Sabeu què és això? Sabeu què hi diu? On ho podeu trobar? Per què?… Doncs si voleu ajut, aquí el trobareu.
Martin T.
Sabeu què és això? Sabeu què hi diu? On ho podeu trobar? Per què?… Doncs si voleu ajut, aquí el trobareu.
Martin T.
Wiquipèdia
A continuació, faré el resum del comentari de l’obra de “Les tres Gràcies” de Rubens, que vam poder visitar els alumnes de 2n de batxillerat al viatge que hem fet a Madrid, concretament al Museu del Prado:
Aquesta obra va estar feta per Rubens al 1636-38 a oli sobre fusta, les seves mesures són 221×181, és exposada al “Museo del Prado”. Rubens es caracteritza principalment perquè les seves obres solen ser de composició oberta i dinàmica, on predominen les línies diagonals; els personatges solen ser corpulents, sensuals i amb formes arrodonides; la gamma cromàtica que utilitza és molt variada amb colors càlids i brillants, amb pinzellades lliures que permeten la intuició de transparències; Rubens fa ús d’una rica imaginació afavorida pel seu domini de la tècnica a l’oli.
Concretament, la composició de l’obra de les tres Gràcies no és de les més obertes de Rubens, ja que els paisatges i els elements naturals serveixen com a escenari. L’horitzó baix recrea la profunditat del paisatge i el modelat de les figures gràcies a la llum i la tonalitat clara dels coloms. El modelat de les figures també es veu afavorit pel dibuix segur i energètic característic de Rubens, però la amplitud de la gamma cromàtica hi té molta més rellevància tot i que aquí és més suau i de menor riquesa, però més realista i encara càlida. La llum de l’obra no crea efectes dramàtics tot i que també ajuda a modelar les figures, a crear volum i a contrastar l’escenari de tonalitats fosques amb la lluminositat dels cossos de les tres figures.
Com es pot copsar a primera vista els personatges protagonistes són figures d’anatomies poderoses, per les formes arrodonides de les dones, que corresponien al model de bellesa del moment. El moviment d’aquesta obra no mostra violència com altres obres de Rubens, sinó que a través dels personatges entrellaçats en una suau dansa, marcada per línies que donen moviment als cossos, aconsegueix crear la sensació de ritme, però sense violència. Per tant, en qüestió de dinamisme aquesta obra és típica del barroc, molt teatral però plàcid i harmònic.
L’obra representa un tema clàssic-mitològic: les tres Gràcies, que, segons Hesíode eren: Àglae (resplendent), Eufròsina (joiosa) i Talia (floreixent), filles de Zeus i Eurínome o segons altres, de Dionís (Bacus) i Afrodita (Venus). La de l’esquerra representa la bellesa, la del centre el desig i la de la dreta la satisfacció. Són el símbol de la felicitat, la convivència, l’alegria de viure, la personificació de la gràcia i la bellesa. Assistien i servien begudes als banquets dels déus, eren anomenades “Càrites” pels grecs.
Per veure en més detall l’obra adjunto el següent enllaç d’un article publicat anteriorment a “El fil de les clàssiques”: Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel.
Camila Pérez López
2n de batxillerat
Mont Taíget, dibuix de l’alumne Dani Costa
Una nit estelada va marcar la meva vida. Recordo encara l’aixopluc del pit de la meva mare, l’escalfor de la seva mà acaronant-me les galtes quan, de sobte, vora el pòrtic vaig caure en un somni profund en braços de Morfeu. Quan vaig obrir els ulls, l’aire era oxidat, amb el rumor del vent viatjàvem crits ofegats, quasi imperceptibles, encara sentia l’escalfor de la meva mare, però la resta del meu cos era ara, rígid i fred, com un mirall esquerdat que està a punt de trencar-se. Entre la foscor de la nit, va esclatar una flamarada escarlata en el mont Taíget, es difícil pensar en el mont Taíget sense que els pensaments es perdin en la perversitat que es nodreix des del seu fons obscur i s’enfila per la terra com una depredadora que ofega al seu pas la vida.
Vaig rodolar al peu del mont Taíget, impulsat pel pressentiment que bategava dintre meu a un ritme frenètic, el cel es tornà cada cop mes tenebrós i la boira es diluïa a cada tomb com una ferida sagnant, els crits van abandonar tota presumpció per convertir-se en estampides, d’esgarrades, dolor i patiment. Vaig travessar la vegetació del bosc sense aturar-me a respirar, sentia la humitat en el terra però no distingia les gotes d’aigua en les fulles de la suor congelada el meu rostre per la por que provocaven en mi aquells crits enmig de la foscor, i així vaig arribar al límit del barranc on es va dibuixar sobre les meves pupiles l’horror de la carn i la sang. Els cossos inerts s’aplegaven als peus de la muntanya, centenars d’infants fixaven la mirada al cel amb el terror retratat en els seus rostres. En una alenada d’aire es va despendre la meva consciència i amb ella tots els meus sentits.
Dani Costa
1r de batxillerat Grec
La Margalida ens va proposar en el Moodle de llatí de primer un viatge virtual en el temps, és a dir, d’anar a la Roma antiga i explicar-ne el nostre viatge com si fossim Cleòpatra, Juli Cèsar o un esclau. Acostumats a compartir-ho tot amb els altres cursos de llatí del l’IES Cristòfol Ferrer i de fora, especialment, amb els companys de l’Albéniz de Badalona, hem decidit de fer-los públics i comentar tots plegats quins són els encerts, oblits i equivocacions de cada un dels nostres relats. La Lida ha comptat en la nota que ens ha posat els referents del món romà estudiat a classe i les faltes d’ortografia i d’expressió (aquí un xic ja corregides). Què n’opineu vosaltres? Sigueu sincers i no us deixeu portar per les relacions personals que teniu amb els autors i autores d’aquests relats. Gaudiu de la lectura i us agraïm el comentari per endavant.
Joël Beltrán. IES Cristòfol Ferrer
Estava Cupido enfadat,
Apol·lo l’havia insultat.
Va clavar-li una fletxa d’or,
perquè per Dafne sentís amor.
I una de plom va clavar-li a ella,
perquè d’Apol·lo rebutgés ser parella.
El déu va perseguir la jove formosa,
i ella encalçada no va parar de córrer.
La nimfa va demanar ajuda al seu pare Peneu,
i, quan Apol·lo va tocar-la, en llorer es va transformar.
Joël Beltrán, 4rt ESO llatí
Tal com avui deia la Margalida a El Fil de les Clàssiques, no ens oblidem de l’amor d’Espriu per les clàssiques i no l’oblidem ja que és un gran referent de tradició clàssica en català. La catosfera avui li ret un sentit homenatge en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort i jo us deixo aquí aquest poema per si em voleu ajudar a traduir el llatí que hi conté i a donar-me alguna raó del perquè l’inclou a la Suite VI:
Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.
Damunt la vella esquena
sento las bastonades
d’aquest vent.
A poc a poc m’entrava
el ferro de la llança
del meu temps.
Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
-Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m’obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.
Sònia
Quin poema musica Raimon en aquest vídeo? Per què l’àlbum es diu Indesinenter? Què vol dir i en quina llengua? Per què avui el publiquem a Aracne fila i fila?
Ja heu passat avui per El Fil de les Clàssiques?
Gaby
El proppassat divendres 12 de febrer se celebrà al Museu Comarcal d’Igualada la segona edició del Projecte Neptú, una matinal clàssica impulsada per Prometeu Encadenat, la Secció d’Estudis Clàssics del CECI. Consisteix en una trobada formativa i lúdica que aplega, acompanyats dels seus respectius professors, alumnes de 2n de Batxillerat que estan cursant les matèries de Grec i Llatí en els respectius centres docents de la comarca de l’Anoia. En aquesta ocasió participaren en l’organització de l’esdeveniment els professors i professores Teresa Palomas, Carme Subirà, Guillem Cintas, José M. Cózar, Àngel González i Salvador Oliva, aquest darrer en qualitat de coordinador. Per part del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada Ramon Cemeli i Rita Armejach s’encarregaren dels aspectes tècnics. La trobada fou emesa en directe a través de la xarxa telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada a fi que tot aquell que senti interès per aquesta iniciativa pedagògica, se’n pugui descarregar la gravació des de l’apartat de videoconferències del web del CECI (ceci@cecianoia.org).
Es pot dir que la matinal que l’any passat naixia tot just com una primera temptativa, s’ha consolidat i gaudeix de molt bona salut ja que respecte a l’edició anterior s’ha incrementat el nombre d’instituts que hi han acudit així com també el nombre total de nois i noies (al voltant d’uns 80). En l’edició del Projecte Neptú de l’any 2010, oberta aquesta vegada tant a escoles públiques com a les concertades i privades, hi han participat bona part dels instituts de la comarca de l’Anoia: Pere Vives Vich i Joan Mercader (tots dos d’Igualada), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Molí de la Vila (Capellades), Alexandre de Riquer (Calaf) i Montclar (Jorba). També s’hi han integrat, però, dos centres de fora de l’Anoia perquè els professors que hi imparteixen Llatí són igualadins i col·laboradors habituals de Prometeu Encadenat: Camp Joliu (L’Arboç) i El Pinar de Ntra Sra (Sant Cugat del Vallès).
La jornada s’inicià amb l’assaig de la cançó llatina esdevinguda himne universitari Gaudeamus igitur la direcció del qual anà a càrrec de l’alumna calafina Aloma Giralt, tot plegat mentre els diferents centres anaven arribant a l’auditori. Obriren oficialment l’acte les encoratjadores paraules d’Albert Tulleuda, director del Museu Comarcal i amfitrió de la matinal. A continuació Salvador Oliva explicà als assistents uns quants detalls sobre els objectius i l’estructura de la trobada per donar pas tot seguit a la xerrada del conferenciant que ens visitava. Una de les principals finalitats que persegueix el Projecte Neptú és justament la d’oferir als nois i noies de 2n de batxillerat dels instituts anoiencs una conferència sobre algun dels temes objecte d’examen a la tan temuda selectivitat. Ferran Aguilera, catedràtic de llatí i professor de l’institut Lluís de Peguera (Manresa), dirigí als nostres alumnes una interessant xerrada sobre la poesia ovidiana sota el títol: Ovidi i la poesia de l’època d’August. Ferran Aguilera, actualment en excedència a l’ensenyament per càrrecs relacionats amb educació i cultura que en el present ocupa tant a l’Ajuntament de Santpedor com al Consell Comarcal del Bages, és conegut sobretot pels materials didàctics que ha publicat en relació amb l’ensenyament de la llengua llatina així com per les seves traduccions de Les Metamorfosis i Les Tristes obres ambdues del poeta sobre el qual ens oferí la seva dissertació.
Després d’una pausa per a la distensió i un agradable refrigeri, començà la segona part de la matinal. Es constituïren els grups (un total de 10) on es trobaven barrejats alumnes dels diferents centres. Cada grup havia de respondre de manera anònima a una sèrie de qüestions relacionades amb el coneixement de la cultura grecoromana i de la tradició clàssica a la nostra comarca, una excusa, de fet, perquè trenquessin el gel i intercanviessin experiències i opinions al voltant de l’aprenentatge de les llengües clàssiques. Cada grup escollí el seu portaveu per participar tot seguit en el concurs clàssic on calia competir amb els altres equips tot responent a un seguit de qüestions sobre grec, llatí i cultura clàssica. Una bona preparació, en definitiva, per a les proves de les PAU. L’enfilall de preguntes i el desenvolupament del concurs foren dirigits per Teresa Palomas, professora de l’institut vilanoví Pla de les Moreres. Seguí a continuació l’entrega de premis (un lot de llibres per a cada membre de l’equip vencedor). Cadascun dels seus integrants s’anà presentant tot especificant el centre del qual provenia. Per homenatjar el grup que havia obtingut la victòria, tota la platea els cantà el prèviament assajat Gaudeamus igitur.
Tancaren l’acte els agraïments dirigits al CECI (pel suport econòmic i tècnic), al Museu Comarcal (per haver brindat les seves esplèndides instal·lacions), al Ferran Aguilera i als professors que havien col·laborat en l’organització d’aquest aplec. Clogué solemnement la matinal la regidora d’educació de l’Ajuntament d’Igualada, Montserrat Mateu, tot adreçant uns mots d’alè tant als alumnes preuniversitaris que omplien l’auditori com als professors que hi havien assistit. La regidora lloà iniciatives com la del Projecte Neptú, matinal lúdico-didàctica a la qual desitjà llarga vida.
Salvador Oliva
IES Alexandre de Riquer, Calaf
Secció d’Estudis Clàssics del CECI, Igualada
Aquesta segona avaluació la Margalida ens havia programat una lectura a escollir de Plaute, com altres cursos ha fet; però s’anava apropant el termini fixat i no hi havia manera de posar-nos a llegir Plaute. Mira que ens anava preguntant: quina comèdia heu triat? aquesta la vàrem anar a veure al teatre grec de Montjuïc, ja veureu que Plaute us agradarà… Cap dels alumnes de segon de batxillerat de llatí, agobiats amb tant llibre de lectura de totes les matèries, ni tan sols havíem buscat quina comèdia de Plaute llegiríem. Un matí ens apareix la Lida a classe d’informàtica amb cinc exemplars de l’Amfitrió de Plaute i comencem a llegir una mica desganats, després de repartir els personatges, però millor llegir a classe que sols a casa! De seguida, però, ens va sorprendre enormement i ens hi vam enganxar fins al punt que vam decidir d’enregistrar aquest fragment en què conversa un immoral déu Mercuri (Anna) amb l’esclau d’Amfitrió Sòsia (Carla). És boníssim no us el perdeu i sobretot llegiu Plaute; gasta un humor i un llenguatge ben actual.
Què us ha semblat? Podeu fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?
Pel que fa a Plaute, què en sabeu? No us oblideu de situar-lo cronològicament i de posar el títol d’alguna de les seves obres (i fer el resum de l’Amfitrió!), expliqueu quin tipus de comèdies va escriure i esmenteu les principals característiques del seu estil i de la seva obra. Recordeu el nom d’un altre escriptor llatí? En què s’assembla i en què es diferencia de Plaute?…
Anna Salas (Mercuri) i Carla Domingo (Sòsia)
2n de batx. llatí
Qui ho diria!
Laura Galán
1r de batxillerat de llatí i grec