Joël Beltrán. IES Cristòfol Ferrer
Estava Cupido enfadat,
Apol·lo l’havia insultat.
Va clavar-li una fletxa d’or,
perquè per Dafne sentís amor.
I una de plom va clavar-li a ella,
perquè d’Apol·lo rebutgés ser parella.
El déu va perseguir la jove formosa,
i ella encalçada no va parar de córrer.
La nimfa va demanar ajuda al seu pare Peneu,
i, quan Apol·lo va tocar-la, en llorer es va transformar.
Joël Beltrán, 4rt ESO llatí
Salve!
El poema m’ha encantat,quina enveja tenir la capacitat d’explicar una historia en forma de poema i de manera tan bonica ,dolça i original .
De veritat que m’encanta!,i el dibuix tampoc es queda enrere. 🙂
Vale!
Salve!
Quin poema més ben fet, de veritat que m’agrada molt, i es algo que et molt de merit.
I el dibuix molt maco,
Vale:)
M’ha agradat moltíssim aquesta recreació. Apol·lo i Dafne és un dels meus mites preferits i veure’l en vers i il·lustrat m’ha agradat molt! A més, el dibuix està molt bé! Felicitats!
Vale:)
Està molt bé aquestes recreacions. M’agrada molt els mites de Daphne i Apolo, trobo que és una història molt bonica. Quin poema més ben fet!
Salve! feliciter! has aconseguit recrear un mite com el d’Apol.lo i Daphne en un poema molt divertit. A més el dibuix acompanya molt bé el poema ja que és igual de divertit.
Vale!
Felicitats el poema t’ha quedat bastant bé i has conseguit fer un poema amb un mite sincerament , felicitats!
Salve!
Felicitats Joel, el dibuix es molt enginyós i molt divertit. El poema també esta molt bén encaixa amb la fotografia. Has aconseguit una representació molt bona d’un mite.
Vale!
Moltes felicitats Joel! M’ha agradat molt el poema i crec que resumeix molt bé el mite d’Apol·lo i Dafne.
Vale!
Salvete!
Moltes felicitats pel teu treball, t’ha quedat fantàstic!
Jo també vaig fer un poema, espero que us agradi.
Oh Dafne, bella nimfa,
m’has pres el cor i la vida.
De tu estic enamorat,
i em tens el cor robat.
Cupido em va injectar l’amor per tu,
i tu, en canvi em vols tenir ben lluny.
Així em fas mal,
i tu no ho veus ni ho veuràs mai.
Al teu pare li has demanat que et transformi,
però l’unic que fas es que més m’enamori.
Oh Dafne, bella ninfa,
que m’has pres el cor i la vida,
de tu sempre estaré enamorat,
encara que tu mai ho acceptaràs.
Ana Mª Falcón Durán.
Valete! 😀
Has fet molt bé, Ana Mª, de donar a conèixer també aquí el teu poema!
Ave Joël!!!!!1
Quin poema més bonic, és preciós, com el dibuix. M’ha agradat molt l’estructura del poema, està molt ben pensada!!1. Les rimes també són molt txules, tot i que al final se t’han escapat una mica… 🙁
Salve!!
M’ha agradat molt el poema i crec que resumeix molt bé el mite d’Apol·lo i Dafne.
Vale!!
Pingback: Apolo y Dafne per Liana Franchesca | El fil del mite grec