Vida Quotidiana: Les diferències entre Atenes i Esparta

Les diferències que hi havia entre la vida quotidiana d’Atenes i Esparta, i algunes semblances. Les diferències que tenien en l’educació, la forma de tracte a les dones i com eren considerades, el matrimoni i la seva importància, i dins de l’educació com eren tractats els nens i com eren tractats.

Mireia Gil Tutusaus i Abigail Quiñonez Lajones

Edu3.cat

29 thoughts on “Vida Quotidiana: Les diferències entre Atenes i Esparta

  1. Maria Mayor

    Atenes i Esparta són les dues polis gregues que més sobresurten de les altres, per la seva forma d’organització política, la piràmide social que cadascuna va construir, la seva forma de vida o els seus costums …

    Mentre els atenesos eren a la península de l’Àtica, els espartans es desenvolupaven a la península del PeloponèsNo obstant això, si observem amb atenció, ens adonem que els noms de les institucions i la quantitat poden ser diferents .. però tenen les mateixes funcions: el Consell o Gerusía espartà té les mateixes funcions que el Aerópago atenès: formular lleis. O l’Ecclesia atenesa també reuneix a la ciutadania com ho fa la Apella espartana.

    Una altra de les diferències és el tipus de govern; mentre Atenes va passar per totes les formes de govern i es va quedar amb la democràcia, Esparta es va quedar amb el govern oligàrquic, compost de dos reis i regit per una constitució batante totalitària.

    En l’organització social passa el mateix que en la política, tot i ser diferents noms, les funcions de cada grup són les mateixes: els aristòcrates atenesos eren els espartà: tenien ells el poder i la riquesa; els metecs atenesos són els periecos espartans, que veien l’economia; els esclaus atenesos són iguals als ilotas espartans.

    Mentre que a Atenes es desenvolupa amb major èmfasi la filosofia, les ciències, la cultura en general, en canvi a Esparta està tot centrat en la milícia, no per res el seu exèrcit és considerat el més brau de les polis gregues.

  2. Dani Jarque

    Diferències Polítiques
    En Esparta hi havia una monarquia diarquía, és a dir que havien dos reis, un que s’ocupava del militar i l’altre que s’ocupava més en el religiós i assumptes interns. A Atenes comença havent-hi una monarquia, després el poder passa als aristòcrates i de poc es va convertint en una democràcia.
    “Social” Els esclaus en Esparta eren els Ilotas, descendents de pobles dominats. Ells treballen la terra, pagaven rendes però no podien ser comprats. Els Ilotas viuen en família i es A Atenes els esclaus eren deutors que no tenien drets polítics, ni tan sols eren considerats atenesos. Els esclaus no són persones, són objectes i no poden fer res
    Economia A Atenes, l’economia es basava en l’agricultura però en haver més demanda que oferta es recorria al comerç. En canvi, en Esparta només els Ilotas treballaven la terra ja que els ciutadans tenien prohibida tota activitat econòmica.
    Cultura Atenes era una polis en la qual es fomentava molt l’art, havien escultors, escriptors i es redactaven obres mitològiques. En canvi, a Esparta (en una època) estava prohibida l’art i la cultura.
    Educació En Esparta des dels 7 anys els nens eren exercitats amb fins militars ia ells se’ls tractava de fomentar l’homosexualitat Als nens a Atenes se’ls ensenyava els coneixements del món i la filosofia. També els seus pares els ensenyaven sobre el seu treball per en un futur poder treballar del mateix.
    La guerra del Peloponès (431-404 aC.) Va ser un conflicte militar de l’Antiga Grècia que va enfrontar a la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) amb la Lliga del Peloponès (conduïda per Esparta). Victoria per els espartans.

  3. Camila Arigón

    Els espartans havien d’ésser bells, forts i sans, per això havien de passar el consell d’ancians per ésser examinats. A Esparta els nens estudiaven música, religió i educació física. A les dones se’ls ensenyava a tenir cura de les criatures, que estudiaven amb la seva mare, que havia d’ensenyar als seus fills fins a l’edat de set anys i, després passaven a ser propietat de l’estat fins als 17-18 anys i a l’edat de 20 anys els cridaven per a l’exèrcit. Els nens portaven poca roba, s’havia d’ignorar els seus plors i els obligaven a no tenir por a l’obscuritat. En canvi, pels atenesos era igual d’important l’activitat física amb la mental. Cada pare educava els seus fills a la seva manera; els explicaven faules. Fins als 12 anys s’ensenyava humanitats, després esports, als 18 passaven a ser propietat de l’estat, temps en el qual eren educats en política i educació militar i als 21 ja eren considerats ciutadans.

    La dona espartana tenia més llibertat i autonomia. Podia estudiar o dedicar-se a activitats comercials o de la literatura. La roba li permetia bastant mobilitat. Podien tenir una esclava per fer les tasques de la llar, però estaven obligades a tenir fills i educar-los. A Esparta les dones es tenien respecte.
    La dona atenesa era exclosa en assumptes públics i havia de ser fidel i estar sotmesa al seu marit. Solien estar tancades al gineceu. La seva funció era tenir fills i educar-los.

    A Atenes el matrimoni es concedia segons els interessos. La fi del matrimoni era tenir un fill, en canvi tenir una filla era una deshonra. Estava permès l’incest, però només es duia a terme per reforçar la família. Les dones es casaven molt joves, els homes eren més grans. Se solien casar en lluna plena, a l’hivern.
    A Esparta el matrimoni també es duia a terme per interessos. La fi del matrimoni era la mateixa que a Atenes, tot i que tenir una filla no era una deshonra. Les dones es casaven a una edat més avançada. També estava permès l’incest tot i que no es practicava.
    A ambdós llocs era possible el divorci. Els homes es podien separar amb testimonis, però les dones havien de tenir proves de maltractament.

  4. Alina Roman

    Esparta i Atenes dues ciutats gregues en què tot el funcionament era bastant diferent. En primer lloc Esparta en quan a l’educació els nens una vegada nascuts havien de passar pel consell dels ancians i eren examinats perquè havien de se forts , sans i bells. A les noies les ensenyàven de petites com havien de cuidar als seus fills ja qué la dona s’ocupava de la casa i l’home d’assumptes politics. Als dotze anys passaven a se propietat de l’Estat fins als 17-18 i desprès als 20 anys anàven a l’exèrcit. A més de que la música , religió i educació fisica que era molt important per a ells. En canvi els atenesos eren educats d’una manera simila però no igual . Aquests fins als dotze anys s’els ensenyaven humanitats , als 12 esports i als 18 passàven a ser preocupació de l’estat ja que els ensenyaven política i als 21 eren considerats ciutadans.

    A Atenes la dona no tenia tanta llibertat ja que havia de ocupar els càrrecs familiars i no podien sortir en canvi a Esparta les dones tenien mes llibertat també podien tenir alguna esclava perque li fes les tasques de casa , però estava obligada a educar els fills.

    A Atenes el matrimoni no era per amor ja que els pares escollien al nuvi i no és coneixien. El matrimoni era per interès i les dones es casaven molt joves amb només 14-15 anys i els marits tenien 25-30 anys. Era preferible tenir un noi ja que si tenien noia era una deshonra per a ells , es casaven al gener mes de la deesa Hera ( deessa del matrimoni) . En canvi a Esparta les dones es casaven més tard als 24-25 anys i tenien més llibertat i podien tenir fill o filla encara que preferien fill. En cas de divorciar-se el marit necesitava testigs per poder-ho fer en canvi la dona necesitaba demostrar amb fets que l’home la maltractava i per tant una vegada divorciada tonrava a casa dels seus pares.

    Com a conclusió dir que Atenes i Esparta tenen diferències però també similituds i el fet de que la dona sempre ha estat inferior a l’home és un fet que sempre ha passat i que l’home al ser més important podia mantenir càrrecs polítics , molt diferent a avui en dia en que hi ha l’igualtat de persona i en que les dones poden tenir càrecs tant domèstics com polítics o altres àmbits.

  5. Clàudia Cazaux Cuberas

    Xaipe!
    Pel que fa a l’educació els espartans només néixer ja passaven pel consell d’ancians on havien de ser bells, forts i sans. A l’escola els homes estudiaven música, religió i sobretot educació física, cosa que a Atenes tenia la mateixa importància educació física que qualsevol altre matèria i no se li treia el dret a l’ensenyament a ningú ja que a Esparta les dones se’ls ensenyava a cuidar i educar als fills fins als set anys, després passaven a propietat de l’estat i als 20 anaven a l’exèrcit, en canvi a Atenes els pares inculcaven als fills com era la vida utilitzant faules , fins als 12 anys a l’escola se’ls ensenyava humanitats, als 12 esports i als 18 ja passaven a mans de l’estat on se’ls ensenyava política educació militar i als 21 se’ls declarava ciutadans.
    Les dones ateneses estaven apartades dels assumptes públics ja que havien de ser fidels i estar sotmeses als seus marits, només participaven a les cerimònies religioses, dins la societat la seva funció era tenir fills i educar-los però a Esparta les dones tenien més llibertat i autonomia per dedicar-se, per exemple, a activitats comercials o literatura, a més podien accedir a una educació semblant a la dels homes i portaven una roba que els permetia una gran mobilitat i tot i que podien tenir esclaves estaven obligades a tenir fills i cuidar-los fins als set anys.
    Pel que fa al matrimoni tant Atenes com Esparta acostumaven a ser contractes entre les famílies per interessos i no per amor i tenir fills era la fi del matrimoni . A Atenes tenir una filla era una deshonra cosa que pels espartans no encara que preferissin un nen. Les ateneses es casaven molt joves, aproximadament als 14 o 15 anys, i es casaven amb homes bastant més grans que elles que tenien uns 24 o 25, les espartanes es casaven amb uns 24 o 25 anys i per tant la diferència d’edat entre home i dona no era tant gran. Una altra cosa que tenien en comú tant Atenes com Esparta era que estava permès el incest tot i que no ho solien posar en pràctica degut a les creences. El divorci estava permès als dos llocs, els homes podien separar-se contant només amb alguns testimonis però les dones necessitaven proves per demostrar per exemple que el seu marit la maltractava.
    Aquests dos territoris es van afrontar a la guerra del Peloponès, finalment van guanyar els atenesos i els seus aliats però van quedar tant debilitats que al cap de poc Tebes va predominar la regió.

  6. gimenez.judit

    És un apunt molt interessant. Resulta sorprenent que hi hagi tantes diferencies entre Atenes i Esparta, dos grans ciutats de l’Imperi grec:
    En quant a la educació, a Atenes l’Estat participava molt en com han d’educar els pares als fills. Per exemple, els nens havien de portar poca roba, no tenir por a la foscor, la mare estava obligada a ensenyar a les filles a cuidar el nen. A Atenes, en canvi, l’educació era molt més lliure, els pares ensenyaven com volien als seus fills i tothom tenia dret a l’ensenyament.
    A Atenes la dona era exclosa i havia d’estar sotmesa al seu marit. Estava destinada a criar als seus fills i els atenencs tenien una mala visió de la dona ja que fou la que va obrir la caixa de Pandora. Per altra banda la dona espartana tenia més llibertat i autonomia i es podia dedicar a afers comercials, literatura, entre d’altres. Els espartants tenien respecte per la dona per la seva intel·ligència i capacitat de parir i criar els nens.
    En quant al matrimoni, a tots dos llocs era per interés i no pas per amor i la finalitat era tenir descendència. Pels atenencs tenir una nena era considerat una deshonra mentre que pels espartans no ho era, tot i que preferien un nen. A més, les dones atenences es casaven molt més joves que les espartanes. El divorci estava permés a les dues ciutats, tot i que era més difícil per una dona que per un home ja que aquesta havia de demostrar que el seu marit la maltractava.

  7. barraca.roser

    χαιρε!
    Entre els ciutadans espartans i els atenesos hi trobem grans diferències .
    Els ciutadans espartans estaven destinats a servir a l’estat així que la vida domèstca no tenia gaire importància per a ells. En el matrimoni no hi havia tanta desigualtat com a atenes en quant a l’edat dels esposos, doncs les dones eren raptades en la maduresa, també una vegada casades eren més lliures que les ateneses ja que no s’havien d’copar de l’educació dels fills al poder-los dur a escola i la vida dels homes estava destinada al servei militar.
    Els vestits grecs eren molt semblants en ambdós sexes, les dones solien vestir amb una túnica de llana sense mànigues oberta pels costats (peple) o una túnica de lli amb mànigues i cosida als costats (quitó); a atenes l’alternança entre els vestits depenia de la classe social de la dona en canvi no era així a esparta que totes les dones independentment de la seva classe social vestien amb el peple.
    Entre esparta i atenes hi hagué un enfrontament militar que es considera una de les guerres més importants de l’imperi grec, aquesta és la guerra del Peloponnès.

  8. alarioxtecblocs

    χαιρετε!
    Heu fet una bona feina de recerca, tot i que proposo alguns canvis, com a crítica constructiva: pel que fa a les imatges, cap de les tres correspon al que heu explicat anteriorment, i l’última (la del relleu) és d’època romana, tot i que agraeixo que no hagueu posat res de la pel·lícula “300”.
    Pel que fa al redactat, aquí el teniu:

    Atenes i Esparta eren dos mons diametralment oposats, tant com pel que ja s’ha repetit en nombrosos dels comentaris anteriors com per la seva visió de l’Estat, que els espartans consideraven més autoritari que els atenencs.
    Tot i això, ambdós defensaven una societat estamental (ciutadans, dones, estrangers i esclaus), tot i que diferien pel que fa al tracte de la dona, ja que els espartans els donaven molta més llibertat.
    Esparta tenia el millor exèrcit de l’antiga Grècia i era l’Estat més poderós, abans de l’ascens d’Atenes com a potència naval. Després de les Guerres Mèdiques, durant les quals la defensa feta pels espartans durant la batalla de les Termòpiles va ser llegendària, el prestigi d’Esparta era molt important. L’aliança entre espartans i atenesos es va transformar en rivalitat un cop acabada la guerra.
    Aquesta rivalitat va portar a la Guerra del Peloponès, que va acabar amb la liquidació de l’imperi atenenc. Els atenesos van intentar substituir Esparta en el seu rol de “guardià de l’hel·lenisme”. A la batalla de Leuctra (371 aC) va ser el primer cop que un exèrcit d’hoplites espartans era derrotat, tot i que la guerra la van guanyar els lacedemonis.

  9. Margalida Capellà Soler

    Mireia, ja et vaig dir que era millorable i que els comentaris dels companys t’ajudarien. D’entrada, comença per fer cas a l’aportació de l’Arnau i, si cal, demana-li consell.

  10. barroso.rebeca

    Xaipete!!!

    Una de les diferències era el paper de la dona, la dona atenesa, era exclosa dels assumptes públic, havia de ser fidel i sotmesa al seu marit, solien estar tancades al gineceu excepte per cerimònies religioses, en canvi la dona espartana tenia més llibertat i autonomia, ja que podien dedicar-se entre altres coses com activitats comercials o de literatura i podien estudiar quasi com els homes. Els espartans tant nens com nenes estudiaven; música, religió i educació física, les dones s’els ensenyava com cuidar del nen, ja que estudiaven amb la seva mare, qui estava obligada a ensenyar els seus fills fins als set anys. La educació per els atenesos era diferent, ccada pare educava els seus fills a la seva manera, i tothom tenia dret a l’ensenyament. Les mares no educaven els seus fills, els pares tampoc; però sí que intentaven inculcar com era la vida a través de fàules.

  11. Xènia Serra

    Salve!
    Mol bon apunt!
    Atenes i Esparta són dues ciutats gregues les quals tenen bastantes diferències entre elles, com per exemple diferències entre la seva política o la seva cultura. En el cas de l’educació en aquestes ciutats, a Esparta els nois estudiaven musica, religió i educació física, mentre que les a les noies els hi ensenyaven a com cuidar els nadons i que els hi tenien que ensenyar. Els nens en Esparta portaven poca roba, els obligaven a no tenir por a l’obscuritat i s’havien d’ignorar els seus plors. En canvi, a Atenes es considerava igual l’activitat tant física com mental i cada pare ensenyava als seus fills com ells volien. El que tenen en comú és que quan arribaven a una certa edat, els nens passaven a ser propietat dels ciutadans.
    En el cas de les dones, en Esparta tenien més llibertat i autonomia que en Atenes, on la dona era exclosa dels assumptes públics i s’havia de sotmetre al seu marit, a més de ser-li fidel. En Esparta les dones podien dedicar-se a activitats comercials o de literatura i podien arribar a tindre una esclava que fes les activitats de la llar, en canvi en Atenes es considerava que la funció de la dona era únicament tenir fills i cuidar-los.
    Tant en Esparta com a Atenes els matrimonis es donaven a terme per interès i la seva funció era la mateixa, tenir fills, però en Atenes, al contrari que Esparta, el tindre una filla es considerava una deshonra. Una altra diferència era que les dones en Atenes es casaven molt joves, en canvi en Esparta es casaven més grans. En els dos llocs estava permès l’incest i era possible el divorci.

  12. Abigail.dina

    Bon apunt!
    Si que hi havia diferencia entre les donde gregues d’Esparta i Atenes.
    Matrimoni: En Atenes el matrimoni tenia com a finalitat la procreació i el desenvolupament de la família. Es podien adoptar nens sense complicació alguna.
    Al principi, el marit comprava a la seva dona, però més tard va adquirir un significat religiós en el qual, per casar-se, tots dos havien d’estar d’acord.
    Esparta Igual que Atenes
    Divorci: En Atenes el marit podia rebutjar a la seva dona si presentava testimonis. La dona tornava amb els seus pares o amb el seu tutor.la dona, per divorciar-se, necessitava l’autorització del jutge després de veure que els maltractaments eren certs.
    En Esparta era igual que Atenes
    Situació dels fills: En Atenes elpare podia fer el que volgués amb el seu fill. La mare també, però solament si ho tenia soltera.
    En Esparta a partir dels 7 anys eren propietat de l’estat. Les autoritats podien matar-ho si presentava defectes físics.
    Educació: En Atenes a partir dels 18 anys l’Estat els exigia per al servei militar. La mare ensenyava a les seves filles a ser mestresses de casa. Els nens tenien 3 ensenyaments: Primària, secundària i superior.
    En Esparta als 20 anys, era obligatori, es reclutaven en l’exèrcit.
    Nois: Militar, música, lectura i escriptura
    Noies: Gimnàstica i dansa

  13. Iria Rael

    Xaipe!
    Bon apunt! Veig que hi havien moltes diferències entre els atenesos i espartants, no en tenia ni idea, encara que fossin dos ciutats molt diferents tenien també coses en comù. A Esparta, com ja sabia, els nens i nenas anaven a l’escola però estudiaven assignatures de tipo mùsica.. i les dones se’ls hi ensenyaba a cuidar als fills i la llar. Els atenesos era més diferent, els 12 primers anys se’ls hi ensenyava humanitats, i als 12 els esports.
    La funció de la dona atenesa era tenir fills, cuidar-los i educar-los. En canvi la dona espartana és més liberal i autònoma. A Atenes el parepodien fer el que vulguessin amb els seus fills, i a Esparta a partir dels 7 anys ja eran de l’Estat, hem sembla una barbaritat per això..
    Una semblança que tenen Atenes i Esparta era que els dos tenien la mateixa funció pel casament, tenir fills, però el que m’ha sorprés molt que a Atenes tenir una filla era una deshonra. En els dos llocs estava permés el divorci..

  14. Chorouk

    Xaipe!
    A l’antiga Grècia, es vivia igual a Atenes que a Esparta? Quines diferències hi havia? On haguessis preferit viure tu?
    No del tot, realment la vida domèstica i familiar no tenia gaire importància en la societat espartana, que a diferència d’Esparta, a Atenes la família era la unitat bàsica de la societat grega. Els atenesos es trobaven a la península de l’Àtica,i els espartans a la península del Peloponès. Un diferència molt clara és que els espartants en nèixer havien de passar pel consell d’ancians o eren examinats, perquè havien de ser bells i molt forts. El Peloponès tenia una vocació maritíma i Atenes un vocació més agrària. La dona atenesa per exemple, era exclosa dels assumptes públics i havien de ser fidels als seus marits. Solien estar sempre a casa excepte a les cerimónies religioses que es celebraven. En canvi, la dona espartana tenia molta més llibertat i autonomia, eren completament idependents, i podien dedicar-se a activitats com ho són el comerç i la literatura. A diferència de les dones ateneses, les espartanes no estaben obligades a quedar-se dins de casa i fer les feines de casa, podien contractar a un esclau perquè fes les activitats domèstiques., però estaven obligades a tenir fills i educar-los fins a una certa edat.
    Una semblança entre aquestes dos grans polis és que el tema del divorci era possible a totes dues ciutats.
    Una diferència que penso que és bastant important és que Atenes és dinàmica, ja que es vol enrriquir i Esparta no, perquè no volen cap canvi són com la Grècia antiga i Atenes és la Grècia del futur, a més és la que domina totes les mercaderies marítimes que es fan a Grècia.
    La guerra del Peloponès es va desenvolupar al segle V abans de a. C que durant dos dècades va enfrontar dues organitzacions de l’Estat: per una banda la lliga de Dèlos encapçalada per Atenes i per l’altre banda la lliga del Peloponés liderada per Esparta. Aquest conflicte suposava l’enfrontament de dos models un oligàrquic representat per Esparta i un de democràtic fent referència a Atenes.

  15. Abril Gabutti

    Els espartans havien de passar pel consell d’ancians per ésser examinats. Havien de ser bells, forts i sans. A les dones se’ls ensenyava a tenir cura de les criatures, que estudiaven a casa fins a l’edat de set anys. Els nens estudiaven música, religió i educació física, després passaven a ser propietat de l’estat fins als 17-18 anys i a l’edat de 20 anys els cridaven per a l’exèrcit. Portaven poca roba, s’havia d’ignorar els seus plors i els obligaven a no tenir por a l’obscuritat. Per altra banda els atenesos donaven la mateixa importància a l’activitat física com a la mental. Cada pare educava els seus fills a la seva manera, explicant-li faules. Fins als 12 anys s’ensenyava humanitats, després esports, als 18 passaven a ser propietat de l’estat, temps en el qual eren educats en política i educació militar i als 21 ja eren considerats ciutadans.
    La dona s’ocupava de la casa i l’home d’assumptes polítics. La dona espartana tenia més llibertat i autonomia que la dona atenesa. A esparta podien estudiar o dedicar-se a activitats comercials o de la literatura. Podien tenir una esclava per fer les tasques de la llar, però eren obligades a tenir fills i educar-los.
    La dona atenesa era exclosa en assumptes públics i havia de ser fidel i estar sotmesa al seu marit. La seva funció era tenir fills i educar-los. Pràcticament no sortien de casa.
    Tant en Atenes com en Esparta el matrimoni es concedia segons els interessos. La fi del matrimoni era tenir un fill, en canvi tenir una filla era una deshonra (A Atenes). Estava permès l’incest, però només es duia a terme per reforçar la família. A Atenes les dones es casaven molt joves i els homes eren més grans, en canvi a Esparta es casaven amb una edat més avançada. Es solien casar en lluna plena, a l’hivern. Era possible el divorci. Els homes es podien separar amb testimonis, però les dones havien de tenir proves de maltractament.

  16. Joaquin

    Comparaciones de aspectos cotidianos:
    Aspecto social:
    Los esclavos en Esparta eran los Ilotas, descendientes de pueblos dominados. Ellos trabajan la tierra, pagaban rentas pero no podían ser comprados. En Atenas los esclavos eran deudores que no tenían derechos políticos, ni siquiera eran considerados atenienses. Los esclavos no son personas, son objetos y no pueden hacer nada.

    Cultura:
    Atenas era una polis en la cual se fomentaba mucho el arte, habían escultores, escritores y se redactaban obras mitológicas. En cambio, en Esparta (en una época) estaba prohibida el arte y la cultura.

    Educación:
    En Esparta desde los 7 años los niños eran ejercitados con fines militares y a ellos se les trataba de fomentar la homosexualidad. A los niños en Atenas se les enseñaba los conocimientos del mundo y la filosofía. También sus padres les enseñaban acerca de su trabajo para en un futuro poder trabajar de lo mismo.

    Las mujeres:
    Las mujeres en Esparta estaban solamente para tener hijos. Ellas no eran las encargadas de cuidarlos ya que a los 7 años los cuidaba el estado. Las mujeres espartanas cuidaban de su cuerpo y en general eran atléticas para así ser elegidas por los hombres. Por otro lado, las mujeres en Atenas eran mas intelectuales, estudiaban para poder luego transmitirle sus conocimientos a sus hijos.

  17. Mireia Sánchez Cano

    Xaipete!!

    La guerra del Peloponès va ser un conflicte militar de l’Antiga Grècia que va enfrontar a la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) amb la Lliga del Peloponès (conduïda per Esparta).

    La guerra del Peloponès va canviar el mapa de l’Antiga Grècia. A nivell internacional, Atenes, la principal ciutat abans de la guerra, va ser reduïda pràcticament a un estat de submissió, mentre Esparta s’establia com el major poder de Grècia.
    El cost econòmic de la guerra es va sentir en tota Grècia; un estat de pobresa es va estendre pel Peloponès, mentre que Atenes es va trobar a si mateixa completament devastada i mai va poder recuperar la seva antiga prosperitat.

    Una de les diferències entre Atenes i Esparta era l’exèrcit:
    A Esparta es basava en primer lloc en un sistema educatiu des de la infància totalment orientat a la preparació per a la guerra.
    Als 20 anys tot espartano s’incorporava a l’exèrcit actiu, però la seva formació militar no havia finalitzat. L’educació dels espartans es perllongava fins a l’edat madura.
    Dels 20 als 30 anys, aquests joves guerrers, encara que estiguessin casats, seguien vivint amb l’exèrcit.
    Encara no se’ls permetia l’accés a l’àgora, ni podien exercir els seus drets polítics.
    Als 60 anys l’espartà quedava per fi alliberat del servei militar.
    En el camp la disciplina era molt estricta, i la menor falta es castigava amb bastonades. Les faltes greus suposaven la mort o la degradació militar i la pèrdua dels drets cívics.

    A Atenes, la infància i el començament de l’adolescència es desenvolupaven amb major llibertat i en condicions molt diferents a Esparta.
    El jove atenès s’exercitava amb regularitat al gimnàs, era una preparació normal per a l’ofici de les armes: la lluita, la carrera, el salt i el llançament del disc.
    Tot atenès havia de servir al seu poble dels 18 als 60
    Dels 20 als 50 anys es mobilitzaven al començament de la campanya militar fora del país.

    Les dones també tenien diferències depen del lloc on visquessin.
    Atenes la dona no tenia tanta llibertat ja que havia de ocupar els càrrecs familiars, cuidar dels fills, ocuparse de la casa…i poques vegades podien sortir.
    A Esparta, en canvi les dones tenien mes llibertat. Podien tenir alguna esclava perque fes les tasques de casa , però estava obligada a educar ella mateixa als seus fills sense l’ajut de ningú.

    Atenes i Esparta eren des del principi totalment contràries encara que totes dues formaven part de Grècia.

  18. Laia A.

    XAIPETE!
    A l’antiga Grècia no es vivía igual a Atenes que a Esparta, ja que com a cada lloc es viu diferents, amb diferents tradicíons i cultures.
    Tant això, que en diferents aspectes eren on realment es veien les diferències entre les dos ciutats. En l’àmbit de l’educació, els Espartants, el més important era que els joves fossin forts i no tinguessin pors, i les dones sapigueren cuidar una casa, un marit i uns fills. Des de petit estudiaven música, religió i educación física ( tant pels espartants com els d’Atenes, era una cosa primordial). A les nenes les ensenyava la mare l’educació de casa, fins els set anys on més tard els nens, fins els 17-18 anys estaven al càrrec de l’estat i als 20 anys els nens s’allistaven a l’exèrcit. Els d’Atenes el més important era l’activitat física i cultivar la ment Els pares i mares no ensenyaven als fills, però involucraven idees als fils a través de fàules. Durant 12 anys els nens aprenien humanitats i esport, després als 18 estaven al càrrec de l’estat on s’anaven al servei militar i als 21 anys es convertien en ciutadants.
    La dona espartana tenia més llibertat, funció de tenir fills i cuidar-los, no eren obligades a mantener la casa, per aixó moltes tenien esclaues. Eren valorades a la societat per l’inteligència i força de parir i criar els fills.
    A Atenes, les dones no eren res, la seva funció a la societat era tenir fills i criar-los, no participava en assumptes públics, a vegades si en religiosos. Tenia que ser Fidel i sotmesa al marit.
    El matimoni era estranyament per amor, volien tenir un fill no filles ja que era una deshonra per ells, en les dos ciutats, les edats del matrimoni eren diferents,entre els 14-15 a Atenes i entre 24-25 a Esparta.
    En resum durant la societat encara avui en dia en diferents llocs, és molt sexista i discriminatoria, per això si hagués de triar un lloc per viure seria Esparta, ja que la dona és molt més respectada i valorada que no a Atenes.

  19. Irene Sanz

    En l’ensenyament, l’Estat espartà participava molt en l’educació de pares a fills. Els nens havien de portar poca roba, no tenir por a la foscor i la mare estava obligada a ensenyar a les filles a cuidar el nen. A Atenes, en canvi, l’educació era molt més lliure i els pares ensenyaven com volien als seus fills: tothom tenia dret a l’ensenyament.

    A Atenes la dona era exclosa i havia d’estar sotmesa al seu marit. Estava destinada a criar els seus fills i els atenencs tenien una mala visió de la dona, ja que va ser la que va obrir la caixa de Pandora. Per altra banda, la dona espartana tenia més llibertat i autonomia, i es podia dedicar als afers comercials, la literatura, etc.

    Els espartans guardaven respecte a la dona per la seva intel·ligència i la capacitat de donar a llum i criar els nens.

    En quant al matrimoni, a totes dues ciutats era per interès i no pas per amor, i la finalitat era tenir descendència. Pels atenencs tenir una nena era considerat una deshonra, mentre que pels espartans no, tot i que preferien un nen. A més, les dones atenenques es casaven molt més joves que les espartanes.

    El divorci estava permès a les dues ciutats, tot i que era més difícil per una dona que per un home, ja que aquesta havia de demostrar que el seu marit la maltractava.

    Personalment, hagués preferit viure a Esparta, ja que la dona era més lliure i respectada que a Atenes, on la societat era bastant més masclista.

  20. Laia Costa

    Χαιρετε!
    És obvi que entre dues civilitzacions les diferencies són clares en diferents aspectes.
    Els espartans donaven molta importància a l’educació, per això des de ven petits estudiaven (tant nens com nenes): música, religió i educació física. Però no només aprenien els nens, sinó que també les dones aprenien a cuidar a un fill.
    Per als atenesos l’educació també era molt important i cada pare educava als seus fills a la seva manera i consideraven que tothom tenia dret a l’educació.
    L’educació depenia segons l’edat, en cada període de la vida dels joves s’estudiava una temàtica diferent, per exemple: als 12 anys començaven a estudiar esports fins als 18 que començaven a conèixer l’estat.
    La dona atenesa estava més amagada, per tant podem dir que vivia en una societat mes masclista, però en canvi la dona espartana era més lliure.
    Aquestes dues societats tenien una cosa en comú: el matrimoni no solia ser per amor, sinó però interessos, fins al punt que els nuvis (a la societat atenesa) no es coneixien abans de casar-se! També tenien una cosa en comú: el divorci era possible, cosa que m’ha sorprès bastant perquè pensava que el divorci a aquella època no es coneixia!
    Aquestes dues civilitzacions eren contràries perquè estaven enfrontades.
    En la meva opinió, crec que Esparta seria millor per viure (per lo menys per les dones), ja que eren més lliures i autònomes.
    Per acabar, felicitar als autors d’aquest magnífic Prezzi perquè m’ha fet entendre les diferències i semblances entre aquestes dues societats!

  21. Sandra Mendoza Barco

    XAIPETE!

    A l’antiga Grècia, es vivia igual a Atenes que a Esparta? Quines diferències hi havia? On haguessis preferit viure tu?

    A l’antiga Grècia, néixer dona a Esparta o a Atenes suposava una gran diferencia. Les dones espartanes tenien un paper important en la seva societat, podien estudiar i participar en activitats comercials quasi igual que els homes, tenien llibertat, autonomia, no vivien sotmeses als seus marits, eren valorades i respectades.
    Per altre banda, a diferencia de les dones espartanes, les ateneses eren menyspreades, eren excloses dels assumptes públics, depenien del seu marit i normalment es passaven els dies tancades a casa. L’única funció de la dona en la societat atenesa era tenir fills i educar-los.

    L’educació era molt més estricta a Esparta, on els nens als 7 anys eren separats de la mare i passaven a ser propietat de l’estat, eren entrenats per a la lluita i, més tard, als 20 anys eren reclamats per l’exercit. A Atenes cultivaven tant el cos com la ment i la seva instrucció acaba als 21 on ja eren declarats ciutadans.

    En totes dues societats els matrimonis es duien a terme per raons econòmiques i no pas per amor. Tot i així, les dones espartanes tenien l’avantatge de poder casar-se amb 25 anys i no pas amb 15 com ho feien les d’Atenes. A més a més, en la societat espartana tenir una filla no era considerat una deshonra a diferència d’Atenes.

    Naturalment, hagués preferit viure en Esparta ja que la manera de valorar el paper de la dona és molt més similar a com el valorem nosaltres en la nostre cultura. Per mi viure en Atenes hagués suposat el pitjor dels inferns i probablement ho era, ja que qui voldria estar tot el dia tancada a casa, amb l’únic objectiu d’infantar i educar els seus fills, sense cap possibilitat de prendre part d’una manera més activa en la societat?

  22. Erola Such Tormo

    XAIPETE!

    A l’Antiga Grècia, neixer dona no t’afavoria gaire. Esparta i Atenes eren dos grans ciutats amb les seves avantatges i els seus inconvenients. Jo, personalment preferiria viure a Esparta, i les raons són les següents:
    Tot i que a Esparta l’educació era molt dura i a la curta edat de set anys ja formaves part de l’Estat i només entrenaves per algun dia dirigir-te a la guerra, la dona era molt més valorada. A Esparta la dona no era menyspreada, era respectada pel fet la força que suposava un part i el criar els fills, la intel·ligència i la motivació també era montiu de respecte. Les dones espartanes tenien més llibertat i autonomia, i quasi bé podien estudiar el mateix que els homes.
    Si bé, és cert que en totes dues cultures, la atenesa i la espartana, no es casava per amor, em decanto més per la cultura espartana, ja que els atenesos casaven les filles amb 14-15 i ho trobo una total bestiesa! Els espartans en canvi les casaven als 24-25. No considero que casar algú per diners, o per estatus sigui algo acceptable, però crec que als 24-25 anys ets prou madur per poder sobreportar-ho en canvi amb 14-15 anys sent una total adolescent pot interferir negativament en molts aspectes de la teva vida.
    Ara que he explicat les raons per las que preferiria viure a Esparta sent una dona, també explicaré perquè no m’agradaria ser una dona atenesa. A Atenes clarament tenien una millor educació, més calmada, més preparada per al cultiu de la ment i amb la finalitat de que asl 21 anys passis a ser un ciutadà i no part de l’excèrcit. Però crec que aquesta, és la única cosa positiva en comparació a Esparta. A Atenes les dones eren menyspreades i maltractades pels marits. Eren educades només per a tenir fills i cuidar de la casa, aquesta era la seva única “utilitat”. No tenien permès sortir de casa, algo que per a mi, és primordial per a un dia a dia. No se les tenia en compte per a ninguna activitat social a no ser que fos una festivitat i celebració important. Les dones ateneses, apart de ser casades per motius econòmics com a Esparta, eren casades a una edat molt prematura, una edat on encara ets una mica innocent, on encara estas descobrint el món, i elles eren privades d’això, per a començar una vida tancades i plena d’infelicitat.

  23. Valentina Restrepo Rodríguez

    XAIPE!!!
    La vida de l’espartà estava reglamentada desde que neixien per el servei del seu Estat. No deixaven viure als nadons que eren dèbils o tenien malformacions i els donaven al mont Taíget, als set anys els noias començaven l’educació obligatòria, aprenien a llegir, a escriure etc però la diferència es que en Atenes no els feien execitar-se per lliutar, els espartans eren molt estrictes amb això.
    Les dones d’Atenes s’ocupaven sempre dels seus fills, de les tasques de la casa, del mejar etc… les dones espartanes eren en aquest sentit més lliures perquè per lo menys podien sortir quan volguessin i no havien d’estar tot el dia a la cuina o amb els nois com les ateneses.Els marits de les ateneses eren tots militars i només treballaven per defensar al seu poble, en canvi els atenesos només anaven pel carrer o a parlar amb els amics o a fer visita, no s’ocupaven de molt. Els atenesos veien a les dones espartanes com sexualment lliures o desenfrenats. La vida domèstica i familiar no tenia gaire importància en la societat espartana.
    Personalment, penso que preferiria viure com una dona espartyana, perquè estan més lliures de prejuicis i d’una manera més ben dita, poden fer el que volen amb el seu cos, la seva vida i les seves ideològies; els atenesos eren molt masclistes, que això era normal en aquella època, però no m’agrada la manera de viure que tenien d’aquelles dones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *