Author Archives: regrag.chorouk

Les dones: rapte, violació i esclavatge

Ens proposem d’exposar  un article, que realment és esfereïdor i molt impactant. Després de veure un vídeo del programa 30 minuts de TV3 Fugir de l’Estat Islàmic del documentalista Edward Watts, hem volgut compartir amb vosaltres aquest escrit, el cap i a la fi, volem denunciar un esdeveniment terrible: el més gran segrest de dones que s’ha produït en el segle XXI i comparar-lo amb els raptes de dones en l’antiguitat.

L’ Estat Islàmic és una organització, un grup armat islamista que opera a Síria i a l’Iraq. On segresten instintivament dones, àvies i nenes, més de quatre milions, per després fer-ne d’elles esclaves, sense el dret d’opinió i llibertat, i un 80% són violades.  Aquestes dones presoneres d’ Estat Islàmic pateixen una doble o triple repressió, és a dir, una delimitació, on moltes dones han estat segrestades i esclavitzades pels milicians “jihadistes”.

Fugir de l’Estat Islàmic, 30 minuts TV3 #FugirEITV3

Es tracta d’un reportatge a una xarxa secreta que intenta alliberar aquestes dones que es troben en la Racca. Aquestes xarxes intenten infiltrar-se dintre de l’Estat Islàmic per aconseguir gravar imatges en secret mai vistes. Són un grup clandestí que arrisca la vida dels seus integrants per tractar de rescatar tantes dones com pot. En aquest documental, hi  podem veure alguns dels testimonis d’aquelles que han aconseguit fugir. Són declaracions terribles que fan les fugitives, realment generen una commoció i al mateix temps una gran ràbia. Aquest vídeo és un relat que té com a fil conductor a partir del testimoni de Khalil al-Dakhi d’una petita gran història de coratge davant l’incivisme i la barbàrie.

L’Estat Islàmic que segresta les dones amb total immunitat, a diferència dels romans que tractaren bé a les dones sabines, maltracta i viola les segrestades, les empresona  i, a més,   pot arribar a un cert masclisme indignant, fins el punt d’obligar les dones a tapar-se els ulls fins i tot al carrer. De la mateixa manera que tampoc poden sortir soles, han d’anar obligatòriament acompanyades dels seus marits. Han de vestir sempre una túnica amb més d’una capa per no emmarcar la figura corporal. A més a més,  no poden alçar la veu, ni posar-se perfum. Obliguen  fins i tot  les nenes a portar el vel o les túniques. Els més petits descrivien els territoris de l’Estat Islàmic com “la ciutat negra i fosca”.

 L’Estat Islàmic ha instituït mercats, on es venen i es compren dones. Moltes d’aquestes dones se suïcidaven per evitar ser serfs. El destí de qualsevol que intenta matar-se és ser menjada pels gossos.

A totes dues ens ha impactat molt aquest document, quina pena! quina gran dissort! quina atrocitat! quina fatalitat la societat en la qual vivim! Sincerament les dones tenim mala sort, personalment creiem que mai no s’aconseguirà la igualtat de gènere, és un somni molt difícil d’aconseguir. Cal insistir i recordar a molts estats que la IGUALTAT és treball de tota la societat.

El rapte de les Sabines de Christoph Fesel, 1801

Què passava en temps dels grecs i dels romans amb les captives de guerra? i en la mitologia? Quins raptes de dones coneixeu? Superen la bestialitat dels greuges infringits a les dones per l’Estat Islàmic en el segle XXI?

Chorouk Regrag i Laia Arcas

1r de Batxillerat Humanístic,

Les vies romanes a la Gàl·lia

Molt abans de l’època romana van existir en tots els pobles vies de comunicació que responien a necessitats militars, religioses i comercials; però la superioritat dels romans en aquesta matèria va ser incontestable i la xarxa de les vies romanes pren força a partir de la República i la via més antiga és la Via Appia que data de l’any 312 aC.. Mentre que els grecs no havien atès res més que a la bellesa del lloc, a la fortalesa de la posició, a la proximitat dels ports …, els romans es van aplicar sobretot, a executar el que els grecs havien descuidat, és a dir, a construir calçades (vid. Itàlia, Britànnia, Hispània,…), aqüeductes, desguassos… per tot l’Imperi.
A la Gàl·lia, la via Domitia va ser, entre d’altres, una de les principals vies més famoses de l’Imperi.

  • Quina era la via més important de la Gallia? Actualment segueix sent la mateixa?
  • Esmenta dues vies que es comuniquen amb Alemanya (Germania).
  • A Massalia (l’actual Marsella) es comercialitzava molt, quines eren les principals vies que s’hi connectaven per transportar les mercaderies?

 

                                                                                                                  Chorouk Regrag 1r Batx. Humanístic

Geografia de Grècia (els 10 llocs més turístics de Grècia)

Grècia (nom oficial: Ελληνική Δημοκρατία, /Ellinikí Dimokratia/) és un estat d’Europa meridional, membre de la Unió Europea (UE) situat a l’extrem sud de la Península Balcànica, al litoral del Mar Mediterrani. Limita amb el mar Egeu, el mar Jònic i la Mediterrània. Grècia fa frontera per terra amb Albània, Macedònia, Bulgària i Turquia. Per mar fa frontera amb Itàlia, Turquia i Albània.

Aquí us deixem el nostre ThingLink dels deu punts turístics més populars de Grècia i que ens agradaria conèixer in situ.

                                         1r de Batx.  Humanístic Chorouk Regrag i Laia Arcas

Ikariam, un videojoc ambientat en l’antiga Grècia

He proposat d’exposar Ikariam, un videojoc d’estratègia en temps real en línia que es pot jugar de forma gratuïta i multijugadora distribuït per Gameforge (és una empresa alemanya editora de videojocs en navegador, els quals tenen una versió gratuïta bàsica). Està ambientat a l’antiga Grècia i consisteix a gestionar una polis, amb les seves successives colònies, perquè creixi i domini els rivals. El seu mecanisme de joc és similar al Travian o The Settlers entre d’altres.

 

El jugador controla una ciutat des d’una illa grega, on pot invertir en recursos, construir edificis i investigar en tecnologia per millorar les tropes o aconseguir la felicitat dels seus habitants. També pot aliar-se amb altres jugadors per intercanviar mercaderies o defensar-se d’atacs enemics. L’objectiu és acumular capital per ampliar la seva ciutat.

El joc consisteix en un món virtual de molts arxipèlags que recorda al Mar Egeu. Cada arxipèlag té vuit illes (inicialment amb deu polis, i amb un màxim de 16 i els 6 terrenys lliures es colonitzen) amb vuit meravelles diferents cadascuna. En cada illa hi ha una meravella dedicada a una dea o déu perquè aquesta dea o déu beneeixi l’illa:

La farga d’Hefest, el temple de Gea, el jardí de Dionís, el temple d’Atena, el temple a Hermes, la fortalesa de Llauris, el temple de Posidó i el Colós.

Cada illa posseeix una bosc per a l’obtenció de fusta i una explotació d’una altra de les quatre matèries que es poden explotar en el joc: vi, marbre, cristall o sofre. De tal manera que els jugadors de les vuit illes han de comerciar amb les altres illes per a poder proveir-se dels tres materials que els hi falta.

Curiosament aquest joc té diferent formes de govern:

Una modificació recent permet canviar el tipus de govern que vulgui emprar cada jugador, cada tipus de govern té una sèrie d’avantatges i desavantatges. Aquí us deixo alguns tipus de governació:

– Ikacràcia: el govern d’un benèvol líder insular.

– Anarquia: quan s’ordena un canvi de govern hi ha un període d’anarquia, la corrupció augmenta un 25% a totes les ciutats, els vaixells tornen a les ciutats d’on han sortit, s’anul·len els atacs, no es poden donar ordres…

– Aristocràcia: el govern dels nobles, és a dir, d’un grup el·litista.

– Democràcia: el govern del poble.

– Dictadura: el govern d’un líder, és a dir, d’una sola persona.

– Monocràcia: el govern de la llei; fins i tot als propis líders els hi resulta difícil modificar les lleis.

– Oligarquia: el govern d’uns pocs, concretament les riques famílies de mercaderes.

– Teocràcia: el govern dels sacerdots.

Per a jugar IKARIAM

Bé doncs, us incito a que proveu de jugar-hi. Personalment penso que és una manera útil d’aprendre, a més us podreu divertir. És un joc educatiu bastant interessant, és genial que estigui ambientat en l’antiga Grècia! Hi jugueu?

Per cert, per què creieu que té aquest nom? A qui us recorda? Per què?

Chorouk Regrag
1r Batx. Grec