Fermín Bocos és un periodista i viatger espanyol, interessat pel món clàssic, especialment pels aspectes religiosos (el més enllà, la vida d’ultratomba). Bocos va néixer l’any 1949 a Valderribles (Cantàbria), prop de Santander, i viu actualment a Madrid. Ha treballat en la cadena SER, en la COPE i a TVE. Bocos opina que el model ideal de ciutadà seria l’atenès, excloent-ne l’esclavitud. Es declara agnòstic i considera, segons el meu parer molt encertadament, que hem de revaloritzar l’estudi de les humanitats, enteses, segons ell, com el conjunt que formen el llatí, el grec, la història antiga i la religiosa. El periodista càntabre entén que no es pot comprendre la nostra cultura actual sense l’estudi dels clàssics -ell mateix és un neohumanista-, ja que, com tots sabem, aquella és hereva de la la grega i de la llatina.
El diari LA VANGUARDIA va poder conversar amb l’erudit, per aprofundir en els seus coneixements. L’article, que va sortir publicat a la secció “La contra”, del dijous 3 de desembre del 2015, amb el títol La nostra cultura batega a les portes de l’infern antic. L’entrevistador és un dels habituals del diari, Víctor Maria Amela.
He considerat que hi ha fragments del text periodístic especialment importants:
Primera citació de l’article, que correspon al cant XI de l’Odissea, en la segona part de l’obra:
“Va ser un enclavament tartessi [la Rábida, a Huelva] que Aviè va citar. Allà va arribar Ulisses, a l’estuari dels rius Odiel i Tinto, d’aigües vermelloses, que hom anomenava “llacuna de l’infern”. Hi havia una gruta, la boca de l’infern…”
Segona citació de l’article, que correspon al llibre VI de l’Eneida, en la primera part de l’obra:
“Avernus” ve del grec “aornós” (“sense aus”), perquè les emanacions sulfuroses les foragitaven… I el troià Eneas va desembarcar a les platges de Cumes… -Virgili ho canta a l’”Eneida” – i tot seguit va anar a consultar l’anciana sibil·la de Cumes…
Hem de tenir en compte que Fermín Bocos, com a apassionat del món clàssic i de la seva visió del món dels morts, ha intentat seguir la pista de diversos possibles indrets per on es creia, en època dels grecs i dels romans, que es podia accedir a l’Inframón. Pensem que Bocos ha buscat les portes de l’Infern en el Vell Món (l’únic conegut pels grecs) perquè sap que l’anhel d’immortalitat és viu en tots els éssers des que va sorgir la consciència humana tal com avui la coneixem, és a dir, des del Paleolític. L’erudit ens dóna notícia d’alguns rituals que es practicaven en aquestes vies d’accés al regne dels morts: sacrificis, consumició de substàncies al·lucinògenes. També fa esment de figures mitològiques (Persèfone, Hades/Plutó) i d’elements característics de la religió grega: l’oracle de Delfos, els misteris d’Eleusis.
Tot seguit, us deixo alguns enllaços sobre indrets relacionats amb les entrades de l’Infern, i que apareixen esmentats en l’article: el llac Avern, la gruta de Cumes, Nekromanteion, el cap Taímaron.
Qüestions:
- Feu una breu ressenya dels indrets enllaçats, en la qual es comenti la seva vinculació amb l’entrada a l’Infern.
- Trobeu característiques comunes en aquests indrets que heu comentat?
- Els qui hagueu llegit l’Odissea o l’Eneida, comenteu els dos fragments de les obres clàssiques que apareixen en l’article i situeu-los en el context de la narració corresponent.
- Qui són Ulisses i Eneas? De quina obra és protagonista cadascun? Digueu-ne els trets principals, tant físics com psicològics.
- Sabeu qui era el barquer mític de la llacuna Estígia? Busqueu-lo en aquest article i feu-ne una breu caracterització, tant física com psicològica.
Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2
Pau, gràcies per passar-nos l’article a un document editat. així ens en facilites la lectura.
* Feu una breu ressenya dels indrets enllaçats, en la qual es comenti la seva vinculació amb l’entrada a l’Infern.
L’Avern és un llac d’origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l’entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l’infern.
El llac pren el seu nom d’un profund abisme que, segons la tradició es trobava en les seves rodalies, d’on emanaven vapors sulfurosos.
La gruta de la Sibil·la de Cumes, és una gruta i un tunnel excavats en el tuf, d’uns 200 m, probablement creada per connectar el llac amb la mar, la qual, per les infiltracions d’aigua que han creat un rierol subterrani, es va relacionar amb Estix i amb Aqueront.
El Nekromanteion era un antic temple grec de la nigromància dedicat a Hades i Perséfone. Segons la tradició, es troba a la vora del riu Aqueront a Epiro , prop de l’antiga ciutat de Ephyra . Aquest lloc es creia pels devots per ser la porta d’Hades , el regne dels morts. El lloc està en la confluència dels rius Acheron , Pyriphlegethon i Cocito. El significat dels noms dels rius ha estat interpretat com ” brases ” i ” trist lament . ”
El cap Matapan és el punt més al sud d’Europa, el central de tres caps del sud del Peloponès, a la Grècia continental. La península també és coneguda com a Matapan. Matapan és probablement una altra forma de Métopon, nom alternatiu donat antigament a la punta. El cap de Matapan es connecta amb el de Taígetos per una badia a la part oriental de la qual hi havia Porto Quaglio, transformat en Kaio, i a l’oest Marinári o Marmári. Quaglio fou el nom donat pels venecians. A la part oriental de la península hi ha dos ports destacats, Vathy (el més septentrional) i Asómato o Kistérnes, més petit, al sud. La part occidental és rocosa i sense ports.
El nom de Taínaron el va agafar suposadament de Tainaros, fill de Zeus o d’Ícar o d’Elat.
* Trobeu característiques comunes en aquests indrets que heu comentat?
La zona geogràfica, tots eren portes per baixar a l’infern.
* Els qui hagueu llegit l’Odissea o l’Eneida, comenteu els dos fragments de les obres clàssiques que apareixen en l’article i situeu-los en el context de la narració corresponent.
– El fragment de l’Odissea pertany a l’episodi on Ulisses arriba en vaixell a l’inframón des de l’illa de Circe, Posteriorment segueix amb el seu camí.
– El fragment de L’Eneida pertany a l’episodi al qual Eneas arriba a l’inframón amb Sibil·la de Cumes.
* Qui són Ulisses i Eneas? De quina obra és protagonista cadascun? Digueu-ne els trets principals, tant físics com psicològics.
– Ulisses és el protagonista de l’”Odissea” d’Homer, Fisicament és un persontage agraciat, molt fort i amb una gran bellessa. Quant a la seva psicologia cal destacar la seva astúcia i valentia i la seva facilitat per enganyar.
– Eneas és el protagonista de L’”Eneida” de Virgili.És un personatge aventurat i molt valent, que no tem a la mort i consegueix el que es proposa gracies a la seva mare. També destaca la seva arrogància i la seva fama de conquistador.
Físicament personatge agraciat, amb una elevada bellessa.
* Sabeu qui era el barquer mític de la llacuna Estígia? Busqueu-lo en aquest article i feu-ne una breu caracterització, tant física com psicològica.
El barquer de la llacuna Estígia era Caront. És un personatge de caràcter mitològic, fill de Nyx i d’Erebus. El seu nom fa referència als seus ulls grisos i pot ser considerat un eufemisme per a la mort. Es coneix per la seva aparició a l’Eneida, epopeia llatina escrita per Virgili. Les característiques físiques d’aquest són la seva aparença d’home vell, amb barba blanca, molt lleig i que sempre portava una túnica trencada.
la Paula ja ha desvetllat moltes de les incògnites, però encara en falten.
A la segona pregunta no ha precisat quins són els trets comuns d’aquests indrets. què cal per ser considerat entrada de l’infern?
Comenteu amb més detall els episodis de l'”Eneida” esmentats. Demostreu que l’heu llegida.
Χαίρετε!
Moltes gràcies, Paula, pel teu comentari. Has fet una recerca minuciosa sobre els indrets assenyalats i enllaçats en l’article. Veritablement, són fascinants la religió i la mitologia antigues. Investigar les llegendes sobre les portes de l’infern suposa un viatge en el temps i en les mentalitats dels nostres avantpassats grecs i romans, que tenien profundes i arrelades creences sobre el més enllà. El tema de l’eternitat ha preocupat els homes en tots els temps.
Us animo a endinsar-vos en la recerca del coneixement.
Bussegeu en les humanitats, com aquesta humil col·laboració ho ha fet en les portes de l’Inframón.
Χαίρετε!
Salve, Pau!
El llac Avern és considerat una de les entrades a l’infern, està situat a Campània. La gruta de Cumes és una gruta i un tunnel excavats en el tuf, creada per connectar el llac amb la mar. Per les infiltracions d’aigua, han creat un rierol subterrani, i es va relacionar amb l’Estix i l’Aqueront. El Necromanteion és un temple grec dedicat a Hades i Persefone, els reis de l’Inframon . Es creía que era la porta a l’Hades, el regne dels morts. I el cap Matapan és el punt més al sud d’Europa, el central de tres caps del sud del Peloponès, a la Grècia continental; el nom “Taínaron” el va agafar de Tainaros, fill de Zeus o d’Ícar.
La característica comuna és que tots els indrets són considerats entrades a l’infern.
El primer fragment de l’Odissea fa referència a l’episodi on Ulisses arriba a l’inframón des de l’illa de Circe. I el fragment de l’Eneida pertany a l’episodi quan Eneas arriba a l’inframón amb la Sibil·la de Cumes, l’oracle.
Ulisses és el protagonista de l’Odissea. Ells és rei d’Ítaca i espos de Penèlope. Ulisses es caracteritza pel seu enginy, inteligència, capacitat d’enganyar la gent, i encara que a vegades rep ajuda d’Atena, finalment se’n surt. Es capaç de perdre-ho tot per tal d’aconseguir el seu objectiu.
Eneas és el protagonista de l’Eneida. Ell és troia i el pare d’Anquises, és l’avantpassat del poble romà. Eneas és un heroi que es defineix pels déus, especificament per la seva mare Venus. Això vol dir que qualsevol moment que és important en la seva vida i destí és dirigit per Venus. Avui en dia seria el “niño de mamá” ja que sense la seva mare posiblement no ho hagués aconseguit.
Caront era el barquer d’aquest llac. Era fill d’Èreb i Nix. Ell era l’encarregat de transportar les ànimes a l’Hades, si aquestes havien rebut sepultura, sinó es quedaven per sempre en l’entrada de l’infern fins que algú els hi donés els honors funeraris corresponents. Físicament a Caront se’l presenta molt, molt vell, quasi un esquelet, amb cabells grisos i barba, pálid que fins i tot sembla un fantasma.
Salve!
Qüestions:
• Feu una breu ressenya dels indrets enllaçats, en la qual es comenti la seva vinculació amb l’entrada a l’Infern.
Els enllaços dels indrets als quals fa referencia aquest article són:
1. Llac Avern: el llac avern o llac del Avern (en grec, aomos¸ sense ocells) és un llac d’aigua dolça del sud d’Itàlia, en Campanià, cerca dels Nàpols. Té uns 3 km de circumferència i ocupa el cràter d’un volcà extingit. Virgili, poeta romà molt famós, el considera per el seu aspectes tenebres com a boca de l’infern. La visió subjectiva de Virgili i altres autors grecs i romans en els que es van inspirar es va convertir en una de les tradicionals més assentats en la tradició romana.
2. La gruta de Cumes: (no he trobat res sobre aquest)
3. Nekromanteion: era un antic temple grec de la nigromància dedicat a Hades i Perséfone. Segons la tradició, es troba a vora del riu Aqueront a Epiro, prop de l’antiga ciutat de Ephyra. Aquest lloc es creia pels devots per ser la porta d’Hades, el regne dels morts. El lloc està en la confluència dels rius Acheron, Pyriplegethon i Cocito, que es creu que flueixi a través i regar el regne d’Hades. El significat dels noms dels rius ha estat interpretat com ‘’brases’’ i ‘’trist’’ ‘’lament’’.
4. El cap Taínaron: és el cap de les costes del sud del Peloponès, Grècia que constitueix la punta meridional del mont Taiget. Separa els golfs de Lacònia (est) i Messènia (oest). Es el punt meridional de l’Europa Continental.
• Trobeu característiques comunes en aquests indrets que heu comentat?
Crec que el punt característic dels indrets que tenen en comú són o la mort que hi té la relació com a punt de connexió o què son indrets de Grècia continental.
• Els qui hagueu llegit l’Odissea o l’Eneida, comenteu els dos fragments de les obres clàssiques que apareixen en l’article i situeu-los en el context de la narració corresponent.
El fragment d’episodi de l’Odissea o l’Eneida es quan arriben en vaixell a l’inframón des de l’illa de Circe, i posteriorment continua amb el seu camí cap a casa.
• Qui són Ulisses i Eneas? De quina obra és protagonista cadascun? Digueu-ne els trets principals, tant físics com psicològics.
Ulisses és el protagonista d’Odissea, famosa obra d’Homer. Físicament es un personatge valent, astut i si es podria equivaler a un deu grec o romà podria ser sense dubte Atena o Minerva. Ja que es caracteritza per tenir un físic fort, una gran bellesa i una astúcia per poder destacar als mes intel·ligents.
Mentre que Eneas, protagonista de l’Eneida, famosa obra de Virgili. Es un personatge molt valent però també es un conquistador que sense dubte pot deixar la seva muller i altres dones per aconseguir els seus objectius. A nivell psicològic es pot destacar per ser una persona arrogant i a nivell físic és destaca per la seva gran bellesa.
• Sabeu qui era el barquer mític de la llacuna Estígia? Busqueu-lo en aquest article i feu-ne una breu caracterització, tant física com psicològica.
El barquer mític de la llacuna Estígia és Caront. Era fill de Nyx i d’Erebus. El seu nom fa referencia als seus ulls grisos i pot ser considerat un eufemisme per a la mort. Aquest personatge es conegut a partir de la seva aparició a l’Eneida de Virgili. Les característiques físiques d’aquest son las seva aparença d’home vell amb barba blanca, d’aspecte lleig i sempre porta una túnica trencada. Viatja sobre una barca amb l’ajuda d’un pal per poder desplaçar-se. I en aquesta barca transporta les ànimes a l’Hades, recent a morts i als quals acaben de donar sepultura, travessant així el riu Aqueront. Ell les portava fins a les portes d’infern a canvi que li donessin un òbol.
Vale!