Els estudiants de segon de batxillerat que facin llatí segurament tindran la visió d’uns romans gloriosos, esplèndids, grans literats… En fi, persones exemplars. Sovint se’ls compara amb els grecs, que si l’art és copiat, que si l’enginyeria romana era millor, etc. Sembla, doncs, que de vegades als grecs se’ls hagi fet una mica de bullying, i si ho pensem, encara avui és vigent aquesta xenofòbia envers als pagaments dels deutes contrets amb els grecs. Daniel Fernández parla sobre la reputació dels grecs al llarg de la història en aquest article (per llegir-lo sencer cliqueu aquí).
El periodista comença el seu article trepitjant fort, una referència a l’Eneida de Virgili: Timeo danaos et dona ferentes, és a dir, “Temo els grecs i fins i tot si porten regals”. A nosaltres, que hem llegit l’Eneida, l’oració ens semblarà familiar. Aquesta escena és present en el llibre II, on s’explica com Eneas va fugir de Troia. Laocoont, sacerdot de Neptú, desconfiava del cavall que va entrar a Troia i va clavar-li una llança que va posar de manifest l’armament que portava dintre seu el cavall. Un dia que Laocoont estava fent un sacrifici, la Tritònida (sobrenom de la deessa Atena) va enviar dues serps des de Tènedos cap a la costa, les quals van envoltar els tendres cossos dels seus dos fills i Laocoont mateix. Ell crida i intenta desfer-se dels nusos fins que les dues serps marxen als peus de la deessa sota el cercle del seu escut.
A més d’explicar aquest origen de la desconfiança cap als grecs, l’autor de l’article ens fa una petita lliçó morfosintàctica de llatí parlant de la partícula “et” a partir d’aquest vers citat anteriorment de Virgili. Aquesta partícula no és una conjunció copulativa sinò síncopa d’ “etiam” (també). En resum, Daniel Fernández ens vol mostrar aquesta espècie de xenofòbia que patien els romans contra els grecs, i que es podria traslladar als nostres temps.
No va ser només Virgili qui acusava els grecs, també Suetoni. En la seva obra Vida dels dotze cèsars explica com fins i tot August es referia a unes tals “calendes gregues” per dir que alguna cosa mai seria cobrada. El terme calendarium prové de “calendes”. Les calendes eren el primer dia de cada mes de l’antic calendari romà, regit per les llunes. Aquest primer dia, els romans pagaven els seus deutes. Els grecs no en tenien calendes, per tant, conseqüentment, es diu que no pagaven els seus deutes. Finalment, deixar una cosa ad kalendas Graecas significava deixar una cosa fins a les calendes gregues, i com que no en tenien, significava que un deute no seria mai cobrat. Avui diríem “quan les vaques volin…”.
Tornant a l’actualitat, doncs, Daniel Fernández estableix un vincle entre l’Europa actual i la història clàssica. Segons el periodista, sembla irònic que haguem d’estar orgullosos d’un suposat continent que menysprea la diferència i mira més per la salut de l’economia que tenim en comú que no pas pels ciutadans. “La construcció d’Europa sembla que queda per a les calendes gregues”, diu Daniel Fernández, i és que sense diàleg, no arribarem mai enlloc.
La xenofòbia cap als grecs no és una cosa nova, té una història que remunta al temps dels romans i actualment es mostra la seva diferència pel deute que tenen aquesta nació té acumulat. Però al cap i a la fi, tots som iguals. Som ciutadans d’uns països, que alguns estaran pitjor i altres millor, però que tenim uns drets comuns i uns sentiments tan humans que ni tots els diners del món podran canviar.
- I vosaltres, sou de deixar les coses ad kalendas Graecas?
- Em podríeu analitzar el llatinisme? Es troba al nostre recull de llatinismes? Si és així, enllaça’l, si no, potser seria una bona oportunitat per crear l’entrada…
- Com comptaven els dies els grecs?
Alba Garcia
2n batxillerat
El llatinisme “ad kalendas Graecas” està compost per un complement circumstancial (format per preposició + sustantiu “Kalendae,-arum” , plural de la primera declinació en acusatiu) + l’adjectiu de la 1ª classe “Graecus-a-um”.
Literalment significa : fins a les calendes gregues.
S’utilitza per parlar d’una cosa que sabem que mai es farà, ja que els grecs no tenien calendaris.
(https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/ad-kalendas-graecas)
Els atenesos mesuraven el temps amb el rellotge de sol. Els lapses durant el dia o la nit podien mesurar-se amb clepsidres que degotaven a un ritme constant. Així com el dia comença al nostre calendari gregorià exactament després de mitjanit, per als grecs el nou dia donava començament en posar-se el sol. Els grecs nomenaven cada any amb el de l’arcont epònim i en els temps hel·lenístics els anys s’explicaven en períodes de quatre anys, d’acord a les Olimpíades. L’any atenès es dividia en dotze mesos, amb un mes addicional (poseideon deuteros, 30 dies) que s’inseria entre el mes sis i set cada dos anys. Encara amb aquest mes intercalat, el calendari àtic era encara bastant insegur i ocasionalment l’arcont basileus havia d’agregar dies a un any. El començament de l’any era amb el solstici d’estiu i als mesos els hi nomenava segons el nom de les festivitats religioses ateneses.
Raquel, no ho has buscat al nostre recull.
Paula, no has reflexionat sobre la teva actitud amb el llatinisme.
Molt de compte perquè sembla que he entès que significa deixar les coses fins al final, i significa no fer-les, deixar-ho per a mai. És força diferent.
Salve!
Molt bon article, Alba!
La veritat és que si que sóc una persona de deixar les coses ad kalendas Graecas.
Aquest llatinisme es troba entre el nostre recull (https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/ad-kalendas-graecas). Està format per una preposició “ad”, un substantiu en acusatiu plural femení “kalendas” i un adjectiu en el mateix cas, nombre i gènere que el substantiu “graecas”; tot això forma un complement circumstancial.
Els atenesos mesuraven el temps amb el rellotge de sol. Per als grecs el nou dia començava amb la posta de sol. Els grecs nomenaven cada any amb el del arcont epònim i en els temps hel·lenístics els anys es comptaven en períodes de quatre anys, d’acord a les Olimpíades. L’any atenenc es dividia en dotze mesos, amb un mes addicional que s’inseria entre el mes sis i set cada dos anys. El començament de l’any era amb el solstici d’estiu.
Salve!
-A vegades sí. Si he de fer un treball d’aquí a dues setmanes i entre setmana tinc molta feina, a part de les activitats que faig, potser si que ho deixo pels últims dies.
-És una locució adverbial formada per “ad” que és una preposició, “kalendas” que és un substantiu que està en acusatiu plural femení, igual que “Graecas”.
– Comptaven els dies igual que els roman. L’única diferència és que ells no celebraven de cap manera especial el primer dia de cada mes, ni havien de pagar com els romans. Feien servir un calendari contat per llunes.
Vale!
Salvete!
Personalment, no tendeixo a deixar les meves obligacions “ad kalendas Graecas”, sinó que intento solucionar-les tan aviat com em sigui possible.
El llatinisme és un complement circumstancial de temps: està format per la preposició “ad” i per un sintagma nominal en acusatiu plural femení, format pel substantiu de la 1a declinació kalenda, -ae i, tot seguit, per l’adjectiu de la primera classe graecus, -a, -um.
Els antics grecs tenien molts tipus de calendaris. El més famós és l’àtic, que es dividia en dotze mesos lunars que, al principi, tenien 30 dies cada un. Després, per ajustar-se al cicle lunar, es va canviar l’organització temporal, els mesos van passar a ésser alterns: alguns tenien 29 dies i d’altres, trenta. La combinació va donar com a resultat un any de 354 dies. amb més d’onze dies de diferència respecte de l’actual calendari solar. Per solucionar aquest desfasament, els grecs van idear un tretzè mes intercalat després de cada segon any llunar.
Vull fer un apunt personal sobre l’article: tracta, almenys al final, sobre la xenofòbia i el racisme. Avui en vida, aquests elements ens poden semblar endarrerits i contraris a l’esperit de la civilització moderna, però, en realitat, han estat presents des de l’edat antiga o abans, i es troben relacionats amb l’esclavitud i les relacions desiguals entre els pobles. Observem, pr exemple, com algunes de les civilitzacions de l’edat antiga, com ara els neobabilònics o els perses, van intentar desterrar o fins i tot exterminar els jueus, precedint el drama de l’Holocaust en el segle XX (1939-1945).
Valete!
Salvete!
Molt bon article Alba! És molt interesant la tesi que planteja Daniel Fernàndez en aquest article. Si és cert que a vegades ho he pensat això que els romans feien “bullying” als grecs, i m’ha fet gràcia llegir aquest escrit.
Personalment, encara que sóc jove per estar endeutada, sempre retorno el que em deixen. No considero que fagui les coses ad kalendas Graecas.
El llatinisme es compon d’un Complement Circumstancial format per preposició seguida d’un sustantiu de la primera declinació “Kalendae,-arum”, complementat amb un adjectiu de la 1ª classe “Graecus-a-um” . El podem trobar en el nostre recull de Llatinismes in situ:
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/ad-kalendas-graecas
Els grecs utilitzaven un calendari lunisolar que constava de 354 dies distribuïts en 12 mesos de 29 i 30 dies. En aquest any, li afegien un nou mes cada tercer, sisè i vuitè any.
Valete!
Primer de tot, m’ha semblat molt curiós l’article, enhorabona Alba!
Personalment crec que tots alguna vegada em deixat les coses ad kalendas Graecas pels motius que sigui. Jo intento fer tot el possible per evitar trobar-me en aquesta situació, però
si estic molt ocupada o simplement el meu costat més mandrós es manifesta, és basant inevitable.
Aquest llatinisme és un complement circumstancial de temps format per la preposició “ad”, seguida de l’acusatiu plural femení “kalendas”, el qual es pot escriure amb c o k i prové del sustantiu “Kalendae,-arum” i per últim, trobem un adjectiu de la 1ª classe “Graecus-a-um” , que hi concorda. Font: (https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/ad-kalendas-graecas).
El calendari Àtic és el més conegut a l’antiga Grècia. Era de tipus lunisolar i es componia de 12 mesos lunars (29 dies). Tot i així, es va fer un ajust amb el cicle lunar alternant un mes de 29 dies (κοῖλοι μῆνες, koĩloi menes) i un de 30 dies (μῆνες πλήρεις, menes plếreis). Això fa un any de 354 dies, però encara falten 11 dies en relació amb l’any solar. Per posar-hi remei, es va intercalar un tretzè mes de 30 dies després de cada segon any lunar. És el que s’anomena un cicle «trierètic». A cada any de 13 mesos se l’anomena «embolístic», nom que rep precisament del mes que és afegit.
Com que l’any en endavant era massa lent en relació amb el cicle lunar, s’aplicà una altra correcció, la del cicle «octaetèric». En aquest sistema, el mes intercalat és inserit en un cicle de vuit anys.
Com a mínim les tasques de Grec, segur que no les deixes “ad Kalendas Graecas”, en tot cas deuen ser “Kalendas Latinas”, que sí que existeixen. Ui quina por, aquest costat mandrós, a la manera del Mr Hyde, espero que es manifesti a classe.