Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Mekki parlant amb Antoni Garcia Llorca

garcia-llorca-047.JPG

garcia-llorca-046.JPG

El passat dia 31 de març, l`I.E.S. Cristòfol Ferrer vam tenir l’honor de rebre l’autor Antoni Garcia Llorca l`auditori del nostre centre, per amabilitat de l’editorial Teide. Aquest escriptor, traductor i editor es va mostrar tal com és, amb les seves virtuts i defectes, una persona amable, agradable, simpàtica i sincera que es va guanyar els alumnes d’una forma ràpida i sense que es donessin compte. A més a més, ens va demostrar que a part de tenir grans dots com escriptor, traductor i editor també les té com orador tot s’ha de dir. Cal agrair que fos una persona tan oberta i tan natural amb nosaltres. Va ser una conferència molt interessant en la que els alumnes van felicitar l’Antoni per guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’autor va respondre totes les preguntes dels alumnes i va explicar anècdotes de la seva vida com quan va ser pescador. Tots els alumnes que van fer acta de presència a l’auditori, més d’un centenar, van sortir amb una plena satisfacció d’haver conegut a l’escriptor Antoni Garcia Llorca. Esperem que L’Antoni Garcia Llorca li hagi agradat fer-nos d’orador, i fer de la xerrada, una càlida conferència. Des de l`I.E.S. Cristòfol Ferrer et desitgem que tot et vagi molt bé, i que si algun dia tornes, cosa que esperem, et rebrem amb els braços ben oberts.

N.B. Per la part que em correspon, estic molt content d`haver conegut un autor català famós, a més a més de bona persona i humil, ets un molt bon escriptor o al menys ho intentes ser i això m`agrada, gràcies per haver-me signat el llibre del Viatge dels argonautes, ed. Teide. Si mai necessites alguna cosa, un tema per escriure un llibre, una idea per continua l`obra…etc, ja saps on trobar-me.

El-Mekki Hali Al-kassir 1r Batxillerat Llatí i Grec.

Mulan i els romans

L’any 100 abans de Crist els xinesos van  inaugurar la ruta de la seda, un camí de 6.000 quilòmetres utilitzat per comerciar amb l’ imperi Romà. Aquest comerç de la seda va començar durant el regnat d’August. El comerç va  esdevenir intens, no només per la ruta de seda, sinó també pel mar. El comandant xinès Ban Chao va conduir el seu exèrcit fins al Mar Caspi  el segle I dC i a més va enviar una delegació a l’oest per aconseguir informació sobre Roma (Daqin en xinès).

La distància i el gran número de gents diverses i de cultures a Àsia Central van fer quasi impossible qualsevol connexió entre els dos antic imperis, el romà i el xinès. En tot cas, el desafiament de cobrir grans distàncies i contemplar terres van excitar a la gent del passat.

                                                                               

 “De fet, cadascú podria haver obtingut més informació sobre l’altre precisament en l’ època en que un o l’altre adquiria major poder i podia començar a fer plans respecte l’altre” va dir Visy Zsolt, professor del Departament d’Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Pecs, Hongria .

Per altra banda, segons els arqueòlegs i historiadors, la fortificació dels limes romans, va haver estat influenciada per la idea de la Gran Muralla Xina, encara que les dues grans construccions estiguin geogràficament molt llunyanes entre sí.

 

muralla xinesa

mur d'Adrià

reconstrucció torre de vigilància a Germània

Visy també  va observar moltes semblances entre els limes romans i la gran muralla. Ambdós imperis van desitjar erigir una forta barrera contra els bàrbars i prevenir les seves invasions. Pretenien blindar la frontera. Per aquest fi, la dinastia Han (202 aC-220) va construir una muralla contínua, però Roma va construir un mur només per casos especials. “Era un punt  important en ambdós sistemes la construcció d’un camí militar a la llarga dels limes, així com una fila de torres de vigilància a distàncies regulars. També els  establiments militars i les grans forces són similars en construccions romanes i xineses.” diu Visy Zsolt.

Amb tota aquesta informació, un pot fer-se la pregunta de si tot això és per l’atzar o si hi ha una connexió entres les dues construccions. Què n’opineu? A més, sabeu d’altres sistemes de blindar la frontera semblants als limes romans?

Irena Jagustin Arana , LLATÍ de 4t.

Mamma mia!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XTCT6J2hO9M" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

Quins déus hi heu reconegut? Quins altres referents clàssics hi ha en aquesta pel·lícula? Qui en busca la fitxa tècnica?

Pol Nóbrega 3r de Cultura clàssica

P.D.:
Voleu cantar Mamma mea en llatí?

I en grec antic?

[youtube]https://youtu.be/q5fA6dTnyrE[/youtube]

Atlas

atlas.jpg  El tità Atlas era fill de Jàpet i de la nimfa Climene. Després que els titans s’haguessin posat a la disposició de Zeus i els seus germans, Atlas no va ser fet presoner en el món dels morts com la resta d’ells. Zeus li va infligir un càstig especial que va consistir a carregar amb l’arc del cel sobre les seves espatlles.
Atlas va portar a terme la tasca en el racó més occidental que els grecs coneixien i que se situaria prop de l’estret de Gibraltar. Hèracles va visitar Atlas en un dels seus Dotze Treballs per a recollir les pomes d’or de les Hespèrides. Gaia, la deessa de la terra, li havia donat les pomes a Hera quan es va casar amb Zeus i aquesta al seu torn les hi va lliurar a les Hespèrides, filles de Atlas, perquè les guardessin en un bell jardí que estava protegit pel drac Ladón. Atlas li va posar una condició a la seva visita. Per a evitar-li el problema de lluitar amb el drac, aniria ell mateix fins el jardí mentre Hèracles li sostenia l’arc del firmament.
Afortunadament, Hèracles era prou fort i Atlas va poder arribar al jardí. Quan va tornar amb les pomes, li va suggerir que podria anar ell a lliurar-se-les a Euristeu, cap d’Hèracles, mentre l’heroi seguia sostenint l’arc un poc més.
Hèracles va fingir estar d’acord amb la idea, però va demanar a Atlas que prengués l’arc un moment per a poder posar-se un coixí sobre els seus muscles adolorits. Atlas va accedir i aixì Hèracles va poder fugir amb les pomes.
Ovidi descriu com Perseu, fill de Zeus com Hèracles, va visitar Atlas. Perseu li va demanar passar la nit amb ell i aquell s’hi va negar, recordant un oracle que una vegada li havia dit que un fill de Zeus arribaria per a robar-li les pomes de les seves filles -probablement es referia a Hèracles-. Atlas va amenaçar  Perseu i aquest va utilitzar el cap de Medusa per convertir-lo en muntanya de pedra.

On es troba aquesta muntanya?
Sabríeu dir més paraules en català que derivin d’atles?

Verónica Vega
2n batx A

Qui és l’artífex del cavall de Troia?

troj_horse.jpg

A classe de grec de 2n de batxillerat hem traduït uns textos de La Biblioteca de relats mitològics d’Apol·lodor i un tractava del cavall de Troia. Aquesta n’és la meva traducció:

“Més tard idea la construcció d’un cavall de fusta i la proposa a Epeu que era arquitecte, aquest després d’haver serrat fusta de l’Ida, construeix un cavall buit per dintre, obert pels costats.”

Sabríeu dir-me qui va tenir la idea de contruir un cavall de fusta com a estratagema per a guanyar la guerra de Troia?

Verónica Vega
2n Batx A