Qui és Caront?
Caront és un personatge de caràcter mitològic. Era fill de Nyx i d’Erebus. El seu nom fa referència als seus ulls grisos i pot ser considerat un eufemisme per a la mort. L’historiador Diodorus Siculus creu que Caront i el seu nom té origen a Egipte. Es coneix per la seva aparició a l’Eneida, epopeia llatina escrita per Virgili. Les característiques físiques d’aquest són la seva aparença d’home vell, amb barba blanca, molt lleig i que sempre portava una túnica trencada.
Caront sempre viatjava sobre una barca amb l’ajuda d’un pal per poder desplaçar-se. En aquesta barca el que transportava eren les ànimes a l’Hades travessant el riu Aqueront.
Per arribar al món dels morts, les ànimes havien d’introduir-se a l’interior de la terra a través d’una cova, a més de passar per la llacuna Estígia amb una barcassa, cosa de la qual es feia càrrec aquest personatge, Caront. Ell les portava fins a les portes dels inferns a canvi que li donessin un òbol.
Només les ànimes que havien havien rebut sepultura podien ser transportades per Caront. Pel contrari, la gent que no estava enterrada anava sense rumb durant cent anys per les aigües de la llacuna.
Font d’informació: Wikipedia
José Benlliure. La barca de Caront (1919). València, Museu de Belles Arts
Font de la imatge: Clàssics a la romana
Aquí us deixem un vídeo sobre un text de Lord Dunsany titulat precisament amb el nom d’aquest personatge mític.
Aparició de Caront a l’Eneida, en llatí
El personatge de Caront apareix en el sisè llibre de l’Eneida quan Eneas necessita l’ajuda de Caront per entrar al món dels morts. Eneas, a diferència de la resta d’ànimes, no paga a Caront, sinó que el convenç perquè el porti gràcies al branquilló d’or que duia. Concretament apareix al següent fragment (VI, 295-301).
”Hinc via Tartarei quae fert Acherontis ad undas. 295
turbidus hic caeno vastaque voragine gurges
aestuat atque omnem Cocyto eructat harenam.
portitor has horrendus aquas et flumina servat
terribili squalore Charon, cui plurima mento
canities inculta iacet, stant lumina flamma, 300
sordidus ex umeris nodo dependet amictus.”
[Font del text: The Latin Library]
Traducció al català
”D’aquí parteix el camí que condueix a les aigües del tartari Aqueront. Hi bull un remolí tèrbol, fangós, d’una fondària insondable, i vomita tot el seu llot en el Cocit. Un horrible barquer guarda aquestes aigües i aquest riu, Caront, terriblement brut: una espesa barba blanca totalment descuidada li cobreix el mentó, la seva mirada de foc resta fixa, un mantell sòrdid li penja de les espatlles, lligat amb un nus. Ell mateix empeny la barca amb una perxa i la governa amb les veles, i en el seu fons rovellat transporta els morts, ara ja vell, però amb la vellesa vigorosa i fresca d’un déu.”
(Traducció de Joan Bellès)
Pervivència de Caront en l’art
Caront és un personatge mitològic que no ha tingut massa presència en l’art actual, és a dir, el podem trobar en diverses pintures però no tenim constància d’ell en cap altre àmbit artístic, com pot ser l’escultura.
Selecció d’obres pictòriques on apareix aquest personatge mitològic:
Patinir. El pas de la llacuna Estígia (1520-24). Madrid, Museu del Prado
[Font de la imatge: La túnica de Neso]
Miguel Ángel. Capella Sixtina. Detall del Judici Final (1536-41)
[Font de la imatge: Personatges de la mitologia – Caront]
Spencer Stanhope. Caront i Psique (1890)
[Font de la imatge: Personatges de la mitologia – Caront]
Conclusió
En fer aquesta investigació sobre el personatge mitològic que apareix a l’Eneida de Virgili, hem arribat a la conclusió que Caront està representat com un personatge que té un aspecte físic molt envellit i que exerceix la funció de transportar ànimes per mitjà d’una barca pel riu infernal Aqueront.
Després d’haver buscat diferents fonts a Internet sobre la pervivència de Caront en l’art a l’actualitat hem trobat que no hi ha massa representacions artístiques sobre aquest personatge, només hem trobat algunes obres pictòriques.
- Aprofitant els teus coneixements sobre l’Eneida, sabries dir qui acompanya Eneas al món de morts?
- Al llibre El Cafè de la Granota, al conte ”Senyora mort, carta de Miguel Garrigues”, apareix aquest personatge mitològic. Quins elements trobes en aquest capítol que facin referència a Caront? Quin ús fa Jesús Montcada del mite?
- Pel que fa a les representacions gràfiques, comenteu-les en funció de la fidelitat al text presentat.
- Què us ha semblat el text del vídeo i la versió que fa del personatge aquest autor de principis de segle XX? Busca’n informació.
Judith Consentino i Claudia Gómez
2.2 Batxillerat
Fantàstic, noies, quina bona feina que heu fet! Heu contemplat totes les cares possibles del mite: la mitològica, la filològica, l’artística. Confio que aquest plantejament serveixi per entendre que, sovint, allò que aprenem, no constitueix matèria d’una sola assignatura, sinó de moltes. En realitat, tota la paraula, escrita o oral, ens parla de nosaltres mateixos, del que vam ser i del que som… de la vida i de la mort. Treballant sobre Caront, vosaltres heu il·luminat un racó d’aquest immens edifici que van bastint els segles, i que és la nostra cultura, l’occidental, amb les arrels ben clavades a Grècia.
Felicitats!
Salve.
Gran apunt, i molt didàctic. L’estructuració de la informació és molt encertada. La imatge de la Capella Sixtina de Miquel Àngel m’ha fet recordar les classes d’Història de l’Art, perquè precisament vàrem donar aquesta obra a classe. A Català llegirem en breu ” El cafè de la granota “.
Vale.
Moltes gràcies Montse! Em satisfà saber que t’ha agradat el nostre article sobre Caront. Tens raó a l’hora de dir que moltes de les coses que aprenem en una matèria acaben apareixent en una altra i aquest és un clar exemple. Esperem que la recerca que hem fet la meva companya Claudia i jo ajudi a més gent a entendre aquest mite amb arrels a Grècia. Ara queda veure més aparicions mitològiques en ” El cafè de la Granota” i aprendre més coses aquests.
Salvete!
Gran article Judit i Claudia molt interessant.
A Eneas l’acompanya la Sibila al infern però a més també l’ajuda en el seu pas i abans d’anar.
El conte de senyora mort, és una carta que li fa a la senyora mort per demanar feina de barquer com Caront ja que l’home sempre ha estat barquer fins la construcció del pont del riu.
El mite i els quadres no tenen res a veure. Primer diu que Caront està terriblement brut, té una espesa barba blanca que li cobreix totalment el mentó i en els quadres no es mostra. També diu que ajuda a portar als morts amb una perxa i que la barca té vel.les, no obstant als quadres es veu amb perxa però cap barca porta vel.les.
Finalment el video no m’ha agradat, a part que ni les imatges han estat del meu gust, la veu del home era molt estrident i vocalitzava malament.
VALE 🙂
Moltes gràcies Monste!
Després d’haver fet aquest article ens hem adonat que podem relacionar moltes de les qüestions donades a les diferents matèries que estem fent, ja que moltes vegades es fan referència l’unes amb les altres.
No només ens hem trobat referències sobre Caront als llibres ( “Cafè de la Granota” o “Antígona” de Salvador Espriu ) sinó que també en altres àmbits, com per exemple en un capítol de la serie anomenada CSI, cosa que ens va fer molta gràcia ja que feia al·lusió al treball que estàvem fent.
M’alegra que us hagi agradat el nostre treball!!
Pingback: L’entrada al Tàrtar de l’Eneida | Aracne fila i fila
Clàudia, quan em vau comentar a classe que havíeu trobat una referència al vostre mite a la tele, vaig veure que començàveu a entendre allò que us dic tantes vegades, que les referències clàssiques les eu trobar fins i tot als llocs més insospitats. Només cal anar amb els ulls ben oberts. La llàstima és que no ens hagueu portat el tall de la sèrie a què us referiu.
Salveee!
FELICITEEER! Molt bon article, personalment no sabia qui era caront i amb aquest super article m’ha quedat més clar, molt ben estructurada la informació de de bó impressionant!
Pingback: Els personatges de la Hipsípila d’Eurípides | Literatura grega a escena
Pingback: Referències del llatí litúrgic al Cafè de la Granota | Aracne fila i fila
Pingback: Els barquers del Cafè naveguen cap a la Viquilletra! | Aracne fila i fila
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » El barquer Caront en la música
Salve!
Sempre he sentit curiositat per aquest personatge, un èsser tan important i que passa tant desapercebut en els diferents mites. També una mica vanidós, sempre cobra als seus passatgers per a poder viatjar a l’altra banda de la riba.
Vale!
Pingback: Un viatge a l’infern clàssic | Hemeroteca clàssica
Salve!
Primerament felicitar a la Judith i a la Claudia per aquest article tan complet sobre el personatge mitològic, Caront. Com podem veure clarament la mitologia sempre a estat un punt d’inspiració per a escriptors, poetes, pintors, músics,etc i sería pràcticament impossible intentar entendre l’art sense conèixer el nostre passat: Grècia i Roma. Caront és un dels pocs personatges que ja coneixia abans de començar a estudiar clàssiques, ja que quan era més petita veient la pel·lícula de Troia la meva germana em va explicar que antigament la família dipositava un òbol a la boca dels seus difunts per assegurar l’arribada de les seves ànimes a l’Hades i evitar que aquestes caminessin pel món sense rumb. Crec que aquesta és una de les tradicions de l’época antiga que més m’agraden, ja que mostra com les persones que t’estimen continuen preocupant-se per tu, tot i desprès de morir.
Salvete!
Felicitar a la Judith i la Claudia per l’apunt tant complet!
El personatge anomenat Sibil•la és qui acompanya a Eneas al món dels morts i és qui l’ajuda a sortir d’aquest donant-li un branquilló d’or.
No m’he llegit el llibre del “Cafè de la Granota”, al qual hi pertany el setè capítol anomenat “Senyora Mort, carta de Miquel Garriques”, no és un títol amb sentit figurat, tracta d’una carta que escriu en Miquel Garriques a la Senyora Mort. Però fent recerca he trobat que el tema central d’aquest capítol és la força de l’ésser humà per lluitar pels seus somnis. El protagonista, en Miquel, tot i no saber què hi ha després de la mort, envia la carta. Ell ja ha provat com ha pogut de ser barquer a la seva vila, ara busca altres alternatives. Aquí veiem que el narrador vol ser l’alter ego humil de Caront. Aquest era el barquer que creuava l’Aqueront cap l’Hades amb els difunts a canvi d’una moneda. El Barquer de Mequinensa és en Miquel Garrigues, que travessava l’Ebre amb minaires, pagesos i cavalleries.
Els quadres no tenen gaire a veure amb el mite, ja que en aquest es diu que la barca de Caront té vel•les, que aquest és un personatge amb barba blanca i brut, i en cap és pot apreciar
I per últim dir que el vídeo està molt bé, el suport visual i sonor penso que està molt ben escollit per a representar aquest relat que ens dóna la imatge d’un Caront molt atormentat i castigat.
Salvete!
Caront, va ser un personatge mitològic bastant conegut, un dels pocs que coneixia, doncs a la meva àvia sempre li ha agradat la mitologia i dins d’aquest àmbit em va comentar sobre l’existència de diferents éssers com els déus i deesses, herois com Aquil·les, i éssers com: Caront, les sirenes de l’Odissea i els ciclops.
Caront, era fill de Nix i Èreb.
Era l’encarregat de portar en barca les ànimes d’un costat a l’altre del riu Aqueront.
Caront, cobrava el peatge als difunts, per això es col·locava una moneda sota la llengua dels morts, així poder pagar al barquer.
Era un personatge molt curiós i que portava a diversos artistes la inspiració davant dels seus ulls i aquests van plasmar la figura del barquer en la literatura i sobre el llenç.
Per finalitzar, felicitar a les autores d’aquest apunt!
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant, i m’ha aportat nous coneixements que abans desconeixia completament. Ja havia sentit parlar d’aquest personatge, i sempre em va resultar intrigant i sospitós. El que no sabia era que Caront cobrava un pagament per viatge i és per això que als morts, se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua. També desconeixia que quan Hèracles va baixar a l’Hades va obligar a Caront a transportar-lo en la seva barca, però com que s’hi va negar, l’heroi li va agafar el rem i el colpejà, fins que el barquer Caront no va tenir més remei que conduir Hèracles a l’altra banda. I com a conseqüència d’aquest fet Caront va ser castigat a estar un any encadenat per haver permès que un viu entrés al regne dels morts. Em sembla una curiositat bastant interessant.
Tal com ens comenten en l’article la Judith i la seva companya Clàudia, Caront fou un personatge de la mitologia grega que s’encarregava de portar les ànimes a l’Hades amb la seva barca travessant el riu Aqueront o la llacuna Estígia (segons es comenta en altres fonts).
En l’Eneida, qui acompanyava a Eneas al món dels morts era Sibil·la de Cumes, que com era sacerdotessa d’Apol·lo, podia profetitzar i interpretar oracles. Abans de marxar al país dels morts, Eneas havia de tallar una branqueta d’or que creixia en un arbre fantàstic per obsequiar-li a Proserpina, la reina del món dels morts, d’aquesta manera podien cedir-li el pas.
Salve!
Caront és un personatge que ja coneixia, ja que és un personatge actualment bastant esmentat encara que va aparèixer fa segles en l’antiga Grècia. En totes les ocasions que he pogut veure representat a Caront he pogut veure que és una figura mitològica que tenia el paper de conduir les ànimes dels difunts cap a la ultratomba, cel o a l’infern. També es coneix com el barquer d’Hades, el qual guiava les ombres errants dels difunts d’un costat a l’ altre del riu Aqueront. Els difunts havien de portar una moneda de plata (òbol) sota la llengua o en els ulls per pagar el viatge, si no estaven condemnats a vagar cent anys per les riberes de l’Aqueront fins que Caront accedís a transportar sense cobrar-los.
Aquest personatge es representa com un home molt vell, amb una llarga barba blanca i una túnica també vella. Sempre fent l’acció de remar.
Caront apareix per primera vegada en la Grècia antiga, 500 aC. Però, no es va fer popular fins temps després perquè, al principi l’aristocràcia tenia els seus propis guies a l’altre món: Hypnos i Thanatos. Llavors Caront era una figura més associada al poble. Quan es va consolidar la democràcia a Grècia, el poder del poble va créixer i va començar a aparèixer la figura de Caront en obres literàries i iconogràfiques.
Salve!
Molt bon article, felicitar a la Judit i la Claudia per la gran feina, molt interessant!
Començar dient que no coneixia el personatge Caront, però amb aquest article i fent una recerca ja m’ha quedat clar.
Caront, segons la mitologia grega, és el barquer encarregat de transportar les almes dels morts a través de la llacuna Estigia fins l’inframón d’Hades. Tot mort que no pot pagar el viatge es rebutjat ja que si no han estat enterrats amb una moneda a la boca doncs no són transportats.
És sens dubte, un personatge curiós i ha servit com a inspiració en diferents obres de la literatura clàssica.
Aprofitant els teus coneixements sobre l’Eneida, sabries dir qui acompanya Eneas al món de morts?
Al llibre El Cafè de la Granota, al conte ”Senyora mort, carta de Miguel Garrigues”, apareix aquest personatge mitològic.
Quins elements trobes en aquest capítol que facin referència a Caront? Quin ús fa Jesús Montcada del mite?
Pel que fa a les representacions gràfiques, comenteu-les en funció de la fidelitat al text presentat.
Què us ha semblat el text del vídeo i la versió que fa del personatge aquest autor de principis de segle XX? Busca’n informació.
Salve!
L’entrada del blog de la Judith i de la Claudia m’ha semblat molt interesant, tot i que ja coneixia la figura de Caront, és a dir, qui era i a què es dedicava. Si més no, penso que la seva entrada està molt ben feta, ja que s’entén molt bé qui era Caront i quina era la seva tasca.
Caront és un personatge molt recurrent a moltes obres de la literatura clàssica de gairebé tot els períodes literaris, un clar exemple és el de Juan Boscán, qui reflexa literalment a Caront en aquests versos:
Y esto, con la furia del deseo,
corrió a pasar la miserable barca;
mas el viejo Carón que es el barquero,
no le dexó y así quedó en l’arena.
Aquest és un exemple de la influencia dels tòpics clàssics grecollatins i de l’interès que sempre s’ha mostrat pel tema de la mort com a tòpic literari i com a font d’inspiració per a poetes, escriptors, artistes i músics, entre d’altres.
Com hem pogut veure en la lectura A la recerca d’una pàtria, Caront és una figura mitològica que tenia el paper de conduir a les ànimes dels morts cap a les portes de l’Avern.
Tot i tenir diferents representacions, Caront sempre segueix uns paràmetres fixos i uns trets comuns que es repeteixen en totes les seves aparicions, així com la barca, que és un element que va lligat a ell; el far, ja que en moltes narracions s’explica que les travessies pel riu Estix estaven formades per un camí fosc i tètric el qual solament estava il·luminat per un far que penjava de la barca de Caront; la seva manera de vestir, en l’Eneida es descriu com un vell que va vestit amb una túnica haraposa; la moneda de plata, que era el preu que el difunt havia de pagar per tal de ser transportat i poder descansar en pau, ja que si no estaven condemnats a vagar cent anys per la riba del riu Estix fins que Caront accedís a transportar-los sense cobrar-los; i, per últim, les ànimes en pena, ja que alguns documents diuen que la barca de Caront estava arrossegada per les ànimes en pena que vagaven per la llacuna.
Com a conclusió, he decidit buscar representacions artístiques on aparegui Caront i, com la Judith i la Clàudia, no he aconseguit trobar-ne moltes obres, la qual cosa em fa pensar que, potser, els artistes no volien pintar o esculpir el personatge per por del seu mite.
Qui acompanya a Eneas al món dels morts és Sibil.la, una profetista capaç de conèixer el futur.
Caront és un personatge mitològic fill de Nyx i d’Erebus. Era qui estava tot el dia sobre una barca amb l’ajuda d’un pal transportant morts. Encara que les descripcions de Caront (barba blanca, túnica trencada) i les descripcions de la barca (portava perxa i governada amb vel.les) no siguin les acertades amb les imatges penjades, segueixen sent correctes. A les obres d’art que hi trobem a aquesta entrada, hi podem veure a Caront a la llacuna Estígia, ubicada a l’Hades, amb la funció de separar ànimes i morts que ja han arribat a la llum.
“Salve!”
Tot el relacionat amb el personatge de Caront i amb la percepció que tenien a l’antiguitat de l’Avern em sembla molt interessant. A classe ens van introduir aquest personatge mentre llegiem el llibre de “A la recerca d’una pàtria”. En aquest llibre Eneas baixa al món dels morts acompanyat per la Sibil·la, una profetissa.
Si comparem les representacions gràfiques amb el text original podem observar que no són gaire fidels, ja que com s’acostuma a fer al món de l’art, s’ha enbellit el personatge. A banda de les representacions gràfiques, també he trobat una cançó que té “Caront” per títol.