Author Archives: vcu1010

La caja de Pandora, de Yesim Ustaoglu

2 Replies
  • Títol: La caja de Pandora
  • Títol original: ‘Pandora’nin kutusu’

Any: 2008
Directora: Yesim Ustaoglu
Estrena: 12 de juny
Intèrprets: Tsilla Chelton, Derya Alabora, Onur Unsal, Osman Sonant
Nacionalitat: Turquia / França / Alemanya / Bèlgica
Durada: 112 minuts

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0BC_41zhSLo[/youtube]

Una pel·lícula turca que s’acaba d’estrenar és La caja de Pandora de Yesim Ustaoglu. Va obtenir la Concha d’Or de l’última edició del Festival de Sant Sebastià i té com a gran al·licient el fantàstic treball de la nonagenària actriu francesa Tsilla Chelton, a la pell d’una malalta d’Alzheimer que oblida les coses nímies però recorda les importants. La seva manca de memòria funciona com a reflex de la falta de memòria de tota una societat  en transició, encarnada per tres germans ja madurs que es veuen obligats a enfrontar-se als seus propis mals i a la desunió familiar: la necessitat de controlar-ho tot, la depressió, la falta d’autoestima o la irresponsabilitat. La caja de Pandora acaba sent el retrat homogeni de tres generacions diferents d’una mateixa família, ja que el nét de la dona malalta hi juga també un paper fonamental: ho té tot però també està tan perdut com la seva àvia.

Què té a veure aquest film amb la mitologia grega?

Isabel Carreras
IES Serra de Marina

Embolic a Can Ferrerons

4 Replies

La Margalida ens va portar a visitar els balnea de Can Ferrerons, uns carrers més amunt del nostre institut,  i ens va demanar de fer una creació personal. Va dir: “Escolteu les pedres, potser us parlen i us expliquen històries de fa dos mil anys!”. Hem trigat en fer la tasca encomanada, però val més tard que mai. Aquesta és la història que les pedres ens van xiuxiuejar:

Som a Can Ferrerons fa uns 2030 anys enrere. L’amo de Can Farrerons és un ric i molt respectat a la zona, té en les seves possessions trenta criats i criades a casa seva i quasi setanta criats repartits per la seva villa. L’amo és solter i es casarà amb la filla de l’amo de la villa del costat, la villa Primilia, però la seva criada està gelosa de que l’amo es casi.

Habitació de l’amo, la criada hi entra per veure si el pot convèncer de que es casi amb ella:

–Serva: Amo no et casis amb aquesta dona!

–Dominus: Tu què et penses que ets?

–Dominus: No ets més que una criada, no tens dret a aconsellar-me.

–Serva: Jo…jo, només volia…

La Serva surt corrent.

Culina

La Serva està desesperada, plora com una magdalena.

Agafa una olla i escalfa aigua amb unes espècies.

–Serva: Vull ser jo la dona de l’amo, aquesta nit vindrà a sopar aquesta dona amb aires de superior.

–Serva Culinae: Dona! No et preocupis, no crec que durin gaire aquests dos, l’amo no té paciència i ella és una egocèntrica creguda, i per conveniència no és gaire gran motiu, els dos tenen diners de sobres i per popularitat estic segura que no l’aguantarà.

–Servus: Demanen gàrum i cargols, doneu-vos pressa!

–Serva Culinae: Ja començo a cuinar.

El menjar ja estava quasi apunt, la Serva es va acostar i va abocar al plat de la seva futura Domina un verí.

El Servus va venir a emportar-se els plats, els va servir.

La Serva estava esperant el moment en què Domina es mengés la primera cullerada de gàrum.

Un crit es va sentir, la Serva estava contentíssima s’havia tret del damunt la futura Domina, va sentir plors i va sortir a veure què havia passat fent veure que no sabia res.

Els ulls de la Serva es van inundar de llàgrimes, havia enverinat el seu Dominus i el Servus. Ai! Ai!…

Marta Gijón González i Eric Sánchez 4rtB llatí

El cargol i el guepard a Cultura Clàssica

20 Replies

030.JPG Guepard i cargol 

En una classe de cultura clàssica, hi trobem moltes varietats d’animals. Doncs bé, jo em centraré en dos d’aquests animals: el lent però eficaç cargol i el ràpid però descuidat guepard. Així que era dilluns, l’hora després del pati, i al entrar a classe el guepard es va asseure a una taula de darrere i va encendre l’ordinador. Quan el va haver encès va connectar-se al seu fotolog i va pensar: <<A casa, demà, ja comentaré els escrits del bloc, però ara em relaxaré una mica, perquè com que sóc tan ràpid, segur que no em costa més de deu minuts>>. A l’altra punta de la classe el cargol, lentament, va encendre la seva computadora, es va acomodar a la cadira i va prémer el botó que encenia l’ordinador. Quan va haver accionat la pantalla, va anar a El Fil de les Clàssiques i va començar a treballar. Ara llegia això, ara comentava allò…Al final de la classe havia pogut llegir i comentar dos escrits i havia començat un test del moodle, en canvi, el guepard només havia agregat al messenger quatre amics i comentat el fotolog de setze persones que no coneixia gairebé. Durant el trimestre, cada dia va anar així, i cada cop que el guepard intentava fer alguna cosa, se’n desprenia i anava acumulant feina a casa. El cargol, per altra banda, ja havia quasi enllestit totes les feines i durant les altres hores a casa podia dedicar-se a disfrutar amb altres coses que ell volgués. Al final del trimestre, la professora va guardonar el cargol amb un excel·lent per la seva feina i la seva bona coordinació, en canvi, el guepard es va endur un suspès, perquè no havia fet res de res.

En quina faula d’Isop creieu que m’he inspirat?

Maria Salat

Cultura Clàssica 3r

Ètims llatins i grecs a “Àngels i dimonis”

12 Replies

critica-angeles-y-demonios.jpg 

Aquest passat divendres 15 de Maig es va estrenar la nova pel·lícula “Angels and demons” dirigida per Ron Howard (i basada en el llibre amb el mateix nom de Dan Brown, publicada per primer cop el 2000, abans que “The Da Vinci code”). En ella parlen sobre l’antimatèria, conspiracions, venjança i del Vaticà. Podem suposar que és degut a aquest últim tema que surtin tantes paraules i frases llatines i també algunes gregues.

Podríeu ajudar-me a saber què signifiquen i si són gregues o llatines? Algunes estan escrites en castellà.

ILLUMINATI

MEA CULPA

CÓNCLAVE

DIAGRAMA

FILIGRANA

ÓCULO

OBELISCO

MORS AD CAELOS

POST-MORTEM

AERONÁUTICA

També us poso el tràiler, però us he de dir que si heu llegit el llibre la pel·lícula us decebrà, al menys això és el que em va passar a mi i a altra gent:

Si voleu saber-ne més, podeu anar a Notas de cine. També he trobat un article de El País, on ens parlen sobre la polèmica de l’estrena de la pel·lícula a Roma. Espero que trobeu les paraules, sort!

Coty Ledesma 4rt de llatí

Tot llegint Sèneca

5 Replies

La meva mare s’està llegint un llibre de Sèneca, Cartas a Lucilio. I em va preguntar una frase en llatí que no sabia traduir-la:

<<Otium sine litteris mors est et hominis vivi sepultura>>

-Què vol dir?

-Qui era Sèneca? Va ser un personatge important? Ho és ara?

-En els seus llibres, quina era la seva finalitat? A què es dedicava? Les obres de Sèneca potden ser avui llibres d’autoajuda?

Busqueu informació sobre aquest personatge que a mi m’ha semblat molt interessant!! Hem publicat algun article sobre Sèneca a Aracne fila i fila o a El Fil de les Clàssiques?

Alba Aguilera 4t de llatí

Quien quiere ser millonario i els romans

13 Replies

Sabíeu que fins i tot en els jocs de la Nintendo DS hi ha preguntes sobre els romans?  Doncs sí i aquí us deixo una foto que vaig fer a una de les preguntes del joc Quien quiere ser millonario:

 fotos-de-latin-de-quiien-quire-ser-millonario.JPG

Sabeu el mite d’aquest personatge?

I aquí deixo una altra pregunta, a veure si la sabeu:

fotos-de-latin-de-quiien-quire-ser-millonario-2.JPG

Com era aquesta colonia romana? Sabeu perquè es deia Sulpicia? Quins emperadors hi va haver?

Mireu com és una de les seves parts:

 

 

Sabeu què és?

Laia Martín 4rt LLatí

La Caiguda de l’Imperi romà

14 Replies

Viena. Any 180 D. de C. les tropes de Marc Aureli s’allotgen en els voltants al Danuvi. L’emperador i el seu consell Timonedes reben els reis i procònsols de l’imperi amb la finalitat d’anunciar-los que delegarà el poder en el General Livio i no en el seu fill Còmode. Marc Aureli mor enverinat i Livi renuncia el càrrec a favor del seu amic Còmode, qui li encomana la defensa de l’imperi davant la mirada disgustada de Lucilla, l’altra filla de Marc Aureli, qui haurà de casar-se amb el Rei de Síria (Sohamus) per a controlar els enemics de l’Est.

Livio amb ajuda de Timonedes convenç el cap dels bàrbars (Ballomar) per a acceptar la ciutadania romana. En el Senat es vota a favor de la pau romana, desencadenant la ira de l’emperador, qui accepta obligat i envia  Livio a la frontera aquest, i a Lucilla a Síria, país al que Còmode ha sotmès a una forta pressió fiscal.
Lucilla i Sohamus es rebel·len contra l’Imperi. Còmode torna a cridar Livio per a sufocar la rebel·lió. Sohamus mor en la batalla. Còmode proposa a Livio governar junts en canvi de que crucifiqués els revoltats derrotats. Aquest es nega. L’emperador mana assassinar els bàrbars. Timonedes mor en l’assalt. Livio és empressonat i els seus amics el traïxen a canvi d’or. Còmode ofereix a Livio l’oportunitat de salvar la seva vida en un improvisat quadrilàter. Livio ho venç. El poble l’aclama com emperador, però aquest declina l’oferta, furiós per la negligència d’un senat i una ciutadania doblegada als designis del fill de Marc Aureli.

No sabem si heu vist aquesta pel·lícula, però estem segures que el seu argument us recorda una altra pel·lícula de romans. Quina?  

I si l’heu vista, quines són les causes de la caiguda de l’imperi romà segons la pel·lícula d’Antonny Mann? Difereixen de les reals?

Laia Martín i Erica Rossi 4rt ESO Llatí

Mulan i els romans

13 Replies

L’any 100 abans de Crist els xinesos van  inaugurar la ruta de la seda, un camí de 6.000 quilòmetres utilitzat per comerciar amb l’ imperi Romà. Aquest comerç de la seda va començar durant el regnat d’August. El comerç va  esdevenir intens, no només per la ruta de seda, sinó també pel mar. El comandant xinès Ban Chao va conduir el seu exèrcit fins al Mar Caspi  el segle I dC i a més va enviar una delegació a l’oest per aconseguir informació sobre Roma (Daqin en xinès).

La distància i el gran número de gents diverses i de cultures a Àsia Central van fer quasi impossible qualsevol connexió entre els dos antic imperis, el romà i el xinès. En tot cas, el desafiament de cobrir grans distàncies i contemplar terres van excitar a la gent del passat.

                                                                               

 “De fet, cadascú podria haver obtingut més informació sobre l’altre precisament en l’ època en que un o l’altre adquiria major poder i podia començar a fer plans respecte l’altre” va dir Visy Zsolt, professor del Departament d’Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Pecs, Hongria .

Per altra banda, segons els arqueòlegs i historiadors, la fortificació dels limes romans, va haver estat influenciada per la idea de la Gran Muralla Xina, encara que les dues grans construccions estiguin geogràficament molt llunyanes entre sí.

 

muralla xinesa

mur d'Adrià

reconstrucció torre de vigilància a Germània

Visy també  va observar moltes semblances entre els limes romans i la gran muralla. Ambdós imperis van desitjar erigir una forta barrera contra els bàrbars i prevenir les seves invasions. Pretenien blindar la frontera. Per aquest fi, la dinastia Han (202 aC-220) va construir una muralla contínua, però Roma va construir un mur només per casos especials. “Era un punt  important en ambdós sistemes la construcció d’un camí militar a la llarga dels limes, així com una fila de torres de vigilància a distàncies regulars. També els  establiments militars i les grans forces són similars en construccions romanes i xineses.” diu Visy Zsolt.

Amb tota aquesta informació, un pot fer-se la pregunta de si tot això és per l’atzar o si hi ha una connexió entres les dues construccions. Què n’opineu? A més, sabeu d’altres sistemes de blindar la frontera semblants als limes romans?

Irena Jagustin Arana , LLATÍ de 4t.