Laocoont és el sacerdot d’Apol·lo a Troia. Estava casat amb Antíope, amb qui va tenir dos fills: Antifant i Timbreu. En unir-se a la seva esposa davant l’estàtua consagrada al déu Apol·lo, profanant així el temple, es va guanyar la seva còlera fins a la seva mort.
Aquest personatge és molt important al cant segon de l’Eneida, ja que aquest sacerdot adverteix als troians que el present que els fan els grecs, quan van disimular que se’n tornaven cap a Troia, tant sols és una trampa. Laocoont intenta convèncer els seus conciutadants de que no l’acceptin.
Quan els grecs deixen el cavall de fusta gegantí a la platja, els troians li encarreguen que ofereixi un sacrifici a Posidó per tal que els enemics grecs, en el seu viatge de retorn, tinguin fortes tempestats que facin malbé les seves naus. Laocoont es disposa a immolar al déu un toro, quan dues seps enormes, Porce i Caribea, surten del mar i s’enrosquen als seus dos fills. Laocoont intenta auxiliar-los, però tots tres moren ofegats. Davant aquest prodigi que no és altra cosa que la venjança del déu per haver profanat el seu temple, els troians creuen que la mort del sacerdot era un càstig per haver-se oposat a entrar el cavall dins la ciutat, haver aconsellat de cremar-lo i fins i tot d’haver-li clavat una llança, i finalment l’entren i provoquen la caiguda de Troia.
“‘Oh malauats ciutadans, ¿quina és la vostra follia? ¿Creieu que ha fugit l’enemic o penseu que hi pugui haver cap ofrena dels dànaus sense traïdoria? ¿És així que us és conegut Ulisses? O dins d’aquesta fusta, reclosos, s’oculten els aqueus, o és una màquina que bastiren contra els nostres murs per espiar-nos les cases i caure’ns a plom damunt la ciutat, o escondeix algún ardit. No us fieu d’aquest cavall, teucres. Sigui com sigui, temo els dànaus, fins quan aporten ofrenes.”
Virgili, Eneida Cant II Versos 42-49 Trad. Miquel Dolç
“Laocoont, que la sort havia designat sacerdot de Neptú immolava un toro gegantesc a l’altar dels sacrificis consuets. I vet aquí que, des de Tènedos, per la calma de les aigües profundes -m’esborrono de contar-ho-, dues serpents d’immenses espires s’allargasaren damunt el pèlag i plegades s’avien cap a la costa; llur pit es deça enmig del corrent i llurs crestes color de sang dominen les ones; la resta de llurs cossos frega llargament la superfície de l’aigua i llur immensa gropa es desplega en sinuoses anelles. Xiula i escuma a llur pas el mar; i guanyaven la riba i , injectades les ardents pupil·les de sang i de foc, llepaven amb les llengües vibrants llurs goles sonores. Fugim de llur vista exsangües. Elles de dret es dirigeixen a Laocoont; i de primer totes dues serpents s’enllacen i s’entortolliguen als cossos dels seus dos fills petits i es peixen a mossecs en llurs membres malaurats. Tot seguit, com que el pare els anava en socors brandint les armes, se n’apoderen i l’estreteixen amb llurs nusos ingents i, després d’haver-lo enrotllat ja dues vegades per la cintura i dues vegades pel coll amb l’espinada escamosa, el sobrepugen pel cap i l’enlairada nuca. Ell amb totes dues mans malda per desfer-se de llurs replecs, i les seves bandes se sollen de bavalles i de negre verí; i al mateix temps aixeca cap als estels uns clams esglaidors, com els braols d’un toro quan, ferit, s’escapa de l’altar i s’espolsa del bescoll la destral mal clavada. Però els dos dracs arrosegant-se fugen cap a les altures dels temples i arriben a santuari de la cruel Tritònida i s’arrupeixen”.
Virgili, Eneida Cant II Versos 200-226 Trad. Miquel Dolç
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=T24huw4RI_g[/youtube]
Carla Domingo
2n batx. Llatí
Carla, has seleccionat molt bé els fragments virgilians corresponents a Laocoont tot i que haguessis pogut incloure algunes línies més.
Pel que fa a l’slide t’ha quedat molt bé però tenint en compte que és molt fàcil trobar moltíssimes imatges CC d’aquest grup escultòric a Internet, crec que les hauries de buscar i afegir a l’slide original.així com altres de pervivència. Per exemple recordo una vinyeta de l’Astèrix, diria que era a Els llorers de Cèsar en què apareix aquest grup escultòric. Si no la trobes a Internet, tens l’àlbum a la biblioteca del nostre institut.
A veure si ajudeu la Carla i comenteu des d’un punt de vista artístic aquest grup i així aneu fent memòria per a història de l’art.
Fantàstic, Carla! Has afegit més imatges amb celeritat a l’Slide i fins i tot has trobat la vinyeta de l’Astèrix que et vaig comentar!
Salve Carla!
Has explicat molt bé aquest personatge, jo el coneixia per la famosa escultura en que esta lluitant contra les serps marines per a alliberar als seus fills.
Bon article, molt interessant!
Valee! 😀
Avee:)
Quin article:O! que esta super currat,esta molt desenvolupat i que m’gradat molt,i que as esplicat bé al personatges que jo no s’via res deis.
que de vritat tu as currat Felicitats=)
Creieu que Virgili coneixia el grup escultòric de Laocoont i els seus fills i que en ells s’hi inspirà? Quins mots de l’Eneida us la recorden?…
Hola! Aquesta imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:C.sf.,_urbino,_coppa_con_laocoonte,_1530-1545_circa.JPG
No es troba en la teva recerca d’imatges! És una escena on Laocoont està mes rígit que en altres representacions, i els seus dos fills estàn una mica més distants a ell. En altres ocasions, s’ha vist representada aquesta escena amb una expressió i un cert dramatisme més exagerat. Laocoont normalment està representat amb un rostre de patiment, i els seus dos fills igual. EL cos de Laocoont està molt ben format, i els seus músculs són perfectes i és capaç de transmetre amb les seves formes una sensualitat enorme, que em posa molt… és increible com en tant antiga época encara excita als homes del present.
-Mireu el que he trobat en el Youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=eilnGuqDyuA
Que us semblaria representar-ho nosaltres, qui s’hi anima?
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:El_Greco_-_Laocoon_%28detail%29_1.jpg
És una pintura de El Greco feta entre el 1604-1614. Es mostra el rostre de Laocoont, amb un cert patiment. Els seus ulls estan mirant cap adalt. Els colors foscos del fons i de les pinzellades del seu rostre, i els colors una mica mes vius i clars a la seva pell, donen una certa representació d’aquest patiment que te Laocoont a causa de la serp, que intenta matar als seus fills i a ell.
L’obra escultòrica de “Laocoont i els seus fills”,
la hem treballat a Història de l’art i també ha sortit a l’últim examen de llatí.
La veritat és que la data de l’escultura es desconeix, només se sap que pertany al període hel·lenístic, però sí que podria ser que Virgili s’inspirés en ella.
“Timeo danaos et dona ferentes” són els mots que van sortir de la boca de Laocoont i Cassandra i els que van ser ignorats per els troians, ‘Temo els grecs, fins i tot quan porten regals.’ No us sona? Obama també ho va dir en la seva campanya
Quines troballes que heu fet! Sensasional el vídeo, Mekki! És neerlandès?
Laura, podries enllaçar-ho amb l’apunt d’ El fil de les clàssiques corresponent.
Ave Carla!
Laocoont i els seus fills és la meva escultura preferida des del primer moment en que la vaig veure.
Aprofito aquesta bonica entrada per fer l’exercici quatre de l’examen de llatí.
Són diverses i variades les obres inspirades en el grup escultòric d’època hel·lenística. A l’examen trobem sis figures, però entre Wikimedia i Google Images he trobat unes quantes més: (enllaços)…
…
Quasi totes conserven línies diagonals i expressions de patiment i desesperació, menys la imatge 7, que és molt més abstracta. Es representa el grup tot sol a la número 5 i 6, o acompanyat pel poble troià, número 2 i 3 (la 4 no puc distingir si hi ha més gent o no, perquè no es distingeix bé la imatge…).
Crec que és molt important saber i conèixer els models clàssics perquè són els nostres màxims referents, van ser els primers en iniciar moltes arts i Laocoont sembla una obra molt adelantada al seu temps.
http://www.slideshare.net/artecobiella/laocoonte-y-sus-hijos-14616891
Salve!
El Laocoont és una escultura que m’agrada molt i que es molt sorprenent. Els seu reostre de patiment, com els músculs del Laocoont es maquen molt bé.
És una escultura molt difícil de fer , jo crec. Però l’escultor era un gran professional Hagesandre i els seus fills van fer una gran obra que ara mateix no es faria igual.
Vale!
Salvete!
Comentaré l’escultura amb la meva impressió sobre l’obra d’art, sempre diuen que les obres són realment obres d’art quan provoquen algun tipus de sentiment, reacció o sensació.
Personalment l’obra Laocoont i els seus fills em resulta agradable a la vista per les seves característiques pròpies de les obres d’art clàssic, les quals trobo de gran bellesa. Quan observes més detingudament, veus el patiment, el sentiment d’impotència i desesperació a la cara de Laocoont. Veus uns fills que s’aferren com poden a la protecció (un tant ineficaç davant de les serps marines) del seu pare, també es pot apreciar la por i el patiment dels nens.
En les formes corbes i la tensió dels músculs que s’aprecien es poden endevinar l’esforç i la constant lluita física que hi ha contra el monstre.
He llegit el fragment del cant II de l’Eneida de Virgili, és esgarrifós i impactant i l’escultura reflecteix perfectament l’escena que descriu.
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant ja que a història de l’Art l’hem estudiada.Hi em va agradar molt aquest tema,ja que explica una història dintre del cicle romà.
L’escultura més significativa de l’arquitectura pertany el període hel·lenístic.És una obra de tres artistes de la mateixa família: Agesandros, Polidoros i Atenadoros, segons consta a la inscripció del pedestal de l’obra. Va ser trobada a Roma el 1506 per l’arquitecte Giuliano da Sangallo durant les excavacions de la Domus Aurea, el palau de Neró a Roma, i actualment es conserva als Museus Vaticans.
Segons alguns autors, aquest grup escultòric, esculpit a mitjans del segle I a.C. per a la seva exportació a Roma, podria ser una adaptació en marbre blanc d’un original en bronze de començaments del segle II a.C. que tan sols comptava amb dues figures. En qualsevol cas, l’existència de múltiples teories sobre la datació i l’origen del conjunt fa que sigui difícil afirmar rotundament quan va ser esculpit.
El dramatisme extrem del tema, en el qual es conjuguen el patiment de la lluita contra les serps amb l’angoixa de la figura del pare que veu com són atacats els seus fills, es considera típic de la sensibilitat hel·lenística de les escoles de l’Àsia Menor i es pot relacionar amb els relleus de l’altar de Pèrgam. D’aquesta manera, l’obra representa les emocions humanes en la seva màxima expressió patètica.
Els personatges es representen en actituds d’un moviment marcadament violent, amb els cossos girats i els músculs força pronunciats com a conseqüència de l’esforç de la lluita, la qual cosa origina uns efectes de clarobscur molt intensos. La composició diagonal de l’obra (amb la mà dreta i la cama esquerra com a eix), exagerada durant la restauració realitzada al segle XVII, accentua aquest dramatisme. Les serps s’entrellacen amb els cossos, justificant l’esforç que representen els cossos, cargolant-se per matar i esdevenint el nexe d’unió entre les tres figures.
De quina època és l’escultura de Laocoont i els seus fills?
Segle II aC.
Coneixia Virgili l’escutlura de Lacoont i els seus fills?
Virgili,si que coneixia la escultura hel·lenística ja que l’Eneida esmentar aquesta figura sense estar modificada. Tot i que haig de dir, que la escultura s’ha modificat perquè l’orginal nomès hi havia dues figures.
Salve!
Laocoont i els seus fills és una escultura de l’epoca hel·lenística, esta feta de marbre i la tècnica és de talla.
Com veiem és una escultura que necessita molta dedicació, els rostres estan totalment marcats i es veu completament la expressió dels gestos.
Era un tret característic d’Agasandre i els seus fills el fet de representar escenes mitològiques relacionades amb la Ilíada i l’Odissea d’Homer.
Vale!
Salve.
Primer de tot he de dir que l’article m’agradat moltíssim, i penso que està molt ben redactat i clar. L’escultura de Laocoont i els seus fills és una obra que m’agrada molt i encara em pregunto de com podien arribar ha fer una cosa tant difícil com aquesta magnífica obra d’art. Els seus autors són els rodis Hagesandre, Atenodor i Polidor. És pertanyent a l’època clàssica, crec que pels volts del segle II aC. Jo crec que Virgili coneixía l’existència d’aquesta escultura.
Vale.
Salve!!
L’escultura de Laoocont i els seus fills ara mateix em resulta familiar ja que l’hem estat estudiant en una altra assignatura.
És una escultura que es va fer al segle II a.C. La van treballar Hagasandre, Polidor i Atenedor.
La veritat és que es tracta d’una escultura sorprenent ja que podem veure que el treball que porta darrere és increible i el resultat doncs encara més. Em sembla una obra molt impactant per com està feta, és a dir, el rostre de Laoocont, totes les parts del cos ben marcades i es nota clarament tant pel rostre com la resta del cos en la situació en la que es troben.
Vale!!
Salve!!
Quin article tan interessant. La veritat és que ja hi estic bastant familiaritzada amb aquesta obra ja que l’he estudiat fa poques setmanes a història del art. Trobo que es una gran obra escultòrica on s’hi mostra de manera molt clara i amb detall, una de les escenes de l’eneida de Virgili. Per la meva opinió, és una escena clau en el transcurs de la història. Ja que si Laocoont no hagués estat aturat per les serps que havia enviat Neptú, potser els troians no haguessin introduït el cavall de fusta a la ciutat i no hagués estat invadida per els seus enemics.
Els autors d’aquesta obra escultòrica son Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes. En aquesta obra podem veure molt dramatisme (es veu clarament a les seves expressions facials i a les postures que tenen els cossos). La idea del autor era plasmar la expressivitat. És una obra del període hel·lenístic, i per això l’autor ja no busca la perfecció ni l’idealisme amb equilibri i serenitat. En aquest cas busca més realisme i expressions atormentades.
M’he estat informant i segons les dades que he trobat, no pot ser que Virgili arribés a veure aquesta obra d’art. Pel que se, ell va néixer el 70 aC i va morir el 19 aC. I aquesta escultura es del 1 aC.
Vale!!
Salvete!
Bé, en la meva opinió Virgili sí que coneixia aquesta obra, i aquesta va tenir influència en l’Eneida.
Estic llegint per sobre el llibre “A la recerca d’una pàtria”, per tal de poder llegir més facilment els versos de selectivitat de l’Eneida i he llegit un fragment on explicava com dues serps que sortien del mar, ofegaven als fills de Laocoont i després a aquest.
Per tant, és molt probable que Virgili s’inspirés en aquesta magnífica obra, la qual reflecteix perfectament el dolor i el patiment que sentiren els personatges que hi apareixen, ja que l’obra és anterior a Virgili (l’escultura de Laocoont i els seus fills pertany al segle II a.C i l’Eneida, al segle I a.C).
A veure si entre tots podem arribar a una resposta correcte!
Valete:)
Salve!
L’escultura de Laoocont i els seus fills ara mateix fa poc que l’hem treballat a història de l’art.
És una escultura que es va fer al segle II a.C. La van treballar Hagasandre, Polidor i Atenedor.
La veritat és que es tracta d’una escultura molt interessant ja que podem veure que el treball que porta darrere és increible i el resultat encara més. Trobo que és una obra molt impactant per com està feta, el rostre de Laoocont, totes les parts del cos ben marcades i es nota clarament tant pel rostre com la resta del cos en la situació en la que es troben. Una situació de dolor i sufriment.
Vale!
L’obra escultòrica de Laocoont i els seus fills va ser creada en bronze cap els segles III-II aC. L’exemplar que es conserva a l’actualitat és una còpia romana en marbre pròpia del segle I dC.
Els escultors Atenodor, Hagesandre i Polidor es van encarregar de realitzar una còpia de l’escultura original que representava a Laocoont amb només un dels seus fills. Així doncs, seguint la tradició grega que explica el tràgic final del sacerdot i els seus fills, els artistes van decidir afegir el segon fill que mancava a l’obra original.
Si considerem que la Ilíada d’Homer fou escrita cap el segle VIII aC i que ja hi apareixia el personatge de Laocoont, podem assegurar que Virgili coneixia l’escultura de Laocoont i els seus fills i el cicle troià.
Laia, vols dir que Laocoont és un personatge de la Ilíada? O més aviat del cicle troià i del desenllaç de la guerra de Troia que va tenir lloc en el segle XIII aC.?
Laocoont és un personatge que apareix a la Ilíada, però a la vegada aquest personatge està basat en l’original que lluità a la guerra de Troia en el segle XIII aC.