“De itinere: Gallaecia IV – A Coruña”

La Corunya ens ha rebut avui en el nostre periple. Sobre la Torre d’Hèrcules, crec que em limitaré a adreçar-vos al complet article de la Margalida, que ja vaig esmentar al primer article d’aquesta sèrie. Quan un tema ja ha estat tractat amb profunditat i solvència, em sembla més profitós referir-m’hi i intentar aportar nous punts de reflexió. Tot i això, compleixo la meva promesa i us envio una foto amb la meva presència per deixar constància que realment hi he estat (sí, sóc la de rosa i blau…). A la segona foto hi trobareu un punt de vista diferent del monument: l’esplèndida vista que es contempla després d’haver pujat -a peu!- els 234 esglaons repartits en diferents trams que separen la base de la part superior del far.

dsc_0151a1

Torre d'Hèrcules. (Fotografia de Josep Lario Gómez)

dsc_0137

Vista des de la Torre d'Hèrcules (Fotografia de Josep Lario Gómez)

D’altra banda, a la ciutat antiga he visitat la casa-museu d’Emilia Pardo Bazán, una dona d’aquelles que trenquen esquemes a la seva època, una comtesa que va preferir disoldre el seu matrimoni abans que renunciar a la seva vocació literària. És per això que el rebedor de casa seva estava decorat amb dos tapissos que representen escenes protagonitzades per dones fermes i valentes com ella. Un d’ells tenia motius clàssics i l’encarregada de l’arxiu, una noia jove molt amable (altre cop), possiblement una becària, que havia fet grec al batxillerat, s’ha afanyat a documentar-se sobre els detalls de la història. Es tracta de la representació de la reina Tomiris (imatge central) que submergeix en sang el cap tallat de Cir en venjança per l’ultratge al seu fill Espargapises, història relatada per Heròdot que va ser molt versionada des del Renaixement; sense anar més lluny el mateix Rubens en va fer una pintura.

dsc_0125b

Tapís de reina Tomiris. Vestíbul de la casa-museu d'Emilia Pardo Bazán (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Què en sabeu d’Heròdot? I dels personatges que protagonitzen aquest episodi històrico-mític? I fem també cultureta general: Qui era Emilia Pardo Bazán?

TERESA

7 thoughts on ““De itinere: Gallaecia IV – A Coruña”

  1. Margalida Capellà Soler

    Un diari de vacances fantàstic, Teresa! No m’esperava la reina Tomiris, una dona de bandera!

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Gràcies per la informació sobre aquests dos personatges. Ara bé, encara es pot ampliar la informació i, sobretot, queda la pregunta sobre el personatge mític. qui me’n diu alguna cosa?

  3. gimenez_tha

    Hola!

    El vertader nom és Heròdot d’Halicarnàs ( Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς, en grec) va ser un historiador i geògraf gerc.
    Va introduir el concepte de tragèdia a la d’Èsquil, a la història lligat amb la relació entre culpa i càstig, supèrbia i humiliació.
    Així, diu que el fracàs dels perses va ser la resposta dels déus olímpics per haver entrat en un territori que no els pertanyia.
    És el creador de la Història Univerasal, té en compte tant el present com el passat centrant-se en el seu agent humà.
    Va ser l’autor de la primera obra extensa escrita en prosa que s’ha transmès i el primer autor grec que es va proposar relatar, amb un terminus cronològic definit, una història que superava els estrets límits locals anteriors:

    1.- Va explicar les causes i el desenvolupament de l’enfrontament entre grecs i perses.
    2.- Ho va explicar des del passat llunyà al pròxim.
    3.- I per últim, va abastar tot el món conegut en la seva època.

    Tomiris (Τόμυρις, en grec) fou una reina dels massagetes.
    Sègons Heròdot, quan Cir II el Gran volia sotmetre als massagetes va enviar una ambaixada a la reina vídua i li va oferir matrimoni. Com que aquesta el va rebutjar, Cir va creuar l’Araxes i va envair el seu territori.
    Tomiris li va enviar un ambaixador per persuadir-lo que no fes aquest acte injust i que si ho feia li presentaria batalla on el rei persa decidís.
    Cir va optar per aquesta possibilitat i va capturar Espargàpises, fill de Tomiris. La reina li va demanar que l’alliberès, però Espatgàpises es va suicidar.
    Finalment, Tomiris va presentar la batalla i els perses foren derrotats i Cir va morir també.

    Emilia Pardo Bazán va ser una escriptora gallega introductora del naturalisme a Espanya.
    era filla de José Pardo Bazán i Amalia de la Rúa. La seva mare va ser qui estimulava a la seva filla a llegir, i als nou anys ja mostrava interès per l’escriptura.
    Va contraure matrimoni amb José Quiroga. En 1876, guanya un premi per l’Estudi Crític de Feijoo i aquest mateix any neix el seu primer fill, a qui va dedicar un llibre de poemes titulat Jaime

    La seva primera novel·la va ser Pascual López, escrita el mateix any del naixement de la seva filla Blanca.

    I això és tot, Adeu! 🙂

  4. Marina Garcia

    Heròdot d’Halicarnàs, va ser un historiògraf grec. Va viure entre els anys 480 i el 420 aC. Aquest home va ser el pare de la història, ja que va ser el primer home que va utilitzar els estudis etnogràfics i constitucionals per explicar les causes de la guerra. Va ser qui va crear una història universal. Per tractar les investigacions sobre esdeveniments del passat va ser el primer que va utilitzar el terme ἱστορία. La seva gran obra ve ser sobre les causes de les guerres mèdiques, va ser títulat “Nou llibres de la història”.
    La historiografia era una branca de la prosa, queestava basada en la descripció de llocs desconeguts. El que més s’escribia era les guerres de manera objectiva. Uns altres historiògrafs importants van ser Hecateu de Milet i Tucídides, que va ser qui va escriure sobre l’altre gran guerra dels Grecs, la guerra del Peloponnès.
    Emilia Pardo Bazán va ser una escriptora que va ser la que va introduir el naturalisme a Espanya.

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ara ja sabem més d’Heròdot i d’Emilia Pardo Bazán, i una mica sobre la història de Tomiris. Per completar-ho faltaria un comentari iconogràfic del tapís. Demostreu també que heu llegit l’article de la Margalida i teniu clar què és la torre d’Hècules, monument que apareix al llistat de les PAU.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *