Els grecs a Catalunya: Empúries

En aquest article us proposo un repàs del tema d’Empúries. Hi vau anar fa tres anys, quan els que ara feu 2n de batxillerat encara no havíeu entrat en contacte amb la llengua i cultures gregues. Ara que ja en sabeu una mica més, us proposo que visioneu aquest vídeo i recordeu el que en el seu moment vau aprendre i comprovar in situ. A continuació, feu-ne un comentari complet, des de tots els punts de vista, tot corregint, si cal, alguns errors en els termes llatins i grecs que utilitza el narrador i ampliant aquells aspectes sobre els quals a hores d’ara teniu més coneixements.

TERESA

37 thoughts on “Els grecs a Catalunya: Empúries

  1. Edgar Baena

    Com sempre, Tv3 i els seus documentals donant-nos tota mena d’informació sobre tots els temes, i aquesta vegada ha tocat Empúries (Ἐμπόριον – mercat), una ciutat que va ser creada pels grecs a la vora d’una altre ciutat, que encara que no s’han aconseguit restes històriques, surt esmentada al video, Rhode, l’actual Roses.
    Els grecs van fer dos parts d’Empúries (encara que pot els històriadors diuen que pot ésser dividida en quatre), la Paleàpolis i la Neàpolis, on era l’αγορά i els temples on rendien culte al déu de la medecina Asclepi i al déu greco-egipci Zeus-Serapis.

  2. Carla A.

    Doncs bé, d’aquest vídeo caldria comentar els detalls de la ciutat d’Emporion, ja que es comenta aspectes com “les dues ciutats” (la neápolis i la paleàpolis) o bé que hi havia un complex templari dedicat a Asclepi, déu de la medicina i amb una serp i el bàcil com atributs. Com es pot observar als mapes, hi havia dos carrers llargs que s’arribaven a tocar en un punt, il’àgora. També s’observen punts com el comerç amb els habitants indígenes, els íbers, en questions com teles de seda o bé en ‘art de fer recipients d’argila i com la decoració grega va servir d’inspiració per a ells.
    En resum, que tot i que els romans van fer una ciutat al costat, més gran i moderna, les restes valuoses van ser les de les colònies gregues.

  3. Margalida Capellà Soler

    Una vegada hàgiu visionat i comentat aquest vídeo aquí, podeu fer els Hotpotatoes d’Empúries en el vostre Moodle de Grec i després no us oblideu de llegir aquest àudiollibre aràcnic La cabra d’or i deixar-ne el vostre conte sobre Empúries aquí. Ho teniu tot escrit, com cada dia, al Fòrum de notícies de El Fil Moodle de Grec 1.

  4. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Noi i noia, continuen sense ser comentaris complets.

  5. Laura Galán

    Si els grecs van decidir fundar la colònia d’Empúries, va ser per què la resposta de l’Oracle de Delfos fou favorable, doncs els grecs ho feien així, amb tots els seus destins.
    Després de triar un cap per a l’expedició, encarregat de fundar la nova polis, s’iniciava un llarg viatge, i un cop situats a la ciutat, apta per el desembarcament i una bona defensa en el cas que fos necessària, començaven la construcció. Consolidaven la relació amb els indígenes, per tal que no hi haguessin conflictes, i aquest, treballaven les terres dels colonitzadors conjuntament amb esclaus.
    Finalment, es dictaven unes lleis, les quals eren pròpies, ja que el territori no depenia de la metròpolis. Tot i així, s’establien aliances militars o tractats de doble nacionalitat entre aquestes.
    Empúries és l’exemple més proper a nosaltres, però la costa del Mar Negre o del sud d’Itàlia o Sicília són altres territoris importants on els grecs deixaren la seva empremta.

  6. Irena

    *La colonització grega:

    La colonització grega consistia principalment en l’emigració d’ un grup de ciutadans buscant noves terres fèrtils i àrees properes a la mar per tal de desenvolupar intercanvis comercials amb diferents indrets del món, provocant un creixement progressiu de la ciutat. Abans d’emprendre una fundació colonial, la polis havia de consultar a l’oracle. Un cap d’expedició era triat i era el que s’encarregava de fundar una nova polis. Un cop arribats, construïen la ciutat sempre situada en un lloc adequat al desembarcament i a la defensa dels enemics. A continuació repartien les terres entre els colonitzadors i els indígenes, establint unes lleis ja que no hi havia una dependència política entre les metròpolis i les colònies, tot i així establien matrimonis interestatals, tractats de doble nacionalitat, amistats, aliances militars, entre altres.
    adéu!

  7. Ariadna Jiménez

    Sobre ” Els grecs a Catalunya: Empúries” puc dir algunes coses, ja que a quart vam visitar Empúries i aquest any em tornat a tractar aquest tema, sobretot a grec, ja que només coneixíem la història dels romans.
    Així doncs, els grecs s’estableixen el VI aC a un illot per protecció dels indígenes. Més tard, s’instal·len a terra ferma. Durant els segles V, IV i III aC la ciutat d’Empúries, en grec Ἐμπόριον. A partir del 218 aC, els romans creen la primera base a la península, motiu per el qual Empúries perd categoria. Amb el pas del temps ens trobem amb la decadència de l’imperi romà a causa de la incursió dels víkings, que destrueixen la ciutat. Finalment, s’estableixen a San Martí d’Empúries, un illot.
    Al segle VIII es construeix un convent i al segle XX es fan excavacions arqueològiques.

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I sobre el tractament que en fa el vídeo, Ariadna?

  9. andrea martinez serrano

    Aquest audiovisual ens mostra les primeres contactes dels grecs en la península. Ens explica detalladament les colonitzacions que van produir-se per comercialitzar amb altres poblats com els Indice. I tot el que va comportar, un lloc important en la manufactura i producció tant d’aliments com objectes, enriquint-se també dels seus veïns. Al començament apareix un error per part del locutor en nombrar la primera colònia grega com ‘Palaiapolis’ i no com ‘Paleapolis’ que es la forma correcta que esdevé del grec ”ciutat antiga”, situada en un illot davant de Roses. També en la part en que es descriu la ciutat ‘Neapolis’, ja en aquest moment a terra ferma, anomena ‘taberne’ a les ‘tabernae’, ja que es referien a botigues en general i es una paraula femenina llatina.
    Després d’esmentar cada característica evolutiva dels grecs; tant culturalment com civilment, finalitza amb l’arribada dels romans a la península.

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bon comentari. Es nota que t’hi has mirat molt i no se t’hans escapat tantes faltes ortogràfiques i sintàctiques com altres vegades. Sense precipitació, amb temps, ho fas molt millor.

  11. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Heu vist com l’Ariadna feia referència a la visita a Empúries ara fa tres anys, quan ella feia quart? Doncs ara el cicle torna a començar i cal que ens preparem per copsar en tot el seu abast la bellesa i la rellevància del jaciment que aviat visitarem. Una bona manera de començar és visualitzar aquest vídeo i respondre les preguntes següents:
    1.Qui habitava a l’actual Catalunya quan els grecs hi van arribar?
    2.Amb quins altres pobles de la Mediterrània van mantenir també relacions comercials aquests pobles autòctons?
    3.Quan i per quins motius va començar l’onada migratòria grega cap a la Mediterrània occidental?
    4.D’on provenien els fundadors de l’actual Roses? Quin era nom grec s’aquest emplaçament?
    5.Quan i per qui va ser fundada Ἐμπόριον?
    6.Quin nom rep la primera fundació grega a Empúries? Què significa i a quin municipi correspon actualment?
    7.A quina divinitat estava dedicat el temple d’aquest primer enclavament? Caracteritza-la.
    8.Quan s’estén el poblament grec per terra ferma? Com s’anomena aquest segon enclavament i quin és el significat del seu nom?
    9.A quines activitats econòmiques es dedicaven el emporitans?
    10.De quins elements constava el sistema defensiu de la ciutat?
    11.Què era l’asclepièon? Quin altre temple hi ha al davant?
    12.Quins edificis hi havia al centre de la ciutat?
    13.D’on obtenien l’aigua potable?
    14.Quins tipus d’habitatges hi havia?
    15.On es trobaven les necròpolis?
    15.Quins estris quotidians se citen al vídeo?
    16.Quina és l’escultura més important del jaciment?
    17.En quins aspectes van deixar els grecs més empremta en la població iber?
    18.Quin és l’origen del municipium Emporiae?

  12. Jordi Berdún Pérez

    1.Qui habitava a l’actual Catalunya quan els grecs hi van arribar?

    Al arribar els grecs a Catalunya, és van trobar un conjunt de pobles anomenats íbers.

    2.Amb quins altres pobles de la Mediterrània van mantenir també relacions comercials aquests pobles autòctons?
    Amb els fenicis ,els púnics de l’illa de Eibissa i els etruscus

    3.Quan i per quins motius va començar l’onada migratòria grega cap a la Mediterrània occidental?

    A partir del segle VII-VIII , les ciutats gregues van viure una certa inestabilitat social a partir del gran creixement demogràfic i l’escassetat de recursos , per això van produir-ne un gran moviment migratori que va donar com a conseqüència la recreació de colònies per la mediterrània.

    4.D’on provenien els fundadors de l’actual Roses? Quin era nom grec s’aquest emplaçament?

    Colòns Grecs, procedència de l’Illa de Rodes, allà cap el segle VIII a.C

    5.Quan i per qui va ser fundada Ἐμπόριον?

    Fundada al 575 a.C per els Fuseus procedents de Fusea

    6.Quin nom rep la primera fundació grega a Empúries? Què significa i a quin municipi correspon actualment?

    La Palaiapolis ( Ciutat antiga) situada prop de la desembocadura del riu Fluvià , la badia de Roses .

    7.A quina divinitat estava dedicat el temple d’aquest primer enclavament? Caracteritza-la.

    La deesa Ártemis de Éfeso . Està descrita com la filla de Zeus i Leto i germana bessona de Apol·lo. Va ser la deessa grega de la caça, els animals salvatges, el terreny verge, els naixements, a virginitat i les dones joves,que portava i alleujava les malalties de les dones.

    8.Quan s’estén el poblament grec per terra ferma? Com s’anomena aquest segon enclavament i quin és el significat del seu nom?

    Al 550, és va dormar el segon emplassament a terra ferma, l’ anomenada Neapolis, que en Grec volia dir ciutatnova.

    9.A quines activitats econòmiques es dedicaven el emporitans?

    És dedicaven al comerç,.la navegació , manufactures pròpies ( ceràmiques, sal, teixit de Lli). És intercanbiaven productes amb els altres pobles indígenes com per exemple, productes agrícoles com el cereals, i sobretot metalls, com coure, plom, plata i ferro.

    10.De quins elements constava el sistema defensiu de la ciutat?

    Una muralla, reforçada per torres quadroangulars ,dues de les quals flanquejen la porta al recinte urbà. Havia una talalla , ubicada al interior i a la part més alta de la ciutat.

    11.Què era l’asclepièon? Quin altre temple hi ha al davant?

    L’asclepièon era un conjunt arquitectònic format per tres temples i canalitzacions d’aigua .Mitjançant una escalitata s’accedia al recite sagrat dedicat el déu Estlepli, del on anaven a varanar els malats.. Havia un altre temple del deú Greco-Egipci Zeus Serapi.

    12.Quins edificis hi havia al centre de la ciutat?

    La ciutat estava formades en quadrants, amb uns carrers principals creuan-se. A la seva confluència estava l’Agora, centre de la vida política i comercial, on estava el Astoá, on s’aglutinava les activitats polítiques-admistratives i comercials.

    13.D’on obtenien l’aigua potable?

    Al costat de l’astoà, havia les taberne , on hi havia unes gran cisternes públiques per què poble obtingués aigua . Era un únic métode.

    14.Quins tipus d’habitatges hi havia?

    Els primeres habitatges rurals eren petites de 2 o 3 habitracions. Les cases residencials eren més espasioses amb un pedistil amb estances que les envoltara.

    15.On es trobaven les necròpolis?

    Evoltan la ciutat, on és produien els enterraments i l’incineració.

    15.Quins estris quotidians se citen al vídeo?

    Els estris eren les ceràmiques; ús del vas de terrissa. Els lequitos; recipients per ficar-hi perfums. Quilics; per beure el vi i finalment les llànties o llums d’oli.

    16.Quina és l’escultura més important del jaciment?

    Déu esclepi, III. a.c, de Marmbre escúlpit. O el torç d’Afrodita, semblant al de l’escola de Prexíqueles.Cap d’Afrodita.

    17.En quins aspectes van deixar els grecs més empremta en la població iber?

    Van tranformar la cultura i la situació urbanística . És va introduir el correu de la vinya i l’olivera. És va fer ús de l’Arada i la falç de ferro i finalment, l’ús de la escriptura.

    18.Quin és l’origen del municipium Emporiae?
    A l’arribada de l’exèrcit romà a territori Grec, va suposar una barreja de cultures com per exemple el traç de la ciutat, això va donar el origen de Emporiae.

  13. Marina Garcia

    Amb aquest article, i el video, hem pogut conéixer una mica més Empúries i poder entendre millor el que veurem a la sortida que farem.

    Les respostes al questionari de la Teresa són aquestes:
    1.- A Catalunya, quan van arribar els grecs habitaven els Ibers.
    2.- Tambe van mantenir relacions amb els fenicis, amb els púnics de Eivissa i amb els etruscos.
    3.- La onada migratoria grega cap a la Mediterrània occidental va començar als segles VIII i VII aC ja que hi havia una época de gran inestabilitat social, per que va creixer la població i escasejaven els recursos.
    4.-Els fundadors de l’actual Roses venien de l’illa de Rodes, en aquella época anomenaven Roses com Rhode.
    5.-La ciutat d’Empuries va ser fundada al 575 aC per els Foceus.
    6.-La primera fundació grega a Empúries va ser anomenada Palaiàpolis, que vol dir “ciutat antiga” actualment correspon a Massella.
    7.-El temple que hi havia allà estava dedicat a Artemis, la Diana llatina, deessa de la caçera i de la castedat. Representada amb l’arc i la lluna creixent.
    8.-Cap al 550aC s’esten el poblament grec a Emporion, que en grec vol dir mercat i estableixen la Neàpolis, que vol dir ciutat nova.
    9.-Els emporitans es dedicaven basicament al começ per el mar, entre els productes grecs i els indígenes. I diferents productes de tot el mediterrani. També hi havia gent que es dedicava a les maofactures, com la ceramica, teixits de lli o sal, que els canviaven per cereals o metalls.
    10.- Hi havia una muralla reforçada amb torres. També hi havia una gran torre desde la que vigilaven.
    11.-L’Asclepièon era un comjunt de rres temples, altars i canalitzacions d’aigua. Hi havia un temple dedicat a Asclepi, el deu de la medicina. També hi havia un temple dedicat a Zeus
    12.-Hi havia dos carrers principals que es creuaven i en el punt en que es creuaven hi havia l’agora, que era el centre de la vida politica i comecial, a l’agora hi havia alguns edificis importants, com l’estoar, que era un gran edifici en el que es duien a terme les activitats politico administratives. En un costat de l’estoar hi havia tabernaes.
    13.-L’aigua potable l’agafaven de les cisternes públiques.
    14.-Hi havia diferens tipus de cases segons el nivell social que tenien. Hi havia unes que eren petites, d’una sola planta amb dues o tres habitacions, que eren les del barri popular. Altres, en canvi eren residencials, que eren més espaioses i decorades, algunes tenien peristil, que era un pati que hi havia a dins de la casa.
    15.-Les necrópolis es trobaven envoltant la ciutat.
    17.-La ceramica és una de les coses que els ibers van agafar dels grecs, sobretot el fet de decorar amb figures negres i amb figures rojes. Els grecs també van marcar en l’escultura.
    El que més van adoptar els ibers dels grecs va ser la ordenació dels poblats, el conrreu es va tecnificar una mica més amb la arada i la falç de ferro, l’us del torn per la ceramica i es van començar a escriure textos. També van introduïr la vinya i la olivera.
    18.-El municipium Emporiae va neixer de l’establiment dels romans al costat de la ciutat que havien fet els grecs, de surgir de la unió d’aquests dos establiments.

    Després de veure tot el video i respondre a totes les preguntes, crec que ara ja puc dir que coneixo una mica Empúries.

  14. Ilya Natarov

    1.Un conjunt de pobles autòctons, als quals els grecs van anomenar ibers.
    2. Amb els finissis, els púnics de l’illa d’Ibiza i els etruscos.
    3. Durant el segles VIII – VII a.c. Van patir una gran inestabilitat social el que va provocar aquest moviment migratori.
    4.Colons grecs de l’illa de Rodes van fundar Rhode, l’actual Roses.
    5. A l’any 575 a.c van ser fundada per colons grecs que provenien de la ciutat de Fusea.
    6.Polaiapoles, la ciutat antiga corresponent actualment a San Martí d’Empúries.
    7.Hi havia un temple destinat al culte a la deessa Artemisa.

    8.Cap al 550 a.c es va estendre per terra ferma, creant així la Neapolis la cuitat nova.

    9.Principalement va ser el comerç.
    10. Amb una muralla reforçada amb torres quadrangulars i una torre situada a la part mes alta de la ciutat.
    11.Era un conjunt arquitectònic format per tres temples, altars i canalitzacions d’aigua.
    12. Les toa que era l’edifici principal on es trobaven les principals activitats politico-socials i comercials.
    13. L’única manera de tenir l’aigua van ser les grans cisternes publiques.
    14. Hi havien dos tipus d’habitatges: Populars que eren cases petites i les residencials que eren cases grans i especioses.
    15.Al voltant de la ciutat.
    16. Barris de Terrina, Els lècitos (recipients per perfums), Quilics (copes), llastres d’oli.
    17. L’estàtua del deu escolapi.
    18. Principalment van deixar l’emprenta en la seva cultura, en el conreu, d’urbanisme, els estris, l’escriptura etc…
    19. Els romans van crear un campament militar que passat el temps es va construir una ciutat y desprès es va unir amb la ciutat principal.

    * Els noms no sabia con es possaben bé i son una mica una interpretació.

    Ilya

  15. Annia

    Ave!
    Per a mi es molt interessant veure el procediment pel cual un lloc és habitat i les transformacions que pateix.
    Jo ja vaig anar també a les restes d’Empúries i la veritat és que són una petita mostra de com eren o com podien viure les persones fa 3000 anys.
    A continuació respondré les preguntes que planteja la Teresa:
    1: els habitants que vivien a Catalunya abans que arribessin els romans eren els hibers.
    2:els altres pobles amb els quals els hibers també varen tenir contactes comercials varen ser el fenicis, els etruscos i púnics.
    3:Les migracions gregues cap a les coestes de la meditarrània occidental varen començar en els segles VII-VIII, ja que vivien un moment de gran inestabilitat política a causa del gran creixement demogràfic i la falta de recursos.
    4:Els fundadors de l’actual Roses, en grec Rhode, provenien de l’illa de Rodes.
    5: “Emporion” va ser fundada cap al 575 aC pels foceus.
    6:La primera fundació grega a Empúries va ser la “Paleiapolis” que vol dir ciutat antiga i que actualment correspon amb Sant Martí d’Empúries.
    7: El temple del primer enclavament estava dedicat a la deesa Artemis de Foces, la qual estava caracteritzada per portar amb ella un cervol, fletxes i molts cops també la representaven amb un xipré.
    8:El poble grec s’esten per terra ferma cap al 550 aC i al territori que ocupaven li varen posar “neapolis” que vol dir: ciutat nova.
    9:Primerament es dedicaven al comerç però després es va converetir en tot una colònia comercial. Van expandir les seves fronteres comercials cap al sud i fins i tot van encunyar una moneda pròpia com a simbol d’importància i riquesa.
    10:Per poder defensar la ciutat la varen fortificar, des del principi de la construcció.La muralla ha sigut datada del segle II aC i estava reforçada amb torres quadrangulars. Per poder tenir una vista perfecta, per tal de poder veure millor els possibles enimics que vinguessin a atacar la ciutat tenien una gran torre a l’interior de la ciutat i al punt més alt.
    11:L’Esclepèion era un recinte sagrat, dedicat al culte del deu grec de la medicina, Asclepi,el qual estava format per 3 temples, altars i canalitzacions d’aigua. Al davant hi havia un altre temple dedicat al deu grec o egipci Zeus Cerapi.
    12:Al centre de la ciutat es troba la plaça central que també se li pot dir Àgora que es dedicava a la vida política i comercial i que estava envoltat d’edificis porticats i estàtues. Allà tambés es trobava l’estoà, que era un edifici suportat per columnes, on es dedicaven a controlar les principals activitats politicoadministratives i comercials. Al costat d’aquest edifici hi havien “tabernae”.
    13:L’aigua potable l’obtenien de les grans cisternes.
    14:Sembla ser que a Emporion també hi havia barri populars, a on les cases eren petites, de planta baixa i amb dues o tres habitacions, i barri residencial, les cases del qual eren més espaioses i podrien haver estat decorades. Algunes fins i tot podrien tenir un “peristylum” que era una mena de pati enjardinat el qual estava rodejat per les estances principals. Els terres d’algunes d’aquestes estances podrien haver estat decorats amb mosaics.
    15:Les necròpolis igual que a totes les ciutats es trobaven “extra muros”. Aquestes especialment es trobaven envoltant la ciutat.
    16:Els vasos de terrissa que s’utilitzaven tant en la vida quotidiana com en els rites de lenterrament, els “lequitos” que eren recipients per ficar-hi perfums, els “quilics” que eren una mena de copes que servien per beure el vi rebaixat amb aiga i les llànties eren els estris més essencials i quotidians d’Empúries.
    17: L’escultura més important del jaciment és la d’Asclepi, feta amb marbre, data del segle III aC, o també el torç d’Afrodita. Podem trobar el cap d’Afrodita.
    18: Els grecs van canviar als hibers: els van deixar una ordenació en la planificació de les ciutats i a més els van introduir el conreu de la vinya i l’olivera, a més també es va generalitzar la ceramica feta a torn, l’ús de la l’arada i la falç de ferro i va començar a utilitzar-se l’escriptura.
    19:Els grecs varen portar unes tropes romanes, ja que els cartaginesos els estaven invaint. Aquestes tropes romanes varen instalar un campament a sobre de la “Neapolis” i temps després la ciutat grega i la romana es va fusionar.

  16. Sara

    1.Qui habitava a l’actual Catalunya quan els grecs hi van arribar?
    L’actual Catalunya estava habitada pels anomenats Íbers, quan els grecs hi van arribar.

    2.Amb quins altres pobles de la Mediterrània van mantenir també relacions comercials aquests pobles autòctons?
    Els grecs van establir relacions comercials amb altres pobles com els fenicis, els púnics i els etruscos.

    3.Quan i per quins motius va començar l’onada migratòria grega cap a la Mediterrània occidental?
    Durant els segles VIII- VII a.C Grècia vivia una gran inestabilitat social per l’augment de la demografia i els pocs recursos que hi havia per això va començar una gran onada migratòria.

    4.D’on provenien els fundadors de l’actual Roses? Quin era nom grec d’aquest emplaçament?
    Els fundadors de l’actual Roses provenen de l’illa de Rodes. Rhode en grec.

    5.Quan i per qui va ser fundada Ἐμπόριον?
    Va ser fundada al 575 a.C pels Fuseus

    6.Quin nom rep la primera fundació grega a Empúries? Què significa i a quin municipi correspon actualment?
    La primera fundació grega a Empúries rep el nom de Paleàpolis, i actualment pertany a San Martí d’Empúries

    7.A quina divinitat estava dedicat el temple d’aquest primer enclavament? Caracteritza-la.
    La divinitat a la qual estava dedica el temple de Palaiàpolis era Àrtemis d’Efes que es caracteritza per un arc i un cérvol o gossos, com a Diana ja que s’identifica amb la Diana de la mitologia romana, com he trobat.
    8.Quan s’estén el poblament grec per terra ferma? Com s’anomena aquest segon enclavament i quin és el significat del seu nom?
    Quan els perses comencen a ocupar fusea i comencen a haver problemes bèl•lics amb etruscos i cartaginesos la població grega emigrà cap a terra ferma i es crea Neàpolis que vol dir “ciutat nova”
    9.A quines activitats econòmiques es dedicaven el emporitans?
    Els emporitats es dedicaven bàsicament al comerç de vi, oli, ceràmiques, armes, perfums i articles exòtics, que es va anar estenent i per altre banda també es dedicaven a productes manufacturats com la ceràmica, teixits de lli i provablement sal que canviaven amb els pobles indígenes per cereals i metalls.

    10.De quins elements constava el sistema defensiu de la ciutat?
    La muralla estava reforçada amb torres quadrangulars, dues de les quals protegeixen una única porta d’entrada a la ciutat i per completar la defensa es disposava d’una gran torre o talaia situada a la part interior i més alta de la ciutat

    11.Què era l’asclepièon? Quin altre temple hi ha al davant?
    L’asclepièon era un conjunt arquitectònic format per tres temples, altars i canalitzacions d’aigua. Estava dedicat al déu de la medicina “ Asclepi”. També hi havia un altre temple dedicat al déu Zeus Serapi, déu egipci.

    12.Quins edificis hi havia al centre de la ciutat?
    Al centre de la ciutat estava l’àgora (la plaça), centre de la vida política i comercial, envoltada d’edificis porticats i d’estàtues. A l’àgora també es trobava l’estoà, on es feien les principals activitats politico-administratives i comercials i al costat hi havia les tabernae o locals comercials.

    13.D’on obtenien l’aigua potable?
    L’aigua potable l’obtenien de grans cisternes públiques.

    14.Quins tipus d’habitatges hi havia?
    A les ciutats hi havia barris populars i residencials. Al barris populars les cases eren petites, de planta baixa amb dues o tres habitacions i les cases residencials eren més espaioses i estaven decorades, algunes inclús disposaven d’un peristil, un pati central amb les diferents habitacions al voltant totes decorades amb diferents mosaics.

    15.On es trobaven les necròpolis?
    Las necròpoli es trobaven al voltant de la ciutat.

    15.Quins estris quotidians se citen al vídeo?
    Els estris quotidians que se citen al vídeo són els vasos de terrissa perquè eren molt comuns. A més també es mencionen els “lequitos” uns pots on es ficaven els perfums, els “quilics” unes copes per beure vi barrejat amb aigua i llànties o llums d’oli.

    16.Quina és l’escultura més important del jaciment?
    L’escultura més important del jaciment és l’estátua del deu Asclepi, datada del segle 3 a.C.

    17.En quins aspectes van deixar els grecs més empremta en la població iber?
    Els grecs van influir molt en els Íbers i van fer que la distribució urbanística canvies i es va introduir el conreu de la vinya i l’olivera, es generalitzà la ceràmica feta a torn, l’ús de l’arada, el falç de ferro i s’introduirà l’escriptura.

    18.Quin és l’origen del municipium Emporiae?
    L’any 218 a. C un exèrcit romà va desembarcar a Empúries per lluitar contra els Cartaginesos, va establir un campament a la neàpolis i amb el temps el nucli romà i el grec es van anar unint per donar el municipium Emporiae.

  17. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ara que ja coneixeu els antecedents de l’arribada dels romans a les costes emporitanes, crec que us serà més fàcil entendre el que us explicaran els vostres amfitrions d’Empúries. A en Caius i la Iulia els queda una mica lluny tot el que explica el vídeo, però us podran posar al corrent del que va passar després.
    Heu fet uns qüestionaris complets, nois noies, però ara us demanaria que comprovéssiu la manera correcta d’escriu conceptes com el nom dels primitius habitants d’Empúries o del poble grec que hi va arribar des d’un indret de Grècia. Recordeu que, quan consulteu una font oral, si teniu dubtes ortogràfics cal consultar-los abans d’escriure’ls. També vull demanar-vos que caracteritzeu de manera completa les divinitats esmentades, amb totes les dades que sempre us demano. Deixeu un comentari amb aquestes correccions.
    Annia, m’agrada que no t’hagis limitat a respondre les preguntes, sinó que hi hagis afegit una introducció, com la Marina, però ves amb compte de no passar-te a l’hora de comptar els anys. Calcula quants anys fa que es va fundar la Paleàpolis.
    Ilya, mira de no ser tan poc expressiu amb les respostes, pens que no deixa de ser un comentari guiat, el que us demano.

  18. Anna Pardo

    1.Qui habitava a l’actual Catalunya quan els grecs hi van arribar?
    Abans de que els grecs arribaren a Emporiae, en aquella zona hi habitaven uns pobles anomenats indiketes, que tenien una cultura similar a la del Bronze Final i a la I Edat de Ferro, la seva economia es centrava en l’agricultura i la ramaderia de subsistència.

    2.Amb quins altres pobles de la Mediterrània van mantenir també relacions comercials aquests pobles autòctons?
    Van mantenir relacions amb altres pobles de la costa mediterrània com els fenicis, els púnics i els etruscos.

    3.Quan i per quins motius va començar l’onada migratòria grega cap a la Mediterrània occidental?
    Principalment, aquesta onada migratòria no va ser produïda per poblament, sinó per comerç de llarga distància.
    Per què la situació al orient del mediterrani era inestable i irregular, causat per l’augment demogràfic i l’escassetat dels recursos bàsics.

    4.D’on provenien els fundadors de l’actual Roses? Quin era nom grec d’aquest emplaçament?
    Els fundadors de l’actual Roses eren d’origen grec, concretament de l’illa de Rodes, i van anomenar a la nova urbs Rhode

    5.Quan i per qui va ser fundada Ἐμπόριον?
    Va ser fundada pels habitants de Focea, cap al 575 a.C

    6.Quin nom rep la primera fundació grega a Empúries? Què significa i a quin municipi correspon actualment?
    Aal 600 aC arribaren el primers navegants grecs i s’establiren a l’actual Sant Martí d’Empúries que, en aquella època, era una illa i li donaren el nom de Paleàpolis “ciutat antiga”.

    7.A quina divinitat estava dedicat el temple d’aquest primer enclavament? Caracteritza-la.
    Aquest temple estava dedicat a Àrtemis, la deessa de la caça i el regne animal. Era filla del déu i germana bessona d’Apol·lo. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos.

    8.Quan s’estén el poblament grec per terra ferma? Com s’anomena aquest segon enclavament i quin és el significat del seu nom?
    Poc després del 550 aC passaren a terra ferma i fundaren la Neàpolis “ciutat nova”, que ràpidament es va desenvolupar urbanísticament fins a convertir-se en una ciutat colonial grega, Empòrion.

    9.A quines activitats econòmiques es dedicaven el emporitans?
    Es van dedicar bàsicament al comerç, cap a terres de l’Ebre i cap a l’interior, a la navegació i a les manufactures, com la sal o els cereals.

    10.De quins elements constava el sistema defensiu de la ciutat?
    Empòrion era una ciutat doble separada per una muralla, que dividia a grecs i hispans. La muralla cobreix dos flancs el del sud i el de l’ est amb una porta al sud envoltada per dues torres. Hi ha una altra torre al vèrtex de les dues muralles i una atalaia per la visualització de la defensa. Aquesta estava construïda a la manera dels ibers, sense treballar les pedres, a causa de la partició de la població indígena d’Indika.

    11.Què era l’asclepièon? Quin altre temple hi ha al davant?
    L’Asclepièon era un temple curatiu, consagrat al déu Asclepi, el déu grec de la medicina. Davant seu es trobava El Temple de Serapis, consagrat a Zeus Serapis, a Isis i el seu fill, està molt ben conversat i la seva cela es de planta quadrada.

    12.Quins edificis hi havia al centre de la ciutat?
    La plaça central, o Àgora, on es desenvolupava la vida política i comercia, i la stoa, on les activitats comercials i administratives es duien a terme. També hi havia petites tabernae o botigues comercials.

    13.D’on obtenien l’aigua potable?
    L’obtenien de les grans cisternes públiques.

    14.Quins tipus d’habitatges hi havia?
    En els barris populars les cases eren petites, simples i de dues o tres habitacions. En canvi, als barris residencials, les cases eren més grans i estaven decorades, algunes disposaven d’un peristil, un pati obert amb porxo normalment decorat amb mosaic.

    15.On es trobaven les necròpolis?
    Envoltant la ciutat es trobaven les necròpolis o cementiris, on es produïen els ritus de l’enterrament sota terra i l’incineració

    15.Quins estris quotidians se citen al vídeo?
    Vasos de terrissa, jònics i marsellessos, del segle VI a.C, els lecitos, on es guardaven els perfums, els quilics, on es bevia el vi amb l’aigua i les llànties o llums d’oli.

    16.Quina és l’escultura més important del jaciment?
    L’estàtua del segle III a.C d’Esclepi, esta feta amb marbre del pentèlic.

    17.En quins aspectes van deixar els grecs més empremta en la població iber?
    Els nous poblats ibers van adaptar el seu model urbanístic i, a més, van introduir el conreu de la vinya i l’olivera, també es generalitzà l’ús de la ceràmica feta amb torn i de l’arada i de la falç de ferro. També, i com a element cultura, es difongué l’escriptura.

    18.Quin és l’origen del municipium Emporiae?
    Cap a l’any 218 a.C va desembarcar-hi un exercit romà per frenar l’expansió cartaginesa. Aquesta nova ciutat, d’estructura romana, va fusionar-se amb l’antic nucli grec i així es creà el municipium Emporiae.

  19. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Has caracteritzat bé Àrtemis, Anna, però Asclepi encara queda per descriure més detalladament. Recorda que els termes en llatí han d’anar entre cometes o cursiva. La majoria de noms propis són correctes, però has tingut problemes amb el nom del déu abans esmentat.

  20. Anna Pardo

    Asclepi, Esculapi pels romans, va ser el déu de la medicina i de la curació. Els seus atributs eren representats amb serps enrotllades a un bastó, pinyes, corones de llorer, una cabra o un gos, encara que el més comú va ser la serp, amb la qual duia a terme els seus actes de curació als temples que el veneraven.Els principals santuaris dedicats a aquest deú van ser el d’Epidaure, Tricca, Lebén i Cos.

  21. Jordi Berdún Pérez

    Salve a tothom!

    He vist que quasi tothom a fet algun que altre comentari sobre Empúries. M’agradaria parlar-vos d’altres aspectes igual d’importants que no sigui la típica hitorieta de com van arribar, de com es van assantar,etc…

    Abants de tot, una miqueta d’Ubicació.Empúries, va ser una ciutat que ha tingut moltíssima riquesa cultural, ja que van habitar des dels Íbers fins al romans deixant en ella llocs preciosses allaus per l’arqueologia i la història, com ara la ciutat antiga i la ciutat nova o les unificacions de les dues ciutats( romana i grega), formen Municipium Emporiae. Aquest municipum Emporiae a dies d’ara és pot visitar, fent una ruta, que és , si més no, la que farem nosaltres prèviament. En aquesta ruta, és visita el casc antic de les dues ciutats, la Grega a la costa i la ciutat romana, més cap al nord. És pot apreciar les evidències de com unificaven els romans i com ho feien els grecs . I si encara no teniem força informació sobre com vivien els nostres avantpassats clàssics, és van produir unes troballes sobre la vida quotidiana d’aquestes personalitats. I pot ser que us fasi extrany ( com que no), però les gregues també portaven elements decoratius a sobre d’elles i una prova és aquestes, troballes també a Empúries. La finalitat que té aquesta espècie de braçalet trobat, i vist en l’enllaç anterior, és que era curatiu! Us ho podeu creu-re? Això si que fa per una altre recerca, però tot al seu temps. Per últim i per concloure aquest comentari, m’agradaria parlar-vos de l’estàtua d’Asclepi, que els meus companys de 1r estan treballant força. És el déu de la Medicina i fill d’Apol·lo i Coronis. A Empúries es va trobar una representació d’aquest déu, i actualment està visible al museu que anirem a veure. Una cosa molt pecul·liar és la serp que té a mà esquerra , que actualment és la representació dels logotips de les farmàcies i alguns centres de salut. Espero que aquesta informació us sigui força vàlida i que la pogueu impossar-la a la sortida.

  22. Sara

    El dia 13 d’Octubre els alumnes de 2n de Batxillerat, estudiants de Grec i Llatí visitarem la gran ciutat d’Emporiae! Com, pel que he trobat, ja heu gaudit altres alumnes.

    Per fer-me una idea del que veurem he fet una petita recerca sobre tot el que podrem veure. A mi, personalment, el que m’interessa és l’art;de la ciutat, especialment el teatre, els espectacles que agradaven en aquella època, i el que he pogut trobar és que a Empúries hi havia un gran amfiteatre; del s. I a.C, fora de les muralles de la ciutat.

    Era un edifici de ovalat, i al centre es portaven a terme els jocs. Les grades, que envoltaven l’edifici, a l’amfiteatre d’Empúries, eren de fusta sostingudes per murs de pedra, que són els que s’han conservat. L’amfiteatre tenia una capacitat per a uns 3.300 espectadors. Els espectacles que es realitzaven a l’amfiteatre eren lluites de gladiadors (munera) i lluites amb animals ( anomenades venationes).

    Després de llegir tots els articles sobre Empúries, veig que ens espera un dia molt interessant i espero trobar coses noves sobre l’amfiteatre, els espectacles i aprendre moltes coses sobre l’art grec i romà a Emporiae!

  23. Michelle Iglesias

    El día 13 els alumnes de 1er i 2on de Batx i uns quants de 4 de la ESO, vam anar a Empúries per el motiu de fer una excursió que tinguès relació amb el mon romà i grec. LLavors, decidiren anar a “Emporiae” on es troben llaçiments sobre aquestes 2 cultures.
    Nomès arribar, 2 dones ens esperaben a l’entrada vestides amb vestits i teles ambientades en aquella època. Això va ser el que em va sorprendre sobretot, ja que va ser la primera impressió del que sería un matí adentrat en els mons grec i romà.

    Desprès de dividir-nos en 2 grups, la Julia ens va anar explicant a mesura que ens anava ensenyant la seva ciutat, on ella havia viscut anteriorment i els llocs més característics on solia anar la gent de la seva civilització. Aquesta, va ser també una de les coses que més em va cridar l’atenció; semblaba que estiguessim a l’antiga roma o grècia ja que durant tota l’excursió, la Julia feia el paper d’una dona romana, la qual estava atenent a uns visitants o forasters que volien saber més de la seva civilització.

    En finalitzar el recorregut per els llaçiments a l’aire lliure, vam anar al museu. El que mes em va agradar, va ser la figura d’Asclepi, ja que estava en una sala graduada amb moltes llums tènues, la qual feien aquesta més interessant.

    En general, la sortida em va agradar bastant, ja que va ser molt didàctica i realista, gràcies a l’esforç de la nostra guía. Espero poder anar a més sortides com aquesta, on puguem aprendre i passar-ho bé a l’hora!

    Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *