Aquest any, a segon de Batxillerat fem l’assignatura optativa d’Història de l’Art. Hem treballat un munt d’obres i en moltes d’aquestes ens hem adonat que estan plegades de referents clàssics i ja n’hem publicat d’altres com el Panteó. I ara us presentem el Rapte de les Sabines, obra escultòrica de Jean de Boulogne.
Segons la llegenda, als primers temps del regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. Hi van acudir diversos, però els d’una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
Va començar l’espectacle del jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d’un poble que havia estat escollit pels déus.
Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè -van raonar-, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Ròmul.
GIAMBOLOGNA:
Aquest grup escultòric de 410cm d’alçada, va ser realitzat per Jean de Boulogne l’any 1582 a la ciutat de Florència, mitjançant la tècnica de la talla sobre un únic bloc de marbre. Incorpora una peanya amb relleus de bronze i la signatura en llatí: “Opus Ioannis Bolonii Flandri MDLXXXII“.
Ens trobem davant d’una obra escultòrica d’estil manierista, per la importància del cos humà, la temàtica mitològica o el naturalisme en la representació dels cossos, al mateix temps manifesta algunes característiques que l’allunyen dels trets ideals clàssics i renaixentistes, apropant-se també a l’estètica barroca, com per exemple: la composició helicoïdal, les figures allargades i la línia serpentinata, la multifacialitat, el dinamisme de les figures, el contrast en moviments, gestos i actituds o la teatralitat del conjunt que s’allunya de la serenitat clàssica.
El tema d’aquesta escultura està vinculat a les llegendes sobre la fundació de Roma i els seus primers anys d’existència. Segons la llegenda recollida per Tit Livi (Ab urbe condita) i Ovidi (Ars Amatoria) (en què es diferencien?), el primer rei de Roma, Ròmul, davant l’escassetat de dones que asseguressin la continuïtat de la ciutat, va organitzar unes proves esportives amb la participació dels pobles veïns i mentre es desenvolupaven les curses els joves romans van segrestar a les joves sabines i es van casar amb elles. Temps després, els sabins van atacar la ciutat de Roma per recuperar les noies segrestades i en el moment de la batalla final, les joves es van interposar entre els contendents per aturar l’enfrontament ja que, si guanyaven els romans elles perdien germans i pares i si els guanyaven els sabins ells perdrien marits i fins i tot fills. Finalment van convèncer els dos bàndols i es va fer un banquet per celebrar la fi del conflicte.
L’autor primer fa el grup escultòric amb dos figures i anys més tard agefeix la tercera, l’home gran que hio h a la part inferior i que ajuda a donar consistència al conjunt i que es troba situat entre les cames de l’home romà que aixecava a la jove sabina.
Aquesta obra la va fer Jean de Bologne per demostrar el seu virtuosisme tècnic cara a possibles clients i segons altres autors, seria una paragone (comparació) en el que manifesta superioritat de l’escultura sobre la pintura atès que pot oferir múltiples punts de vista d’un mateix fet. Per tant, li podem assignar una funció clarament propagandística que transmet la força dels romans i sabins en la seva lluita.

El Rapte de les Sabines per Jean de Boulogne
Per cert, què sabeu d’aquests altres dues escultures (una en marbre, l’altra una miniatura en bronze) del Rapte de les Sabines o de la Sabina de Giambologna:
També hi ha altres obres d’art relacionades amb el Rapte de les Sabines:

Pintura de Bambini Niccolo que representa el rapte de les sabines

Charles Christian Nahl, El Rapte de les Sabines

El rapte de les sabines de Christoph Fesel

Rapte de les Sabines de Nicolas Poussin
A La Cinta de Nike, hi ha un article del Rapte de les Sabines, pel·lícula de Richard Pottier del 1961 i a L’empremta d’Orfeu, pervivència en la música. Què us sembla que la publicitat també en faci ús?
En sabeu alguna cosa més sobre el rapte de les sabines?
Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C
Llatí
Enguany torna a sortir a les PAU, Ab urbe condita! Ens caldrà aprofundir sobre el rapte de les sabines!
Salve!
L’enhorabona per aquest article, està ben treballat i és molt entretingut, un cop he començat a llegir-ho no he pogut parar. La història del rapte de les Sabines m’agrada molt, en general les llegendes romanes que llegeixo em resulten fascinants. L’any passat vaig tractar una mica el Rapte de les Sabines a classe, i no hi ha res que pogués afegir del que vam parlar perquè tot el que vam tractar està escrit en aquest article. Llavors, el que he fet ha sigut cercar per internet i, per a la meva sorpresa, resulta que Pablo Picasso té pintures on apareixen el rapte de les Sabines. Feu-li un cop d’ull:
http://www.artinthepicture.com/shop/images/sabine.jpg
Vale!
Salve!
Mentre feia el comentari del jurament dels Horacis vaig trobar que el quadre de El rapte de les Sabines de Poussin va ser de gran influència en aquesta obra de Jacques-Louis David.
D’altra banda, quan només escoltes parlar del rapte de les sabines però no saps els motius pels quals es produeix el rapte és una informació escassa que tan sols ajuda a contextualitzar l’obra sense arribar a aprofundir. Mentre que en llegir ” ab urbs condita ” i concretament aquest episodi t’adones que aquesta mesura tan dràstica és important i es podria considerar justificada en el desenvolupament de tota la història posterior.
Com varolacion personal he de dir que m’agraden molt més les escultures que representen aquesta obra que no pas les pintures.
Valete!
Un article molt interessant. M’agrada com està plantejat l’article.
Crec que tant la Violació de Lucrècia i el Rapte de les sabines han perdurat i tenen molta importància durant un llarg període de temps. Fins i tot en l’actualitat, en aquest cas en la publicitat.
Buscant d’altres obres relacionades amb el rapte he trobat moltíssims. És increïble que tants autors s’hagin decantat per pintar aquest episodi mitològic.
A continuació us deixo els enllaços de les pintures i escultures que més m’han cridat l’atenció.
Pintures:
http://www.artehistoria.com/v2/obras/3692.htm
http://historsex.blogspot.com.es/2015/01/el-rapto-de-mujeres-de-la-antiguedad-la.html En aquest bloc apreixen moltes pintures sobre el rapte de les sabines però a més a més ens explica el tema del rapte de la dona en l’antiguitat.
Escultures:
http://www.panoramio.com/photo/23747220
He trobat també un homenatge a l’escultura de Giambologna:
https://inclusiontransgresion.wordpress.com/lexicologia/
Salvete!
Aquesta va ser l’escultura que jo vaig elegir per fer el comentari iconogràfic, ja que haviem llegit Ab Urbe Condita, i haviem d’elegir una obra d’un dels episodis del llibre i comentar-lo. Vaig decidir fer-lo d’aquesta obra porque és molt coneguda.
Com podem veure a l’article és un episodi que podem trocar representat en escultura, pintura.
Aquesta imatge, és una escultura que representa ‘’El rapte de les sabines’’ . Segons es diu , a Roma després de la fundació hi havia poques dones. Ròmul va fer que les busquessin per formar famílies entre el poble dels sabins, però s’hi van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans. Els romans, llavors, van planejar el seu rapte durant un gran festival que Ròmul va organitzar. Durant aquesta festa els romans van raptar les dones sabines.
L’escultura que es presenta a la imatge està en la Piazza della Signoria que es troba a Florència. L’escultura està feta per Giambologna. L’escultura està realitzada en marbre blanc i esta composta per tres personatges que es troben nus. Començant per baix de la imatge, veiem que hi ha un home ajupit que es troba en mig de les cames del segon home que hi ha de peu i esta agafant al tercer personatge de l’escultura que és la dona a la que estant segrestant i ella està intentant alliberar-se d’ells. Així que podríem dir que la dona, és una de les sabines que van segrestar, l’home que l’està agafant, un romà que la vol segrestar, i el tercer personatge podria ser el marit de la dona que esta intentant salvar-la, impedint el pas del romà que l’ha segrestat.
Finalment, és una de les escultures que fa referència a ‘’ El rapte de les sabines ‘’ i esta situada dins del moment històric en que Roma és fundada per Ròmul.
Ave!
Primer de tot felicitats per aquest article tan complet. Com he dit en un altre article, comentaris com aquest ajuden a l’alumnat a aprendre com fer un bon redactat, i parlo des de l’experiència.
Com que fa poc jo també vaig fer un comentari d’imatge, la qual m’agrada molt per l’essència que transmet, m’agradaria compartir-lo amb vosaltres. De totes maneres, a nivell d’anàlisi estètic veureu que no he fet res, ja que no curso l’assignatura d’història de l’art i, per tant, no sabia per on començar. Perquè pugueu veure la imatge de la qual us parlo, l’enllaço a continuació:
La nimfa Egèria dictant a Numa Pompili les lleis de Roma: http://es.wikipedia.org/wiki/Egeria_(mitolog%C3%ADa)#mediaviewer/File:La_ninfa_Egeria_dictando_a_Numa.jpg
Abans de començar l’anàlisi d’aquesta imatge, m’agradaria dir que ha estat triada amb molt d’afecte. Segurament vaig voler centrar-me en aquest personatge, Numa Pompili, perquè és on Tit Livi va aconseguir captar amb més força la meva atenció. Però no tan sols aquest ha estat el motiu pel qual he escollit aquesta fotografia, sinó perquè resbuscant per la xarxa alguna cosa ens els seus colors, la seva llum…, va captivar la meva persona. I crec que he trobat el quid de la qüestió; la seva essència o la sensació que transmet, és semblant al quadre de Pan i Siringa de François Boucher.
La nimfa Egèria dictant a Numa Pompili les lleis de Roma és un quadre a l’oli d’Ulpiano Checa (1869-1916, Colmenar de Oreja, Espanya) que es troba al Museo del Prado.
L’escena d’aquest quadre presenta les trobades entre Numa Pompili, rei de Roma, i la nimfa Egèria, la qual era la seva esposa. Sovint, Numa es retirava en un bosc, consagrat a les Camenes, pel mig del qual corria una font d’aigua perenne que brollava d’una cova fosca. Allí, es trobava amb la dea i aquesta dictava al rei les lleis per aconseguir l’estabilitat de Roma.
Segurament Numa explicava als ciutadans aquestes trobades amb la dea, les quals eren sense testimonis, perquè donessin credibilitat a les noves reformes de justícia, lleis i bons costums i confiessin en el rei. El fet de tenir un rei casat amb una dea i unes lleis per a la ciutat d’origen diví donaven un gran reconfort entre els romans que es reflectia en una monarquia marcada per la pau i l’estabilitat.
Aquest fragment es troba al Llibre I, 21.
MARINA
Gràcies, Nora, per aquest article tan documentat i ben il·lustrat. Com diuen les alumnes, els serà molt útil per a la lectura de Tit Livi.
Marina, m’agrada la teva sensibilitat per trobar paral·lelismes entre les imatges; quan em vas ensenyar la il·lustració triada per al teu bloc, de seguida vaig veure que hi havia un no sé què, que t’atreia, del quadre de Boucher. Els comentari del quadre d’Egèria també era molt detallat.
Pervivència en l’art El rapte de les sabines.
Pingback: Les dones: rapte, violació i esclavatge | Aracne fila i fila
Pingback: Anàlisis d’anuncis amb referents (IV) | Aracne fila i fila
Bones Laura Chacón, se que tard o d’hora entraràs a aquesta pàgina.