A veure si endevineu, a partir d’aquestes dues fotografies, una de les activitats que he fet aquestes vacances, si us hi afanyeu, encara sereu a temps d’anar-hi, però no espereu la tornada a l’insti perquè el 13 de setembre s’acaba. Quid est? Ubi est?
Bones vacances!
Marta
Bones vacances! Mireu què he trobat llegint un número antic de la revista Dibus, uns dibuixos mooolt divertits… Aquest dibuixant, Juan Carlos Bonache, només fa això per diversió, en realitat és un vigilant de seguretat. Però molt culte…
Sabeu a quins mites fan referència les imatges?
Carla Asensio
1r Batxillerat Grec i Llatí
IES Isaac Albéniz
En un article anterior us vaig presentar una les les meves lecures d’estiu, la relacionada amb el viatge que he realitzat enguany. I és que les vacances, i especialment les d’estiu, que suposen un parentesi més llarg a l’activitat quotidiana, ens ofereixen la possiblilitat d’iniciar o reprendre lectures que havíem deixat aparcades per manca de temps. Un d’aquests llibres que he rescatat dels prestatges de l’estudi, on m’esperava pacient, és L’origen perdut de Matilde Asensi.
Ja coneixia l’autora a partir de la lectura de Iacobus i L’últim Cató, però aquesta obra m’ha sorprès. Continua essent una novel·la històrica, gènere en què s’ha especialitzat l’autora, però s’allunya dels orígens de la civilització occidental més propera per centrar-se en els de les civilitzacions precolombines de l’Amèrica del Sud, tot enllaçant-ho amb el món de la informàtica. L’autora combina, doncs, el passat més llunyà amb la més rabiosa actualitat per portar el lector a la conclusió que la història de la humanitat no és més que un procés d’actualització dels codis que permeten el desenvolupament de l’inextingible capacitat humana de comunicació i raonament. També hi té un gran pes l’aparició de la mitologia com a representació simbòlica dels elements comuns i universals de la cultura humana. Mireu, si no, aquesta exposició de mitologia comparada (op. cit. pàg. 391):
-El que més m’emprenya és que, al final, la Bíblia tindrà raó amb allò del diluvi, justament ara que ningú ja no s’ho creu.
-Com que no, Marc? […] Jo sí m´ho crec. És més, estic absolutament convençuda que va passar de debò. Però no perquè la Bíblia judeocristiana [ho] expliqui, sinó perquè, a més, el mite de Viracocha explica exactament el mateix, i també la mitologia mesopotàmica, en el “Poema de Gilgamesh” […]. També apareix en la mitologia grega i en la xinesa […]
I el fragment continua posant més exemples dels llibres sagrats de l’Índia, els aborígens d’Austràlia, els indis d’Amèrica del Nord, els esquimals i gairebé totes les tribus d’Àfrica on “es recull el diluvi amb tots els detalls i es repeteix la història de l’heroi amb la seva barca salvadora.” (ibidem)
Pel que fa a l’estil, hi ha una profusa utilització de llatinismes i referències clàssiques que, començant per la del diluvi de la mitologia grega abans esmentat, voldria que desenvolupéssiu en els vostres comentaris.
Satie sempre deia que “Gymnopédies” volia dir “dansa de dones espartanes nues”, però gairebé tothom estava segur que s’ho havia inventat.
Tornava a ser un intrèpid Ulisses intentant conduir la meva nau fins a Ítaca […]
En comptes d’ofendre’s i reaccionar com una Nèmesi enfurismada, les seves riallades van ressonar a la galeria del terra foradat i van rebotar pels murs, multiplicant-se. Al final, semblava que estiguéssim envoltats per un cor de bacants.
–Hi havia un déu antic que es posava un cap de lleó com si fos un casc i la pell del llom li penjava per l’esquena.
-Hèrcules -vaig dir-. Però no era un déu.
[Totes les citacions corresponen a la versió catalana publicada en format de butxaca per Edicions 62 el setembre del 2008]
Us animo, doncs, a la lectura d’aquest llibre, tot i que pot ser que us perdeu en algunes de les extenses i sovint complexes disquisicions sobre informàtica, lingüística, arqueologia i geografia precolombina, que, segons el meu parer, en alguns moments trenquen el ritme trepidant de l’aventura narrada i alenteixen excessivament la lectura.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/o0qnAb-L6IQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ja em direu què us ha semblat!
TERESA
Koch Media acaba de llançar al mercat Esos depravados romanos, un joc educatiu d’aventures i de destresa assequible per a PC, Nintendo DS i wii (a la wii es podrà compartir el joc amb quatre jugadors!). Té un total de 30 minijocss disponibles per a aspirants a gladiadors que es poden jugar en qualsevol ordre, així com les missions.
Tant el tutorial del joc com el diari que dóna informació útil durant toda la partida fan de Esa Horrible Historia _ Esos Depravados Romanos un títol idoni tant per a infants de més de set anys com per a adolescents, i fins i tot per a pares. És per a tota la família i en temps de vacances s’agraeix!
El joc es basa en la sèrie Esa Horrible Historia, formada per un conjunt de llibres d’història per a nens, que ha gaudit d’un gran èxit internacional, amb més de vint milions de còpies venudes des de 1993. Terry Deary, l’escriptor, i Martin Brown, l’il·lustrador, presenten la història d’una forma nova i molt entretinguda. Per tant el joc Esos Depravados Romanos que es basa en Esa Horrible Historia té l’èxit assegurat i segur que farà passar moments molt agradables a toda la família, a la vegada que s’aprèn història de Roma: com era la societat romana i la vida dels gladiadors. A Esos Depravados Romanos hi ha la lluita de Rassimus per aconseguir la glòria com a gladiador i obtenir la seva llibertat. Rassimus, un esclau jove i ambiciós aprenent de gladiador, és adoptat i educat per l’ entrenador de gladiadors Lluci Gladius. Si esdevé un bon gladiador després de dotze anys tindrà l’oportunitat d’ésser algú a Roma i aconseguir la seva llibertat.
Aquí en teniu el vídeo de llançament:
Si hi jugueu, cosa que us recomano, espero que ens ho comenteu aquí i ens digueu si us agrada i si creieu que serveix per a aprendre cultura i civilització romana i estar preparats per encarar el curs. Per cert, no us recorda a Érase una vez el hombre, en versió actualitzada?
Bona partida!
Maria