Deixebles de 2n de batxillerat,
com que s’acosta el final de curs, enguany una mica accidentat, entre retallades, vagues, et cetera, potser val la pena recapitular, mirar enrere i contemplar el curs com un camí recorregut, encara que no sapigueu del cert on us portarà.
Confesso que en aquests nou mesos de pràctica docent -com una gestació, ara que hi penso- he après, de vosaltres: noves pel·lícules que potser mai no hauria vist, per exemple, i on en cap cas no se m’hauria acudit buscar un tòpic horacià; lectures no del tot recomanables, però que, si més no, cal conèixer; còmics de televisió “guapos” i amb una gran vis comica; llocs i establiments amb ressò clàssic que mai no m’havia parat a mirar; cançons amb una lleugera referència a Virgili en boca de cantants mediàtiques…
Reconec que també m’he enriquit amb l’empenta amb què heu col·laborat en els projectes que us hem proposat des de matèries agermanades; amb l’interès per descobrir llocs nous i la curiositat de saber tots el detalls d’uns temps remots, per acabar descobrint que no són tan llunyans; amb la generositat de dedicar el vostre temps d‘otium a fer reviure el llegat romà de la vostra ciutat, sense cap afany de negotium.
Espero -tant de bo!- que vosaltres també hagueu après, si més no, que el nostre llegat passat ens ajuda a comprendre el present, i desitjaria que sentíssiu que us heu enriquit o que ara sou capaços de mirar al vostre voltant i escoltar d’una manera nova, oberts a la descoberta del verb i l’essència clàssica present arreu. Nihil novum sub sole!
Si més no, us demano que no trenqueu la tradició que us vau trobar a inici de curs, pròpia dels finals d’etapa, i deixeu un petit llegat per les generacions futures en forma de comentari, on podeu fer una síntesi del curs, destacar-ne alguna cosa, deixar-los un consell per arribar a bon port, regalar-los un llatinisme,… o tot això a la vegada.
Per la meva part, com que aquest any ja heu publicat uns quants vídeos amb la vostra petja al bloc, he pensat en una altra mena de comiat. Espero que us agradi i, sobretot, que pugueu entendre’l sense excessius problemes. Per si un cas, podríeu intentar traduir-ho entre tots.
Avete, discipuli discipulaeque!
Χαίρετε, μαθεταί!
Cursus finis advenit atque hodie vobis pauca consilia dare volo.
Carpete diem, sed festinate lente atque auream mediocritatem non obliviscimini.
Beatus ille qui ab schola exit dives sapientiae speique.
Mementote: labor omnia vincit, sed errare humanum est.
Hae sententiae utiles vobis erunt.
Valete et Fortuna secunda!
TERESA
Un bell comiat, Teresa! Aràcnids i aràcnides, jo enguany per primer cop en la meva vida docent no he fet segon de batxillerat i sé el que et sent, però amb aquest emotiu comiat de la vostra magistra us desitjo també molta sort et in aeternum! Us esperem als blocs i a la Magna!
Com a futura ex alumna de l’INS Albeniz en un breu temps (o això espero!) recomano en primer lloc als nous estudiants de segon que no baixin la guàrdia en cap moment i que intentin seguir al màxim el ritme del curs, sobretot a l’assignatura de llatí, ja que sinó el final de curs serà tot un mare magnum que serà difícil de salvar. No és un curs difícil si treballes poc a poc i amb bona lletra i, sobretot, sinó abandones cap matèria pel camí. Sé que treures el batxillerat cum laude és practicament impossible, però cadascú dins de les seves possiblitats ha d’intentar treure la màxima nota, ja que això us ajudarà a estar més tranquils durant el curs i, també, en un futur molt llunyà.
Espero que us ho passeu tan bé com jo durant aquest any i que no sigui un any tan mogut entre vagues i protestes generals i, per últim, no us ovlideu del carpe diem que sempre és pot compaginar amb els estudis!
Salve!
El curs ja s’acaba, suposo que aquest any és l’últim que faig llatí, a no ser que d’aquí uns anys em vinguin les muses clàssiques i vulgui tornar aprendre aquesta llengua.
Les classes, a pesar que no han sigut molt ben bé aprofitades per mi, han sigut entrenides i didactiques, m’alegro d’haver escollit llatí per fer-ho aquets dos anys, he aprés moltes coses de la cultura llatina i hem rigut molt tots, ha sigut una bona experiència.
Per a futurs alumnes us recomano que per aprovar llatí heu de treballar cada dia! Nula dies sine linea. Heu de tenir sempre la feina al dia si voleu aprovar i comenfeccionar articles voluntaris i interessants, que a la Teresa li agrada molt!
Us desitjo a tots molta sort en els vostres camins i ja ens veurem pel blog!
Salve Teresa!
Doncs tal i com tu dius, el curs ja està quasi finalitzat, i és una llàstima perquè a classe de llatí m’ho passava vertaderament bé. Sempre hi havia una mica d’humor ,que feien que les classes fossin més a menes, però clar, tampoc s’ha de pensar que vam estar de ”guasa” tot el día, que treball en teníem moltíssim, perquè l’ exercitia no faltava ni un día.
Particularment, me’n porto molts records de les classes com ara : les exposicions al passadís, fent la Nausica,la excursió a Empúries, entre altres…
Per les pròximes generacions, li recomenaria un llatinisme que , de bon gra , els ajudarà a saber què els depararà : Nulla die sine linea Cap dia sense línia. En poques paraules, no deixeu de treballar en tot moment que desprès tot s’acomula.
Respecte a la traducció del teu text, Teresa, seria el següent:
Hola alumnes i alumnas. El curs arriba al seu fi i doneu vol al vostre consell. Disfruteu , però doneu-vos presa i serà oblidada la vostra gloria d’or. Ditxós aquell qui ha estat amb èxit la vostra sabiesa diva a l’escola. Un moment : Tots els treballs l’ heu de vèncer, però errar és d’humans.Aquesta sabiesa serà útil per vosaltres. Adéu i sort a tots!
(No sé com estarà traduït. M’agradaria , però, que valoressins l’esforç de fer-ho sense diccionari).
Vale!
Ja que el meu company tant simpàtic s’ha copiat del meu llatinisme. Us recomanaria el que he fet jo en un article : Ad Augusta per Angusta que vol dir ” A l’altura per camí angustosos” En definitiva portar a l’èxti mitjançat les dificultats. S’hi us ho plantejeu, us ho podeu treure perfectament.
Un altre any serà, Margalida, però no et pots queixar, perquè l’article que ens ha deixat l’Aina Tro és tot un regal, que invita a la reflexió.
Pel que fa a vosaltres, “discipuli discipulaque”, veig que acabeu el curs capaços d’encabir uns quants llatinismes en un parell de paràgrafs, com tu, Anna, i fins i tot us hi baralleu, com vosaltres, Jordi i Ilya. Qui no corre, vola, i el “Nulla dies sine linea” és molt famós, malgrat que no tots vosaltres el practiqueu tant com jo voldria.
Les properes generacions ho tindran bé amb els vostres consells, però voldria també que els deixéssiu el text ben traduït. Valoro, Jordi, que hagis estat el primer valent en aventurar una traducció (i sense diccionari!), però als que vingueu a continuació us encarrego que mireu de polir-la seguint les meves instruccions:
-En català, el plural “alumnes” és mascuí i femení. Aprofitem-ho.
-“Cursus finis”: traduïu-ho més literal respectant els casos.
-“Volo” és un dels verbs irregular que estem treballant i “dare” és infinitiu.
-Traduïu correctament els tres llatinismes de la línia 4. Els hem treballat tots!
-“obliviscimini” és 2 plu pres Imperatiu Passiu d'”obliviscor”.
-“Exit” és del verb “exeo”, verb compost d’un dels irregulars estudiats.
-Traduïu bé “dives” i “speique”
-“Mementote” és 2a pl de l’imperatiu de “memini”, que va seguit de més llatinismes, que també cal traduir correctament.
-“Hae sententiae” és nominatiu plural, igual que “utiles”.
-L'”a tots” del final hauria de correspondre a un “omnibus” que no hi és.
En fi, el Jordi ha trencat el gel, a la resta us toca continuar la feina o a tu mateix, Jordi, si veus com ho pots millorar. Anna i Ilya, vosaltres no heu fet la traducció, per tant, també hi hauríeu de col·laborar.
Ave!
La traducció del voci aquest tan graciós que ha fet la Teresa seria:
Hola alumnes, el final del curs arriba a la fi i vull doneu el vostre petit consell. Gaudeix el moment, però sene pressa i l’aire de glòria no oblidareu. Desitjós el moment que surt de l’escola, ric de saviesa i sabiduria. Recorda: el treball tot ho venç, però equivocar-se és humà. Aquestes opinions us seràn útils. Adéu i molta sort!
La veritat és que jo penso que tots aquests consells són els millors que una persona pot rebre. El problema és que com bé a dit la Teresa, “errar humanum est” i no els seguim. Se que és fàcil dir que tots els dies s’han de fer deures i de fet és el que hauriem de fer, el problema és que al principi sí, es segueix el consell, però tal i com passa el curs, aquesta energia va disminuint. El meu consell és que no és rendeixin, que no llencin a toallola, perquè si fas això si que ja ha perdut la partida.
Espero que tots poguem acabar e curs genial i que els pròxim que vinguin els vagi igual o millor que a nosaltres!
Teresa et deixo la traducció:
Hola alumnes, el final de curs arriba i vull que doneu la vostre petita recomanació. Gaudiu el dia, però sense pressa i no ovlideu el terme mitjà. Benaurat sia qui surt de l’escola amb saviesa i esperança. Recordeu: el treball venç tot, però equivocar-se és d’humans. Aquestes recomanacions us seràn útils. Adéu i molta sort!
Bé, aquestes traduccions ja van agafant forma. Si partim de la de l’Anna, encara podríem polir algun aspecte:
A la traducció que ella ha fet de la frase hodie vobis pauca consilia dare volo no apareix traduït hodie i aquest “vull que doneu…” implicaria una oració d’infinitiu amb subjecte vos, en acusatiu. En canvi, a l’original diu vobis, en datiu. I d’on surt el possessiu “vostre”? A més, consilia és el plural de consilium i paucus és millor traduir-lo “pocs”.
A la frase següent falta la traducció de dives.
I per deixar-ho ben correcte, esmeneu les faltes en català. “Vostre”, no és un adjectiu invariable, té també femení (“vostra”) perquè prové de vester, vestra, vestrum. “Ovlideu” s’escriu així?! I “seràn”, no hi sobra alguna cosa?
El Jordi ha pres la iniciativa, l’Annia s’hi ha apropat, l’Anna gairebé es crema… Els que falteu heu de rematar la feina, doncs!
Hola!
Bueno la traducció del text en llatí que recitava el voci de la Teresa ja hi és en un comentari anterior, així doncs, no fa falta que la torni a posar.
Jo aconsello que els alumnes vinents s’acostumin al ritme de 2n de batxillerat el més ràpid possible i que no estudiïn a l’últim dia. Han de repasar cada dia una mica perquè sinò després no els hi donarà temps a fer res.
També recomano que facin els deures cada, cada dia perquè conten moltíssim, de vegades més que un simple examen (sobretot amb la Teresa), i que us acostumeu a estar al front d’un ordinador per fer feina perquè la informàtica està molt present amb aquesta professora i al món del treball i els estudis.
Dono aquest consells, perquè jo no els vaig tenir en compte l’any passat i aquí estic una altra vegada…
No deixeu les coses per el final perquè segur que no sortiran bé.
Vale! 😀
Hola! Bé ja estic per fi a segon (ja era hora) s’ha fet molt llarga la espera ja que per a mi han sigut dos anys de primer. Ara mateix només puc pensar en aprofitar el temps al màxim per a que no em torne a passar el mateix i poder treure bones notes. Prometo fer tots els deures i portar el tema del bloc al dia i no com l’any passat, eh Teresa? Estic completament disposta a fer tot el que està en les meves mans per aconseguir el que vull i espero que l’any que bé quan llegeixi això pugui dir que ho he aprovat tot i puc continuar estudiant el que jo vull. Sort a tots 🙂
Ave!
Sóc una alumne que aquest any acaba de començar Segon de Batxillerat i he llegit l’article.
Espero poder fer-vos cas a tots el consells que ens heu donat pels que comencen aquest any Segon i així puguem portar bé aquesta assignatura i en general tot el curs sense baixar la guàrdia com bé diu l’Anna.
Us agraeixo molt tots els consells!
Avete!!
Ja fa molt temps que no comento res! Tres mesos passen volant, però ara, com ens heu aconsellat els exalumnes, és el moment de posar-nos les piles i treure el màxim profit tant a les classes de llatí, com a la resta d’assignatures.
Aquest llatinisme que tots ens recordeu, “Nulla dies sine linea”, ja va aparèixer a la primera classe de llatí on la Teresa ens va fer la presentació. Personalment, em proposo seguir-lo al peu de la lletra i esforçar-me encara més aquest curs que l’anterior. També espero poder traduir textos com aquest de la Teresa amb molta més facilitat de com ho faria ara mateix.
Respecte al missatge en llatí (i una mica de grec) que ens ha deixat la Teresa n’he reconegut els llatinismes, les salutacions en llatí i en grec i la frase “Mementote:labor omnia vincit, sed errare humanum est.”, a més d’alguns verbs i paraules soltes. Per tant, l’única cosa que podria aportar seria corregir les faltes d’ortografia que s’han mencionat: “oblideu” s’escriu amb b, “vostre”, en aquest cas s’escriu “vostra”, i “seran” no porta accent.
Moltes gràcies a tots per els vostres consells! Intentaré seguir-los tots. Espero que us estigui anant molt bé amb el que estigueu fent ara, després del batxillerat!
Adéu!! Salvete!
Ave!
Gracies a tots els ex alumnes per deixar-nos tans bons consells, si que es veritat que a priori estas molt animat amb el nou curs amb moltes ganes de treballar (i més si es una assignatura que t’agrada), però sovint ens passa que conforme transcorre el curs les ganes es desgasten i el nostre modus operandi no es el correcte. Peró estic segura que aquest any també serà un bon curs en el que treballarem dur i ens esforçarem encara que de totes maneres dura lex, sed lex, la llei es dura però es la llei, si estem aquí és perquè volem treballar i no obstant això penso que ens ho passarem molt be.
Quants bons propòsits, per Zeus! Esperem que tots s’acompleixin i, si us adormiu, us faré rellegir les vostres pròpies parules immortalitzades en aquest article.
Anna, veig que ben aviat t’has animat a donar vida als llatinismes i utilitzar-los sense por. Cal, però, que si no estan adaptats al català, apareguin amb cursiva. El codi per escriure cursiva la bloc el trobareu al tutorial corresponent del meu EWC.
Valete puellae!
Aquest article va ser un bell comiat!
La Teresa aquest any tindrà una classe plena de noietes!
Tot i que aquest curs és molt dur, espero que ens vagi bé a totes i fer-ne un bon curs.
Al principi sempre es comença amb energia però farem lo possible per seguir així fins al final.
Aquest any m’hi esforçaré i intentaré no deixar tot pel final (ja que sempre em passa el mateix).
La primera classe que vam fer amb la Teresa ja ens va deixar clar que li agradava treballar amb llatinismes i ara ho veig ben clar reflectit en els seus ex alumnes, espero que nosaltres també acabem fent servir aquests llatinismes.
A posar-nos les piles !
Salve!
Encara que el motiu d’aquest article sigui un comiat, jo l’he sentit com una benvinguda per als nous alumnes de llatí, com és el meu cas.
Estic molt interessada en la llengua llatina ja que encara que molta gent em digui que el llatí no serveix per a la vida laboral, crec que alo millor si vols ser científica no et servira gaire, però jo que vull ser periodista crec que allargarà el meu vocabulari i el farà més ric pel que fa a expressions i llatinismes. Tinc moltes ganes de emprendre aquest nou camí que espero que on l’altre gent veu una marca o una expressió comuna, a mi m’obri un nou món on pugui veure un significat més enllà.
Blanca Pérez.
Has copsat perfectament l’objectiu de l’article, Blanca. Sigues benvinguda, doncs, a l’estudi del món clàssic, ja veuràs que podràs aplicar-lo sovint en els teus articles periodístics. Si busques bé, al bloc en trobaràs molt exemples, tant de mitjans de comunicació audiovisuals com en paper. Fixa’t, per exemple, en aquesta entrada de la Thaïs sobre un article de Joan Lluís Lluís a El Punt-Avui. Crec que t’agradarà, perquè enllaça amb el que hem estudiat sobre l’origen de l’alfabet llatí. Al final n’hi ha una altre enllaçat del mateix autor. Ja em diràs què et sembla…
Andrea, pensa que em tindràs a sobre perquè, com dius, no ho deixis tot per al final. Ara, si finalment no em fas cas, ja és una altra cosa. Ànims!
Salve!
Aquest serà el meu primer any que començaré a estudiar el llatí, però espero que no sigui l’últim.
Encara que no hem fet molt encara, però hem començat ja m’agrada. Molta gent m’ha dit que el llatí no serveix per a res, però el fet de estar aprenent una llengua i una cultura tant antiga em sembla bastant interesant.
Perquè no només aprenem la llengua sino també la cultura del passat, i en tot l’ho relacionat amb el passat i tinc molt d’interés. Potser en el que vui ser de gran, que encara no ho se, no em serveixi de molt, però sempre puc dir que sé la cultura i la llengua llatina.
I ademés m’argadaria en un futur utilitzar en el meu vocabulari els llatinismes que utilitzen alguns vells alumnes que han estudiat aquesta matéria.
Margarita Badoyan.
Benvinguda al món clàssic i a Aracne, Margarita! Aquí potser hi trobaràs més arguments per a què serveix avui estudiar llatí. També esperem que ens ajudis a trobar-ne més!
Marga, la Margarita és germana de la Knarik. Segur que et recordes d’ella i dels seus articles sobre les seves arrels armènies. En el muntatge que apareix en aquest article compara la vida quotidiana de la dona grega amb la de la seva terra i de Garni ens va portar aquest interessant reportatge. El llistó està molt alt, però ben segur que la petita Badoyan seguirà les seves passes!
I tant que recordo Knarik i la seva feina al bloc! A més vaig tenir el plaer de conèixer-la a la sortida compartida al parc del Laberint! En dir-se Margarita, vaig pensar que no era d’ascendència armènia! A més, Teresa, ja saps que a mi també hi ha gent que m’anomena així i em va fer patxoca! Tenim el llistó molt alt però una gent molt preparada, no cal patir!
Salve!
Una bona despedida per els vells alumnes, i una benvinguda pels nous? M’agrada aquesta matèria, m’agrada per qué estic descrobint la llengua mare del català i el castellà més enllá del poc que ens trobem pel mon o del que ens diuen els llibres i la televisió. Espero sortir d’aquesta matèria poden fer una bona despedida, com la de la Teresa, en llatí!
Vale:)
I tant que sí, Noemi, ben aviat podreu dir força coses en llatí. Tingues-ho per segur.