Música clàssica i música moderna. Què tenen en comú?

Estil barroc i rock progressiu?

L’estil barroc, en música clàssica, es caracteritza, entre altres coses, per:

  • L’ús del contrapunt (la combinació de diverses línies melòdiques independents i relacionades entre si per l’harmonia).
  • La polarització de la textura cap a les veus extremes (aguda i greu), amb el predomini de la veu superior i el baix continu, que consisteix en una línia de baix amb xifres que indiquen els acords que s’han de tocar per acompanyar-la.
  • L’aparició de la tonalitat com a sistema organitzador de la música, basat en l’ús de modes major i menor i en la successió de tensions i resolucions harmòniques.
  • La creació de noves formes musicals com la sonata, el concert, la suite i l’òpera, que combinen elements vocals i instrumentals, solistes i conjunts, i diferents tipus de moviments.
  • La riquesa d’ornamentació, la tendència a les variacions i la importància de la improvisació, que permeten als intèrprets mostrar el seu virtuosisme i el seu gust personal.
  • L’expressivitat i l’emotivitat com a objectius principals de la música, que busca reflectir els sentiments i les passions humanes, tant en la música religiosa com en la profana.

Hi ha diversos gèneres de música moderna que poden tenir alguna relació amb la música barroca, ja sigui per la seva estructura, el seu ritme, l’ús de la línia de baix, la seva ornamentació o l’ús d’instruments barrocs. Per exemple:

  • El rock progressiu és un gènere de rock que es caracteritza per la seva complexitat i experimentació musical, incorporant elements de la música clàssica, el jazz i altres gèneres. Alguns grups de rock progressiu, com Yes, Genesis o King Crimson, han fet servir instruments típics de la música barroca, com el clavecí, l’òrgan (o el mellotrón!), i han creat peces amb formes similars a les de la música barroca, com suites, concertos o fugues.
  • El reggae és un gènere musical originari de Jamaica que es basa en un ritme sincopat i repetitiu anomenat skank. El reggae té influències de la música africana, caribenya i americana. Alguns exemples de reggae són “Get Up Stand Up” de Bob Marley o “Legalize It” de Peter Tosh.
  • El hip hop és un gènere musical que combina rap amb ritmes electrònics i mostres de diferents fonts sonores. El hip hop té les seves arrels en la cultura afroamericana dels Estats Units, però també ha incorporat elements de la música clàssica i barroca. Alguns artistes de hip hop, com Nas, Jay-Z o Kanye West, han fet servir mostres de peces barroques, com el “Canon en Re Major” de Pachelbel o el “Aleluya” del Messies de Händel, per crear cançons amb contrastos i textures interessants.

 

Yes – Cans and Brahms (2003 Remaster)

 

Gryphon – Opening Move (Red Queen To Gryphon Three)

 

Pachelbel’s Canon D Dur, Quintet and Rap

Estil clàssic i pop?

Les característiques més importants de l’estil clàssic són:

  • La desaparició del baix continu i el seu reemplaçament per un acompanyament amb acords repetits o en arpegis, que donen més transparència i claredat a la textura musical.
  • El ritme del acompanyament es torna més suau i natural que en el barroc, sense tantes síncopes ni contrastos. El ritme també es fa més regular i previsible, seguint un esquema de fortalesa i debilitat.
  • La melodia principal es construeix gairebé sempre de forma simètrica, amb frases de quatre u vuit compassos, que es repeteixen o varien. La melodia també busca la bellesa i l’equilibri, sense tants ornaments ni salts.
  • La harmonia es basa en el sistema tonal, que estableix una jerarquia entre els tons i els graus de l’escala. La harmonia també segueix unes normes de conducció de les veus i de resolució de les dissonàncies.
  • La forma musical es perfecciona i s’estandarditza, creant models que es repeteixen amb petites variacions. Les formes més representatives de l’estil clàssic són la sonata, el concert i la simfonia, que consten de diversos moviments contrastats.
  • L’expressivitat i l’emotivitat es manifesten de manera més subtil i moderada que en el barroc o el romanticisme. La música clàssica busca reflectir els ideals de la Il·lustració, com la raó, l’ordre i el gust.

hi ha alguns gèneres de música moderna que poden tenir alguna relació amb la música clàssica, ja sigui per la seva influència, la seva inspiració o la seva similitud. Per exemple:

  • El pop és un gènere musical que es caracteritza per la seva senzillesa, la seva accessibilitat i el seu atractiu comercial. El pop té influències de diversos gèneres musicals, entre ells la música clàssica. Alguns artistes de pop, com Madonna, Lady Gaga o Adele, han fet servir elements de la música clàssica, com ara melodies, harmonies o instruments, per crear cançons amb un toc sofisticat i elegant. Alguns exemples de pop són “Material Girl” de Madonna, “Bad Romance” de Lady Gaga o “Rolling in the Deep” d’Adele.
  • El jazz és un gènere musical que es basa en la improvisació, la creativitat i la interacció entre els músics. El jazz té influències de la música africana, americana i europea, entre elles la música clàssica. Alguns artistes de jazz, com Duke Ellington, Miles Davis o John Coltrane, han fet servir elements de la música clàssica, com ara formes, temes o contrapunts, per crear peces amb una gran riquesa i complexitat musical. Alguns exemples de jazz són “Take the A Train” de Duke Ellington, “Sketches of Spain” de Miles Davis o “Giant Steps” de John Coltrane.
  • El metal és un gènere musical que es caracteritza per la seva intensitat, la seva agressivitat i el seu virtuosisme. El metal té influències de diversos gèneres musicals, entre ells la música clàssica. Alguns artistes de metal, com Iron Maiden, Metallica o Nightwish, han fet servir elements de la música clàssica, com ara orquestracions, corals o solos, per crear cançons amb un gran impacte i dramatisme. Alguns exemples de metal són “The Number of the Beast” d’Iron Maiden, “One” de Metallica o “Ghost Love Score” de Nightwish.

 

Estil romàntic i blues?

Les característiques més importants de l’estil romàntic, en música clàssica, són:

  • La llibertat i la diversitat en l’ús dels recursos musicals, com el ritme, la melodia, l’harmonia, la forma, el timbre i la dinàmica. La música romàntica busca crear efectes expressius i contrastants, sense seguir unes normes estrictes.
  • L’ampliació del rang tonal, que permet explorar noves tonalitats i modulacions, i crear tensions i resolucions més complexes. La música romàntica també fa servir acords més dissonants i cromatismes més freqüents.
  • L’enriquiment de la textura musical, que pot ser des de molt simple a molt densa, segons el propòsit expressiu. La música romàntica també fa servir tècniques com el contrapunt imitatiu, el polifonisme o l’homofonia.
  • El desenvolupament i la innovació de les formes musicals, que poden ser des de molt breus a molt extenses, segons el contingut temàtic. La música romàntica també crea noves formes musicals com el poema simfònic, el concert per a piano o el cicle de cançons.
  • L’expansió i la transformació dels instruments musicals, que augmenten el seu registre, el seu volum i la seva varietat. La música romàntica també fa servir nous instruments com el pianoforte, el saxòfon o la tuba.
  • L’expressivitat i l’emotivitat com a objectius principals de la música, que busca reflectir els sentiments i les passions dels seus creadors, tant en la música instrumental com en la vocal. La música romàntica també s’inspira en temes com la natura, l’amor, la mort, el sobrenatural o el nacionalisme.

Hi ha alguns gèneres de música moderna que poden tenir alguna relació amb la música romàntica, ja sigui per la seva expressivitat, la seva emotivitat o la seva diversitat. Per exemple:

  • El blues és un gènere musical que té el seu origen en la música afroamericana dels Estats Units, especialment dels esclaus del sud. El blues es caracteritza per l’ús de l’escala pentatònica, els blue notes, el call and response i el ritme shuffle. El blues expressa els sentiments i les experiències dels seus intèrprets, sovint relacionats amb el dolor, la tristesa, l’amor o la protesta. Alguns artistes de blues, com Robert Johnson, B.B. King o Muddy Waters, han influenciat altres gèneres musicals com el rock, el jazz o el soul.
  • El rock és un gènere musical que sorgeix a mitjans del segle XX com una evolució del blues, el country i el rhythm and blues. El rock es basa en l’ús de la guitarra elèctrica, el baix, la bateria i la veu, i té una gran varietat d’estils i subgèneres. El rock reflecteix les actituds i les idees dels seus creadors, sovint relacionats amb la rebel·lia, la llibertat, la innovació o la crítica social. Alguns artistes de rock, com Elvis Presley, The Beatles o Led Zeppelin, han marcat la història de la música i la cultura popular.

 

Per saber-ne més:

 

MÚSICA CLÀSSICA Romanticisme (1800-1914)

El romanticisme musical (1800-1914)

 

Què és?

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s’originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El romanticisme musical va ser un període de la música acadèmica (=música culta o clàssica) que va transcórrer, aproximadament, entre els anys 1810 i la primera dècada del segle XX. Va ser precedit pel classicisme (1750-1820) i seguit per l’impressionisme (1875-1925). Algunes de les seves característiques són:

  • L’expressió dels sentiments i les emocions del compositor, que sovint eren intensos i contradictoris.
  • L’interès per la natura, el folklore, l’exotisme, el passat històric i la literatura, especialment la fantàstica i la dramàtica.
  • El desenvolupament de la música programàtica, que descriu una història o una imatge amb sons.
  • L’ús de nous recursos harmònics, melòdics i rítmics, com el cromatisme, el rubato o el leitmotiv.
  • L’auge de la música per a piano solista i de la música de cambra.
  • L’ampliació de les formes musicals, com la sonata, el concert o la simfonia, i la creació de noves formes musicals, com el poema simfònic, el lied o el nocturn.

 

Músics d’aquest període musical

Alguns dels músics més importants del romanticisme musical a Europa van ser Beethoven, Schubert, Chopin, Liszt, Mendelssohn, Schumann, Brahms, Wagner, Verdi, Txaikovski o Mahler. Entre les dones compositores destaquen Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Louise Farrenc o Cécile Chaminade.

A Espanya i Catalunya van sobresortir Albéniz, Granados, Falla o Pedrell.

 

Origen del nom

El nom de romanticisme prové del francès romantique, que significa “relatiu al romanç” o “relatiu a l’aventura”. El terme va ser usat per primer cop per l’escriptor alemany Friedrich Schlegel per a referir-se a un moviment literari que es rebel·lava contra les normes clàssiques i buscava la llibertat creativa i l’originalitat. El romanticisme musical té a veure amb ser romàntic en el sentit d’expressar els sentiments amorosos, però també altres emocions com la melancolia, l’angoixa o el desig de llibertat.

 

Obres romàntiques

Aquí tens alguns exemples d’obres representatives del romanticisme musical, de diferents autors (homes i dones), ordenats cronològicament:

  • Romeu i Julieta (1808), obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.
  • La truita (1819), quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Schubart.
  • Norma (1831), òpera de Vincenzo Bellini, ambientada en la Gàl·lia ocupada pels romans.
  • Carnaval (1834-1835), cicle de 21 peces per a piano de Robert Schumann, dedicat a la seva estimada Clara Wieck.
  • Les quatre estacions (1841), cicle de 12 lieder per a veu i piano de Fanny Mendelssohn, basat en els seus poemes.
  • Rigoletto (1851), òpera de Giuseppe Verdi, basada en una obra de Victor Hugo.
  • La campanella (1851), estudi per a piano de Franz Liszt, basat en un tema de Paganini.
  • Tristan i Isolda (1857-1859), òpera de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval.
  • Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1866), obra de Louise Farrenc, una de les primeres dones que va obtenir reconeixement com a compositora i professora al Conservatori de París.
  • Peer Gynt (1875), música incidental per a l’obra teatral d’Ibsen, d’Edvard Grieg, que inclou la famosa peça “A l’alba”.
  • El llac dels cignes (1876), ballet de Piotr Ilitx Txaikovski, basat en un conte popular rus.
  • La bohème (1896), òpera de Giacomo Puccini, ambientada en el París bohemi del segle XIX.
  • La flauta màgica (1900), poema simfònic de Cécile Chaminade, inspirat en l’òpera homònima de Mozart.

 

Romeu i Julieta (1808)

Obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.

 

La truita (1819)

Quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Christian Friedrich Daniel Schubart (1782).

ARTICLE ‘La truita’ de Franz Schubert

 

 

Norma (1831)

Òpera de Vincenzo Bellini, ambientada en la Gàl·lia ocupada pels romans.

 

Carnaval (1834-1835)

Cicle de 21 peces per a piano de Robert Schumann, dedicat a la seva estimada Clara Wieck.

 

Les quatre estacions (1841)

Cicle de 12 lieder per a veu i piano de Fanny Mendelssohn, basat en els seus poemes.

 

Rigoletto (1851)

Òpera de Giuseppe Verdi, basada en una obra de Victor Hugo.

 

La campanella (1851)

Estudi per a piano de Franz Liszt, basat en un tema de Paganini.

 

Tristan i Isolda (1857-1859)

Òpera de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval.

 

Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1866)

Obra de Louise Farrenc, una de les primeres dones que va obtenir reconeixement com a compositora i professora al Conservatori de París.

 

Peer Gynt (1875)

Música incidental per a l’obra teatral d’Ibsen, d’Edvard Grieg, que inclou la famosa peça “A l’alba”.

 

 

El Amanecer. Peer Gynt (Edward Grieg)

 

El llac dels cignes (1876)

Ballet de Piotr Ilitx Txaikovski, basat en un conte popular rus.

 

La bohème (1896)

Òpera de Giacomo Puccini, ambientada en el París bohemi del segle XIX.

 

La flauta màgica (1900)

Poema simfònic de Cécile Chaminade, inspirat en l’òpera homònima de Mozart.

 

AUDICIÓ Piano

Clica aquí per tornar a la pàgina de la Família de corda

Clica aquí per tornar a la pàgina principal de Les famílies d’instruments.

 

INSTRUMENTS MUSICALS

Piano

Família de corda percudida

Types Of Acoustic Pianos - PianistHQ.Com

 

 

El piano és un instrument de teclat i de cordes percudides que va ser desenvolupat per Bartolomeo Cristofori al segle XVIII a partir del clavicèmbal. El piano es diferencia dels seus predecessors per la seva capacitat de produir sons amb diferents intensitats, d’aquí el seu nom original de pianoforte. El piano va tenir una gran influència en la música clàssica, romàntica i moderna, i va donar lloc a diferents estils musicals com el jazz, el blues, el rock o el pop.

En tenim de verticals i d’horitzontals (de cua o mitja cua). Però tots ells, per dins, són sorprenents!

 

Com funcionen els pianos? (David González Sánchez)

 

Cómo funciona el piano – Discovery MAX

 

Como funciona un piano – Como es un piano por dentro

 

The Fascinating World Inside of a Piano

 

 

 

Alguns dels pianistes més famosos de la història són:

  • Maria Anna Mozart (1751-1829, Àustria): També se la coneixia com a Nannerl. Va ser una pianista i una compositora molt talentosa, que va tocar i va viatjar amb el seu germà quan eren nens. Quan va créixer, però, va haver de deixar la música per complir amb els rols socials de l’època. Moltes de les seves obres es van perdre o es van atribuir al seu germà. És una pena que no se la reconegui més, oi?
  • Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791, Àustria): Considerat un dels primers grans mestres del piano, va ser un compositor prodigiós que va crear obres mestres de la música clàssica com les seves sonates, concertos i simfonies.
  • Ludwig van Beethoven (1770-1827, Alemanya): Innovador i talentós, Beethoven va començar a tocar el piano sota les ordres del seu pare i va esdevenir un dels compositors més influents de la música occidental. Va crear obres immortals com la Simfonia núm. 5, la Simfonia núm. 9 o la Sonata per a piano núm. 14 “Clair de Lune”.
  • Frédéric Chopin (1810-1849, Polònia): Conegut com el “poeta del piano”, Chopin va ser un compositor i pianista virtuós que va revolucionar el gènere del nocturn, el vals, l’estudi i la masurca. Les seves obres són plenes de sensibilitat, elegància i expressivitat.
  • Franz Liszt (1811-1886, Hongria): Considerat un dels pianistes més tècnics i virtuosos de tots els temps, Liszt va ser un compositor prolífic que va crear obres de gran dificultat i originalitat, com els seus estudis transcendentals, les seves rapsòdies hongareses o els seus poemes simfònics.
  • Clara Schumann (1819-1896, Alemanya): Considerada una de les primeres pianistes virtuoses de la història, va ser també una compositora i una pedagoga. Va ser l’esposa del compositor Robert Schumann i va interpretar i difondre les seves obres, així com les de Chopin, Brahms o Mendelssohn.
  • Teresa Carreño (1853-1917, Veneçuela): Coneguda com la “valquíria del piano”, va ser una pianista, compositora i cantant que va tenir una carrera internacional plena d’èxits. Va interpretar obres de Liszt, Beethoven, Chopin o Schumann, i va crear obres pròpies com el vals “Mi Teresita” o el “Himno a Bolívar”.
  • Scott Joplin (1868-1917, Estats Units): Conegut com el “rei del ragtime”, Joplin va ser un compositor i pianista afroamericà que va crear un estil musical basat en ritmes sincopats i melodies contagioses. Les seves obres més famoses són “The Entertainer”, “Maple Leaf Rag” o “The Easy Winners”.
  • Art Tatum (1909-1956, Estats Units): Considerat un dels pianistes de jazz més genials i innovadors de tots els temps, Tatum va ser un virtuós que va combinar una tècnica prodigiosa amb una gran creativitat i sentit de l’harmonia. Les seves improvisacions són considerades veritables obres d’art.
  • Alicia de Larrocha (1923-2009, Espanya): Considerada una de les millors pianistes del segle XX, va ser una intèrpret magistral que va destacar per la seva tècnica, el seu fraseig i el seu sentit del ritme. Va interpretar obres de diversos compositors, especialment els espanyols com Granados, Albéniz o Falla.
  • Jerry Lee Lewis (1935 – 2022, Estats Units): Va ser un cantant i pianista estatunidenc de rock and roll, bugui-bugui i country entre altres estils. També va ser conegut amb el sobrenom de “The Killer”.
  • Martha Argerich (1941-, Argentina): Considerada una de les millors pianistes vives del món, Argerich és una intèrpret excepcional que destaca per la seva energia, passió i brillantor. Ha interpretat obres de diversos compositors com Chopin, Liszt, Schumann o Prokófiev.
  • Daniel Barenboim (1942-, Argentina): És pianista i director d’orquestra. Va debutar com a pianista als set anys. És conegut per la seva defensa de la pau al Pròxim Orient i per la seva col·laboració amb músics àrabs i jueus. Ha dirigit orquestres com la Filharmònica de Berlín, la de Viena, la de Chicago i la de París. És un dels músics més respectats del món.
  • Hélène Grimaud (1969-, França): Considerada una de les millors pianistes vives del món, és una intèrpret apassionada que busca la profunditat i la intensitat en la música. Ha interpretat obres de diversos compositors com Bach, Beethoven, Brahms o Rakhmàninov.
  • Lang Lang (1982-, Xina): Considerat un dels pianistes més populars i carismàtics del món actual, Lang Lang és un virtuós que combina una tècnica impecable amb una gran expressivitat i comunicació amb el públic. Ha interpretat obres de diversos compositors com Mozart, Beethoven, Chopin o Rakhmàninov.
  • Yuja Wang (1987-, Xina): Considerada una de les millors pianistes originàries de la Xina, és una intèrpret virtuosa que combina una tècnica prodigiosa amb una gran expressivitat i comunicació amb el públic. Ha interpretat obres de diversos compositors com Mozart, Beethoven, Chopin o Rakhmàninov.

 

AUDICIÓ – PIANO: Daniel Barenboim, Jerry Lee Lewis, Hélène Grimaud, Scott Joplin…

Comparem els diferents estils.

 

Daniel Barenboim plays Beethoven Sonata No. 8 Op. 13 (Pathetique)

 

Jerry Lee Lewis – Whole Lotta Shakin Goin’ On , Real Wild Child , Great Balls Of Fire – Live Concert

 

Hélène Grimaud – Chopin Berceuse in D Flat Major, Op. 57 (excerpt, 2005)

 

The Entertainer on a 1915´s Piano

 

The Making of a Steinway – A Steinway & Sons Factory Tour Narrated by John Steinway

MÚSICA DEL BARROC Antonio Vivaldi

Per tornar al llistat d’audicions del Sonabloc:

AUDICIONS Educació infantil

AUDICIONS Primària

Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)

Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un bon exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).

En aquest enllaç us deixem imatges de la ciutat de Venècia, per acompanyar l’obra de Vivaldi.

I també un article per saber una mica més sobre la seva vida.

 

Breu biografia

Antonio Lucio Vivaldi va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia, fill d’un barber i violinista (Giovanni Battista Vivaldi). De la seva mare (Camilla Calicchio) en sabem molt poc, tan sols que era filla d’un sastre i que va tenir nou fills. Va aprendre a tocar el violí amb el seu pare i va començar a compondre des de jove. Va ser ordenat capellà el 1703, segurament per poder millorar el seu estatus, però va deixar de dir missa poc després per problemes de salut. Se’l coneixia com Il prete rosso (El cura roig) per la seva cabellera vermella.

Va treballar com a mestre de violí i director musical a l’Ospedale della Pietà, un orfenat per a nenes, on va escriure moltes obres per a les seves alumnes, educades exclusivament en música, i que cantaven i tocaven de meravella qualsevol instrument (flauta, violí, cel·lo, orgue, oboè…).

Va ser un dels principals representants del Barroc venecià, un estil musical ric i expressiu que reflectia la prosperitat i el cosmopolitisme de la ciutat. Va destacar per la seva producció de concerts, peces instrumentals per a solista i orquestra, com les famoses Quatre estacions. També va escriure moltes òperes, algunes de les quals es van representar arreu d’Europa.

Va morir el 28 de juliol de 1741 a Viena, on havia anat a buscar oportunitats musicals, però va ser oblidat durant molt de temps fins que al segle XX es va redescobrir la seva obra.

 

Les quatre estacions

Les quatre estacions de Vivaldi és la seva obra més famosa. La va compondre l’any 1723. En ella, Vivaldi “pinta” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi queden representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).

 

Vivaldi: The Four Seasons – Anne-Sophie Mutter /Mutter Virtuosi Ensemble

 

Al Sonabloc hem dedicat un article a cada estació, a continuació us deixem els enllaços:

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La primavera (Les quatre estacions)

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – L’estiu (Les quatre estacions)

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La tardor (Les quatre estacions)

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – L’hivern (Les quatre estacions)

 

Més enllà de les quatre estacions

Però, tot i que “Les quatre estacions” és la seva obra més famosa, Vivaldi té moltes altres obres que es consideren excel·lents i importants. Aquí en teniu cinc exemples:

 

Gloria RV 589

Composta l’any 1713, és un cant religiós per a cor i orquestra.

Vivaldi Gloria en re mayor R.V. 589 Grupo Cámara Boecio

L’estro armonico

Composta l’any 1711, és una col·lecció de dotze concerts per a violins i orquestra.

Vivaldi – L’estro armonico – Concerto No. 10 in B minor for 4 violins, Op. 3 Ospedale della Pietà

L’Olimpiade RV 725

Composta l’any 1734, és una òpera basada en un text clàssic de Metastasio.

 

Vivaldi L’Olimpiade RV 725

 

Concert per a dues trompetes i orquestra RV 537

Composta l’any 1720, un dels primers concerts per a trompeta escrits.

 

Antonio Vivaldi – Concerto for 2 Trumpets in C RV 537 (David & Manuel)

 

Concert per a fagot i orquestra RV 484

Aquesta potser no és tan important com les altres, però és original.

 

Vivaldi – Concerto in E minor for Bassoon, RV 484 Klaudia Abramczuk – bassoon

 

 

Versions i adaptacions de l’obra de Vivaldi

 

Amazing Dance BIRDS – Vivaldi/Max Richter

 

Tràiler | Les Quatre Estacions, de Max Richter – Coreografia de Ilya Jivoy

 

Recomposed by Max Richter: Vivaldi Recomposed – The Four Seasons, The Unsung Collective

 

A. Vivaldi – Summer Presto guitar cover

 

Vivaldi`s Four Seasons: Winter I – Allegro non molto, by Sinfonity

 

Ara Malikian. 15. El Verano. Vivaldi. (Latin Grammys 2015)

 

Vivaldi – Storm | Amazing Bandura and Accordion Cover!!!

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La tardor (Les quatre estacions)

Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)

Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).

Les quatre estacions

A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).

La tardor

Al concert de “tardor”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:

  • El primer moviment és alegre i rítmic, i representa la celebració de la collita amb cançons i ball.
  • El segon moviment és més lent i suau, i representa el son dels borratxos després del banquet.
  • El tercer moviment és més viu i juganer, i representa la cacera del cérvol amb els gossos, els trets i les banyes.

 

Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…

 

VIVALDI – Four Seasons – “Autumn” (1st mvt) – Apollo’s Fire/Olivier Brault, violin

 

Vivaldi: The Four Seasons – Anne-Sophie Mutter /Mutter Virtuosi Ensemble

Antonio Vivaldi – Le quattro stagioni (The Four Seasons)

*Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269, “Spring” (La primavera) 1. Allegro (00:30) 2. Largo e pianissimo sempre (03:37) 3. Allegro pastorale (06:25)

*Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315, “Summer” (L’estate) 1. Allegro non molto (10:22) 2. Adagio e piano – Presto e forte (16:02) 3. Presto (18:03)

*Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293, “Autumn” (L’autunno) 1. Allegro (20:37) 2. Adagio molto (26:14) 3. Allegro (28:47)

*Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297, “Winter” (L’inverno) 1. Allegro non molto (32:40) 2. Largo (35:56) 3. Allegro (38:34)

Encore: J. S. Bach – Air for Violin, Harpsichord and Strings (45:28)

(Anne-Sophie Mutter, violin and direction Mutter Virtuosi Ensemble)

 

Vivaldi Four Seasons: Autumn (L’Autunno) 3rd mvt. Allegro. Carla Moore & Voices of Music RV 293 4K

AUDICIÓ Antonio Vivaldi – La primavera (Les quatre estacions)

Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)

Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).

Les quatre estacions

A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).

La primavera

Al concert de “La primavera”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:

  • El primer moviment és alegre i festiu, i representa el despertar de la natura i el cant dels ocells.
  • El segon moviment és més tranquil i dolç, i representa el somni d’un pastor sota un arbre florit.
  • El tercer moviment és més viu i animat, i representa la dansa de les nimfes i els pastors.

Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…

 

Primavera (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions

Aquest és el primer moviment de la primavera. Penseu en com el camp canvia a la primavera, omplint-se de flors i vida, com refilen els ocells, com baixa pels rius l’aigua que es desglaça de les muntanyes…

Fixeu-vos com hi ha una melodia que es repeteix diverses vegades (el ritornello): 0:00, 1:08, 1:40, 2:16, 2:41, 3:07 i entremig ens va explicant diferents històries.

 

Primavera (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions – MUSICOGRAMA

Aquí podem observar també la música de manera gràfica, i entendre què està passant en la música que escoltem. Fixeu-vos que els instruments són diferents que a l’anterior audició: són tots instruments de corda? Hi ha instruments d’alguna altra família? De percussió, de vent, electrònics?

 

Antonio Vivaldi – the Four seasons – Julia Fischer – “spring” 2nd movement.

 

Vivaldi Four Seasons: Spring (La Primavera) Full, original. Youssefian & Voices of Music RV 269 4K

0:00 Primer moviment
3:37 Segon moviment
6:24 Tercer moviment

 

 

Vivaldi’s four session “La primavera”

Vivaldi`s Four Seasons “La primavera”: Spring I – Allegro, by Sinfonity (#SinfonityTV Guitar)

 

AUDICIÓ Frederic Chopin – La gota d’aigua

Frederic Chopin (1810-1849)

La gota d’aigua (Preludi Op.28 N.15)

“La gota d’aigua” (Preludi Op.28 N.15), de Chopin, és una peça musical per a piano que forma part dels seus 24 Preludis. Segons alguns, el nom es deu al so repetitiu d’una nota que recorda una gota d’aigua que cau. És el preludi més llarg i un dels més famosos de Chopin. Aquest preludi és considerat un dels més bells i expressius de Chopin, amb un contrast entre la calma i l’angoixa que reflecteix el seu estat d’ànim.

Segons una anècdota, Chopin va compondre aquest preludi inspirat per la pluja que va veure des de la seva finestra mentre estava a Mallorca amb George Sand, l’escriptora i amant de Chopin, en el seu llibre Un hivern a Mallorca. Segons ella, Chopin va tenir una visió d’una gota d’aigua que cau sobre una làpida i que el va inspirar a compondre el preludi. No se sap si aquesta història és verídica o no, però ha quedat com una llegenda associada a la peça.

 

 

Lang Lang — Chopin, “Raindrop” Prelude on the Steinway & Sons Spirio | r

 

Chopin – Raindrop Prelude (Op. 28 No. 15)

 

Chopin, Prelude in D-flat major (known as “Raindrop”), opus 28 no. 15

 

BBC Proms Exclusive Encore: Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’ 

Pavel Kolesnikov plays Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’ as an encore.

AUDICIÓ Johann Strauss II – Tritsch-Tratsch-Polka

Johann Strauss II (1825-1899)

Tritsch-Tratsch-Polka

La Tritsch-Tratsch-Polka va ser escrita per Johann Strauss II el 1858, després d’una exitosa gira per Rússia on va actuar a l’estiu al palau Pàvlovsk, prop de Sant Petersburg. Va ser estrenada en un concert a Viena el 24 de novembre de 1858.

Tritsch-Tratsch (xiuxiueig) fa referència a la passió vienesa per la conversa i el xafardeig. La polca és una peça alegre i rítmica, amb un tema principal que es repeteix diverses vegades amb variacions. Strauss va utilitzar sovint notes molt curtes amb l’arquet i també el pizzicato (pinçament) amb els violins i violoncels per imitar el so dels llavis (xiuxiuejant). La Tritsch-Tratsch-Polka és una de les polques més conegudes i populars de Strauss, i ha estat utilitzada en diverses obres de teatre, com El somni d’una nit d’estiu o El fantasma de l’òpera.

Aquesta peça és ideal per fer saltar i moure’s amb imaginació als infants. També poden reconèixer l’estructura de l’obra fent-los seguir les línies rítmico-melòdiques (al 2n vídeo) o acompanyar-la amb els instruments (3r vídeo).

 

Johann Strauss II – Tritsch-Tratsch-Polka (Vienna Philharmonic Orchestra, Zubin Mehta)

 

Tritsch-Tratsch-Polka – Johann Strauss II

 

Tritsch-Tratsch-Polka (J. Strauss). Ritmegrama.