AUDICIÓ Piano

Clica aquí per tornar a la pàgina de la Família de corda

Clica aquí per tornar a la pàgina principal de Les famílies d’instruments.

 

INSTRUMENTS MUSICALS

Piano

Família de corda percudida

Types Of Acoustic Pianos - PianistHQ.Com

 

 

El piano és un instrument de teclat i de cordes percudides que va ser desenvolupat per Bartolomeo Cristofori al segle XVIII a partir del clavicèmbal. El piano es diferencia dels seus predecessors per la seva capacitat de produir sons amb diferents intensitats, d’aquí el seu nom original de pianoforte. El piano va tenir una gran influència en la música clàssica, romàntica i moderna, i va donar lloc a diferents estils musicals com el jazz, el blues, el rock o el pop.

En tenim de verticals i d’horitzontals (de cua o mitja cua). Però tots ells, per dins, són sorprenents!

 

Com funcionen els pianos? (David González Sánchez)

 

Cómo funciona el piano – Discovery MAX

 

Como funciona un piano – Como es un piano por dentro

 

The Fascinating World Inside of a Piano

 

 

 

Alguns dels pianistes més famosos de la història són:

  • Maria Anna Mozart (1751-1829, Àustria): També se la coneixia com a Nannerl. Va ser una pianista i una compositora molt talentosa, que va tocar i va viatjar amb el seu germà quan eren nens. Quan va créixer, però, va haver de deixar la música per complir amb els rols socials de l’època. Moltes de les seves obres es van perdre o es van atribuir al seu germà. És una pena que no se la reconegui més, oi?
  • Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791, Àustria): Considerat un dels primers grans mestres del piano, va ser un compositor prodigiós que va crear obres mestres de la música clàssica com les seves sonates, concertos i simfonies.
  • Ludwig van Beethoven (1770-1827, Alemanya): Innovador i talentós, Beethoven va començar a tocar el piano sota les ordres del seu pare i va esdevenir un dels compositors més influents de la música occidental. Va crear obres immortals com la Simfonia núm. 5, la Simfonia núm. 9 o la Sonata per a piano núm. 14 “Clair de Lune”.
  • Frédéric Chopin (1810-1849, Polònia): Conegut com el “poeta del piano”, Chopin va ser un compositor i pianista virtuós que va revolucionar el gènere del nocturn, el vals, l’estudi i la masurca. Les seves obres són plenes de sensibilitat, elegància i expressivitat.
  • Franz Liszt (1811-1886, Hongria): Considerat un dels pianistes més tècnics i virtuosos de tots els temps, Liszt va ser un compositor prolífic que va crear obres de gran dificultat i originalitat, com els seus estudis transcendentals, les seves rapsòdies hongareses o els seus poemes simfònics.
  • Clara Schumann (1819-1896, Alemanya): Considerada una de les primeres pianistes virtuoses de la història, va ser també una compositora i una pedagoga. Va ser l’esposa del compositor Robert Schumann i va interpretar i difondre les seves obres, així com les de Chopin, Brahms o Mendelssohn.
  • Teresa Carreño (1853-1917, Veneçuela): Coneguda com la “valquíria del piano”, va ser una pianista, compositora i cantant que va tenir una carrera internacional plena d’èxits. Va interpretar obres de Liszt, Beethoven, Chopin o Schumann, i va crear obres pròpies com el vals “Mi Teresita” o el “Himno a Bolívar”.
  • Scott Joplin (1868-1917, Estats Units): Conegut com el “rei del ragtime”, Joplin va ser un compositor i pianista afroamericà que va crear un estil musical basat en ritmes sincopats i melodies contagioses. Les seves obres més famoses són “The Entertainer”, “Maple Leaf Rag” o “The Easy Winners”.
  • Art Tatum (1909-1956, Estats Units): Considerat un dels pianistes de jazz més genials i innovadors de tots els temps, Tatum va ser un virtuós que va combinar una tècnica prodigiosa amb una gran creativitat i sentit de l’harmonia. Les seves improvisacions són considerades veritables obres d’art.
  • Alicia de Larrocha (1923-2009, Espanya): Considerada una de les millors pianistes del segle XX, va ser una intèrpret magistral que va destacar per la seva tècnica, el seu fraseig i el seu sentit del ritme. Va interpretar obres de diversos compositors, especialment els espanyols com Granados, Albéniz o Falla.
  • Jerry Lee Lewis (1935 – 2022, Estats Units): Va ser un cantant i pianista estatunidenc de rock and roll, bugui-bugui i country entre altres estils. També va ser conegut amb el sobrenom de “The Killer”.
  • Martha Argerich (1941-, Argentina): Considerada una de les millors pianistes vives del món, Argerich és una intèrpret excepcional que destaca per la seva energia, passió i brillantor. Ha interpretat obres de diversos compositors com Chopin, Liszt, Schumann o Prokófiev.
  • Daniel Barenboim (1942-, Argentina): És pianista i director d’orquestra. Va debutar com a pianista als set anys. És conegut per la seva defensa de la pau al Pròxim Orient i per la seva col·laboració amb músics àrabs i jueus. Ha dirigit orquestres com la Filharmònica de Berlín, la de Viena, la de Chicago i la de París. És un dels músics més respectats del món.
  • Hélène Grimaud (1969-, França): Considerada una de les millors pianistes vives del món, és una intèrpret apassionada que busca la profunditat i la intensitat en la música. Ha interpretat obres de diversos compositors com Bach, Beethoven, Brahms o Rakhmàninov.
  • Lang Lang (1982-, Xina): Considerat un dels pianistes més populars i carismàtics del món actual, Lang Lang és un virtuós que combina una tècnica impecable amb una gran expressivitat i comunicació amb el públic. Ha interpretat obres de diversos compositors com Mozart, Beethoven, Chopin o Rakhmàninov.
  • Yuja Wang (1987-, Xina): Considerada una de les millors pianistes originàries de la Xina, és una intèrpret virtuosa que combina una tècnica prodigiosa amb una gran expressivitat i comunicació amb el públic. Ha interpretat obres de diversos compositors com Mozart, Beethoven, Chopin o Rakhmàninov.

 

AUDICIÓ – PIANO: Daniel Barenboim, Jerry Lee Lewis, Hélène Grimaud, Scott Joplin…

Comparem els diferents estils.

 

Daniel Barenboim plays Beethoven Sonata No. 8 Op. 13 (Pathetique)

 

Jerry Lee Lewis – Whole Lotta Shakin Goin’ On , Real Wild Child , Great Balls Of Fire – Live Concert

 

Hélène Grimaud – Chopin Berceuse in D Flat Major, Op. 57 (excerpt, 2005)

 

The Entertainer on a 1915´s Piano

 

The Making of a Steinway – A Steinway & Sons Factory Tour Narrated by John Steinway

MÚSICA DEL BARROC Antonio Vivaldi

Per tornar al llistat d’audicions del Sonabloc:

AUDICIONS Educació infantil

AUDICIONS Primària

Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)

Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un bon exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).

En aquest enllaç us deixem imatges de la ciutat de Venècia, per acompanyar l’obra de Vivaldi.

I també un article per saber una mica més sobre la seva vida.

 

Breu biografia

Antonio Lucio Vivaldi va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia, fill d’un barber i violinista (Giovanni Battista Vivaldi). De la seva mare (Camilla Calicchio) en sabem molt poc, tan sols que era filla d’un sastre i que va tenir nou fills. Va aprendre a tocar el violí amb el seu pare i va començar a compondre des de jove. Va ser ordenat capellà el 1703, segurament per poder millorar el seu estatus, però va deixar de dir missa poc després per problemes de salut. Se’l coneixia com Il prete rosso (El cura roig) per la seva cabellera vermella.

Va treballar com a mestre de violí i director musical a l’Ospedale della Pietà, un orfenat per a nenes, on va escriure moltes obres per a les seves alumnes, educades exclusivament en música, i que cantaven i tocaven de meravella qualsevol instrument (flauta, violí, cel·lo, orgue, oboè…).

Va ser un dels principals representants del Barroc venecià, un estil musical ric i expressiu que reflectia la prosperitat i el cosmopolitisme de la ciutat. Va destacar per la seva producció de concerts, peces instrumentals per a solista i orquestra, com les famoses Quatre estacions. També va escriure moltes òperes, algunes de les quals es van representar arreu d’Europa.

Va morir el 28 de juliol de 1741 a Viena, on havia anat a buscar oportunitats musicals, però va ser oblidat durant molt de temps fins que al segle XX es va redescobrir la seva obra.

 

Les quatre estacions

Les quatre estacions de Vivaldi és la seva obra més famosa. La va compondre l’any 1723. En ella, Vivaldi “pinta” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi queden representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).

 

Vivaldi: The Four Seasons – Anne-Sophie Mutter /Mutter Virtuosi Ensemble

 

Al Sonabloc hem dedicat un article a cada estació, a continuació us deixem els enllaços:

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La primavera (Les quatre estacions)

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – L’estiu (Les quatre estacions)

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La tardor (Les quatre estacions)

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – L’hivern (Les quatre estacions)

 

Més enllà de les quatre estacions

Però, tot i que “Les quatre estacions” és la seva obra més famosa, Vivaldi té moltes altres obres que es consideren excel·lents i importants. Aquí en teniu cinc exemples:

 

Gloria RV 589

Composta l’any 1713, és un cant religiós per a cor i orquestra.

Vivaldi Gloria en re mayor R.V. 589 Grupo Cámara Boecio

L’estro armonico

Composta l’any 1711, és una col·lecció de dotze concerts per a violins i orquestra.

Vivaldi – L’estro armonico – Concerto No. 10 in B minor for 4 violins, Op. 3 Ospedale della Pietà

L’Olimpiade RV 725

Composta l’any 1734, és una òpera basada en un text clàssic de Metastasio.

 

Vivaldi L’Olimpiade RV 725

 

Concert per a dues trompetes i orquestra RV 537

Composta l’any 1720, un dels primers concerts per a trompeta escrits.

 

Antonio Vivaldi – Concerto for 2 Trumpets in C RV 537 (David & Manuel)

 

Concert per a fagot i orquestra RV 484

Aquesta potser no és tan important com les altres, però és original.

 

Vivaldi – Concerto in E minor for Bassoon, RV 484 Klaudia Abramczuk – bassoon

 

 

Versions i adaptacions de l’obra de Vivaldi

 

Amazing Dance BIRDS – Vivaldi/Max Richter

 

Tràiler | Les Quatre Estacions, de Max Richter – Coreografia de Ilya Jivoy

 

Recomposed by Max Richter: Vivaldi Recomposed – The Four Seasons, The Unsung Collective

 

A. Vivaldi – Summer Presto guitar cover

 

Vivaldi`s Four Seasons: Winter I – Allegro non molto, by Sinfonity

 

Ara Malikian. 15. El Verano. Vivaldi. (Latin Grammys 2015)

 

Vivaldi – Storm | Amazing Bandura and Accordion Cover!!!

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La tardor (Les quatre estacions)

Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)

Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).

Les quatre estacions

A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).

La tardor

Al concert de “tardor”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:

  • El primer moviment és alegre i rítmic, i representa la celebració de la collita amb cançons i ball.
  • El segon moviment és més lent i suau, i representa el son dels borratxos després del banquet.
  • El tercer moviment és més viu i juganer, i representa la cacera del cérvol amb els gossos, els trets i les banyes.

 

Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…

 

VIVALDI – Four Seasons – “Autumn” (1st mvt) – Apollo’s Fire/Olivier Brault, violin

 

Vivaldi: The Four Seasons – Anne-Sophie Mutter /Mutter Virtuosi Ensemble

Antonio Vivaldi – Le quattro stagioni (The Four Seasons)

*Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269, “Spring” (La primavera) 1. Allegro (00:30) 2. Largo e pianissimo sempre (03:37) 3. Allegro pastorale (06:25)

*Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315, “Summer” (L’estate) 1. Allegro non molto (10:22) 2. Adagio e piano – Presto e forte (16:02) 3. Presto (18:03)

*Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293, “Autumn” (L’autunno) 1. Allegro (20:37) 2. Adagio molto (26:14) 3. Allegro (28:47)

*Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297, “Winter” (L’inverno) 1. Allegro non molto (32:40) 2. Largo (35:56) 3. Allegro (38:34)

Encore: J. S. Bach – Air for Violin, Harpsichord and Strings (45:28)

(Anne-Sophie Mutter, violin and direction Mutter Virtuosi Ensemble)

 

Vivaldi Four Seasons: Autumn (L’Autunno) 3rd mvt. Allegro. Carla Moore & Voices of Music RV 293 4K

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La primavera (Les quatre estacions)

Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)

Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).

Les quatre estacions

A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).

La primavera

Al concert de “La primavera”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:

  • El primer moviment és alegre i festiu, i representa el despertar de la natura i el cant dels ocells.
  • El segon moviment és més tranquil i dolç, i representa el somni d’un pastor sota un arbre florit.
  • El tercer moviment és més viu i animat, i representa la dansa de les nimfes i els pastors.

Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…

 

Primavera (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions

Aquest és el primer moviment de la primavera. Penseu en com el camp canvia a la primavera, omplint-se de flors i vida, com refilen els ocells, com baixa pels rius l’aigua que es desglaça de les muntanyes…

Fixeu-vos com hi ha una melodia que es repeteix diverses vegades (el ritornello): 0:00, 1:08, 1:40, 2:16, 2:41, 3:07 i entremig ens va explicant diferents històries.

 

Primavera (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions – MUSICOGRAMA

Aquí podem observar també la música de manera gràfica, i entendre què està passant en la música que escoltem. Fixeu-vos que els instruments són diferents que a l’anterior audició: són tots instruments de corda? Hi ha instruments d’alguna altra família? De percussió, de vent, electrònics?

 

Antonio Vivaldi – the Four seasons – Julia Fischer – “spring” 2nd movement.

 

Vivaldi Four Seasons: Spring (La Primavera) Full, original. Youssefian & Voices of Music RV 269 4K

0:00 Primer moviment
3:37 Segon moviment
6:24 Tercer moviment

 

 

Vivaldi’s four session “La primavera”

Vivaldi`s Four Seasons “La primavera”: Spring I – Allegro, by Sinfonity (#SinfonityTV Guitar)

 

AUDICIÓ Frederic Chopin – La gota d’aigua

Frederic Chopin (1810-1849)

La gota d’aigua (Preludi Op.28 N.15)

“La gota d’aigua” (Preludi Op.28 N.15), de Chopin, és una peça musical per a piano que forma part dels seus 24 Preludis. Segons alguns, el nom es deu al so repetitiu d’una nota que recorda una gota d’aigua que cau. És el preludi més llarg i un dels més famosos de Chopin. Aquest preludi és considerat un dels més bells i expressius de Chopin, amb un contrast entre la calma i l’angoixa que reflecteix el seu estat d’ànim.

Segons una anècdota, Chopin va compondre aquest preludi inspirat per la pluja que va veure des de la seva finestra mentre estava a Mallorca amb George Sand, l’escriptora i amant de Chopin, en el seu llibre Un hivern a Mallorca. Segons ella, Chopin va tenir una visió d’una gota d’aigua que cau sobre una làpida i que el va inspirar a compondre el preludi. No se sap si aquesta història és verídica o no, però ha quedat com una llegenda associada a la peça.

 

 

Lang Lang — Chopin, “Raindrop” Prelude on the Steinway & Sons Spirio | r

 

Chopin – Raindrop Prelude (Op. 28 No. 15)

 

Chopin, Prelude in D-flat major (known as “Raindrop”), opus 28 no. 15

 

BBC Proms Exclusive Encore: Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’ 

Pavel Kolesnikov plays Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’ as an encore.

AUDICIÓ Johann Strauss II – Tritsch-Tratsch-Polka

Johann Strauss II (1825-1899)

Tritsch-Tratsch-Polka

La Tritsch-Tratsch-Polka va ser escrita per Johann Strauss II el 1858, després d’una exitosa gira per Rússia on va actuar a l’estiu al palau Pàvlovsk, prop de Sant Petersburg. Va ser estrenada en un concert a Viena el 24 de novembre de 1858.

Tritsch-Tratsch (xiuxiueig) fa referència a la passió vienesa per la conversa i el xafardeig. La polca és una peça alegre i rítmica, amb un tema principal que es repeteix diverses vegades amb variacions. Strauss va utilitzar sovint notes molt curtes amb l’arquet i també el pizzicato (pinçament) amb els violins i violoncels per imitar el so dels llavis (xiuxiuejant). La Tritsch-Tratsch-Polka és una de les polques més conegudes i populars de Strauss, i ha estat utilitzada en diverses obres de teatre, com El somni d’una nit d’estiu o El fantasma de l’òpera.

Aquesta peça és ideal per fer saltar i moure’s amb imaginació als infants. També poden reconèixer l’estructura de l’obra fent-los seguir les línies rítmico-melòdiques (al 2n vídeo) o acompanyar-la amb els instruments (3r vídeo).

 

Johann Strauss II – Tritsch-Tratsch-Polka (Vienna Philharmonic Orchestra, Zubin Mehta)

 

Tritsch-Tratsch-Polka – Johann Strauss II

 

Tritsch-Tratsch-Polka (J. Strauss). Ritmegrama.

MÚSICA CLÀSSICA Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Johann Sebastian Bach va néixer el 21 de març de 1685Eisenach (Turíngia, Alemanya), en una família de llarga tradició musical. Va quedar orfe abans de complir 10 anys i va ser criat pel seu germà gran, un organista que li va donar les seves primeres lliçons de teclat. Bach va fer-ho bé a l’escola i va ser seleccionat per a un cor de nois pobres a l’escola de Michaelskirche (Lüneburg, Alemanya).

Retrat de Johann Sebastian Bach (per Elias Gottlob Haussmann, 1748)

 

Bach va ser un músic molt important en la seva època, però la seva vida personal és poc coneguda. Va ser el membre més important de la família Bach (una de les famílies de músics més destacades de la història, amb més de 35 compositors famosos). Bach també va tenir una família nombrosa amb un total de vint fills, nascuts entre els seus 23 i 57 anys. Va tenir set fills del seu primer matrimoni (amb Maria Barbara Bach), dels quals van sobreviure quatre, i tretze del segon (amb Anna Magdalena Wilcke), dels quals van sobreviure només cinc.

Va tenir una gran fama com a organista i clavecinista a tot Europa per la seva gran tècnica i capacitat d’improvisar música al teclat. A més de l’orgue i del clavecí, tocava el violí i la viola de gamba. Però durant cinquanta anys després de la seva mort (Leipzig, 28 de juliol de 1750), només unes poques de les seves obres van ser publicades o interpretades. Bach va ser oblidat.

Malgrat això, en l’actualitat la seva obra es considera una de les màximes expressions de la música clàssica i universal, i ha estat font d’inspiració per a compositors tan famosos W.A. Mozart i Ludwig van Beethoven, J. Brahms i A. Schönberg. Com és possible? Poca gent va reconèixer la genialitat compositiva de J.S. Bach a la seva època, i va ser amb el pas del temps que es va entendre i admirar de forma més amplia, amb el Romanticisme (moviment cultural de finals del s. XVIII, contrari a la Il·lustració i el Neoclassicisme, que prioritzava els sentiments de l’artista).

El revival de Bach va començar a agafar impuls amb la publicació en 1801 de “El clave ben temperat” (Wohltemperierte Klavier) i l’aparició en 1802 de la biografia de Forkel Über “Sobre la vida, l’art i les obres de Johann Sebastian Bach” (Über Johann Sebastian Bachs Leben, Kunst und Kunstwerke). El revival va continuar amb la publicació del Magnificat en 1811, la Passió segons Sant Mateu en 1830, la Missa en Si menor parcialment en 1833 i completament en 1845, la Passió segons Sant Joan en 1830 (partitura per a piano), parts vocals en 1834; moltes cantates, totes les obres per a orgue, moltes obres per a clavecí i moltes altres que van aparèixer entre 1803 i 1850.

I també van començar a interpretar-se de nou obres seves, quan el crític Johann Friedrich Rochlitz (1769-1842) va estimular l’interès amb els seus articles a la revista “Diari musical general” (Allgemeine musikalische Zeitung), que va fundar el 1798 i va ser editor fins al 1818. La publicació dels motets va portar a les seves interpretacions als anys 1820 per la Berlin Singakademie sota Carl Friedrich Zelter. A casa seva, Mendelssohn i membres de la família Devrient es van reunir per estudiar la música de Bach. L’11 de març de 1829, Mendelssohn va dirigir la primera interpretació des dels dies de Bach de la Passió segons Sant Mateu amb la Singakademie. Van seguir dues interpretacions més dins de cinc setmanes. El 1833, la Singakademie va interpretar la Passió segons Sant Joan i una Missa en Si menor molt retallada. Altres centres musicals alemanys importants, incloent-hi Leipzig, van seguir el lideratge de Berlín.

Algunes de les obres més conegudes de Bach són la “Missa en Si Menor”, els “Concerts de Brandenburg”, “El Clave Ben Temperat”, el “Magnificat”, l’“Air on the G String” (de la tercera suite orquestral de Bach). Altres obres famoses inclouen les Sonates i partites per a violí, Suites per a violoncel, Cantates i Passions.

 

VÍDEOS SOBRE LA SEVA VIDA I OBRA

 

Johann Sebastian Bach – Grandes Compositores en su Tinta

 

3 RAZONES que hacen INCREIBLE a BACH

 

Johann Sebastian Bach ¿Por qué es el más grande compositor de TODOS LOS TIEMPOS?

 

De Pokemon a Bach. Una historia de VOCES. || Jaime Altozano

CONTRAPUNT, homofonia, polifonia

 

Una (muy) breve introducción a la Música Clásica

BACH, MOZART, BEETHOVEN

 

Biografías Universales 5 Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Schubert, Johann Strauss y Verdi.

 

VÍDEOS PER ESCOLTAR LA SEVA MÚSICA

 

13 Bach Pieces You’ve Heard and Don’t Know the Name (#Vinheteiro)

 

Air on the G String (Suite No. 3, BWV 1068) J. S. Bach, original instruments

 

HAUSER – Air on the G String (J. S. Bach)

 

SCHIFF, Bach “THE WELL-TEMPERED CLAVIER” BOOK ? (1) (1984 version)

Segons Classical Music, una de les versions més escoltades de “The Well-Tempered Clavier-Book” de J.S.Bach és la versió d’András Schiff (piano) de 2012 (ECM New Series 476 4827).

András Schiff té dues versions, que són clàssics intemporals. La primera, una gravació de Decca de 1984, és equilibrada i lírica, encara que de vegades es decanta pel sentimentalisme; la versió posterior, del 2012 a ECM, és més abstracta, menys sentimental: com a tal, escoltem la música de Bach destil·lada fins a la seva essència, en lloc de la personalitat del pianista.

 

András Schiff on the recording of Bach’s “The Well-Tempered Clavier”

Andràs Schiff ens raona quin seria l’instrument ideal per interpretar les obres de Bach.

 

Doodle – Homenatge a Bach

https://www.google.com/doodles/celebrating-johann-sebastian-bach?hl=ca

 

Webgrafia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Sebastian_Bach

https://www.vermontpublic.org/programs/2016-03-21/timeline-the-bach-revival

https://www.encyclopedia.com/arts/dictionaries-thesauruses-pictures-and-press-releases/bach-revival

https://www.elmundo.es/cultura/musica/2017/08/09/5989eef3e5fdea4f638b4582.html

https://www.oxfordwesternmusic.com/view/Volume2/actrade-9780195384826-div1-07011.xml

https://www.bach-leipzig.de/en/neutral/johann-sebastian-bach-%E2%94%80-chronology

https://www.biografiasyvidas.com/monografia/bach/fotos2.htm

 

MÚSICA URBANA Reggae

El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar a Jamaica a finals dels anys 60. També és el nom que es dona al grup de diferents estils i ritmes que es van desenvolupar en aquell període a Jamaica: ska (1960-1966), rocksteady (1966-1968), dub (1968-1974), reggae (1969-1983) i dancehall (finals del 1970 i sobretot a partir dels anys 1980).

El reggae es caracteritza pel seu ritme sincopat*, que es basa en un patró rítmic que es toca a la guitarra i que es repeteix durant tota la cançó. La majoria de les cançons estan compostes amb un compàs de 4/4 i la guitarra toca els acords en els temps dos i quatre, amb un so molt curt, gairebé com un instrument de percussió. Aquest ritme de la guitarra es coneix amb el nom de skank o bang (al final de l’article trobareu un vídeo on s’explica com tocar el ritme skank).

Les lletres de les cançons de reggae solen estar lligades amb la crítica social, malgrat que moltes cançons aborden temàtiques més lleugeres, amb temes més personals, com l’amor i la socialització.

El reggae sovint es relaciona amb el moviment rastafari, que va influir en molts músics prominents del reggae als anys 70 i 80. El reggae ha estat influenciat per altres gèneres musicals jamaicans com l’ska, el dub i el rocksteady. I també s’ha fusionat amb altres gèneres com el hip-hop i el rap.

Entre els músics més importants del reggae es troben Bob MarleyPeter Tosh i Bunny Wailer, que van formar el grup The Wailers. Altres músics destacats són Jimmy CliffToots and the MaytalsDesmond Dekker, Lee “Scratch” Perry i Augustus Pablo.

 

Què és un ritme sincopat?

És un ritme que accentua una altra pulsació i desaccentua la pulsació establerta o assumida com forta de la melodia o d’un ritme precedent.

Per exemple, si pensem en una cançó que té un ritme de 4/4, la pulsació forta seria la primera i la tercera nota de cada compàs. Si el ritme de la cançó té una nota accentuada en un temps diferent, com ara el segon temps, això seria un exemple de ritme sincopat.

I per acabar, alguns exemples de com sona la música reggae!

 

Bob Marley & The Wailers – Stir It Up

(Live at The Old Grey Whistle, 1973)

 

Bob Marley And The Wailers – Get Up Stand Up

( Capitol Session ’73 )

 

Bob Marley & The Wailers – No Woman, No Cry

(Live At The Rainbow 4th June 1977)

 

Jimmy Cliff – Reggae Night

(Official Video)

 

Jimmy Cliff – Journey

 

Skanking tutorial:

How to play proper skanks and reggae rhythm guitar! (And why)!

 

Bibliografia web (per saber-ne més):

Cantània 2023 – 12 Les portes del món

12. Les portes del mo?n with flow

 

12 . Cantània 2023. Les portes del món. Les portes del món AMB COREO

 

[Planeta a la mà esquerra, coet a la mà dreta]

-> INSTR [Mà esq: Alcem el planeta]

[Fem girar el planeta bufant suaument]
[SARA] Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.

Havent-hi (…) tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.

[Tutti] Ja he aconseguit
tenir allò que tant desitjava
. . però un cop he vist el món,
vull veure noves contrades. | 2 |

[Movem l’avió] Rrrrrrr!
[Movem l’avió] Rrrrrrr!

. Per això vull enlairar-me,
. aprofitant que tinc son,
pe-er prosseguir el meu viatge,
. i aterrar en un a-altre món.

Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar, gratis somiar
[somiem] que ens en anem
a la lluna a passejar. | 2 |

[SARA] No puc aturar-me ara,
és moment de prosseguir,
els viatges no s’acaben,
perquè la meta és partir.

Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar, [gratis somiar]
somiem que ens en anem
a la lluna a passeja-ar.

[Movem l’avió] Rrrrrrr!
[Movem l’avió] Rrrrrrr!

INSTR.-> [Alcem el planeta i el fem girar bufant suaument]
[La Sara s’adorm]

Cantània 2023 – 15 El viatge de la vida

15.El viatge de la vida VEU COR 2 + MOVIMENTS. CANTANIA 2023

 

15. Cantània 2023 Les portes del món El viatge de la vida AMB COREO

 

INSTR.-> Ens posem drets | 2 |

N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalii-ees | 3 | 1 |

Està bé (…) veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.

No cal tampoc que marxis
a Mercuri o al Pi-ireu,
n’hi ha prou si saps comprendre
que el móón és a tot arreu.

Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.

[Motxilla caminant]
Si vols arri(…)bar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, [ja que cada pas],
ja que cada pas, [ja que cada pas],
ja que cada pas és viatge.
ja que cada pas és viatge | 1 |

 

Està bé (…) veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix . . . |

N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalii-ees
| 3 |

[Tutti] Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i aa-raa” | 1 |

[Cors 3 i 4: Si vols arri]
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas
[SARA: ja que cada pas…]
[DANIEL: ja que cada pas…]

Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas és viatge.
[Tutti] Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben llu-uny,
. el millor destí-í és… | 2 |
[mans agafades]

Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
. el millor destíí
és trobaar-noos “aaquí i a-ra” | 2 |
| 1 | [alcem el braç]
[assenyalem amb el dit]