Mont Taíget, dibuix de l’alumne Dani Costa
Una nit estelada va marcar la meva vida. Recordo encara l’aixopluc del pit de la meva mare, l’escalfor de la seva mà acaronant-me les galtes quan, de sobte, vora el pòrtic vaig caure en un somni profund en braços de Morfeu. Quan vaig obrir els ulls, l’aire era oxidat, amb el rumor del vent viatjàvem crits ofegats, quasi imperceptibles, encara sentia l’escalfor de la meva mare, però la resta del meu cos era ara, rígid i fred, com un mirall esquerdat que està a punt de trencar-se. Entre la foscor de la nit, va esclatar una flamarada escarlata en el mont Taíget, es difícil pensar en el mont Taíget sense que els pensaments es perdin en la perversitat que es nodreix des del seu fons obscur i s’enfila per la terra com una depredadora que ofega al seu pas la vida.
Vaig rodolar al peu del mont Taíget, impulsat pel pressentiment que bategava dintre meu a un ritme frenètic, el cel es tornà cada cop mes tenebrós i la boira es diluïa a cada tomb com una ferida sagnant, els crits van abandonar tota presumpció per convertir-se en estampides, d’esgarrades, dolor i patiment. Vaig travessar la vegetació del bosc sense aturar-me a respirar, sentia la humitat en el terra però no distingia les gotes d’aigua en les fulles de la suor congelada el meu rostre per la por que provocaven en mi aquells crits enmig de la foscor, i així vaig arribar al límit del barranc on es va dibuixar sobre les meves pupiles l’horror de la carn i la sang. Els cossos inerts s’aplegaven als peus de la muntanya, centenars d’infants fixaven la mirada al cel amb el terror retratat en els seus rostres. En una alenada d’aire es va despendre la meva consciència i amb ella tots els meus sentits.
Dani Costa
1r de batxillerat Grec
Hola Dani!
Bueno como ya te dije me parece una recreación increíble…eres realmente bueno.Espero que sigas haciendolo y también dibujando. Déjanos disfrutar de lo bién que escribes, porque cada línea que leo hace que quiera adelantarme a la siguiente!
NOS VEMOS EN CLASE:D
Hola Dani,
esta molt bé la història, pero m’ha costat una mica llegir-la. Ho sento Dani:)! Pero ara que m’haveu contat de que tracta, ho entenc! Que mala gent els Espartans que tiraven aquests nens pel penya-segat. Els nens no tenen la culpa d’haver nascut deformats.
Molt bé Dani! El argument és molt históric!
Dani!
Que maca la redacció! M’agrada molt aquest toc obscur i tenebrós que transmet, i no és gaire fàcil que m’arribin aquest tipus de sensacions únicament llegint… jaja
He buscat una mica d’informació sobre aquest mont, i com diu l’Alis, realment era MOLT cruel. Però suposo que la superioritat espartana tenia un preu…
I per cert, el dibuix ja saps que me’l tens que ensenyar en persona, que estic segur de que aquesta foto no en fa honor!
Em sembla molt bé, Toni, que també et llegeixis i comentis les entrades de grec. Tens tota la raó el dibuix és fantàstic. Ja li vaig dir jo que l’hauria d’haver escannejat en comptes de retratar-lo. No en va jo confio en el Dani! No és tan…com us pensàveu, eh!
AVE! Dani molt bona història, és sorprenent com descrius tot, de veritat tens molt talent, espero que siguis escrivint i principalment per a nosaltres.
vale!
Ave!
Realment aquest és un bon relat! Plasma l’horror que qualsevol persona hauria sentit al veure una escena com la descrita, els nens llençats pels espartans. És un fet molt cruel, però en totes les èpoques es cometen errors i barbaritats, i és trist que encara ara es fagin, perquè en l’actualitat també moren cada dia nens de gana i enfermetats…
En fi, felicitar en Dani per aquest relat curt però ple de sensacions.
Vale!
Bona recreacio que va de la ma d’un dibuix espectacular.
La recreacio narra la historia d’un nen que explica els seus ultims moments abans de la catastrofe de pompeia que va segar moltes vides.
Salve!
Felicitats Dani per aquesta recreació!
Sobretot el que m’ha agradat moltissim és la manera en que està escrit. És bastant diferent a qualsevol altra recreació. Té molt sentiment i crec que és molt profund..
Xaipete!!
És una molt bona recreació, m’ha agradat molt!!
S’explica algún fet que d’altre que és una mica cruel. com per exemple els espartans que llençen els nens.
Penso que en alguns aspectes no hem canviat tant, ja que avui dia també hi ha persones dolentes per el món que serien capaços de fer-li mal a un nen, o llençar-lo o fer-lo patir.
XAIPETE!
Una recreació fantàstica! M’ha agradat moltíssim! Està molt ben detallada i escrita, tot està molt acurat.
És una de les maneres més… “boniques” de dir i d’escriure una crueltat com la de llençar nens per nèixer amb deformitats.
En general, una gran recreació.
Xaire!
He de dir que és una de les recreacions més originals que he llegit. Has conseguit que un fet tan cruel com aquest doni gust de llegir.
MOLT FAN DEL TEU DIBUIX!!!
Vale
Χαίρετε!
Aquesta redacció és una de les que més he sentit i millor escrites està, mostra molt com els nens que segons els espartants no tenien la capacitat de lluitar, els llençaven per aquest penya-segat sense cap mirament ni molt menys al veure que són eren criatures que no tenen l’edat ni la sabiesa per entendre el que estava passant i poder fer coses que alguns amb molta més experiència, els hi costava fer.
Jo que personalment em vull dedicar en tot allò que estigui relacionat amb criatures d’aquesta edat, se’m trenca e cor en pensar el sofriment que han hagut de patir tants nens i no nenes per que tenien aquell pensament de que les noies no podien fer el treball dels homes.
És una molt bona redacció i un bon treball de la vida quotidiana d’aquella època tant dels nens com dels adult per el sofriment que tenien que suportar dia a dia.
Χαίρετε!
He d’admetre que en un principi no m’havia cridat l’atenció, però m’ha entrat curiositat per saber com s’hauria narrat aquells fets. Així que una vegada l’he llegit, no me’n penedeixo sinó que és a l’inrevés. Crec que ha estat una bona idea i també està ben narrat. Si hagués llegit això sense saber que, aquests fets en els quals per no tenir unes habilitats o capacitats, que llavors es consideraven més importants, els tiressin pel penya-segat sense miraments, van succeir realment, no m’hauria imaginat mai que de veritat hagués passat.
Hola!
M’ha semblat una història amb molt sentiment. A primera vista he pensat que en un text curt no es pot expressar massa, però m’ha sorprès, es una narració increïble.