada per un conjunt de llibres d’història per a  nens, que ha gaudit d’un gran èxit internacional, amb més de vint milions de còpies venudes des de 1993. Terry Deary, l’escriptor, i  Martin Brown, l’il·lustrador, presenten la història d’una forma nova i molt entretinguda.  Per tant el joc Esos Depravados Romanos que es basa en Esa Horrible Historia té l’èxit assegurat i segur que farà passar moments molt agradables a toda la família, a la vegada que s’aprèn història de Roma: com era la societat romana i la vida dels gladiadors.  A Esos Depravados Romanos hi ha la lluita de Rassimus per aconseguir la glòria com a gladiador i obtenir la seva  llibertat. Rassimus, un esclau  jove i ambiciós aprenent de gladiador, és adoptat i educat per l’ entrenador de gladiadors Lluci Gladius. Si esdevé un bon gladiador després de dotze anys tindrà l’oportunitat d’ésser algú a Roma i aconseguir la seva llibertat.

Aquí en teniu el vídeo de llançament:


Si hi jugueu, cosa que us recomano, espero que ens ho comenteu aquí i ens digueu si us agrada i si creieu que serveix per a aprendre  cultura i civilització romana i estar preparats per encarar el curs. Per cert, no us recorda a Érase una vez el hombre, en versió actualitzada?

Bona partida!

Maria

“De itinere: Gallaecia VI – PORTA COELI”

La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo  reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.

Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.

porta-1

Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8st4sr5pfOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:

– Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.

– Sempre he sentit a dir que són impies…

-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…

(op. cit. pàg. 177)

I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.

TERESA

“De itinere: Gallaecia V” – POBLAT CELTA DE SANTA TREGA

Mireu quin rètol s’ha trobat el meu fill a l’entrada d’una tapería de Baiona (Pontevedra); per la seva singularitat, de seguida me l’ha vingut a ensenyar. Llàstima que ja havíem dinat, que si no, hi hauríem entrat!

dsc_0165b

Baiona. Façana de la "Tapería Gallaecia" (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Després d’això tocava, doncs, esbrinar alguna cosa més del poble celta, que es va fusionar amb aquests gallaeci originaris de la zona, possiblement els autors dels petroglifs de què parlàvem abans d’ahir. Un dels castra celtes més important de la zona és el de Santa Trega, ubicat en un puig de A Guarda que rep aquest nom. Sembla que la seva ubicació respon a una funció de control del trànsit marítim i l’accés a l’interior a través del riu Miño, en la desembocadura del qual, segons Estrabó, hi havia una illa amb dos molls.  La seva decadència va arribar quan la construcció de vies terrestres reduí la importància del trànsit marítim i les reformes de l’administració romana van promoure l’ocupació de les zones més baixes.

Es tracta d’un jaciment molt gran -hi devien viure entre 3000 i 5000 persones-, amb algunes cabanes reconstruïdes que ajuden a comprendre l’estil de vida dels seus habitants. A les fotografies que segueixen podreu comprovar que avui feia un dia molt rúfol i la boira dificultava la visió global del recinte, però hem de tenir en compte que aquestes circumstàncies metereològiques eren amb les que havien de conviure la major part de l’any els seus pobladors.

dsc_0171

"Castrum" celta de Santra Tegra. Cabana reconstruïda (Fotografia de Josep Lario Gómez)

dsc_0172a

"Castrum" celta de Santra Tegra. Visió general (Fotografia de Josep Lario Gómez)

La pregunta d’avui és clara: Qui és Estrabó i per què és tan important també en l’estudi dels pobles preromans de Catalunya?

TERESA

“De itinere: Gallaecia IV – A Coruña”

La Corunya ens ha rebut avui en el nostre periple. Sobre la Torre d’Hèrcules, crec que em limitaré a adreçar-vos al complet article de la Margalida, que ja vaig esmentar al primer article d’aquesta sèrie. Quan un tema ja ha estat tractat amb profunditat i solvència, em sembla més profitós referir-m’hi i intentar aportar nous punts de reflexió. Tot i això, compleixo la meva promesa i us envio una foto amb la meva presència per deixar constància que realment hi he estat (sí, sóc la de rosa i blau…). A la segona foto hi trobareu un punt de vista diferent del monument: l’esplèndida vista que es contempla després d’haver pujat -a peu!- els 234 esglaons repartits en diferents trams que separen la base de la part superior del far.

dsc_0151a1

Torre d'Hèrcules. (Fotografia de Josep Lario Gómez)

dsc_0137

Vista des de la Torre d'Hèrcules (Fotografia de Josep Lario Gómez)

D’altra banda, a la ciutat antiga he visitat la casa-museu d’Emilia Pardo Bazán, una dona d’aquelles que trenquen esquemes a la seva època, una comtesa que va preferir disoldre el seu matrimoni abans que renunciar a la seva vocació literària. És per això que el rebedor de casa seva estava decorat amb dos tapissos que representen escenes protagonitzades per dones fermes i valentes com ella. Un d’ells tenia motius clàssics i l’encarregada de l’arxiu, una noia jove molt amable (altre cop), possiblement una becària, que havia fet grec al batxillerat, s’ha afanyat a documentar-se sobre els detalls de la història. Es tracta de la representació de la reina Tomiris (imatge central) que submergeix en sang el cap tallat de Cir en venjança per l’ultratge al seu fill Espargapises, història relatada per Heròdot que va ser molt versionada des del Renaixement; sense anar més lluny el mateix Rubens en va fer una pintura.

dsc_0125b

Tapís de reina Tomiris. Vestíbul de la casa-museu d'Emilia Pardo Bazán (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Què en sabeu d’Heròdot? I dels personatges que protagonitzen aquest episodi històrico-mític? I fem també cultureta general: Qui era Emilia Pardo Bazán?

TERESA