El romanticisme musical (1800-1914)

 

Què és?

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s’originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El romanticisme musical va ser un període de la música acadèmica (=música culta o clàssica) que va transcórrer, aproximadament, entre els anys 1810 i la primera dècada del segle XX. Va ser precedit pel classicisme (1750-1820) i seguit per l’impressionisme (1875-1925). Algunes de les seves característiques són:

• L’expressió dels sentiments i les emocions del compositor, que sovint eren intensos i contradictoris.
• L’interès per la natura, el folklore, l’exotisme, el passat històric i la literatura, especialment la fantàstica i la dramàtica.
• El desenvolupament de la música programàtica, que descriu una història o una imatge amb sons.
• L’ús de nous recursos harmònics, melòdics i rítmics, com el cromatisme, el rubato o el leitmotiv.
• L’auge de la música per a piano solista i de la música de cambra.
• L’ampliació de les formes musicals, com la sonata, el concert o la simfonia, i la creació de noves formes musicals, com el poema simfònic, el lied o el nocturn.

 

Músics d’aquest període musical

Alguns dels músics més importants del romanticisme musical a Europa van ser Beethoven, Schubert, Chopin, Liszt, Mendelssohn, Schumann, Brahms, Wagner, Verdi, Txaikovski o Mahler. Entre les dones compositores destaquen Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Louise Farrenc o Cécile Chaminade.

A Espanya i Catalunya van sobresortir Albéniz, Granados, Falla o Pedrell.

 

Origen del nom

El nom de romanticisme prové del francès romantique, que significa “relatiu al romanç” o “relatiu a l’aventura”. El terme va ser usat per primer cop per l’escriptor alemany Friedrich Schlegel per a referir-se a un moviment literari que es rebel·lava contra les normes clàssiques i buscava la llibertat creativa i l’originalitat. El romanticisme musical té a veure amb ser romàntic en el sentit d’expressar els sentiments amorosos, però també altres emocions com la melancolia, l’angoixa o el desig de llibertat.

 

Obres romàntiques

Aquí tens alguns exemples d’obres representatives del romanticisme musical, de diferents autors (homes i dones), ordenats cronològicament:

• Romeu i Julieta (1808), obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.
• La truita (1819), quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Schubart.
• Norma (1831), òpera de Vincenzo Bellini, ambientada en la Gàl·lia ocupada pels romans.
• Carnaval (1834-1835), cicle de 21 peces per a piano de Robert Schumann, dedicat a la seva estimada Clara Wieck.
• Les quatre estacions (1841), cicle de 12 lieder per a veu i piano de Fanny Mendelssohn, basat en els seus poemes.
• Rigoletto (1851), òpera de Giuseppe Verdi, basada en una obra de Victor Hugo.
• La campanella (1851), estudi per a piano de Franz Liszt, basat en un tema de Paganini.
• Tristan i Isolda (1857-1859), òpera de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval.
• Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1866), obra de Louise Farrenc, una de les primeres dones que va obtenir reconeixement com a compositora i professora al Conservatori de París.
• Peer Gynt (1875), música incidental per a l’obra teatral d’Ibsen, d’Edvard Grieg, que inclou la famosa peça “A l’alba”.
• El llac dels cignes (1876), ballet de Piotr Ilitx Txaikovski, basat en un conte popular rus.
• La bohème (1896), òpera de Giacomo Puccini, ambientada en el París bohemi del segle XIX.
• La flauta màgica (1900), poema simfònic de Cécile Chaminade, inspirat en l’òpera homònima de Mozart.

 

Romeu i Julieta (1808)

Obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.

 

La truita (1819)

Quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Christian Friedrich Daniel Schubart (1782).

ARTICLE ‘La truita’ de Franz Schubert

 

 

Norma (1831)

Òpera de Vincenzo Bellini, ambientada en la Gàl·lia ocupada pels romans.

 

Carnaval (1834-1835)

Cicle de 21 peces per a piano de Robert Schumann, dedicat a la seva estimada Clara Wieck.

 

Les quatre estacions (1841)

Cicle de 12 lieder per a veu i piano de Fanny Mendelssohn, basat en els seus poemes.

 

Rigoletto (1851)

Òpera de Giuseppe Verdi, basada en una obra de Victor Hugo.

 

La campanella (1851)

Estudi per a piano de Franz Liszt, basat en un tema de Paganini.

 

Tristan i Isolda (1857-1859)

Òpera de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval.

 

Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1866)

Obra de Louise Farrenc, una de les primeres dones que va obtenir reconeixement com a compositora i professora al Conservatori de París.

 

Peer Gynt (1875)

Música incidental per a l’obra teatral d’Ibsen, d’Edvard Grieg, que inclou la famosa peça “A l’alba”.

 

 

El Amanecer. Peer Gynt (Edward Grieg)

 

El llac dels cignes (1876)

Ballet de Piotr Ilitx Txaikovski, basat en un conte popular rus.

 

La bohème (1896)

Òpera de Giacomo Puccini, ambientada en el París bohemi del segle XIX.

 

La flauta màgica (1900)

Poema simfònic de Cécile Chaminade, inspirat en l’òpera homònima de Mozart.