“Dafnis i Cloe” ens inspira!

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Recordeu els primers mots de la novel·la grega Dafnis i Cloe de Longus (Λόγγος) de Lesbos amb què vàrem començar no fa gaires dies la nostra primera classe de grec a primer de batxillerat? Recordeu que us vaig animar a llegir la història sencera (Ed.La Magrana, nº1)? Els de segon de grec, la treballarem a partir de la pàgina 238 del llibre Grec 2 (ed.Teide) i aquest apunt us pot animar a la seva lectura (sempre que l’he recomanada als estudiants, ha agradat!) i a comentar què en sabem de Dafnis i Cloe (etimologia dels seus noms, argument de la novel·la…)  i de la seva pervivència en l’art, la música, la literatura sobretot pastoril dels segles XVI al XVIII, en postals… No us espanteu però podríem dir que la innocència dels amors de Dafnis i Cloe ha arribat fins als nostres dies i ha donat la volta al món deixant una enorme petja en la literatura, la música i la pintura!

Aquí en teniu un tastet en una animació del Youtube:

Per què avui tractem Dafnis i Cloe? Tot té una explicació: acabo de rebre al meu correu particular, amb molta il·lusió, una recreació literària original i, amb el permís del seu entranyable i estimat autor, la vull compartir amb tots vosaltres hic et nunc:

INTERLUDI

Em pregunto si en aquest moment, el vell Longus pensaria i sentiria com jo. Acompanyat per la remor de la brisa que acarona les branques dels pins i que fa giravoltar les fulles als meus peus i dibuixa formes efímeres que fan pensar en els gràcils relleus del temple d’Efes.
Tot plegat un moment d’intensa bellesa, propi de l’inici de la tarda, una hora màgica, com estic segur que també pensaven Dafnis i Cloe en ple èxtasi.

J.V.V.                                                                                                                                                                                                                   

Què us ha semblat? Us animeu a fer-ne una, però no des del punt de vista de Longus, el seu novel·lista, sinó des de la joventut dels seus protagonistes que descobreixen l’amor. Els temps han canviat i la vostra experiència en aquests afers es pot comparar en algun aspecte a la de Dafnis i Cloe?

A Dafnis i Cloe, es fan contínues al·lusions a transformacions de persones a causa dels seus amors amb els déus, ara que llegim les metamorfosis d’Ovidi. Us trobareu també les metamorfosis d’ Io, Pitis, Procne, Siringa i Eco. El text de Longus, per tant, us pot inspirar per la tasca que us encomanava per al nostre àudiollibre il·lustrat El Fil de contes mitològics!

Al nostre escriptor d’avui, l’avi Joaquim, un gran melòman, dedico especialment aquesta genial interpretació del premiat director d’orquestra Dorian Wilson d’un fragment de Daphnis et Clhoé del compositor Maurice Ravel:

16 thoughts on ““Dafnis i Cloe” ens inspira!

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Qui recorda el principi d’aquesta novel·la grega d’amor i aventures? i en grec?

  2. Irena

    Xairete!
    A principi de curs vam llegir la primera frase en grec que precisament és la primera d’aquesta novel·la grega, diu així:
    Πόλις ὲστὶ τῆς Λέσβου Μιτυλήνη, μεγάλη καὶ καλή.

    “Dafnis i Cloe” tracta d’uns pastors que mentre pasejaven pel camp es van trobar a dos nens que estaven sols, Dafnis i Cloe i els van acollir per tal de criarlos. Aquests mentre creixien mantenien un amor en amagat que ni tan sols els amos(pares) el reconeixien. Un dia un pirata va raptar a Cloe pero m’es tard va recuperar la seva familia.
    Finalment uns rivals que anaven en contra de Dafnis no deixaven li deixaven estar junt amb Cloe, pero al final ja son recorreguts pels seus pares i es casen i mantenen una vida felis al camp.
    perona lida per les faltes pero el teclat sa canviat.
    adeeu!

  3. Laura G

    XAIPETE!
    =(! La Ire ha arribat primer i ha escrit la nostra primera oració en grec! Però jo per fer una petita aportació…la traduiré:
    ‘Mitilene és una gran i bella vila de Lesbos’

  4. Coty

    Xairete!
    Doncs com bé han dit les meves companyes Ire i Laura, la frase amb la que comença aquesta història és:
    Πόλις ὲστὶ τῆς Λέσβου Μιτυλήνη, μεγάλη καὶ καλή.
    Que traduïda seria:
    ‘Mitilene és una gran i bella vila de Lesbos’.
    A l’hora de traduir veiem com canvien les estructures d’una llengua a una altre: el grec era molt més permissiu que no pas el català i el castellà, però al menys aquestes llengües ho són més que l’anglès! La veritat és que això no sé si és un pro o un contra, perquè per una banda atribueix a la riquesa de l’idioma però per l’altre es fa més difícil d’aprendre!
    Ara l’etimologia dels noms:
    DAFNIS. Segons el que he trobat és l’equivalent grec del nom ‘Laura’ però en masculí. Significa aquell que acumula sabiesa i glòria.
    CLOE. Sobre aquest nom he trobat que es tradueix a “herba tendra i verda”.

    Xairete!

  5. dani costa

    Xairete

    M’agradaria saber si aquesta historia es el preludi de les novel.les pastorils,te tota la pinta.

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    Bon olfacte, Dani! A veure si un/a alumne/a de Grec de segon et pot donar un cop de mà.

  7. Alissa Komarova

    Hola,
    és molt bonica la història, com totes!
    Pero el video no l’entenc molt bé, perque les imatges que surten estàn dibuixats d’una manera que em costa molt d’interpretar!

    La llegenda de Dafnis i Cloe escrita per Longus descriu dos nens que creixen junts i que van desenvolupant gradualment un amor mutu, casant-se finalment després de moltes aventures.
    🙂

  8. Marina Garcia

    Χαιρετε!
    Dafnis i Cloe és una obra que va ser escrita per Longus de Lesbos, aquest autor va ser un autor del segle II aC, que vivia a l’illa de Lesbos. En aquell època i lloc, és on es situa la seva gran obra. Dafnis i Cloe. Pertany a la branca de la novel·la i dins de la novel·la es pot classificar dins del subgènere de la novel·la romàntica, ja que tracta sobre l’amor de dos adolescents, d’origens reials que s’enamoren. En aquesta obra el que té més importància són les descripcions detallades sobre l’amor i la natura. Aquest amor és un amor que sempre està emboltat de perills.
    La novel·la va ser el gènere literari dins de la prosa, més tardà. Va aparèixer al segle IIdC, en el moment en que hi havia una forta crisi. Hi havia la necessitat d’evadir a la gent, i per aquest motiu, per entretenir a les dones van començar a escriure obres en que es narraven històries fictícies i imaginatives, la majoria de les vegades romàntiques. Els altres gèneres literaris el que buscaven era torbar la veritat, fins el moment en que apareix la novel·la. En aquell moment passa a ser l’entreteniment dels lectors el més important.
    Dins de la novel·la hi havia diferents subgèneres, aquests subgèneres eren: la novel·la de viatges fabulosos, en la que hi ha com a màxim representant el pseudo-Cal·lístenes, amb la obra Vida d’Alexandre; la novel·la romàntica, que és en la que trobem Dafnis i Cloe de Longus de Lesbos; la novel·la còmica, amb Històries veríiques de Llucià; i la novel·la de retrobaments en la que hi ha Història d’Apol·loni, rei de Tir.

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Marina, has contextualitzat bé la noovel·la en el marc dels gèneres prosaics.

  10. Pingback: Els amors d’Astrea i de Celadó, d’Eric Rohmer | La cinta de Νίκη

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *