Una vegada més, comparteixo amb vosaltres les meves lectures. La Teresa ja ens té acostumats amb les seves recomanacions a Lectures d’estiu, i aquest any em satisfà ser jo qui comenci les lectures estiuenques. Ja  que el curs ha arribat a la seva fi, aprofito per recomanar-vos aquesta novel·la d’aventures (entre moltes altres coses) de X.R. Trigo: El somni de Tàrraco. Val a dir que aquest llibre va ser triat pel mateix seminari de llatí del nostre institut Albéniz pels premis de Sant Jordi de l’any 2010, fet que encara m’ajuda més a convèncer-vos que no té pèrdua.

L’autor. [Font: aldia.cat]

Xulio Ricardo Trigo, nascut a Betanzos (A Coruña) l’any 1959, ha publicat llibres de poesia i una desena de novel·les, entre les quals destaquen La passió d’Alexandra, Els secrets de la reina o El somni de Tàrraco, entre d’altres. Ha guanyat el premi Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal, el Miquel de Palol i el Joanot Martorell, i altres.
És un col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i ha treballat a El Temps, Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia. Des de l’any 1993 es dedica a escriure, alhora que col·labora a la premsa i manté a la xarxa el bloc «El violinista celest», sobre temes de literatura i art, amb articles molt interessants (us recomano que hi feu una ullada, esmenta molts llibres i molts autors. Recordeu,  per exemple, alumnes de l’Albéniz, els poemes treballats d’Anna Akhmàtova el curs passat amb el nostre estimat professor Eugenio?). Com a traductor ha fet versions d’autors gallecs i portuguesos al català. El 2005 es trasllada a la ciutat de Tarragona, on és sotsdirector de l’Escola de Lletres.

[Font: totdocoleccion]

“Som a l’any 27 abans de Crist. Mentre l’exèrcit romà lluita per aconseguir la pacificació dels pobles del nord d’Ibèria, l’emperador Octavi August s’instal·la a Tàrraco, des d’on exerceix el poder i administra tot l’Imperi.
L’acollidora ciutat, bressol de mar i terra d’oliveres, aviat veu trastocat el seu ritme tranquil quotidià. Al tràfec d’obres ordenades per l’emperador per tal de convertir-la en la població més esplendorosa de la Mediterrània, s’hi afegeixen les vils conspiracions provocades per les ànsies de riquesa i poder.”

[Fragment extret de la contraportada]

En voleu saber més? Aquest fragment és un petit tast per animar-vos a endinsar-vos dins d’aquesta increïble novel·la històrica, que se situa a la Tàrraco romana, però també passa per Ilerda i Bètulo!
Tot comença amb una mort, la del governador de la ciutat, Manni; un assassinat a sang freda per tal d’assolir poder al recent començat Imperi romà d’Octavi August. Sul·la, un jove romà, té la mala sort de ser a l’escenari del crim en un mal moment, i és acusat de l’assassinat. A partir d’aquí, es crea tot un embolic de secrets, misteris, morts, i sobretot, ambició: molta ambició de poder i diners (no trobeu una certa semblança amb l’actualitat?). L’autor juga amb la narració, ja que per una part -la major part de la novel·la- està escrita en tercera persona a partir d’un narrador omniscient, però també fa salts fins a l’any 44dC, on Perthus, un vell metge, amb un monòleg interior, va rebel·lant secrets que són clau per entendre el misteri que envolta la mort del governador.

Gràcies als diferents personatges de la novel·la, de diferents procedències i classes socials (des d’esclaus, passant per comerciants, un llibreter o un professor, fins a senadors de Roma o la mateixa dona de l’emperador) el lector es fa una idea de com era la convivència a Tàrraco i de com vivia la gent, però sobretot de com era la vida al voltant del poder polític, i de com aquest podia ser arrabassat -i també atorgat- en un tres i no res.

Bé, no us desvetllaré gaires secrets ni faré excés de detalls, per si us llegiu la novel·la. Recordeu la sortida a Tarragona que vam fer quan érem a 1r de batxillerat? Vam aprendre moltes coses, i tots vam quedar meravellats per l’increïble amfiteatre al costat del mar, però, oi que era una mica difícil imaginar-se l’esplendor de la Tàrraco romana? Doncs si voleu sentir-ho -i, perquè no? veure-ho en la imaginació- nos us esteu d’endinsar-vos en el mapa de Tàrraco i veure els carrers, la gent i sentir les olors i els sorolls de la ciutat.

[De l’article “Ad Tarraconem“]

El que més m’ha agradat com a lectora ha sigut comprovar que el bagatge adquirit durant aquests darrers tres anys d’estudi del llatí m’ha servit, i molt, per entendre bé la novel·la i, per tant, no perdre’m cap detall. Així doncs, he pogut anar més enllà del que surt escrit a les pàgines del llibre. Coneixements com saber la història de la ciutat…

• “Dos segles enrere, quan l’havien fundat els Escipions, en la seva recerca d’un indret més avançat que Empúries per combatre els cartaginesos, Tàrraco havia viscut èpoques molt diverses. Ara, amb l’estada d’Octavi August (…) la ciutat s’havia convertit en la base d’operacions de les campanyes contra els pobles càntabres i àsturs del nord d’Hispània, i havia rebut un impuls ben significatiu en la seva vida quotidiana.” (op. cit, pàg.15)

…o les parts d’una domus romana o l’estructura de la mateixa Tàrraco…

• “Si seguies l’estela de la muralla, anaves descendint pel petit turó fins que la salabror anunciava la proximitat dels molls. L’habitatge dels Likinos es trobava poc abans d’arribar-hi; una domus relativament petita envoltada de cases més modestes, les insulae, con es concentrava la població en pisos llòbrecs i pudents.” (op. cit, pàg.15)
• “L’Ariadna, neguitosa per la claror de la lluna que li arribava a través de l’atrium, s’havia quedat una estona al jardí. Davant del lararium, havia exigit als déus protectors que tinguessin cura del jove.” (op. cit, pàg.23)

… fins i tot conèixer autors clàssics! Segur que sabeu per què el personatge Perthus diu això de Plaute 😀 :

• “La idea de veure una obra de Plaute no és que m’entusiasmi. M’agrada la riquesa del seu llenguatge, però no suporto bé els seus acudits obscens, com rebaixa el seu talent per satisfer les ànsies de farsa dels espectadors. Però tinc ganes de sentir una altra vegada el brogit del teatre, d’admirar els decorats de l’escenari i jutjar les interpretacions dels actors.” (op. cit, pàg.265)

Bé, seria gairebé impossible posar tots els exemples, però espero que us hàgiu fet una idea de com és El somni de Tàrraco, el somni de trobar esperances i una vida plena a les terres de la Tarragona romana, però tacada per l’ambició de poder. Sota la novel·la s’amaga una profunda documentació de X.R.Trigo, que és la base per construir la història d’aquesta i que sigui versemblant, i realment ho ha aconseguit amb escreix.

M’acomiado del bloc com a alumna de 2n de batxillerat, perquè ara ja seré ex-alumna! Espero que us hagi agradat l’article i que, si llegiu la novel·la, compartiu les vostres opinions.

Molt bon estiu a tothom!

Sara Cañizares
2n de batxillerat
Llatí