Fa tan sols uns dies que vaig acabar de llegir-me el recull de contes “Los girasoles ciegos” de l’escriptor Alberto Méndez. Aquest llibre, publicat per l’editorial Anagrama l’any 2004, tracta un tema delicat: la postguerra espanyola. Tot i així, l’autor tracta el tema amb contundència, per tal de deixar clar que aquest és un episodi de la nostra història que no hem d’oblidar. L’obra es basa en quatre relats situats temporalment en els anys més durs de la postguerra: entre l’any 1939 i 1942. Tots els relats es presenten amb una aparent independència l’un de l’altre, però es troben hàbilment relacionats entre ells.
[Portada de la 21ª edició de “Los girasoles ciegos”. Font: losefectossecundarios.wordpress.com]
Jo em centraré en el quart i últim relat, titulat “Cuarta derrota: 1942” o “Los girasoles ciegos”, del qual s’ha fet una posterior pel·lícula amb el mateix títol que potser alguns de vosaltres heu vist, estrenada l’any 2008 i dirigida per José Luis Cuerda. Aquesta història, que tanca el llibre, narra la història d’un home, en Ricardo, que viu amagat dins un armari de casa mentre la seva dona i el seu fill el protegeixen en silenci, ja que les seves idees polítiques no són acceptades pel règim franquista. Paral·lelament, hi ha un altre narrador, un diaca (un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l’orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe) anomenat Salvador i professor del fill de la família protagonista, que exposa les impressions que li causa el seu alumne i en definitiva, totes les seves sospites i pensaments.
Aquest personatge utilitza, al llarg de tot el relat, un gran nombre de llatinismes per expressar-se, completaments integrats en el seu monòleg. Mirant crítiques i comentaris per Internet sobre l’obra, moltíssima gent opina que hi ha molts llatinismes que no s’entenen i dificulten la lectura. És una avantatge, doncs, tenir coneixement d’aquesta llengua quan en alguna obra literària ens apareguin. Aquí us els deixo escrits.
-
…he sido derrotado y por ello me siento sicut nubes…, quasi fluctus…, velut umbra, como una sombra fugitiva. (pàg.105)
-
Bienaventurados los justos, quoniam et ipsi saturabuntur, porque serán hartos. (pàg.106)
-
Ellos pretendieron alterar el orden de las cosas, modificar los deignios del Señor, ignorando que non est potestas nisi a Deo… (pàg.107)
-
…porque necesitaba despertar su inquietud bobalicona: “Numera stellas, si potes”, les decía para que se sintieran minúsculos, ínfimos, vasallos. (pàg.107)
-
…usted y los míos sólo hubieran podido decir de mí lo mismo que el Padre pudo decir del Hijo: Oblatus est quia ipse voluit. (pàg.111)
-
Elena era y es la madre de Lorenzo. Voluntas bona, amor bonus; voluntas mala, amor malus. (pàg.115)
-
…si Dios había querido dotar al hombre de una compañera semejante a su primera criatura, adjutorium simili sibi, era también Su Voluntad que yo sintiera la complacencia que sentía. (pàg.118)
-
…aún hoy, cuando los hechos inexorables extinxerunt impetum ignis, han apagado el vigor del fuego, sigo sobrecogiéndome al recordar la cadencia de su caminar pausado. (pàg.134)
-
«Porque ellos serán hartos», pensó, y, casi sin advertirlo, cruzó aquel patio mascullando: ¡Saturabuntur! (pàg.137)
-
Y mi alma emprendió un camino sola sub nocte per umbram, ¿recuerda?, abandonada en la oscuridad de una noche que yo desconocía. (pàg.147)
-
Sine sanguinis effussione, non fit remissio, es cierto, no hay perdón si no se derrama sangre. (pàg.152)
-
Por eso me alineé con los que conquistaron imperios, con los que taparon la boca a los leones, obturaverunt ora leonum, con los que escaparon al filo de la espada, effugerunt aciem gladii. (pàg.152)
-
…tuve en mi mano el arma para castigar a los que, desoyendo la voluntad de Dios, se patriam inquirere, todavía buscan patria. (pàg.152)
[Les pàgines citades corresponen a 21ª edició d'”Anagrama, Narrativas hispánicas”, de l’any 2008]
Alberto Méndez, madrileny nascut a l’any 1941, va morir l’any 2004, deixant tan sols un primer i únic llibre publicat, sense amb prou feines assaborir l’èxit que després de la seva mort tindria la seva obra “Los girasoles ciegos”. Aquest va guanyar el I Premi Setenil al millor llibre de contes i, pòstumament, al 2005, el Premi de la Crítica i el Nacional de Narrativa, quedant així consagrat com un clàssic contemporani. A més, està traduït a diferents llengües.
[Alberto Méndez. Font: elpais.com]
Bé, ja heu comprovat l’important participació del llatí en aquest relat. Ara, m’ajudeu a traduir aquestes citacions? Creieu que es troben ben integrades i són usades correctament?
Aquesta és una prova més de la nostra connexió amb el món clàssic. La narració d’uns fets contemporanis amb l’ús de la nostra llengua mare, què en penseu? Us animeu a llegir el llibre? 🙂
Sara Cañizares
2n de batxillerat
Sara, jo no sé què en pensaran els companys, però a mi m’has convençut. No he llegit aquesta obra, però serà la meva propera lectura després de la novetat de Ma Carme Roca, “Escollida dels déus”, novel·la històrica ambientada a Empúries, que m’han regalat per Sant Jordi.
Alumnes, a part de demostrar els vostres coneixements de llatí comentant l’estuctura d’aquestes expressions llatines i traduint-les literalment, us animo que les contextualitzeu i busqueu a l’obra i l’autor a què pertanyen.
Segur, Sara, que després de llegir el teu fantàstic apunt es llegiran Los girasoles ciegos!
Ave!
La Sara sempre tan aplicada jejeje.
Doncs intentaré treure el significat d’aquests llatinismes:
1. “sicut nubes…, quasi fluctus…, velut umbra”: literalment vol dir; com un núvol de…, com una onada de…, com una ombra. Penso que està ben utilitzat pel significat que té i per el que vol dir.
2. “quoniam et ipsi saturabuntur”: se que es un fragment de la Biblia crec però no sé que vol dir i no trobo el significat.
3. “non est potestas nisi a Deo”: literalment vol dir que no hi ha poder que no sigui de Déu. I penso que també està ben utilitzada.
4. “Numera stellas, si potes”: literalment vol dir; compta les estrelles, si pots. Per variar penso que està ben utilitzat pel seu significat.
5. “Oblatus est quia ipse voluit”: literalment vol dir; se li va oferir ja que era la seva pròpia voluntat.
6. “Voluntas bona, amor bonus; voluntas mala, amor malus”: literalment vol dir; voluntat bona, amor bo; voluntat dolenta, amor dolent. No se si això està ben utilitzat perquè no li trobo sentit a la frase anterior a aquesta.
7. “adjutorium simili sibi”: literalment vol dir; ajuda idònea per a ell. També penso que està ben utilitzada.
8. “extinxerunt impetum ignis”: no sé que vol dir i no trobo el significat.
9. “Saturabuntur”: literalment vol dir que s’omple. Potser no te aquest significa en aquesta frase.
10. “sub nocte per umbram”: aquesta frase tampoc se que vol dir.
Aquí m’he quedat perquè ja no trobo més significats.
Vale!! 🙂
es la mejor
la mejor redactora que he tenido la suerte de ver en mucho tiempo, tiene mucho talento
Ave!!
La Sara és la nostra lectora i escritora per excel·lència, quan es faci famosa espero que se’n recordi de nosaltres, els seus companys de l’Albèniz!
El llibre sembla interessant pel que dius Sara perquè, encara que aquest tema no m’apassioni en excés, sembla ser una gran història de la qual n’aprendríem més sobre la posguerra espanyola. Però la veritat és que no és la meva afició llegir llibres i a més, aquest final de curs és molt dur i no tenim tens de gairebé res… espero que s’acabi ja i tot vagi bé per a tots!
Vale!
Miguel, soy profesora de Sara y comparto tu entusiasmo en relación a su potencial creativo. Veo que tiene mucha suerte de tener amigos que la animen y sigan su obra. Bienvenido a nuestro bloc, te agradecemos que nos visites desde tierras andaluzas y que, con ayuda de la autora, hayas comprendido su texto en catalán.
Si te animas, nos encantaria saber tu opinión sobre el libro “Los girasoles ciegos” o su versión cinematográfica. Ya ves que Sara nos ha convencido para leerlo.
Si aquest llibre està ple de llatinismes és perque ha de ser molt i molt bo! jaja Estic segur que els de mates no s’enterarien de res!
Com sempre la Sara fent aquest tipus d’articles que són tant i tant interessants.. pero una cosa d’on tens temps per fer tots el poemes de Sant Jordi, llegir aquest llibre (+ 5 horas con Mario i les Ramones, tindre vida social i els estudis? Ja tinc llibre per les vacanses!
Ave!!
No hi ha res millor que tenir fans per tota Espanya i més a Andalusia, terra a la qual li tinc un especial apreci..
Molt bon article Sara, una vegada més hem pogut comprovar la teva predilecció i adoració a la lectura, fet que fa que mai perdis el temps ja que crea cultura en les persones.
– “quoniam et ipsi saturabuntur”: “Bienaventurados los que padecen hambre y sed de justicia porque serán saciados” Mateo 5:6 ; crec que està molt ben utilitzada aquesta expressió perquè comença la frase amb la traducció i queda molt lligada.
– “sub nocte per umbram”: Virgili, La Eneida: “anaven obscurs sota la solitària nit per l’ombra”
– “obturaverunt ora leonum, effugerunt aciem gladii.” “escaparon al filo de la espada”, San Pablo a los Hebreos 11:34
No m’ha donat temps a més.
valee
Llegint l’argument sembla un bon llibre. M’ha cridat l’atenció, potser quan acabi de llegir-me els llibres obligatoris m’ho penso.
Respecte als llatinismes i expressions llatines emprats pel personatge de la novela, m’agradaria dir que és interessant veure com el narrador és capaz d’introduïr en el discurs una sèrie de llatinismes, que a més mai havia escoltat, ja que no són cap de la llista que ens hem de saber i fer-los tant seus.
El primer,“sicut nubes…, quasi fluctus…, velut umbra” com a dit l’Anna, significa com un núvol de…, com una onada de…, com una ombra. Són frases juxtaposades per comes, però no hi ha cap verb i per la traducció semblen comparatives. El significat és per tant 100% acorde amb el discurs del personatge. A més cal dit que és el que continua del llatinisme “tempus fugit”
El segon, “quoniam et ipsi saturabuntur”, com diu l’Anna pertany a la Bíblia. La frase completa és: “Beati qui esuriunt et sitiunt iustitiam, quoniam ipsi saturabuntur.” , Més o menys vol dir: Ditxosos els que volen i es proposen la justícia, aquests que serán saciats. Sabent això, la introducció d’aquesta frase llatina dins el parlament del personatge és completament correcte.
Ave!
Gràcies a tots aquells que m’heu ajudat a traduïr i entendre millor aquestes citacions en llatí! Si el llegiu finlament, no dubteu en compartir una crítica literaria amb mi! 🙂
I Marc, el temps el trec d’on puc, com tothom! hahaha Però s’ha de reconèixer que quan una cosa t’agrada, en treus temps d’on sigui, i penso que són unes hores molt ben invertides!
Parlant de “les Ramones”, Marc, que et deus referir a “Ramona, adéu” de Montserrat Roig, m’he fixat que també utilitza molts llatinismes! Ja havíem comentat que a “Cinco horas con Mario” de Miguel Delibes en sortia algún, i de nou en la literatura catalana també. Per exemple: “Ora pro nobis”, “foederis arca”, “stella matutina”, i molts més!
Ja sé que ara estem molt agobiats amb els exàmens finals però estic segura que més endavant, quan trobem expressions llatines en llibres de lectura, agrairem haver estudiat llatí i poder entendre-ho tot bé!
Sara, aquest article ha estat una font d’inspiració per al nostre recull de llatinismes i aforismes llatins “Llatinismes in situ”. Ja tenim, per exemple, Non est potestas nisi a Deo.
Salve Sara!!!
Després d’un any i mig gairebé de la teva publicació, alguns encara aprofitem els teus articles per elaborar-nos d’altres en el nostre nou projecte de llatinismes i aforismes llatins “Llatinismes in situ”, com bé ha dit la Teresa, alguns ja són publicats. Bé, jo et convido a fer-li una ullada al meu: https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-sub-nocte-per-umbram
Gràcies per l’article ja que m’ha servit de font pel meu i ànims per continuar elaborant-ne!
😀
Salvete Sara!
Encara que ja fa temps de la teva publicació, algunes persones, com jo, hem pogut realitzar el nostre nou treball sobre llatinismes apartir dels teus articles. Bueno, doncs jo et deixo l’enllaç del meu llatinisme, perquè li facis un cop d’ull: https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-numera-stellas-si-potes
Gràcies, els teus articles m’han servit de molt.