El temple romà era l’edifici consagrat al culte típic de la religió romana. “Temple” deriva de la paraula llatina templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, en funció el ritual de la inaguratio, que és l’orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.
Com que els romans primitius veneraven numina incorpòries que no tenien una ubicació concreta, el temple romà és una síntesi entre l’etrusc i el grec, que neix a partir de la introducció dels déus antropomòrfics propis d’aquestes dues cultures. Dels etruscos prové el pòdium i l’escala d’accés frontal, de manera que la façana esdevé la part més important del temple romà. Per imitació a les columnes que circumden el temple grec, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul i, en alguns casos es van constuir columnes annexes a les parets al voltant del temple o, fins i tot, un peristil sencer a l’estil grec passa a completar el frontal. Ara podrem veure un plànol de les tres plantes, començant per l’etrusca, continuant per la grega i finalitzant amb la romana.
[Font d’aquestes plantes i de les que segueixen: Grecs i romans, de Joan Alberich]
Segons el nombre de columnes, els temples es poden classificar en dístil, tetràstil, hexàstil, octàstil, ennèastil i decàstil, conceptes que quedaran aclarits a continuació. També es poden classificar segons la col·locació d’aquestes columnes, de manera que poden ser temples perípters, dípters, pseudodípters i tolos, tipologies que, com les anteriors, quedaran també aclarides més endavant. Per completar la classificació, atenem a l’ordre arquitèctònic a què pertanyen, en funció dels seus elements decoratius.
NOMBRE DE COLUMNES
Els temples també es poden classificar segons el número de columnes que tingui el temple, tenint en compte que el terme stylos en grec vol dir columna:
Temple de Nimes (França)
[www.cultureduca.com]
1. Dístil: trobarem dues columnes a l’entrada. Un exemple clar és el temple de Zeus a Olímpia.
2. Tetràstil: es veuen quatre columnes a l’entrada, com per exemple en el temple de Nice, a Atenes.
3. Hexàstil: localitzem a l’entrada sis columnes. Es veu en el temple de Segesta i al temple romà de Vic, que posseeix un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. Un altre temple que cal esmentar perquè és molt important és el d’Èvora, a Portugal, que era hexàstil també.
4. Octàstil: observem vuit columnes a l’entrada. Un dels temples més famosos que tenen aquesta característica es el Partenó d’Atenes.
5. Enneàstil, decàstil…: comptem nou o deu columnes a l’entrada, repectivament.
COL·LOCACIÓ DE LES COLUMNES
Segons la col·locació de les columnes també es poden classificar de maneres diverses:
Planta del temple perípter
1. Temple Perípter: És aquell temple que té una fila de columnes al voltant de l’edifici, deixant un passadís. És molt comú en els temples grecs.
Planta del temple dípter
2. Temple Dípter: El temple conté una doble fila de columnes al voltant de la cel·la.
3. Temple Pseudodípter: Les columnes del temple estan construïdes de manera que, a més de tenir una fila de columnes al voltant del centre de l’edifici, en la part anterior i posterior n’hi ha una altra. Així sembla un temple dípter en la banda anterior i posterior.
Planta del temple tolos
4. Temple Tolos: És el tipus de temple que aconssegueix la simetria total. La planta d’aquest temple és circular i té una filera de columnes al voltant de la cel·la circular. La planta circular del Panteó de Roma és una evolució d’aquest tipus de temple que es corona amb una immensa cúpula.
ORDRES PRIORITARIS
A més dels ordres que utilitzaven els grecs, el dòric, el jònic i el corinti, els romans usen també el toscà, més simple encara que el dòric, i el compost, combinació de corinti i jònic.
Tractarem els tres ordres prioritaris que s’utilitzaven en l’època:
1. Ordre dòric: és el més primitiu i simple. El fust de la columna descansa directament sobre l’estilòbat. El capitell no té decoració.
2. Ordre jònic: és el segon, en sentit cronológic, més esvelt i airós que l’ordre dòric. La columna va sobre una base i el capitell, l’element més representatiu d’aquest ordre, es reconeix per les dues volutes o espirals amb que s’adorna.
3. Ordre corinti: és el més elegant i ornamentat dels ordres arquitectònics clàssics. La columna va dotada de basa i el capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre, que es reconeix per la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d’acant, les tiges del qual donen lloc a una espècie de volutes o espirals en les quatre cantonades.
Els romans, en les seves construccions utilitzaven sobretot l’ordre corinti i l’ordre jònic, tot i que podem trobar alguna construcció en què les columnes siguin d’ordre dòric, però les feien per imitar totalment els grecs.
- A partir de la informació anterior, podeu classificar segons els tres criteris el temple de Nîmes, que apareix a la imatge?
- Podeu posar exemples de cadascun dels ordres esmentats?
- Els temples que apareixen citats al temari de selectivitat són els d’Èvora i Vic. Busqueu informació i classifiqueu també aquests dos edificis.
- Comproveu si els temples esmentats en aquest article apareixen en els Google Maps de temples i, si no, els afegiu.
Trobareu aquesta informació general apicada en el l’estudi de dos casos concrets: el temple Capitolí de Roma i el dedicat a August a Bàrcino.
Ana Rosa i Annia García
2.2 Batxillerat
Avee!
El temple de Nimes està localitzat a França. És hexàstil, o sigui, que a l’entrada hi ha 6 columnes. També és perípter, té una fila de columnes al voltant de l’edifici, deixant un passadís. I d’ordre corinti, solia ser el més utilitzat pels romans, és el més elegant i ornamentat dels ordres arquitectònics clàssics. La columna va dotada de basa i el capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre, que es reconeix per la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d’acant, les tiges del qual donen lloc a una espècie de volutes o espirals en les quatre cantonades.
Jo, havent treballat les característiques i elements del temple de Bàrcino d’August, haig de ressaltar què el temple de Nimes i aquest tenen característiques molt semblants.
valee!
Ave!
Caracteritzant el temple de Vic,que és actualment la capital de la comarca d’Osona, al centre-nord de Catalunya, cal ressaltar que és un temple hexàstil, o sigui que a l’entrada hi ha 6 columnes. Suposo que era perípter, peruqè només he pogut veure una reconstrucció i no es pot apreciar. I, finalment, és d’ordre corinti.
Seguidament, caracteritzant el temple d’Èvora, localitzat actualiment a la ciutat d’Èvora (Portugal), originalment és probable que fos similar al de Nimes. És un temple hexàstil i d’ordre corinti també. Aquest encara conserva el podium, fet de blocs de granit de format tant regular com irregular. El format de la base és retangular, i mesura 15m x 25m x 3.5m d’altura.
valee
Ave guapisimes!
Doncs m’ agradat molt el vostre article esta super ben redactat i les imatges són molt aclaridores. Aquesta feina es de 10:)
El temple de Nîmes és Hexàstil, per les 6 culumnes de l’entrada amb planta perípter i d’ordre Dòric. A diferencia per exemple del temple d’ Apolo a Corint que es jónic o el Capitell d’Epidaure que es d’orde Corint.
El temple d’ Èvora esta situat a Portugal i estava dedicat a la deessa Diana. És hexàstil i d’ordre Corint com el de Vic.
Vale
el temple de Nîmes és hexàstil, perípter amb capitells d’estil corinti.
Exemples d’altres tipus de temples corintis podrien ser el temple de Bàrcino, que també incorpora aquesta característica.
Ave!
El temple de Nïmes és un temple perípter, ja que les seves columnes vorejen l’edifici, caracteística dels temples grecs, cosa que els romans van copiar. Les columnes són d’ordre corinti ja que es poden observar les floritures o la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d’acant del capitell.
Ave!
Un article molt elaborat. 😀 Explica molt bé les classificacions dels temples. Jo he posat al Google maps temples que surten a l’article 🙂
Ave!!
Veig que s’entén prou bé l’article,no?
Gràcies pels vostres comentaris 🙂
Molt bé, Ana Rosa! Bona feina!
Si voleu podeu posar visible aquí el Google Maps de temples i així serà més fàcil identificar a primer cop d’ull l’apunt en què s’han de comentar. N’hi ha que es perden! Es pot publicar en un apunt a part, però és millor no diversificar massa.
Podríeu posar també Llatí 1r perquè ara també treballen el tema de l’urbanisme i dels edificis públics a través del Moodle i no troben els vostres apunts si entren pel seu curs.
Quan tingueu tots els Templa romana, haurien d’anar enllaçats. Així resulta molt més fàcil comentar-los tots.
Sara, especifica quins temples has posat exactament, perquè amb els retocs al mapa no puc veure de qui és l’autoria de cada entrada.
Vam pensar que si posàvem el mapa l’article quedava massa extens, que ja ho és força. La resta ja hem mirat de fer-ho.
Només cal que tornim a entrar i ja quedarà el seu nom, Teresa. De totes maneres, és aconsallable que ho deixin en comentari perquè hi ha pirateria tot i que sovint és sense mala voluntat.
Fantàstic, Teresa! Ara ja el tenim en un apunt a part. A veure qui el troba i l’enllaça?
Salve!!
He introduït aquest:
El Temple de Vesta esta situat al sud de la Viá Sacra,davant de la Regia.
El temple sempre estava ansés, aquest foc feia honor a Vesta desa del foc i la llar.
Aquest el construeixen sobre un podium a uns 15 metres de diàmetre , la cella esta rodejada per 20 columnes corinties.
El sostre era de forma cònic per poder deixar sortir el fum sagrat.
En la cella nomes podien veure sembla ser la ubicació de penus Vestae , on es van conservar els objectes que Eneas va portar de Troya, el Paladio (imatge de fusta de Minerva i les imatges de Penates.
Va ser clausurat per Teodosio I el gran el 394.
Es un dels temples romans el més antic.
Vale!
Ave!
Me n’alegro que la feian que l’Anna i jo hem fet us agradi i us serveixi d’ajut per poder estudiar a l’examen i aií poder treure tots un 10! =)
Veig que vosaltres també controleu i que heu assolit bé els conceptes. Describiu molt bé com són els temples que preguntem.
Vale!
Ave!
Jo vaig editar el Google maps de temples i vaig afegir alguns que surten a l’article. L’entrada amb títol “Maison Carrée (Temple de Nimes, França)” és meva, tot i que algú ha fet una sobre el mateix temple posteriorment…
Teresa, jo vaig veure l’entrada que diu la Sara. Tampoc sé de qui és l’entrada que hi ha ara amb el nom de El Fil de les Clàssiques. Potser que torni a entar i a veure si li queda el seu nom tot i que aquests dies no surt el nom de la persona que ha fet l’article i s’han barrejat entrades d’un mapes amb altres. Per això, és molt important que deixeu escrit en comentari qui ha fet l’entrada i fins i tot, més aviat, diria, que signeu l’apunt al mateix Google Maps, noms i cognoms perquè els noms de pila es repeteixen arreu.
D’acord, Sara, m’apunto que la “Maison Carré” és teva, a més té una data del desembre propera al teu comentari. A partir d’ara fes-ho com indica la Margalida, amb el nom al final de la informació. Està bé que hagis traduït el nom del temple, ja que saps francès.
Margalida, què et sembla si, perquè no hi hagi entrades repetides, eliminem l’altra entrada, que és posterior. Me l’he mirada i la informació és força semblant, però si cal, es poden traslladar les dades que no hi sigui al de la Sara.
Em sembla millor, Teresa, la segona opció, ampliar la de la Sara i esborrar l’altra. Sempre hem de sumar!
ave!
Aquest artícle el vaig fer jo, junt amb l’Ana Rosa que aquest any ja no està a l’institut. Si teniu algun dubte pregunteu-m’ho que us ho intentaré respondre el millor que pugui.
Ave!
Aquest article està molt ben fet i és molt entenedor. Tots els conceptes que haurem d’estudiar sobre els temples estàn molt ben explicats.
El temple de Nimes, que apareix a la imatge, és hexàstil, ja que a la part de la entrada hi ha sis columnes. Referint a la disposició de les columnes és un temple perípter, ja que té una fila de columes a tot el voltant de l’edifici. És de orde corinti ja que té base i també el capitell característic d’aquest orde tan ornamentat amb les fulles d’acant.
A part de tots els temples que ja han esmentat, d’orde jónic hi ha el temple de nice aptera que es troba a l’acròpolis d’Atenes. Aquest és un temple grec.
D’orde dóric tenim tots els temples grecs, i tots els que han imitat els romans d’aquests. Per exemple, hi ha el temple capitolí de Roma que és d’orde dóric, ja que les columnes són sense base i el capitell no té cap decoració. Aquest temple és de planta etrusca.
Un altre temple d’orde corinti és el de Bàrcino.Ja que es poden apreciar les fulles del capitell. Aquest temple és hexàstil, ja que té sis columnes a la part del devant. És preípter perquè a tot el voltant de l’edifici hi ha una renglera de columnes.
El temple de Mines està a França. Segons la classificació de les seves columnes,conté unes 24 columnes que sostenen tot l’edifici. L’edifici en si, està format per Enneàsti o decàstil, ja que conté unes 10 columnes a l’entrada, respectivament. Segons la posició de les columnes,és un Temple Perípte, que és aquell temple que té una fila de columnes al voltant de l’edifici, deixant un passadís.
Si classifiquem les seves columnes, veurem que és d’ordre corinti.
Segons els exemples dels ordres que s’ha esmentat en l’article , podem destigir-ne aquestes:
D’ordre dòric; trobem el temple d’Hefest.
D’odre jónic; podem exposar un bon exemple a Atenes Ninké, a l’Acrópolis d’Atenes.
D’ordre corinti; l’esglèsia de Santa Costanza.
L’edifici d’Èvora ; és un edifici que es troba a Portugal i fa referència a la deessa Diana. Tot i això, no hi ha cap referent històric que pugui asegurar que aquest temple fos assignat a aquesta divinitat. El temple de Vic, està situat a Ausa ( actualment Vic). Va ser construït poc després de la conquesta dels romanas a Hispània . No se sap ven bé a quin déu estava dedicat.
Un temple, que aquí no està es Temple de Zeus de Jaras a la Jordània.
Ningú parla del d’Empúries? Què ens en va explicar la Iulia maior?
Salve!!
Jo quan sàpiga com es pot penjar, posaré les termes de la Garriga (Vallès Oriental), Can Terrers.
Tot això dels romans, em sembla molt interessant, i el que més és veure com encara perduren algunes de les coses que ens van deixar ells.
Vale!!
Jo he introduït el temple romà de d’Adrià o Hadrianeum.