Livia, Ara Pacis. Foto Giovanni Dall’Orto
La dinastia de Juli-Clàudia fou el primer llinatge d’augusts de la història de Roma i la primera saga d’emperadors de la història global. Per raons evidents, la dinastia Juli-Clàudia és la més cèlebre de l’època imperial: va suposar el trànsit de la República al Imperi, va tenir al millor estadista i el més longeu governant, Octavi August (41 anys al tron); al bon militar i després degenerat Tiberi; al més cràpula i depravat dels emperadors, Calígula; a l’estudiós i hàbil economista Claudi; i per finalitzar, a l’excèntric Neró. Però aquesta casta de sobirans no hagués estat possible sense la vital contribució de dues dones: Atia Balba Cesonia, neboda de Cai Juli Cèsar, mare d’Octavi i portadora de la gens Júlia, i Lívia Drusil·la Clàudia: mare de Tiberi, esposa d’Octavi i portadora de la gens Clàudia.
Lívia Drusil·la fou, per tant, la primera emperadriu romana, nascuda el dia 30 de gener (dia de la pau) del 58 a.C. Era filla adoptiva de Marc Livi Drus Claudià, que a la seva vegada també fou adoptat i d’una dona d’estatus plebs anomenada Aufídia. Marc Livi pertanyia a la “gens Clàudia”, una família patrícia romana. Els Claudis patricis foren d’origen sabí i van arribar a Roma l’any 504 a.C.
La nostra protagonista es va casar, abans de convertir-se en emperadriu i tercera esposa d’August, amb Tiberi Claudi Neró. Però l’any 38 a.C va atreure l’atenció d’Octavi. Els murmuris de la gent de l’època deien que Octavi va quedar embadalit davant Drusil·la només veure-la, altres en canvi deien que el jove Octavi va estar enamorat d’ella des de la seva infantesa. Amb el que sí estan d’acord els cronistes és en què era la dona més formosa i distingida de la cort.
August, que estava casat en segones núpcies amb Escribònia (embarassada de la que seria la seva única descendència), va exhortar Tiberi per a que dissolgués l’enllaç amb Lívia. Així doncs, el primer marit de Lívia fou obligat a divorciar-se d’ella. Octavi August i ella es van casar el dia 17 de gener de l’any 38 a.C i es van embarcar en un matrimoni que perduraria durant 52 anys.
Amb el seu primer marit Lívia ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb Octavi estava embarassada de sis mesos d’un segon fill, Neró Claudi Drus. Tots dos foren adoptats per August. Lívia i August mai no varen tenir fills, però ella sempre va exercir una gran influència i un paper clau en el seu govern i va complaure el seu marit en tots els aspectes, ignorant fins i tot les seves amants.
Tot i l’escàndol que en el seu moment va suposar aquest matrimoni, Lívia va ser presentada davant del poble com l’ideal de dona romana, en contraposició a gran part de la decaient cort i sobretot de la promíscua Cleòpatra VII. En la maquinària política del nou sistema liberal implantat per August la presència d’una dona lleial era imprescindible. Va ser així com Lívia Drusil·la s’havia convertit en el símbol de la República, la matrona arquetip: bella, prudent i humil, avorria el luxe i l’ostentació, vestia amb senzillesa prescindint de joies, es teixia la seva pròpia roba, organitzava esdeveniments en benefici de les dones més desfavorides… encara que és probable que part d’això formés part de la propaganda imperial, els aristòcrates l’envejaven i el poble l’adorava. Però ella també era una dona ambiciosa i sempre va estar present en els assumptes de l’Estat, de fet, va ser la principal consellera i confident de l’Emperador Octavi August, el qual ha passat a la història, en gran part, gràcies a l’assessorament i complicitat de la seva esposa.
Més tard, Lívia passaria a ser de la dona més venerada de Roma en temps d’Octavi, a ser una persona repudiada en època de Tiberi; la viudetat va fer d’ella una dona supèrbia, ansiosa de poder. L’any 29, entre els 82 i 86 anys després d’una llarga malaltia, Lívia moria a Roma. El seu fill, l’emperador Tiberi, ni tan sols va acudir al funeral. Més tard, l’any 42, el seu nét l’emperador Claudi la va deïficar; Divina Augusta va convertir-se, doncs, en la primera dona divinitzada de la història de Roma.
Clàudia Ordaz (text) i Ramon Alberó (thinglink)
1r Batxillerat Humanístic i Social
Salve!!
Ja he parlat sobre Lívia Drusil·la en un altre apunt i crec que era una dona molt important en la política romana.
Felicitats per aquest thinglink.
La dinastia Juli-Clàudia va ser formada per:
-El millor estadista i el més longeu governant, Octavi August (Roma, 23 de setembre de 63 aC – Nàpols, 19 d’agost de 14 dC)
-El bon militar i després degenerat Tiberi (18 de setembre del 14 dC – 16 de març del 37)
-El més cràpula i depravat dels emperadors, Calígula (16 de març de 37 – 24 de gener de 41 dC)
-L’estudiós i hàbil economista Claudi (21 de gener del 41 dC – 13 d’octubre del 54 dC)
-I per finalitzar, a l’excèntric Neró. (13 d’octubre del 54 – 9 de juny del 68 dC)
El conflicte del segon triumvirat era bàsicament entre Octavi August i Marc Antoni.
Vist des de l’influencia femenina una de las bases per a la victòria de Octavi August va ser disposar de Lívia Drusil·la com a la seva dona donat que Marc Antoni tenia com a esposa a Cleòpatra, que al ser egípcia els ciutadans romans la van rebutjar com a emperadriu ja que no consentien que aquesta tingués mes poder que qualsevol dona romana.
Això sumat a que Lívia Drusil·la era l’ideal de la dona romana en aquell moment va fer que el poble romà es decantès per Octavi August
Salvete!
Lívia Drusil·la va ser la primera emperadriu romana, esposa d’August.
Va néixer el 30 de gener del 58 aC i va ser la filla adoptiva de Livi Drus Claudià i com a tal, va tenir una vida plena de grans privilegis.
Es va casar amb Tiberi, el qual va lluitar el 40 aC en la Guerra de Perusa contra Octavi (el futur August), i Lívia va haver de fugir amb el seu marit. Per desgràcia, el 38 aC va atreure l’atenció d’Octavi i el seu marit fou obligat a divorciar-se i lliurar-la. Amb el seu primer marit va tenir un fill anomenat també Tiberi i quan es va casar amb August, estava embarassada de sis mesos d’un segon fill, Neró Claudi Drus. Ambdós van ser adoptats per August i van tenir el privilegi d’optar per la successió del tro romà.
Amb l’emperador August no va tenir fills, però sempre va exercir una gran influència en el govern. Va complaure el seu marit en tots els detalls, va ser capaç d’ignorar les seves amants, es va comportar com una excel·lent matrona romana i mai va discutir amb August excepte per la successió que ella volia assegurar als seus fills en contraposició de les preferències familiars d’August. Les morts d’alguns possibles successors, com Marcel, Gai Cèsar i Luci Cèsar van ser molt sospitoses i es van aixecar rumors que ella fos la causant fins a arribar a ser acusada fins i tot de la mort d’August l’any 14dC.
Va tenir el prestigi de poder actuar com a sobirana en la mort d’August i fins i tot el senat li va conferir diversos honors.
Finalment, Tiberi li va ordenar de retirar-se dels afers públics, però encara va continuar exercint influència sobre l’emperador.
Va morir l’any 29 als 82 anys segons Plini el Vell i als 86 segons Dió Cassi. Tiberi no va assistir al funeral i va refusar la seva consagració, proposada pel senat, amb l’excusa que ella mateixa no ho hauria volgut. La seva oració funerària fou llegida pel seu nét Gai Cèsar, també amb el nom de Calígula.
Salvete!
-Aprofiteu per fer un repàs als representants de la dinastia Juli-Clàudia iniciada amb August, que els autors de l’article esmenten al primer paràgraf.
Els representants de la dinastia Juli-Clàudia van ser :
Ocatvi August, va estar al tron durant 41 anys i fou, per tant el més longeu i millor estadista.
Després ve Tiberi (14-37), bon militar i després degenerat, August el va adoptar, va conquistar la Germània i va intentar acostar-se al Senat.
A continuació trobem a Gai Cèsar “Calígula” (37-41), fou un tirà boig, monstruós, cruel i excèntric acusat d’incest i va nomenar senador al seu cavall.
Tot seguit tenim a Claudi (41-54), va conquistar la Britànnia i començà la construcció del port d’Òstia. La seva dona va fer una conxorxa per pujar al poder a un dels seus amants però va ser executada. Més tard, es casà amb la seva neboda i van tenir a Neró. Es diu que Agripina (la seva neboda) va enverinar Claudi perquè el seu fill pogés al poder.
I, per últim, Neró (54-68), matà Agripina i la seva dona per casar-se amb Popea. La seva política es va endurir i es convertí en un dèspota i megalòman. És suspitós d’un incendi l’any 64 com un intent de destruir la ciutat per tornar a crear-la al seu gust. En suicidar-se va dir: “Quin artista mor amb mi!”
-Comenteu aquest article sobre l’emperadriu Lívia, a partir del que vam estudiar sobre l’estratègia d’aquest triumvir per acaparar el poder.
Livia era coneguda com el símbol de la República ja que representava la imatge d’una donació fidel, bella, prudent i humil. És molt probable que part d’això formés part de la propaganda imperial, ja que per August la presència d’una dona lleial era imprescindible a causa de les reformes religioses que va fer en el període d’art i propaganda per legitimar el seu poder. L’emperador va instaurar unes lleis contra l’adulteri i a favor de la natalitat, perquè a August li preocupava qui conduirà Roma quan ell mori si tothom es troba en una situació de festeig, de gaudir de la vida i d’adulteri, com els membres del cercle de Messala. Aleshores, que ell donés exemple amb la seva dona Lívia, era primordial. Això també afavoria la tasca de divinització que l’emperador volia dur a terme per mitjà de la contrucció de temples en el seu honor, afegir el seu nom dintre del calendari, incloure a la religió oficial el culte a divinitats familiars i personals o fins i tot, la tria del cognom d’August, que tenia moltes connotacions religioses. Bàsicament August afegí als cultes tradicionals el culte imperial, i a més també es creà l’apoteosi, que consistia a que el nou emperador hauria de divinitzar l’anterior, la mateixa Lívia fou divinitzada pel seu net Claudi.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/26/actualidad/1493214404_590981.html?id_externo_rsoc=TW_CC
Livia recupera su cuerpo
El hallazgo de dos investigadores consigue unir a un busto romano la parte que le faltaba y que se guardaba desde hacía 57 años en el Museo de Cádiz